Juan José Coble: «Erradicar l'obsolescència programada, el camí per a una economia sostenible».

EFE Verde. Dijous, 9 de juliol del 2020.

Obsolescència programada.

Erradicar l'obsolescència programada, el camí per a una economia sostenible.

Imatge: Foto cedida planta de tractament de residus elèctrics EFE/David Bustabad.

Publicat per: Redacció EFEverde. Dijous, 9 de juliol del 2020. Madrid.

Elena Sánchez Laso. Erradicar l'obsolescència programada, per la qual els fabricants escurcen la vida útil dels seus productes per a propiciar el consum, és l'únic camí sostenible en un planeta de recursos limitats com la Terra, on el creixement infinit és impossible fins i tot amb criteris estrictes d'economia circular.

Només un mes després que el Govern aprovés l'avantprojecte de la Llei de Residus, Juan José Coble, professor d'Eficiència Energètica de la Universitat Nebrija, assenyala en una entrevista amb EFEverde, que escurçar la vida útil dels productes per a incrementar del consum, podria derivar en una situació insòlita: «cercar els recursos necessaris en els abocadors».

En un dels apartats del recent avalat avantprojecte de residus, l'Executiu proposa «fomentar el disseny, la fabricació i l'ús de productes que siguin eficients en l'ús de recursos, duradors (en termes de vida útil i absència d'obsolescència programada), reparables, reutilitzables i actualitzables».

Encara que el professor qualifica aquesta proposta governamental de «tímida», no obstant això, ressalta que és un avenç que, en l'actualitat, s'abordi «sense embuts» en un document públic, quan fa anys a Espanya encara existien sectors que la negaven.

Pregunta: –L'obsolescència programada és present en tots els aparells electrònics comprats a Espanya?–

Resposta: –Sí, pràcticament en tots els sectors i àmbits es cerca escurçar la vida útil dels productes per a augmentar el seu consum. Però no seria just dir que tots segueixen aquest camí, hi ha empreses d'avantguarda en quant a sostenibilitat i de diferents sectors (inclòs el serveis) que ja han obtingut el segell ISSOP (Innovació Sostenible Sense Obsolescència Programada).–

Imatge: Segell ISSOP d'innovació sostenible sense obsolescència programada. Captura EFE.

P.: –Què opina que s'accepti com un dret llençar objectes que no funcionen?–

R.: –En el marc legal en el qual els ciutadans desenvolupen les seves activitats, difícilment pot considerar-se tenir dret a tirar qualsevol cosa sense l'obligació de fer-ho de manera responsable. Sens dubte que tots tenim dret a desfer-nos de productes que ja no ens serveixen o estan trencats, però aquest dret va lligat a l'obligació d'aplicar la màxima responsabilitat en el procés de cicle de vida del producte que comprem –des de la seva compra fins a la forma en la qual ens desfem d'aquest–. Així doncs, s'haurien de reforçar tant la Llei de Garanties (amb mesures objectives per a limitar o evitar l'obsolescència programada i no sols els 2 anys de garantia en productes) com la Llei de Residus, fent corresponsables del procés de gestió a fabricants i clients afavorint la reparació i reutilització a preus raonables.–

P.: –Si s'instauressin mesures més restrictives en obsolescència programada s'alentiria el creixement, la qual cosa implicaria un cost polític?–

R.: –És cert que eliminar l'obsolescència podria alentir el creixement, però hi ha solucions per a això: una d'elles és etiquetar tots els productes a la venda, en la qual el fabricant indiqui informació variada com el temps de vida estimat del producte en condicions normals de funcionament (a especificar per a cada producte i fabricant), fins a quin any hi haurà disponibles peces de recanvi per a aquest model, web de servei tècnic, etc, perquè els potencials compradors decidissin, quin producte satisfà millor les seves necessitats. Aquí està la clau, a fer que les empreses competeixin per veure qui fa millor les coses.

Sempre està el risc que càrtels organitzats decideixin –per a tots els fabricants– una mitjana de valors més o menys iguals en totes les etiquetes dels seus productes, per a no perjudicar-se massa, però ja serà labor de les autoritats vigilar perquè això no es produeixi.

Un altre element important és introduir criteris d'economia circular en tots els aspectes del sistema productiu del país. Amb aquests criteris els residus no tindrien raó de ser, ja que es convertirien en noves matèries primeres a aprofitar pels actors del sistema.–

P.: –La UE vol adoptar el 2021 normes per a allargar la vida dels electrodomèstics, Perd Espanya pistonada enfront d'Europa?–

R.: –Anem amb retard en gairebé tot: autoconsum i balanç net, vehicle elèctric, economia circular, etc, però una vegada que entrem, ho fem a fons, i si no, només cal veure l'enlairament espectacular de l'autoconsum a Espanya a causa de les mesures introduïdes pel Govern. Europa ha pres un camí que hem de seguir. Espero que les polítiques vagin en la direcció adequada respecte a la reducció al màxim o limitació de l'obsolescència i que tinguin a veure amb mesures d'economia circular implicant els sectors econòmics i socials.–

P.: –Organitzacions de consumidors critiquen que peces de recanvi només estiguin disponibles per a reparadors professionals i no per a particulars. Què opina davant aquesta situació?–

R.: –Hauria d'haver-hi disponibilitat tant per a professionals com per a particulars. Les restriccions a l'accés en les peces tornarien a pervertir el funcionament del sistema en un futur no gaire llunyà. Hi ha lloc per a tots en el mercat de les reparacions, tant particulars, que prefereixin fer-lo ells mateixos, com a professionals o empreses de reparació. Si es potencia la reparació enfront de tirar el producte hi haurà molts productes que arreglar en el mercat. Es tracta de canviar el paradigma actual fent que intervinguin el major nombre d'actors possibles.–

EFE Verde.

Enllaç de l’entrevista original en castellà:

https://www.efeverde.com/noticias/erradicar-obsolescencia-programada-economia-sostenible/

---

Enllaços relacionats:

Benito Muros llança la primera plataforma online per a la comercialització de productes sense obsolescència programada.

Per fi sense obsolescència. Benito Muros. El Punt Avui.

La bombeta eterna del català Benito ja s'encén a Colòmbia.

Presentació d'una plataforma de venda de productes sense obsolescència programada.

Disseny ecològic. La bombeta que dura, i dura, i dura... Però no es ven.

Entrevista a Benito Muros. Betevé. Terrícoles. 9-7-2019.

Llum sense obsolescència. Benito Muros.

Vídeo: El Club de Reparadors a l'Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries.

Quant de temps podria durar un cel·lular si no existís l'obsolescència programada?

Per què el mòbil només et durarà dos anys.

La bombeta més antiga del món fa 117 anys desafiant l'obsolescència programada.

El teu mòbil, la teva tele i la teva nevera es moriran i qui te les va vendre sap quan.

Dues entrevistes a Benito Muros. Sense Obsolescència Programada (SOP).

Bombetes solidàries. Teresa Sala.

Consciència a l'empresa. Entrevista a Jordi Griera.

Caducitat programada.

Llums i ombres del sector energètic.

Compra, llença, compra, versió estesa, YouTube.

Ètica a la indústria electrònica.

Richard J. Roberts: «El fàrmac que cura del tot no és rendible».

Mobilitzacions ciutadanes en contra de la substitució dels comptadors elèctrics.

Antonio Moreno: «La majoria dels comptadors de llum marquen de més».

La nostra pròpia responsabilitat.

Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.

El primer estat de dret del món.