|
 Som Garrigues. Número 456. Any XVII. 11 al 24 d'agost de 2017. Pàgina 32.
|
Pau Palau Puigpinós. Ramader ecològic.
«La gent acostuma a comparar preus, no qualitat».
L'Espluga Calba, 1982. Després d'estudiar Història, va decidir continuar el negoci d'ovelles amb el seu pare a L'Espluga Calba, on va passar de ramaderia convencional a ecològica.
Ester Cunillera.
somgarrigues@somgarrigues.cat
@estercunillera
–Com va ser el canvi cap a la ramaderia ecològica?–
–Quan m'hi vaig posar jo, va ser quan vam fer tots els canvis, primer va ser l'agricultura ecològica i al cap d'un any aproximadament també ens vam passar a la ramaderia ecològica perquè jo ho tenia molt clar. Això sempre fa molta por, per tema malalties, com ho faràs i tot això. Vam fer algunes proves amb les malalties més importants que hi havia i com que va sortir prou bé ens vam tirar a la piscina i vam decidir seguir per aquest camí. De cara a la venda directa és un plus, també és un altre mercat, un altre preu, és molt diferent.–
–Què significa ecològic en ramaderia?–
–Ecològic significa senzillament que no fem anar sistemàticament productes químics, no fem servir plaguicides, herbicides, insecticides, adob químic. I en la ramaderia el que vol dir és que no fem tractaments sistemàtics i que posem l'accent sobretot en la prevenció, és a dir, donar molts metres quadrats als animals, sortir sempre a pasturar, no fer vacunacions, que tota l'alimentació està produïda sota els principis de l'ecologia, no hi ha additius químics com antibiòtics, i això la ramaderia convencional no ho fa. Tampoc fem servir hormones, que també es fa molt en la convencional, les ovelles tenen un cicle i s'ha de respectar, en el nostre cas ets tu qui t'has d'adaptar als animals, a la terra i al clima i no al revés.–
–I on heu de portar a pasturar les ovelles perquè s'alimentin?–
–El ramat surt a pasturar cada dia i anem només a finques que són ecològiques, és a dir, finques arrendades i que treballem nosaltres o que són d'altres pagesos que també fan agricultura ecològica. Que aquesta és la minoria, perquè a la majoria de terres de l'Espluga Calba nosaltres no hi podem entrar, què és, per exemple, on pot entrar tothom, perquè allà hi ha adobs químics i s'entén que des del punt de vista ecològic la terra està contaminada.–
–Quina diferència hi ha entre el producte final de la ramaderia ecològica i el de la ramaderia convencional?–
–En el nostre producte tens la garantia total que no hi ha restes d'antibiòtics, de transgènics, que els nostres animals s'han tractat d'aquesta manera que hem dit, respectant els seus cicles naturals. Nosaltres en el nostre procés evitem punts d'estrès, que són aquells que poden alterar el producte final, el moment que tu separes el fill de la mare abans d'hora és un moment d'estrès, en el moment que li canvies l'alimentació és un moment d'estrès, si els tens tancats durant periodes llargs també, i això són coses de la ramaderia convencional.–
–El preu de la carn ecològica és més elevat que el de la convencional, creus que això afecta el consumidor a l'hora de comprar-la?–
–És més car perquè té molta més feina. És molt més sana, respectuosa amb la natura, nosaltres no contaminem res perquè no embrutem l'aigua amb purins ni hidrats dels adobs químics, aquest és el valor extra que té la nostra carn. A part de saborosa i saludable, cal tindre en compte la conservació del territori i la natura que fem... però al final el que passa és que la gent compara preus, no qualitat.–
–Creus que falta costum de menjar aliment ecològic?–
–Qui no menja ecològic una mica és perquè no es mou a buscar-lo. És molt còmode anar al supermercat i menjar-te el que et donen, però a mi m'agrada triar el que menjo. Això ha de ser un despertar de la gent i començar a valorar tot el procés i tractament.–
–Com veus aquest ofici en un futur?–
–El veig no gaire bé, desapareixent i circumscrit a zones geogràfiques on en realitat no hi ha cap més alternativa, què és a la muntanya; allà on hi ha prats, has de tenir ramats. A la plana o les zones de regadiu en les quals nosaltres estem va desapareixent, però no només els ramats i ramaders de secà, sinó que està desapareixent de tot arreu, i l'exemple més clar és el Segarra-Garrigues, estan fent una reforma agrària com la dels anys 70 a Amèrica Llatina, on el que fan és expulsar a la gent, convertir les terres de regadiu en les millors terres i donar-les als capitalistes. Nosaltres som els últims.–
–I en el cas que no hagués anat bé, haurieu tornat a la ramaderia convencional?–
–No, a la convencional jo no hi torno, és una porqueria. És embrutar-ho tot sense escrúpols i només pels diners, i el pitjor és que ens fan creure que és l'única manera i no és veritat. Segurament hauria seguit fent agricultura ecològica, sense tindre animals, no ho sé, el món és molt gran.–
Agraïm la col·laboració de l'entrevistat Abel Montagut i de l'equip de redacció de la revista Som Garrigues per les facilitats ofertes per la publicació d'aquesta entrevista.
Enllaços relacionats:
Invents per a convertir els plàstics en hidrocarburs. Nueva Mujer. Johanna Navea. Lainformación. Anthropocene. Prachi Patel.
Miguel Ángel Montesinos: «La nostra fàbrica de producció i envasament a València serà la primera "plastic free" d’Europa». BioEco Actual. Oriol Urrutia.
La denúncia: polèmica pel tractament de purins a Juneda i Miralcamp. TV3, 6-11-2019.
Sharon Lerner: «Les solucions al plàstic que proposa la indústria sempre impliquen continuar amb la seva producció i fins i tot incrementar-la».
L'aire que respirem ens mata. David Colell.
Incineradora a Juneda? Xavier Garcia Pujades.
La nova Tracjusa, un perill a costat de casa. Marcel Estrada.
