Pepe Beúnza: «Anar a la presó per motius polítics és un orgull».
Correcció.
Em toca rectificar perquè no vaig ser el primer objector. Quan em van empresonar ja hi havia 150 testimonis de Jehovà a la presó. Jo vaig ser el primer objector polític.
Pepe Beúnza.
Ara. Dijous, 8 d’agost del 2019.
Entrevista.
Pepe Beúnza: «Anar a la presó per motius polítics és un orgull».
Pepe Beúnza és el primer objector de consciència del servei militar espanyol, cosa que el va portar a la presó durant la dictadura franquista. Analitza amb l’ARA què implica la lluita no-violenta.
Temps estimat de lectura: 4 minuts. Barcelona.
Núria Orriols.
Pepe Beúnza: «Anar a la presó per motius polítics és un orgull» / Foto: Manolo García.
Pepe Beúnza és el primer objector de consciència del servei militar espanyol, cosa que el va portar a la presó durant la dictadura franquista. Analitza amb l’ARA què implica la lluita no-violenta.
–¿Estava preparat per anar a la presó quan va decidir ser objector?–
–Em preparo per resistir molt temps a la presó, amb un grup de suport a fora que faci una campanya per reconèixer el dret a l’objecció de consciència. Començo a fer ioga i treballs manuals. Faig dejunis per preparar-me per a la vaga de fam, que és una eina molt potent. A més, estableixo contactes amb França, Suïssa, Bèlgica i Itàlia, entre altres països.–
–Com va entrar en contacte amb el moviment de la no-violència?–
–Provinc d’una família molt cristiana. Entro als boy scouts; al sindicat democràtic, la policia em deté un parell de vegades... Vaig agafant experiència en la lluita política. Amb 19 o 20 anys, faig un viatge a França i entro en contacte amb una comunitat pacifista i no-violenta. Els seus fundadors havien estat amb Ghandi i eren objectors.–
–En què consisteix aquesta lluita?–
–Teòricament té diferents fases: col·laboració i diàleg amb l’adversari, denúncia de la injustícia, no cooperació (boicot o vaga) i desobediència civil: seleccionar una llei injusta i dir públicament que la desobeiràs acceptant-ne les conseqüències. No tothom ha de ser fet presoner, però sí que una part hi ha d’estar disposat.–
–¿Creu que és possible que en democràcia i en una societat més o menys benestant una massa de gent opti per aquesta estratègia?–
–L’any 1995, amb un govern socialista, hi havia més de 300 insubmisos presos a l’Estat. Per tant, la resposta és sí. Jo tenia poques possibilitats –era una Espanya grisa–, però ells ja podien voltar el món. El 2001 es va acabar el servei militar obligatori. Ni en el moment més optimista pensava que en 30 anys passaria.–
–¿L’1-O va ser una experiència de desobediència civil?–
–Sí. No em pensava que hi hagués tants Ghandis, vaig quedar meravellat. La policia donava cops i la reacció de la gent va ser un orgull. L’Estat està preparat per respondre a la violència, però no per respondre a una lluita no-violenta. Fan el ridícul quan ho fan, com ara, que s’han hagut d’inventar delictes.–
–La Fiscalia manté la violència.–
–Ja poden dir les mentides que vulguin. Volen condemnar la dissidència política i això és molt perillós.–
–Diu que l’1-O va ser una experiència de desobediència civil, però el Govern també l’emparava.–
–Era un poder petit enfrontant-se a un poder més gran.–
–Fins a l’1-O es va plantejar el Procés de la llei a la llei. Ara els partits majoritaris parlen de desobediència civil. ¿S’està explicant prou què és?–
–Ara la gent parla de desobediència civil, però no ha investigat sobre això. Si anem a una campanya de desobediència civil s’ha de preparar. També per si hi ha presó. Fa molta por, però una persona que estigui preparada la pot aguantar. La presó és un lloc per aprendre. Anar-hi per motius polítics és un orgull.–
–Què vol dir estar preparat?–
–Allà has de ser moderat, prudent i educat, però amb distància. Fins que no hi portes uns quants dies no saps amb quin pres et pots comunicar. Quan els insubmisos anaven a la presó ja tenien experiència. Els fèiem cursos per no tenir por. Les manilles han de ser una medalla. És un quadre d’honor on hi ha gent molt important, com Ghandi, Xirinachs i Luther King.–
–¿Estaven preparats els presos polítics del Procés?–
–Uns mesos abans del referèndum li vaig enviar un decàleg al Raül Romeva i ell el va traslladar als companys de govern.–
–¿L’independentisme ha d’assumir més presos?–
–Depèn de la resposta que esculli l’Estat. Si continua amb la repressió, o ens quedem a casa o ens preparem per a la presó.–
–Què pensa de l’exili?–
–És una estratègia més. Presó i exili són molt importants, però s’han d’unificar. Si enfrontem les lluites fem més fort l’adversari. Catalunya no podrà ser independent si no té suport internacional.–
–Per respondre al procés judicial, quines accions es poden fer?–
–Estem en una fase de denúncia, que és molt important. Però es pot fer una vaga, triar una llei injusta i veure com es desobeeix, un boicot...–
Enllaç de l’entrevista original en català:
https://www.ara.cat/politica/Pepe-Beunza-motius-politics-orgull_0_2285771454.html
Enllaços relacionats:
38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.
La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica. L'home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.
Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.
Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota». El Periódico de Catalunya. Gemma Tramullas.
Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.
Les múltiples cares de «la nostra sal». Lluís Planas Herrero.
Comentaris sobre l'1-O. Pepe Beúnza.
Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».
Carta a un policia armat. Lluís Maria Xirinacs.
Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.
Brussel·les «si l'Estat impedeix l'1-O».
La defensa civil noviolenta. Gene Sharp (pdf i epub).
Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.
Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
L'espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.
Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).
