Entrevistes.
Economia. Monedes socials locals.
Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».
Parlem amb Martí Olivella Solé, coordinador del projecte Moneda Ciutadana de Novact, sobre la moneda ciutadana REC.
Llegir l'entrevista
Economia. Defensa del sector públic.
Juan Torres: «La banca ha finançat els informes que amb més insistència han tractat de demostrar erròniament que les pensions públiques són insostenibles».
«El que ha posat en relleu la pandèmia –en part també va ocórrer en la crisi anterior– és que no es poden resoldre els problemes més greus de la societat o del planeta sense recórrer a la intervenció pública», assenyala l'economista (...).
Llegir l'entrevista
Miren Etxezarreta, economista: «La suposada crisi de les pensions no existeix».
Amb una jaqueta feta de retalls de diferents teles acolorides i un paraigua a la mà, arriba al bar on iniciarem la conversa. Miren Etxezarreta és una economista i intel·lectual radicalment crítica amb la teoria econòmica dominant. Va néixer a Ordizia, al País Basc, i des de 1968 ha transmès el seu coneixement a les aules universitàries. Precisament, per respondre a la necessitat d’habilitar esquerdes dins l’ensenyament econòmic «mainstream», va ser una de les fundadores del Seminari d’Economia Crítica Taifa ja fa catorze anys. Etxezarreta subratlla que el capitalisme mai ha tingut rostre humà i que la societat s’ha d’apoderar per fer-hi front. Ella, als 82 anys, com milers de ciutadanes, es veu afectada per l’anomenada «crisi» de les pensions i acusa el sistema actual d’esprémer la població (...).
Llegir l'entrevista
Defensa dels drets i llibertats.
Arcadi Oliveres: «Creure en la dignitat humana i associar-nos entre persones per poder avançar».
Catalunya ha patit una repressió inacceptable i això s’ha de dur al Tribunal de Drets Humans d’Europa i a l’ONU. Si la raó va a favor de la llibertat de les persones, hem de continuar mantenint-nos ferms en les nostres expressions (...).
Llegir l'entrevista
Equador: sobre la revolució ciutadana. Entrevista a Alberto Acosta, promotor de l'Aliança País.
L'economista que va encapçalar el procés constituent equatorià crítica al govern de Correa per no concretar l’enfoc per la carta magna, ja que –segons argumenta– «en el polític es va haver de donar una democràcia radical, més horitzontal i més participativa en tots els àmbits, i es va fer tot el contrari». «No hi ha ni revolució ni ciutadania, hi ha cabdillisme pur i dur», assegura (...).
Llegir l'entrevista
Misèria material i renda bàsica.
Rutger Bregman. Entrevistes sobre «Utopia per a realistes».
La meitat de la població afirma que no se sent realitzada amb la seva feina, i gairebé la meitat de tots els llocs de treball estan amenaçats a causa de la tecnologia i l’ús de les màquines. I mentrestant, després d’una interminable jornada laboral, acabem comprant coses que no necessitem. L’historiador i periodista holandès Rutger Bregman ens recorda que no cal seguir funcionant així, que el món no és estàtic i que les societats han canviat moltes vegades des de l’inici de la Humanitat (...).
Llegir les entrevistes
Julen Bollain: «Una de les fal·làcies sobre la Renda Bàsica és que desincentivaria al treballador».
L'investigador està realitzant la tesi «Com ha evolucionat la Renda Bàsica Incondicional amb els canvis socioeconòmics esdevinguts al segle XXI».
Llegir l'entrevista
Proposen crear una Renda Bàsica Universal per eradicar la pobresa i les desigualtats. Entrevista a José Luis Rey.
Estaria subvencionada per la immensa riquesa generada pels mercats financers, explica José Luis Rey, un dels promotors d'aquesta iniciativa (...).
Llegir l'entrevista
Daniel Raventós: «No s'és lliure sense l'existència garantida».
Doctor en ciències econòmiques, professor titular de sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, és fundador de la Xarxa Renda Bàsica, que presideix.
Llegir l'entrevista
Daniel Raventós: «Estudis demostren que la renda bàsica incentiva el treball».
Us oferim una entrevista feta al Daniel Raventós, President de la Xarxa Renda Bàsica, explicant les virtuts de la Renda Bàsica, entesa com un ingrés periòdic aplicat a totes les persones, treballin o no, amb indepedència de la seva situació o condició social.
Llegir l'entrevista
Pedro Olalla: «Això de Grècia ha estat un genocidi».
Pedro Olalla és testimoni dels dramàtics fets que acompanyen la crisi grega del deute, caracteritzats per una pobresa extrema, reflectida en els nombrosos suïcidis que pateix la seva població, situació que el mateix Olalla qualifica com genocidi (...).
Llegir l'entrevista
Corrupció i transparència.
David Fernàndez: «No hi ha hagut més de vint dies un corrupte a la presó».
L’ex-diputat David Fernández i Àlex Romaguera són dos dels coordinadors del monumental llibre «Llums i taquígrafs, Atles de la Corrupció als Països Catalans» (Llibres per la Unitat Popular i Edicions Pol·len) que explica en quatre volums i 700 pàgines la corrupció als Països Catalans (...).
Llegir l'entrevista
Martí Olivella: «Som un país amb nul·la cultura de transparència».
Entrevista a Martí Olivella, membre de l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció, (...).
Llegir l'entrevista
Dave Birch: «Els bitllets ja són innecessaris i sospitosos i seran il·legals».
La primera onada digital ens va connectar a totes les persones amb totes; la segona, totes les coses amb totes; i la tercera està convertint els àtoms -com els dels bitllets- en bits: és la fi dels diners. Birch assessora la banca en la seva transició a un món sense calés (...).
Llegir l'entrevista
Teories cícliques.
Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.
Martin Armstrong, consultor bancari independent que ha perfeccionat l'estudi dels cicles econòmics de Kondratiev, ha vaticinat que el naixement de l'Euro portava el germen de la seva pròpia destrucció, ja que es tractava d'una unió monetària, sense una unió fiscal i sense una unió del deute. O, dit d'una altra forma, sense incorporar la capacitat pública d'inventar i desinventar diners sense generar deute (...).
Llegir les entrevistes
Espionatge i control.
William Binney: «Nixon espiava uns milers de persones, ara són centenars de milions».
Un ex director tècnic de l'Agència Nacional de Seguretat dels EUA explica com funciona l'espionatge massiu i quines conseqüències té (...).
Llegir l'entrevista
Telemàtica.
Jordi Griera: «La intel·ligència artificial ha de ser de codi obert i de titularitat pública».
El president de la fundació INEVAL reflexiona sobre el progrés, l’economia i la moneda social i els perills del coneixement en mans privades (...).
Llegir l'entrevista
Empresa i banca ètica.
Consciència a l'empresa. Entrevista a Jordi Griera.
¿Quins són els pilars per crear una consciència a l'empresa? ¿Fins a quin punt els treballadors són importants? ¿Què té a veure el lideratge empresarial amb l'èxit en la companyia? En aquesta entrevista que Gaspar Hernàndez, conductor del programa radiofònic català «L'Ofici de Viure» que s'emet a Catalunya Ràdio, va realitzar a Jordi Griera podràs trobar aquesta i moltes altres respostes relacionades amb la consciència en la empresa (...).
Llegir l'entrevista
Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.
L'existència de la banca és necessària per facilitar crèdits a la inversió, però un préstec o un conjunt de préstecs que s'han de tornar amb interès genera deutors impagats, perquè aquests deutors no poden inventar el diners dels interessos. La conseqüència lògica i natural és (...).
Llegir l'entrevista
Economia general.
Miren Etxezarreta: «El poder econòmic genera l’economia que li convé».
Entrevista a l'economista autora de «¿Para qué sirve realmente la economía?» (...).
Llegir l'entrevista
Text original de l'entrevista a Jordi Griera a USA Today.
Text original de l'entrevista d'USA Today a Jordi Griera, abans de ser modificada i publicada el 20 de febrer del 2013.
Llegir l'entrevista
Pau.
Rafael Poch: «A Ucraïna, occident és culpable».
Entrevista al periodista, ex-corresponsal a Rússia, molt crític amb la posició occidental a Ucraïna (...).
Llegir l'entrevista
Pius Alibek, dues entrevistes.
Pius Alibek: «Lamentem els atemptats mentre ens posem samarretes patrocinades per Catar». Entrevista al filòleg, escriptor i traductor iraquià assiri. Denuncia: «Als països poderosos no els interessa resoldre el conflicte de Síria i l'Irac» (...). Pius Alibek: «Acabes pensant que ningú no vol liquidar Estat Islàmic». «Ja està bé no tenir por, però i després què?», diu el filòleg, escriptor i traductor iraquià assiri en aquesta entrevista (...).
Llegir les entrevistes
No violència.
Pepe Beúnza: «Estem perdent la por a un ritme extraordinari».
Va ser el primer jove que va entrar a la presó per haver-se negat a fer la mili, però quan trenta anys després el govern va anunciar que suprimia el servei militar obligatori, va tenir (...).
Llegir l'entrevista
Nemesio Fuentes: «Han de condemnar-los a quinze anys perquè la gent s’activi?».
Entrevista al policia espanyol jubilat que va declarar com a testimoni de la defensa al judici contra el procés (...).
Llegir l'entrevista
Pepe Beúnza: «Anar a la presó per motius polítics és un orgull».
Pepe Beúnza és el primer objector de consciència del servei militar espanyol, cosa que el va portar a la presó durant la dictadura franquista. Analitza amb l’ARA què implica la lluita no-violenta (...).
Llegir l'entrevista
Pepe Beúnza: «Era millor anar a la presó que a la mili».
Pepe Beunza, nascut a Jaén el 1947, va ser el primer objector polític al servei militar de l’Estat espanyol. Als 72 anys segueix dedicant esforços a la desobediència (...).
Llegir l'entrevista
Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota».
Nascut al si d’una família obrera, Lluís Fenollosa (Barcelona, 1937) és un dels molts noms propis que van contribuir a implantar l’acció no violenta com a estratègia per a la transformació social a Catalunya. Sota la silenciosa mirada de l’estàtua de Gandhi al Poblenou, ha accedit a compartir la seva experiència (...).
Llegir l'entrevista
Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.
Va ser el primer objector de consciència per motius polítics al servei militar, l’any 1971. Ara la seva lluita és treure els presos polítics de la presó, entre ells, Raül Romeva, amic i alumne seu (...).
Llegir l'entrevista
Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».
Pepe Beúnza (1947) és considerat el primer objector de consciència al servei militar franquista per motius polítics. Autèntica icona de la lluita antifranquista, es va passar dos anys a la presó i un any i mig al Sàhara en un batalló disciplinari després de negar-se a fer el soldat el 1971. Aquest català d’origen andalús viu avui a Caldes de Montbui. Tècnic agrícola ara jubilat, Beúnza continua essent un activista, fa conferències i ara s&rsquo ha implicat de ple amb l’1-O. En aquesta entrevista telefònica parlem del seu independentisme, de l’1-O i de la resistència no violenta (...).
Llegir l'entrevista
Justícia.
Koldo Pereda: «És un escac i mat en quatre jugades».
«El recorregut d'una justícia justa dins d'Espanya és el que és. La solució judicial del conflicte cal cercar-la al nord dels Pirineus i això ho van veure clar els exiliats des del principi».
Llegir l'entrevista
Santiago Vidal: «Ja signo poder mostrar el DNI de la República catalana el 2020».
Hi ha una certa indignació al món judicial per la proposta del CGPJ de suspendre'l de sou i feina per haver intervingut amb d'altres companys a elaborar un esborrany de Constitució per a una hipotètica Catalunya independent. El Magistrat de la secció 10a de la Sala Penal de l'Audiència Provincial de Barcelona, convidat per Ecofòrum-Club de debat de la Garrotxa, el passat cap de setmana va fer una xerrada a Olot per parlar bàsicament de la futura Constitució de la República Catalana.
Llegir l'entrevista
Drets de les nacions.
Josep Jover: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg».
«El procés pot al·legar la llibertat d’expressió recollida a la Carta de Niça, i el TJ ja va dir el 2013 que les seves sentències prevalen sobre el dret constitucional». «No fer cas als catalans és un mal negoci per a Europa» (...).
Llegir l'entrevista
Bardo Fassbender: «Si entenem Europa com una federació canviar una frontera interna no hauria de ser complicat».
El professor de dret constitucional defensa que la independència de Catalunya establiria un precedent únic, «d’un valor incalculable». (...).
Llegir l'entrevista
Kaissa Ould Braham: «La repressió del govern espanyol a Catalunya repercuteix a la Cabília».
Periodista i activista amaziga, es va refugiar a Catalunya després de deixar el diari on treballava i fugir d'Algèria fa una dècada, víctima de persecució lingüística, ètnica i religiosa (...).
Llegir l'entrevista
Suso del Toro: «El procés sobiranista és d'allò més modern de tot Europa».
Xesús Miguel de Toro Santos, més conegut com «Suso de Toro», va néixer a Santiago de Compostel·la en 1956. Ha publicat més de vint llibres en gallec, de narrativa, teatre i assaig, els quals han estat traduïts a diverses llengües. S'ha posicionat a favor d'un referèndum a Catalunya (...).
Llegir l'entrevista
Pedro Ignacio Altamirano: «Volem proclamar la República andalusa aquest 2017».
Pedro Ignacio Altamirano presideix l'«Assemblea Nacional Andalusa (ANA)» que, juntament amb altres entitats com «Somos Andaluces», i seguint el patró de l'ANC catalana, planteja l'objectiu d'una república independent al sud de la península ibèrica (...).
Llegir l'entrevista
Història.
Jordi Bilbeny: «Catalunya recobrarà la seva independència quan els catalans ho vulguem».
Catdavant va entrevistar En Jordi Bilbeny a la 39a Setmana del Llibre en català. L'investigador ens parla d'En Colom, la censura, la societat i política catalanes amb la intel·ligència, el coneixement, la ironia, el coratge i el patriotisme que el caracteritzen. Podeu escoltar les paraules d'En Bilbeny per àudio a l'enllaç de Catdavant que hem copiat o bé les podeu llegir transcrites en aquest lloc web (...).
Llegir l'entrevista
Jordi Bilbeny: «Estem patint una persecució intel·lectual».
Portem anys de somnis frustrats, de malsons i esperances perdudes, però protagonitzant una inflexió simbòlica. Res és el que sembla. I bona part d’aquesta situació ve donada perquè portem segles d’història distorsionada que no ens deixa pensar, ser i ni comprendre el que volem ser. Estem literalment estabornits. I es troben a faltar referents intel·lectuals que aportin espais d’esperança articulats sobre raonaments coherents, sincers i valents. Un referent el trobem en Jordi Bilbeny (...).
Llegir l'entrevista
Jordi Bilbeny: «L'únic castellà que Cervantes va voler que passés com a icona mundial és un boig».
Us oferim l'entrevista que Carles Batalla va fer a Jordi Bilbeny, investigador aquest que, amb la seva labor i la dels seus col·laboradors, ajuda a corregir els nostres coneixements d'una part de la història que ha estat censurada i manipulada per la voluntat dels poderosos del seu temps (...).
Llegir l'entrevista
Llengües.
Noam Chomsky: «Cada llengua constitueix un dipòsit d’una forma concreta de riquesa i varietat cultural».
Noam Avram Chomsky (Filadèlfia, EUA, 1928) va revolucionar el camp de la Lingüística quan el 1957, amb «Syntactic Structures», va argumentar, en contra d’allò establert, que l’adquisició del llenguatge és (...).
Llegir l'entrevista
Dolors Godoy i Rotllens: «Amb l’esperanto t’entenen a totes les nacions que hi ha al món».
Va començar a aprendre aquesta llengua quan tenia 18 anys, la va recuperar als vuitanta i avui que en té 90 assegura que l’idioma del Dr. Zamenhof és un passaport universal (...).
Llegir l'entrevista
Abel Montagut: «Amb l'esperanto parles amb l'altre des d'un pla d'igualtat».
A Llardecans el coneixen com Jesús, i és que ell es diu Jesús Abel. Però després d'introduir-se al món de l'esperanto, va començar a fer servir només Abel. Jesús, en l'àmbit internacional, és un nom sagrat, explica ell, mentre reflexia sobre una llengua que es xifra amb 100.000 parlants. Fa 26 anys que viu a Cervià (...).
Llegir l'entrevista
Sociologia.
Anna Cabré: «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho».
Entrevista a la demògrafa, ara que es compleixen vint anys de l'obra «El sistema català de reproducció».
Llegir l'entrevista
Agricultura, ramaderia i alimentació.
Pau Palau Puigpinós: «La gent acostuma a comparar preus, no qualitat».
L'Espluga Calba, 1982. Després d'estudiar Història, va decidir continuar el negoci d'ovelles amb el seu pare a L'Espluga Calba, on va passar de ramaderia convencional a ecològica (...).
Llegir l'entrevista
Peter Rosset: «Tot país pot alimentar la seva gent».
Rosset, amb el seu llibre «Doce mitos sobre el hambre» («Dotze mites sobre la fam»), té la qualitat de fer-te sentir intel·ligent, perquè converteix en simples i clars conceptes complexes. La seva anàlisi sobre les polítiques que impedeixen que la gent pugui alimentar-se a tot el món evidencia la necessitat d’un canvi.
Llegir l'entrevista
Kirk Gadzia: «La natura és el mestre».
En la següent entrevista, en Kirk Gadzia ens alliçona sobre la necessitat d'una pagesia que no estigui pensada només en la rendibilitat a curt termini, depredant la terra i empobrint els recursos, sinó que cal que imiti la natura en els diferents processos productius, anant-los canviant i adaptant al llarg del temps.
Llegir l'entrevista
Drets dels animals.
Gemma Anglada de Veganitza’t: «Un món de possibilitats, és pura alquímia».
Entrevista a Gemma Anglada, cuinera i responsable de Veganitza’t (Avinguda Costa Brava, 18 de Corçà, a la Carretera de Palamós) (...).
Llegir l'entrevista
Salut.
Dues entrevistes al pagès ecològic Josep Pàmies.
Us oferim dues entrevistes al pagès ecològic Josep Pàmies, defensor de l'agricultura ecològica i de la utilització, en les sanitats públiques i privades, de les plantes medicinals i altres remeis eficaços i econòmics per curar diferents malalties (...).
Llegir les entrevistes
Richard J. Roberts: «El fàrmac que cura del tot no és rendible».
En l'entrevista que us oferim a continuació, s'evidencia un dels majors reptes dels dissenyadors socials: fer coincidir els incentius a curt termini i a curt abast de cadascú de nosaltres amb els interessos a llarg termini i a llarg abast de l'entera Humanitat, i de la Natura de la qual aquesta Humanitat depen.
Llegir l'entrevista
Jordi Munnshe entrevista a Almudena Ramón Cueto, pionera de la regeneració neural per glia envoltant olfactòria.
La Doctora Almudena Ramón Cueto és una científica infatigable que ha aconseguit tirar endavant el seu treball pioner malgrat les innombrables traves que li han posat a la seva investigació (...).
Llegir l'entrevista
Salut i societat.
Dolors Marin: «El que hem viscut junts ens ha fet més forts».
Parlem amb Dolors Marin, cap de llista de la candidatura independentista que participa a les eleccions del Col·legi de Psicòlegs (...).
Llegir l'entrevista
Salut i tecnologia.
Àfrica Ragel: «Fora pantalles: cal tornar a llegir en paper i a escriure a mà».
La professora de català assegura que «s'aprèn molt millor escrivint a mà que a ordinador» (...).
Llegir l'entrevista
L'advertiment de Johann Hari: «Hem perdut el superpoder de la nostra espècie i no és només per culpa del mòbil».
L'home que va esbudellar el món de les drogues torna a la càrrega per a parlar d'una nova addicció: la provocada pel nostre estil de vida frenètic i absurd, que està destrossant la nostra capacitat d'atenció (...).
Llegir l'entrevista
Adam Alter: «L'addicció a les pantalles avança silenciosa».
El psicòleg nord-americà alerta que l'enganxament a les xarxes socials és perillós per a l'individu i la societat (...).
Llegir l'entrevista
Ecologia.
Miguel Ángel Montesinos: «La nostra fàbrica de producció i envasament a València serà la primera "plastic free" d’Europa».
Parlem amb Miguel Ángel Montesinos (Madrid, 1974), CEO a Espanya de «La Finestra sul Cielo», empresa familiar nascuda a Torí l’any 1978 per distribuir productes ecològics d’alta qualitat que va arribar a Espanya el 2003 mantenint i estenent la filosofia de l’empresa italiana. Entre les seves màximes estan la qualitat i la professionalitat, al mateix temps que la cura per la salut i el respecte a l’entorn. «L’agricultura ecològica i el respecte pel nostre planeta ha de ser un eix fonamental per al futur de les generacions futures», afirma (...).
Llegir l'entrevista
Sharon Lerner: «Les solucions al plàstic que proposa la indústria sempre impliquen continuar amb la seva producció i fins i tot incrementar-la».
Una recerca de The Intercept mostra les estratègies de les companyies de petroli i de begudes per a evitar les regulacions contra el plàstic (...).
Llegir l'entrevista
La salinització de la conca del Llobregat. Entrevista a Roger Lloret.
Us informem de tres documents que il·lustren el problema ecològic més important en el Principat de Catalunya del Sud durant dècades. Es tracta de (...).
Llegir els documents
Tecnologia.
Dues entrevistes a Benito Muros. Sense Obsolescència Programada (SOP).
Us presentem dues entrevistes, una al rotatiu «La Vanguardia» i una altra a la revista «Dogma Cero», a Benito Muros. Ell va visitar el parc de bombers de Livermore (Califòrnia), on hi ha la bombeta que roman encesa des de fa més de 111 anys. Va estudiar aquest cas, es va donar compte que molts processos de fabricació generen productes en què s'anticipa la fi de la seva vida útil i va arribar a fabricar bombetes amb les següents característiques (...).
Llegir les entrevistes
Juan José Coble: «Erradicar l'obsolescència programada, el camí per a una economia sostenible».
Erradicar l'obsolescència programada, per la qual els fabricants escurcen la vida útil dels seus productes per a propiciar el consum, és l'únic camí sostenible en un planeta de recursos limitats com la Terra, on el creixement infinit és impossible fins i tot amb criteris estrictes d'economia circular (...).
Llegir l'entrevista
Antonio Moreno: «La majoria dels comptadors de llum marquen de més».
La següent entrevista, realitzada pel setmanari Directa al tècnic i activista Antonio Moreno, és la demostració que l'oferiment de qualsevol servei, sense que hi hagi un mecanisme de transparència i d'avaluació imparcial que permeti verificar el seu correcte oferiment als consumidors, és susceptible de trampes i abusos per part de l'entitat subministradora (...).
Llegir l'entrevista
Energia.
Energia undimotriu: avui al 0% a l'Argentina però amb un enorme potencial.
«En aquest moment, l'energia undimotriu a l'Argentina està al 0%, però té un enorme potencial i per a desenvolupar-la és que vam fer aquest projecte», diu l'enginyer mecànic Alejandro Haim, docent i director del Laboratori d'Estudis sobre Energia Solar en la Universitat Tecnològica Nacional, regional Mar del Plata (UTN), en una entrevista amb Notícies Positives, de la qual també va participar l'enginyer químic Mario Pelissero, director també del projecte amb Haim i docent de la càtedra de Química Aplicada (...).
Llegir l'entrevista
Judit Casas (Som Energia): «No acumulem beneficis perquè no hem de pagar grans sous a ex-polítics que fan de consellers».
Plantar cara a Endesa, Gas Natural o Iberdrola pot semblar una bogeria. I té un nom, es diu Som Energia. Aquesta cooperativa sense ànim de lucre d’energies renovables va néixer el 2011 per a obrir una via alternativa al consum elèctric basat en el combustible fòssil. El boca-orella els va a favor i la creixent sensibilitat pels projectes netament ètics els ha fet créixer. Amb només set anys de vida ja donen cobertura elèctrica a seixanta mil famílies i tenen vint mil socis. Per a conèixer-los una mica més, parlem amb Judit Casas, membre de l’equip tècnic de la cooperativa (...).
Llegir l'entrevista
Biografies.
Entrevista a Núria Roig Esteve, coordinadora de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
«Llibertat.cat» ha impulsat un documental per recuperar la figura de Lluís Maria Xirinacs i donar-la a conèixer a les noves generacions. Ho ha fet en col·laboració amb la «Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs» i «Zeba Produccions», que realitzarà el treball. En aquesta entrevista, Núria Roig Esteve, voluntària de l'entitat, explica per què cal un documental sobre Xirinacs.
Llegir l'entrevista
Jordi Lara: «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot».
Jordi Lara (Vic, 1968), autor de «Mística conilla» i d’«Una màquina d’espavilar ocells de nit», acaba de publicar una novel·la de no ficció, «Sis nits d’agost» (Edicions de 1984), on recrea i també imagina com va ser la mort de Lluís Maria Xirinacs, el lluitador antifranquista, el senador més votat de la història de la democràcia espanyola, el pacifista, el lluitador per la llibertat dels pobles oprimits, el filòsof definidor del Globalisme... Xirinacs va decidir quan morir i com: va triar deixar de viure el dia que feia setanta-cinc anys i ho va fer al mig de la natura, al pla de cal Pegot, una pastura al peu del Taga, al Ripollès. Volia convertir-se en adob, morir fusionant-se amb la natura, mitjançant la transsubstanciació, una tècnica de respiració i meditació a través de la qual pots induir-te al coma i morir al cap de quaranta-vuit hores (...).
Llegir l'entrevista
Espiritualitat.
Brian Weiss: «Som ànimes i anem de cos en cos».
En aquest lloc web, donem a conèixer la labor de l'equip encapçalat per Agustí Chalaux (1911-2006) i Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) dins del Centre d'Estudis Joan Bardina, consistent en la creació d'un nou model polític, econòmic i social, on la transparència informativa permet l'exercici de la responsabilitat de cada acte mercantil, la qual cosa afavoreix una bona ètica en les relacions entre les persones. No tractem a fons aquí el camp de l'espiritualitat, però publiquem aquesta entrevista feta al Doctor Brian Weiss, perquè ens congratulem amb el cas d'una persona que, tot i mantenint el necessari rigor científic i terapèutic, ha ampliat posteriorment la seva labor al camp espiritual, i ens informa que la transparència informativa és un valor universal en sí mateix que afecta, sense excepció, el transcurs de les vides de cada ésser.
Llegir l'entrevista
