Activitats realitzades.

Passi del documental Xirinacs a Contracorrent, per TV3.

Dimarts, 17 de maig a les 21h 55' dins del programa «Sense ficció».

Una iniciativa de Llibertat.cat.

Realització per Zeba produccions audiovisuals.

Amb la col·laboració de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs

...i a moltes altres persones i entitats.

Gràcies a 382 mecenes.

Notícies del procés de realització:

https://www.llibertat.cat/xirinacs/noticies

Notícia de l'estrena:

http://www.llibertat.cat/2016/04/s-estrena-el-documental-xirinacs-a-contracorrent-34799

---

Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes.

Bon dia,

El projecte «Eurocat» segueix el seu desenvolupament. Després del procés participatiu el grup promotor ha continuat perfeccionant el model de moneda a implementar, estudiant la seva viabilitat, fent contactes als mons institucionals, empresarials i associatius, preparant els documents jurídics de constitució, etc.

Hem convidat al públic a l'exposició del projecte que fem als economistes de Catalunya en forma de conferència al seu col·legi professional:

Conferència: «El projecte Eurocat. Una moneda complementària catalana».

Data: 21 d'octubre de 2015.

Horari: de 19h a 20h30' hores.

Lloc: Auditori del Col·legi d'Economistes de Catalunya (Plaça Gal·la Placídia, 32. Barcelona).

Presentació i moderació:

Sr. Esteve Sarroca, president de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Ponents promotors de l'Eurocat:

«Les monedes i sistemes de crèdit complementaris».

Sr. Jordi Griera, enginyer Industrial, cofundador de l'Institut de Moneda Social.

«El Projecte Eurocat, objectius i característiques».

Sra. Susana Martín Belmonte, autora del llibre «Nada está perdido».

Aquesta conferència també s'ha pogut seguir per videoconferència des de les Seus de Girona, Lleida i Tarragona del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Web del col·legi per la inscripció:

http://www.coleconomistes.cat/Eventos/wf_curso.aspx?IdMenu=a2ef68da-9e11-4618-b4cc-30e817f701cd&Cod=7400&Idioma=ca-ES

Salutacions,

L'Equip promotor del projecte «Eurocat».

Enllaç del lloc web del projecte «Eurocat» en català:

http://euro-cat.cat/ca/

---

Llibertat.cat impulsa un documental sobre Lluís Maria Xirinacs.

El portal independentista ha iniciat una campanya de micromecenatge a Verkami.

Llibertat.cat ha decidit impulsar un documental (http://xirinacs.llibertat.cat/) sobre Lluís Maria Xirinacs en col·laboració amb la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. El diari digital ha iniciat aquest dilluns la campanya de micromecenatge a Verkami (http://www.verkami.com/projects/9212-xirinacs-br-el-documental) que ha de recaptar els 12.000 euros necessaris per fer possible la realització d'aquest nou treball audiovisual que pretén recuperar la figura del polític, escriptor, sacerdot i activista que fou un referent i un lluitador incansable pels drets humans, socials i nacionals del poble català. La pàgina del projecte de micromecenatge és http://vkm.is/xirinacs, mentre que la pàgina web del documental és http://xirinacs.llibertat.cat.

No és el primer cop que Llibertat.cat aposta pel micromecenatge per a dur a terme projectes audiovisuals. L'any 2012 aquest mitjà de comunicació va dur a terme una campanya de micromecenatge per a finançar el documental L’Operació Garzón contra l’independentisme català (https://www.llibertat.cat/operacio-garzon-contra-lindependentisme-catala) coincidint amb el vintè aniversari dels fets. El documental abordava la ràtzia repressiva contra l'independentisme català que va perseguir i torturar 38 independentistes que estaven acusats de pertànyer a Terra Lliure.

Durant els 40 dies de recollida de fons el projecte va recaptar 10.725 euros (se'n demanaven 6.000) gràcies a les aportacions d'un total de 277 mecenes. L'èxit de la campanya de micromecenatge va permetre que l'obra fos traduïda al castellà i a l'anglès. A més, es van realitzar desenes de presentacions del documental arreu dels Països Catalans.

Recuperar la figura de Xirinacs.

XIRINACS, el documental, vol recuperar, abordar i aprofundir en la figura de Lluís Maria Xirinacs; mostrar com el fill d’una família benestant, ordenat sacerdot de jove, va acabar essent un lluitador incansable en els seus intents de renovar l’Església, l’Estat i el sistema polític a partir de la defensa dels drets humans.

L'obra, que estarà realitzada per Zeba Produccions, la mateixa productora del documental sobre l'Operació Garzón, farà una evolució cronològica de la vida de Xirinacs, destacant tots els episodis de la seva lluita contra el poder en el context en què succeïren. El treball deixarà que parlin els seus amics, la gent que el va conèixer i donarà veu a periodistes, sociòlegs i historiadors perquè parlin d’ell i de les diferents etapes que va viure i perquè contextualitzin els fets.

El documental recuperarà els episodis més destacats de la trajectòria de Xirinacs i donarà a conèixer les motivacions d’aquest excapellà que va acabar passant per la presó, que va acabar fent vagues de fam i enfrontant-se al poder.

Recompenses.

El pressupost per a la realització del documental està comptabilitzat en 20.000 euros, 12.000 dels quals es demanen a través de Verkami a canvi d'un ampli ventall de recompenses que inclouen l'enviament del DVD del documental.

Entre les compensacions (http://www.verkami.com/projects/9212-xirinacs-br-el-documental) també hi ha exemplars de llibres de Xirinacs, una samarreta amb una cita de Xirinacs, una visita guiada al Pla de can Pegot on va morir el filòsof, el DVD del documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català o una plaça al curs d'introducció al model filosòfic de Xirinacs, entre altres.

Més informació:
Pàgina web del documental: http://xirinacs.llibertat.cat
Projecte a verkami: http://vkm.is/xirinacs
correu@llibertat.cat

Llavors per al canvi. Trobada social de la Nova Consciència.

Us informem que entre els dies 21 i 24 de juny del 2014 hi haurà la trobada social de la Nova Consciència, anomenada Llavors per al Canvi, dins la localitat de Castellnou del Bages, on es realitzaran nombrosos fòrums, conferències, tallers i exposicions.

El dilluns dia 23, de 17h a 19h 30' hi haurà una taula de diàleg, on es tractarà amb realisme sobre com farem la transició cap al nou model econòmic. Amb la participació de Jordi Griera, Fundació Ineval; Arcadi Oliveres, Procés Constituent; Christian Felber, Economia del Be Comú; Jordi Angusto, Nova Esquerra Catalana; Joan Parés, Centre d'Estudis Joan Bardina; Jordi Garcia Jané, L'Apòstrof; Jordi Flores, Cooperativa Integral Catalana.

En Joan Parés parlarà dels decrets llei que va redactar l'equip del Centre d'Estudis Joan Bardina, encapçalat per l'Agustí Chalaux i en Lluís Maria Xirinacs.

Aquí teniu el programa complet del dia 23 de juny:

http://www.semillasparaelcambio.org/index.php/ca/programa-cat2/dia23-cat

Lloc web en català, pàgina principal:

http://www.semillasparaelcambio.org/index.php/ca/

Llavors per al canvi.

Obrir camí i generar esperança.

Aquest projecte neix de la societat civil, fruit de reunions i intercanvi amb diversitat d'entitats i persones que senten al seu interior la inquietud del canvi. La realitat del nostre context actual, està generant un gran moviment tant a nivell individual, com col·lectiu. Hem detectat multitud de projectes, alguns són evidents pel seu poder mediàtic, però la majoria són petits, i no per això menys importants. Llavors per al Canvi és sobretot un espai de reunió i intercanvi d'informació, amb la finalitat de generar contacte i relacions amb el màxim de persones, associacions, entitats i projectes que ja han sembrat la seva llavor cap a un nou funcionament, un nou paradigma, una nova consciència.

Perquè és possible.

En primer lloc és un projecte de cooperació. Precisament per la participació voluntària de persones i entitats disposades a participar, a compartir les seves idees i coneixements, i altres, a abordar la complexitat organitzativa d'aquest escenari.

Perquè ara.

Pel context i el moment històric que passa la nostra humanitat, immersa en el debat i la necessitat d'una nova organització, més justa, més solidària, en pau i concòrdia. Estem immersos en una revolució, de manera més sentida al nostre país, la crisi de valors, d'organització social i la necessitat d'una nova consciència individual i col·lectiva estan demanant un canvi. L'actual crisi ens ha empès a tots a viure d'una manera més racional, menys consumista, a recuperar els valors de la família, l'amistat i de l'ajuda mútua. Potser atordits pels enrenous i els problemes diaris, no tenim encara prou perspectiva per veure la magnitud de la transformació necessària en la manera de gestionar la vida humana.

Des del cor de Catalunya.

Després d'un exhaustiva tasca buscant un bon emplaçament per dur a terme aquest projecte, les circumstàncies ens han portat a l'emplaçament de Castellnou de Bages.

I no és només simbòlic, també descriptiu que aquest emplaçament resideixi al cor geogràfic de Catalunya. Doncs aquest projecte sorgeix de la societat civil catalana, en un moment que aquesta debat intensament el seu sentir i que sent la necessitat d'un nou futur. El sentit d'aquest projecte resideix en la possibilitat de reunir nou pensament i en l'intercanvi informatiu entre participants i assistents. Volem contribuir com petites llavors a un nou model de vida, que inspiri en aquest emblemàtic any 2014 a totes les persones que vulguin compartir aquest intercanvi sincer i benintencionat.

La llavor com a eix vertebrador del projecte.

Plantar, tenir cura, recollir.

Aquesta és una metàfora que tots hem sentit alguna vegada. I és també el propòsit d'aquest projecte, assentar a la terra, la nostra realitat i plantar una llavor per al canvi en la nostra societat, en un moment històric de la humanitat i especial del nostre país.

Text complet de la presentació:

http://www.semillasparaelcambio.org/index.php/ca/programa-cat2/presentacion-cat

Desobediència i poder popular. El llegat de Lluís Maria Xirinacs.

El dijous, dia 5 de juny del 2014, a les 19 hores 30 minuts, al Casal Jaume Compte de Sants (carrer Muntadas, 24 de Barcelona), hi hagué un acte públic.

El ponent va ser en Joan Parés, membre de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i del Centre d'Estudis Joan Bardina, a proposta de la CUP de Sants-Montjuïc, a Barcelona.

Per primera vegada, una de les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya ens va convidar a presentar el llibre de Lluís Maria Xirinacs: «Tercera Via. Sistema general a la mesura de l’home d’avui», basat en la proposta d’Agustí Chalaux elaborada per tal de bastir una nova economia.

Desitgem que moltes més forces polítiques tinguin aquest mateix interès, tant dins la nació catalana com arreu, doncs les propostes d'aquesta obra requereixen de la majoria necessària per la seva aplicació en cada indret.

El llibre fou publicat en primera edició el 23 d’abril de 2012 i, en segona, l’11 de setembre d’aquell mateix any.

Per a més seguretat, està disponible dins de tres recursos d'Internet, els enllaços per accedir al document en format electrònic són:

Web del Centre d'Estudis Joan Bardina:

http://bardina.org/nw2/tercera_via/terceraviact.htm

Bloc Xirinacs:

http://www.xirinacs.org/wp/2012/09/08/segona-edicio-de-lobra-tercera-via-den-lluis-maria-xirinacs-l11-de-setembre-del-2012/

Bloc del taller d'investigació Globàlium:

http://xirinacs.wordpress.com/2012/09/08/segona-edicio-de-lobra-tercera-via/

Organitzat per:
CUP Sants-Montjuïc, Barcelona.
Centre d’Estudis Joan Bardina.
Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.

«La independència no es demana, es pren»
(Lluís Maria Xirinacs).

Dijous 17 de maig del 2012 - Presentació del llibre «Tercera Via. Sistema general a la mesura de l'home d'avui» escrit per en Lluís M. Xirinacs i Damians.
A càrrec d'en Joan Parés Grahit.

El passat dijous dia 17 de maig del 2012 al Àgora Catalunya, amb una assistència de un centenar de persones, es va fer la presentació del llibre Tercera Via, editat en 2 volums. Aquesta obra, de nou-centes deu pàgines que inclou els estudis i la teoria de Agustí Chalaux, escrita per Lluís Maria Xirinacs els anys vuitanta i que fins ara no ha estat possible editar i oferir al públic.

En Joan Parés durant 45 minuts va fer una clara exposició de la gènesi, del procés de redacció y del contingut d'aquest llibre, amb molt domini de coneixement ja que en aquells temps feia de "secretari" de l'Agustí Chalaux.

Aquest llibre ens parla d'una economia nova que resoldria la difícil situació actual, i que donaria resposta a la indignació i a la perplexitat de la majoria de gent de bona fe que no veuen sortida a la crisi que vivim

El col·loqui va ser força participatiu doncs les persones que varen intervenir van mostrar molt interès pel tema.

També el ponent va agrair als membres del centre d'Estudis Joan Bardina i a la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, que havien col·laborat en la confecció i edició d'aquest llibre, la feina tant exhaustiva i professional que han demostrat.

Sant Jordi 2012.

Com cada any, el 23 d'abril, diada de sant Jordi, patró de Catalunya, hem posat la nostre paradeta cedida per Gent de la Terra, i compartida amb la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

A part dels llibres que ja estan editats per el centre d'Estudis Joan Bardina i que també s'han posat a la venda, la novetat d'avui ha estat els dos volums de :

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l'home d'avui.

Escrita per Lluís Maria Xirinacs als anys vuitanta i que fins ara no ha estat possible editar i oferir al públic.

Aquesta obra, de nou-centes deu pàgines que inclou els estudis i la teoria de Agustí Chalaux, ha estat l'estrella de les vendes.

Durant les deu hores que ha estat obert al públic i amb la gran afluència de persones que aquest dia passeja per les Rambles i el centre de Barcelona, força gent s'ha atansat a la nostre paradeta, preguntat, comprant e interessant-se per aquesta novetat que presentaven.

També s'han venut altres llibres de l'Agustí Chalaux que cada any oferim al públic interessat.

11 de setembre de 2011. Participació del Centre d'Estudis Joan Bardina a la fira d'entitats.

15 de maig de 2011. Participació del Centre d'Estudis Joan Bardina a la mostra d'entitats amb motiu de la Festa per la unitat.

El diumenge 15 de maig de 10 del matí a les 2 de la tarda, una vegada més el Bardina ha participat a la Fira d'Entitats al Parc de la Ciutadella, que s'ha fet en motiu de la Festa per la Unitat de Barcelona.

Al nostre estand es van exposar tots els nostres llibres i vídeos i es van repartir tríptics divulgatius a totes les persones interessades, per tal de continuar divulgant el projecte econòmic, científic i racionalitzat de l´Agustí Chalaux.

Ja són forces els partits polítics que tenen coneixements dels nostres projecte: el CUP, Esquerra Republicana, Solidaritat Catalana, Democràcia Catalana, Reagrupament, etc. etc.

Aquesta vegada han passat per el estand, en Jordi Portabella (d' Esquerra Republicana), l'Ignasi Planas (de Reagrupament), en Juan Laporta i l'Anna Arqués (de Democràcia Catalana).

En Jordi Portabella que ja ens coneixia per la nostra participació en aquesta fira d'entitats d'anys anteriors, ha constatat que aquest any hem editat força llibres tot felicitant-nos per la feina realitzada aquest any.

Tots els líders que han passat pel nostre estand, han fullejat la nostra documentació i s'han interessat per el nostre projecte.

Els líders de Unitat per Barcelona han fet un petit parlament, exposant els seus objectius i s`ha acabat la festa amb el Cant de la Senyera, i un aperitiu per a tots els participants.

Dijous dia 5 de maig, Sessió informativa sobre Barcelona Consens i presentació del llibre Aportacions al Barcelona Consensus.

A càrrec de Martí Olivella i Juan Carlos Anselmi.

El dijous 5 de maig a l'Ateneu la Torna de Gràcia es va celebrar l'acte d'informació de les activitats que els dies 1, 2 i 3 de maig s'havien realitzat amb els representants de diferents països que varen participar en el projecte BARCELONA CONSENSUS, on es proposaven alternatives interculturals a la globalització neoliberal per tal d'aconseguir un món habitable per a tothom.
La presentació va anar a càrrec del president del Centre d'Estudis Joan Bardina.

Tot seguit, en Martí Olivella, impulsor i organitzador d'aquesta trobada va explicar els objectius, les actuacions i els compromisos que es van arribar i com es preveu que es pot portar a terme les conclusions que van elaborar.
A continuació va parlar Juan Carlos Anselmi Elissalde , uruguaià,investigador i col·laborador del nostre Centre i alhora autor del llibre: Aportacions al Barcelona Consensus, que va exposar els seus projectes i seus treballs per tal de poder anar avançant en una possible organització d'una estructura productiva, financera i social que representés una alternativa enfront del model neoliberal actual.
Es va obrir un torn de paraules que per falta de temps es va haver de restringir.
Finalment amb un sopar d'uns quants dels assistents, es va concloure l'acte.

El dissabte 23 d'abril de 2011, diada de sant Jordi.

El dissabte 23 d'abril, diada de sant Jordi, patró de Catalunya, varem posar per primera vegada, una paradeta a la Rambla, per tal de promocionar la nova edició de llibres que ara disposem.
La paradeta va ser cedida per el col·lectiu Gent de la Terra i compartida amb els amics de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.
La afluència de públic va ser massiva, des de les nou del matí fins a les nou del vespre. La gent al mirar els llibres es parava i preguntaven per el nostre projecte, mostrant interès per el tema de la moneda telemàtica (factura /xec).
Es varen vendre uns quants vídeos i llibres, i es van entregar forces tríptics a tothom que ho demanava que expliquen qui som i que pretenem.
Va ser una jornada de feina però profitosa, ja que el que preteníem era donar-nos a conèixer i divulgar al màxim les teories i projectes de l'Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006), que queden reflectides en els llibres i vídeos que teníem a la venda.

Dimarts 1 de març «Els reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les sevessolucions segons Agustí Chalaux».

A càrrec d'en Juli Gutièrrez Deulofeu i en Brauli Tamarit

El passat dimarts dia 1 de març del 2011 es va fer la presentació deldocument titulat «Els reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions segons Agustí Chalaux», esdevingut paper d'innovació social número 101 de l'associació Ecoconcern-Innovació Social, a càrrec d'en Juli Gutièrrez Deulofeu, -enginyer agrònom, nét per via materna d'Alexandre Deulofeu (1903-1978) i principal defensor del coneixement de la vida, obra i pensament del seu avi matern-, i en Brauli Tamarit,-soci d'Ecoconcern i defensor del coneixement del model polític econòmic i social d'Agustí Chalaux (1911-2006)-. En aquesta presentació varen donar a conèixer la teoria cíclica de Deulofeu, les seves prediccions acomplertes i tres dels reptes pendents que planteja, que afecten la Xina, els EUA i l'Estat espanyol, alhora que exposaren les solucions que ofereix el model d'Agustí Chalaux, a més a més de les queaporten altres investigadors crítics.

Dijous 10 de juny - Què hi ha darrera el canvi climàtic?
A càrrec de Salvador Pueyo, membre de la campanya El clima no està en venda i del Institut de Ciències del Clima.

El dijous 10 de juny el tema de la xerrada va ser: Què hi ha darrera del canvi climàtic? i el va presentar Salvador Pueyo, membre de "El Clima no està en venda" i del Institut de Ciències del Clima

El sol escalfa la terra i la seva energia retorna a l'exterior. Però segons quins components de l'atmosfera fan que els infrarojos no hi puguin sortir. Això és l' "efecte hivernacle", efecte que està augmentant.

Els països rics originen grans emissions de CO2 que perjudiquen l'atmosfera i perjudiquen a la Terra, és a dir als països rics i als països del sud, però aquests últims, per estar menys desenvolupats, tenen menys capacitat d'adaptar-se. Per exemple: si puja els mar el país ric podrà fer dics, però el país del sud no podrà.

1.- Canvi: Què hi ha de veritat ?
S'estudien els fenòmens meteorològics, es fan simulacions per saber com podria ser en el futur, si continuem emeten CO2 com ara.
En 1950 l' instal·lació de l'Observatori, a Hawaii. El CO2 augmenta a l'atmosfera. Els científics del "Panel Intergovernamental del Canvi" fan estudis, publiquen 3 volums cada 3 anys.

Hi ha escèptics que no hi creuen i confonen als que s'interessen pel tema. S'ha demostrat que alguns estaven finançats per companyies petrolíferes ( per ex. la Shell). Els que ho negaven, abans de la Cimera de Copenhaguen, van crear confusió, gràcies a ells molta gent va creure que la situació no era tan greu com ara s'ha dit..

Ara els canvis són més ràpids. Al Mediterrani les sequeres són cada cop més intenses. Al nord d'Europa la pluja augmenta cada cop més. Hi ha fenòmens que es posen en marxa i després no s'aturaran, per ex. el gel que es desfà a Groenlàndia, si es produeix una millora del clima, desprès no millorarà, per que estarà funcionant per inèrcia.

Les emanacions de CO2 ja han passat del nivell aconsellable, hauríem de reduir ja (presenta gràfic). Els compromisos de Kyoto, on els països es van comprometre a un nombre limitat d'emissions, no s'han complert (Espanya situada entre els països més incomplidors). A la Cimera de Copenhaguen el països africans va posar-se molt forts per moure aquests compromisos, però no van poder. Ara aquest tema està molt debilitat, cada país farà el que cregui convenient.
El forat de la capa de ozó, (aquesta capa ens protegeix dels raigs ultraviolats), al pacte de Montreal se li va trobar remei i ara ja no engrandeix.

2.- La Campanya "El Clima no està en venda" va sorgir quan es preparava la cimera de Copenhaguen. Preocupada per tos els problemes del canvi, posa molt èmfasis amb els biocombustibles i tots els seus interessos creats i les manipulacions i mentides que els envolten.

3.- Què hi podem fer?: S'ha comprovat que hi ha canvis personals, molt importants., però serien importants i convenients els canvis del Govern.

Reduir el transport. Reduir tot allò que origina la deforestació. Reduir el consum de productes animals. Consumir coses de temporada. Utilitzar Cooperatives de Consum. Comprar coses properes, que no estiguin a quilòmetres lluny. Comprar electrodomèstics ecològics, les neveres que siguin R-600 a, (no R12 ni R134 a). Utilitzar energies renovables: solar, eòlica... Complir amb els residus casolans.

Utilitzar la Banca ètica (Triodos, Fiare...)
Desaconsellar tot combustible que provingui del petroli i carbó. Les centrals nuclears provoquen emissions i residus, i el urani que necessiten s'acaba.

Dijous 27 de maig - Emergència Itàlia. Lo sbarco, història d'una empresa possible.
A càrrec de Laura Calosci, professora associada d'història econòmica de la UB, facultat d'Econòmiques i de Andrea de Lotto, membre de l'escola italiana de Barcelona.

El dijous 27 de maig el tema de la conferència va ser:
Emergència Itàlia. Lo sbarco (història d'una empresa possible) i va anar a càrrec de Laura Calosci, professora associada d'història econòmica de la Facultat d'Econòmiques de la UB i de Andrea Lotto, membre de l'Escola italiana de Barcelona.

Van explicar en que consistirà aquesta iniciativa que han preparat un grup d'italians que viuen a Barcelona:
Consistirà en l'anada a Itàlia amb vaixell, d'un grup de ciutadans, que sortint el 25 de juny de Barcelona, volen arribar a Gènova per manifestar la seva disconformitat amb la situació actual que pateixen molts italians.
La situació actual a Itàlia és força decebedora, creix el racisme, la prepotència,la repressió, la cultura mafiosa, creix la cultura del favor, la cursa pels diners, la privatització. Per tal és necessari unir forces.

És un crit d'ajuda i solidaritat que volen unir a qui està assistint des de fora a una barbarització perillosa contra aquells que ja estant resistint i no es poden deixar sols.
Serà la nau dels drets, Lo sbarco representa un moviment de ciutadans lliures, és un moviment més cultural que polític. S'intentarà fer arribar l'entusiasme i l'energia recolzant els grups de moviments italians que es sumin a aquest esdeveniment.
Els conferenciants van repartir el manifest que han redactat per aquest acte i van convidar als assistents a participar-hi si estant d'acord amb els punts que expressa aquest escrit.
Per tenir tota la informació necessària, cal consultar a la seva pàgina web.
www.losbarco.org
contatto@losbarco.org

I la nau va: el manifest.
Som un grup d'italians i italianes que viuen a Barcelona.

Junt als nostres amics (no tan sols italians) assistim seriosament preocupats a tot això que passa a Itàlia. És cert que aquí també hi ha crisi, però la sensació és que la situació al nostre País sigui particular, sobretot des del punt de vista cultural, ètic, relacional.

El racisme creix, així com l'arrogància, la prepotència, la repressió, la mala vida, el masclisme, la difosa cultura mafiosa, la manca de respostes pel món del treball, cada cop més subaltern i cada cop més precari. Els mèrits i el talent de les persones, sobretot dels joves, no es valoren. Creix la cultura del favor, del desinterès pel bé comú, de la cursa pels diners, del privat en tots els sentits.

A l'Estat espanyol, en els darrers mesos, han aparegut molts articles explicant allò que esdevé a Itàlia, a vegades amb tons sensacionalistes, molt sovint amb tons perplexes, preocupats, desconcertats.

S'ha parlat dels campaments gitanos cremats, dels proveïments de tancament als immigrants, de les agressions, de l'augment dels grups neofeixistes, de les rondes de vigilància ciutadana, de l'exèrcit pels carrers, del tancament dels espais de llibertat i de democràcia, de les lleis ad personam.

Des de l'estranger tenim l'avantatge de no ser quotidianament bombardejats amb una informació vulgar i repetitiva, de lògiques de comunicació realment malaltisses.

I aleshores: què es pot fer? Primer de tot entendre millor, confrontar-nos, per tal d'intentar reaccionar. Estem convençuts que hi ha milers d'experiències de resistència, de protecció del territori, de defensa dels drets, de la salut, dels serveis públics de qualitat. I que van sostingudes.

Al final d'un recorregut que acabem d'iniciar, volem organitzar una nau que surti de Barcelona el 25 de juny de 2010 i arribi a Gènova. Serà la nau dels drets, que recordarà la nostra Constitució i el seu origen, laic i pluralista, la centralitat de la llibertat i de la democràcia real, participativa, transparent: des dels llocs de treball a les escoles, als barris, als serveis, al territori. Recordarà que el planeta que tenim és un, és aquest, aquest és el nostre mar, de tots els pobles. Que tots tenim dret a existir, moure'ns, viatjar, emigrar, com tenen el dret a que la seva terra non sigui explotada, depredada. Recordarà que les mentides immobilitzen, mentre que la veritat és revolucionaria.
Recordarà que cultura i art són els punts més alts del gènere humà, són font de joia i plaer per qui els produeix i per qui se'n beneficia, no estan fets per al mercat.

Recordarà que existir pot voler dir resistir, defendre la dignitat pròpia i la dels altres, conservar la luciditat, el sentit crític i la capacitat de judici.

Creem ponts, no murs.

És un crit d'ajuda i solidaritat, que volem uneixi a qui està assistint des de fora a una barbarització perillosa contra aquells/es que ja estan resistint i que no poden ser deixats/des sols/es.

No som un partit, no som una fundació, no agitem cap bandera, i menys encara blanca. Més aviat, som un moviment de ciutadans/es que no reb cap finançament.

Podeu contactar-nos des d'ara al correu electrònic: contatto@losbarco.org

Dijous13 de maig - Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït,
a càrrec de Sandra Campañón, membre de la Campanya pel dret a l'Avortament Lliure i Gratuït

El dijous 13 de maig el tema de la conferència va ser: Dret a l'avortament lliure i gratuït, i va anar a càrrec de Sandra Campañón, membre de la campanya pel dret a l'avortament lliure i gratuït.

Va començar la xerrada dient que el que pretenia no era fer una reivindicació al dret avortament, sinó una vindicació.
Tot el que va en contra de la fecunditat escandalitza a la societat, om ho considera un infanticidi.
Des de els primers codis antics que es coneixen ja es parla de l'avortament com a una opció, ja que quan una dona decideix avortar ho fa com sigui, i si cal ho fa de forma clandestina.
L'avortament és doncs, una opció. No es va definir com avortista, ja que això seria si es defenses l'avortament com una cosa bona, però si que cal considerar que és un dret, i calen opcions per a poder fer-ho.
A l'estat espanyol està considerat com un delicte, i està codificat com a tal, només es permet per els següents motius:

En cas de violació (cal però una denúncia prèvia)
Per una malformació del fetus (amb certificat del metge)
Si hi ha algun perill de malaltia mental per part de la dona).
Aquest tercer supòsit deien que era un "coladero"

Per tots aquests casos hi ha hagut denúncies i judicis. Hi ha un assetjament constant per part de la dreta i de l'església en contra de les clíniques que practiquen l'avortament, i per aquest motiu hi ha hagut moltes mobilitzacions per part de feministes i gent conscienciada per aquest problema, com ara les campanyes d'autoinculpacions com una acció política, accions com recull de signatures, i celebracions diverses.

Amb la nova llei continua sent un delicte però ha variat, en quan fins a les catorze setmanes de gestació no cal justificar, en cas de malformació fetal, ara es necessita dos metges i un diagnòstic.
Un 98% dels avortaments es fan actualment en clíniques privades, ja que la medicina pública no fa intervencions voluntàries del embaràs. El metges no estan preparats, ja que la seva formació acadèmica no ho contempla, també hi ha una gran part de defensió, tenen por a la denúncia. La indefensió jurídica està millor que abans, però continua existint.
No sempre s'entén bé el dret a decidir, inclús dins de l'esquerra, s'està d'acord en el dret a decidir una nació , però el dret de les dones no està tant clar.
Va parlar també de les noies de 16 o 17 anys, que se les considera prou grans per a ser mares, però no prou grans per decidir si volen interrompre l'embaràs.

Les reivindicacions de la campanya del dret a l'avortament lliure i gratuït són entre altres:
que l'educació sexual a les escoles quedi recollit en el curriculum escolar
que hi hagi un servei de qualitat
que tant l'avortament com els anticonceptius siguin gratuïts.
que hi hagi una assegurança jurídica, i una objecció de consciència.

Dijous 22 d'abril - Les flors dels nostre paisatges i les seves families
A càrrec d'Enriqueta Calvet

El dia 22 d'abril a les 8 del vespre, vigília de Sant Jordi, en el marc de les nostres tertúlies quinzenals del Bardina/Agermanament, vàrem fer una visita virtual a unes quantes parentes de les roses cultivades que, com tota flor silvestre, tenen la seva llar als camps o a les muntanyes de la nostra geografia.
La presentació va anar a càrrec d' Enriqueta Calvet, estudiosa de la flora autòctona.
L'Enriqueta va fer una selecció dels milers de diapositives de què disposa, per presentar-nos agrupades per espècies aquelles que amb més freqüència podem trobar, i identificar, en els nostres camps i muntanyes.
Va començar per la família de les roses, les canines, que són roses silvestres.
Les roses tenen quantitat de vitamina C, en botigues naturistes en podem trobar per fer te. S'usa la gavarra que és el fruit que conté les llavors de la rosa.
Vam aprendre que molts dels fruiters del nostres camps: ametllers, pomeres, cirerers, pruneres, etc. també pertanyen a la família de les roses. I els esbarzers, les gerderes, les maduixeres i moltíssimes més també ho són.

De les compostes vam saber que el que sembla una sola flor, en realitat és un grup de petites floretes. Ho vam poder veure amb detall mitjançant diapositives de margaridoies, camamilla, pixallits (dent de lleó, que és molt diürètica), cards, blauets, xicoira, carlines, etc.

Ens va presentar també:
La família dels clavells: de pastor, de prat, de muntanya i també esclafidors, flor sabonera, etc.
La família dels geranis, que n'hi ha de moltes classes.
Les violetes.
Les orquídies.

Les cebes i els alls són liliàcies, la família dels lliris. La flor de l'esparreguera també és un lliri. En canvi el lliri de neu no és una liliàcia, és un amaril·lis, com els narcisos .

Tot això anava acompanyat d'unes diapositives precioses mostrant una ampliació de la flor i que l'Enriqueta anava comentant tots els detalls de cadascuna. Tot i que ja havia presentat en altres sessions aquest tema,
cada vegada aprenem coses noves de la flora mediterrània, que tant bé ens explica.

Dijous 8 d'abril - Teoria del Decreixement Propostes de canvi d'habits i actituts per potenciar la sostenibilitat ecològica i la equitat social
A càrrec de Rubén Suriñach, membre de CRIC

El dijous 8 d'abril el tema de la conferència va ser: Teoria del decreixement. Propostes de canvi d'hàbits i actituds per potenciar la sostenibilitat ecològica i la equitat social, i va anar a càrrec de Rubén Suriñach, membre del CRIC (Centre de recerca i investigació de Catalunya).

Va començar la xerrada fent palesa de com la societat actual configura el nostre espai: es ven el sòl al millor postor, i l'espai públic moltes vegades està pensat per el turisme.
Va parlar de degradació ambiental, colonització cultural i desigualtats socials.
Els pocs recursos que hi ha estan alimentats per una sang negre que és el petroli que té com a contrapartida el canvi climàtic i el CO2.

El model de societat que volem imposar al món no és extrapolar, ja que com volem viure nosaltres no pot viure tothom.
El decreixement estableix un marc de pensament: reconstrucció de l'economia, cal iniciar un procés per fer avançar la nostra societat.
Per poder elaborar aquest procés va marcar quatre eixos:
equilibri ecològic: sistema humà dins del límits biofísics
justícia social
cohesió social: participació democràtica
vida plena: reconcepció del benestar.
No hi ha una proposta socio-organitzativa predeterminada.

A continuació va projectar uns esquemes sobre els sistemes naturals les necessitats i els recursos que té la societat.
I quina és la recepta màgica? No hi ha una recepta única, n'hi ha moltes, ja que estem rodejats de bons exemples:
actuar a través de l'estil de vida
organització col·lectiva en consum
activisme contra grans infraestructures
empreses de l'Economia Social-partits polítics
producció agroecològica (sobirania alimentària)
Cal crear un nou estil de vida per una nova cultura col·lectiva.
El que avui es veu normal, ahir era una bestiesa.
Va parlar de:
1.- Us de les coses: hem passat de quan més duri millor a usar i llençar.
2.- Sabers quotidians: agrocultura, gastronomia "fes-ho tu mateix"
3.-Hàbits: feina, congelats i sofà, malalties de l'opulència, vida sedentària.
4.- Valors i aspiracions: individualismes, competitivitat, materialismes.

Consum conscient i transformador, algunes preguntes que ens podem fer:
Per a què ho vull? Quina necessitat satisfà? Ser conscient del que es necessita.
Com puc satisfer la necessitat sense recorre a nous recursos?
Si ho haig de comprar, quines són les millors opcions?

Què puc fer?
comprar a mercats i a botigues petites
fer sevir el "tupper"
fer els propis refrescs amb iogurts
compartir el cotxe
fires de segona mà
cooperatives de consum
aliments de temporada i de consum directa anar amb bici o amb transport públic.

Va parlar:
del "cercles virtuosos" el coneixement circula, cooperatives de consum, bancs dels temps, horts comunitaris, tallers d'autogestió de la salut mercats d'intercanvi. El coneixement va circulant i adquireix noves experiències.
Del canvi individual a l'organització col·lectiva.

Resumint:
Decreixement com a eina per deixar en evidència els mites del creixement.
Decreixement com a eina per alimentar tot el que ja està en marxa.
Els canvis en l'estil de vida i l'experimentació col·lectiva en consum com realitats accessibles.

Per començar a caminar necessitem informar-nos.
CRIC- Plaça Molina 8 1r. tel.93 412 75 94
www.opcions.org

Revista Opcions: Informació per a un consum conscient i transformador.
cric@pangea.org

Fonts d'inspiració:
Sobirania alimentària
Altermundialisme
Agroecologia
Decreixement
Ecologia política
Sobirania energètica
Relocalització

Dijous 11 de març - BOLÍVIA: La restitució de la dignitat d'un poble.
a càrrec de Gabriela Serra Membre de diversos col·lectius de pau i desenvolupament

El dijous 11 de març el tema de la conferència va ser:

Bolívia: la restitució de la dignitat d'un poble, i va anar a càrrec de Gabriela Serra, membre de Entrepobles i cooperant amb l'Agència Catalana de desenvolupament.
Va començar la xerrada dient els motius per els quals es va sentir interessada a participar en les nostres tertúlies. En aquests moments, va dir, Sudamèrica està molt convulsionada, i és important explicar les crítiques que es fan des de les institucions: una manera d'atacar es posant en un mateix paquet, països que estant en processos diferents, Bolívia,Equador, Perú, Brasil etc.
Ja que una imatge val més que cent paraules, va presentar el vídeo:

Humillados y ofendidos
Es tracta d'una gravació feta a Sucre el març del 2008, on es veu una marxa de camperols indígenes que van a la capital per tal de recollir unes ambulàncies que el govern reparteix per les diferents comunitats. Hi ha un greu enfrontament dels blancs amb els indígenes, els kollas (indis), són atacats brutalment, humiliant-los, al màxim del despotisme. És un vídeo culpidor, on als crits de :Sucre de pie! Evo de rodillas! Evo derrotado! per part dels manifestants, la policia no intervé, ja que ha rebut ordres de no disparar.
No es va poder acabar de visionar aquest documental per que era massa llarg i es va passar a la xerrada.

Sucre és la ciutat del "grito libertador". A partir del 2005, quan va guanyar les eleccions Evo Morales, el MAS, es construeix de diferents moviments (camperols, indígenes).
Actualment a Bolívia hi ha tres ciutats importants:
La Paz : capital
Sucre : poder judicial
Santa Cruz de la Sierra: capital econòmica actual.
Quan hi va haver la pèrdua del poder miner, els quetxues,van baixar a la vall i el MAS, va passar a ser d'un moviment indígena i camperol a incloure la classe mitja i intel·lectual..
Les promeses que Evo Morales fa al guanyar les eleccions són:
Formar una Assemblea Constituent amb una òptica d'anticapitalitzar-se.
La nacionalització dels hidrocarburs.
Amb aquests tres elements uneix la zona anomenada mitja lluna, que mai s'havia aconseguit:
La capital total a Sucre
Autonomia
Impost sobre els hidrocarburs.

Descolonitzar vol dir integrar. S'ha de conviure respectant les costums, llengües i religions autòctones.
Va parlar també de l'explotació del petroli i del liti. Evo Morales diu que de fora no entra ningú a fer cap tipus d'explotació. Tampoc es pot instal·lar cap base militar en el territori de Bolívia.
Què s'ha aconseguit dels indígenes?
Avui dia els indígenes fan ostentació de la seva forma de vida i diuen "la Constitución nos apoya"
La realitat d'aquests moments és que Bolívia ha estat capaç de triplicar la seva despesa pública, creant uns vals escolars, de maternitat, de vellesa que són mesures per tal de suplir les mancances que tenen.
Un canvi de pes econòmic:Sucre està a la conca de on hi ha la mineria.

Evo Morales té ara dos problemes importants:
Com es farà la distribució dels hidrocarburs.
Els miners que gestionen les mines, no han tingut cap inversió per arreglar res. Els miners tiren endavant però no volen pagar impostos, si guanyen diners no volen que se'ls hi treguin.
Evo Morales apostarà per un canvi de model econòmic o integrar la diversitat basat en l'explotació de la mineria. No hi ha marxa enrere.

Dijous 25 de febrer - Anàlisi del actual model alimentàri,
a càrrec de Rosa Binimelis, de la entitat: Entrepobles.

El dijous 25 de febrer el tema de la conferència va ser: Anàlisi del actual model alimentari: Beneficis i perills de l'ús de transgènics, Transgènics VS. Agricultura ecològica/sobirana alimentària, i va anar a càrrec de Rosa Binimelis, de la entitat: Entrepobles.

Va començar la xerrada explicant que són els transgènics: són organismes en els que s'ha modificat el ADN. Tots tenim un genoma que ens diu com ens anirem modificant, aquest genoma que està en les cèl·lules ens va modificant.
En els transgènics aquest genoma l'hem alterat, modificat, afegint un altre element.
Els transgènics suposen un salt qualitatiu molt important.
Com es fan? Seleccionen una característica i la creuen amb una altre, però s'ha de fer amb individus de la mateixa espècie, els transgènics poden canviar-se amb altres essers. Aquest canvi obre les portes a grans impactes i beneficis que abans eren impensables.
Malgrat aquest potencial,tots els transgènics que es comercialitzen pertanyen a unes grans empreses.
A les llavors transgèniques hi poden haver dos tipus de modificacions:
1.- tres quartes parts dels transgènics estan preparats per que les llavors es resisteixin als herbicides. Fan una planta resistent al herbicida.
2.- els transgènics modificats no per ser resistents al insecticida, sinó que fan una planta que ella sola és insecticida.
A Catalunya és on hi ha més transgènics del món: blat de moro, per ser resistent als insectes.
A Europa hi ha hagut una moratòria al consum de transgènics.

A continuació va explicar els impactes dels transgènics:
Es concentren en unes poques empreses.
Fomenten més dependència dels pagesos cap a aquestes empreses.
Va parlar també de les llavors híbrides, on els conreus són molt més vulnerables.
Els transgènics i la salut: No se sap gran cosa. Hi ha molt pocs estudis fets. S'han fet alguns experiments amb animals.
Els transgènics han d'estar patentats però sense el permís de l'empresa no es pot fer cap tipus de recerca.
Els efectes que s'han deduït d'experiències amb animals estan en la reproducció, creixement anormal de les cèl·lules, problemes intestinals etc.
La gent que ha intentat fer estudis seriosos sobre els transgènics, sovint l'han desacreditada.
Va parlar de la contaminació genètica: si un camp transgènic passa (per la pol·linització) a un camp ecològic, pot causar grans prejudicis.

I beneficis, quins?
Potencialment es té la possibilitat de fer noves plantes, però a la pràctica poc poden ajudar a la humanitat.
Ens venen els transgènics com a solució al canvi climàtic, però en la realitat no es veu per enlloc.
De cara al consumidors hi ha una normativa per l'etiquetatge d'aquests productes, han d'indicar si contenen més del 0,9 de transgènics. En contrapartida no hi ha cap normativa per a l'etiquetatge dels pinsos per a animals. Si ens mengem una vaca o un ou indirectament entra en el nostre organisme els efectes dels transgènics

Tots els transgènics són híbrids, però no tots els híbrids són transgènics.
La majoria de països d'Europa estan en contra de la normativa dels transgènics.

A continuació es va obrir un debat, on es van poder formular les preguntes que es desconeixien sobre aquest tema, i que d'una forma molt didàctica la conferenciant va anar aclarint.

11 de febrer - Projecció del documental PALESTINA LA VERITAT ASSETJADA
debat a càrrec d'Alex Hinno, Secretari de la Comunidad Palestina.

El dijous 11 de febrer es va passar un documental sobre: Palestina, la veritat assetjada,"testimonis i reflexions per una pau justa". La presentació i el posterior col·loqui va anar a càrrec d'Alex Hinno, secretari de la Comunitat Palestina.

El documental tracta de difondre i denunciar el que està passant a Palestina. Els protagonistes són els palestins mateixos que expliquen el que van viure en el inici de l'ocupació, i com aquesta afecta a la seva vida quotidiana.
Una trentena d'homes i dones de diferents edats i de diferents territoris de Palestina expliquen com viuen i reflexionen sobre el futur incert.
Ens parlen dels refugiats, el mur, les colònies, el bloqueig de Gaza o la responsabilitat internacional en aquest conflicte i expliquen allò que altres silencien.
Aquest dvd ha estat enregistrat a Ramalla, Jerusalem, Hebrón, Nablus, Betlem, Natzaret, Haifa, Jericó i diferents poblacions de la franja de Gaza entre l'agost del 2007 i el gener del 2008.

Entre les frases que diuen els protagonistes cal destacar les següents:
No hi ha ocupació bona o dolenta, l'ocupació va en contra dels drets humans.
El poble palestí ja no té res a perdre.
Ja m'han destruït la tercera casa: Israel m'anima a ser un terrorista
20.000 cases destruïdes, on és la meva?

Els film fa referència a :
la ocupació del 1967
l'assetjament constant dels colons
Els acords de la pau de Oslo 1993
La construcció del mur !993-2008
Els Check Points (punts de control)
La neteja ètnica
El bloqueig de Gaza

Després de visionar aquest interessant documental es va fer una taula rodona on tothom va poder expressar les seves opinions i en Alex Hinno, de pare palestí, i que coneix a fons el problema anava donant resposta a les preguntes que el públic li adreçava

28 de gener - 100 anys de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia.
A càrrec de Pere Solà Catedràtic d'Història de l'Educació de l'UAB.

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 28 de gener el tema de la ponència va ser:

100 anys de l'assassinat de Ferrer i Guàrdia , i va anar a càrrec de Pere Solà, catedràtic d'Història de la UAB

Va fer l'acte de presentació Manel Pons, company de professió i amic del conferenciant.
En aquesta presentació, en Manel va explicar els motius per els quals havia intervingut per que en Pere Solà volés donar aquesta xerrada en el Bardina, hi ha que considerava que era la persona més idònia per tractar aquest tema.
Va enumerar una gran quantitat de llibres i publicacions que des de l'any 1976, ha escrit com:
" Las escuelas racionalistas en Catalunya 1909-1939
" Ferrer Guardia y la pedagogía libertaria: elementos para un debate.
" Els Ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya (1900-1939)
" Francesc Ferrer i Guàrdia i l'escola moderna
" Educació i moviment llibertari a Catalunya (1901-1939) etc.I també ha publicat nombrosos articles a diverses revistes entre d'altres:
" Cuadernos de Pedagogía
" Guix
" Pedagogía histórica (en francés)
" Polonesa en Varsovia (en francés)
" Arraona, revista d'història. Sabadell
" Educació i Història, revista d'història de l'Educació.
I per si fos poc, és el coordinador i l'ànima del Seminari de Documentació i Recerca en Història de l'educació, que amb certa periodicitat convoca les Jornades d'Història de l'Educació als PPCC.Desprès d'aquesta exhaustiva presentació va donar la paraula a Pere Solà, que va agrair la invitació i començà la xerrada.Va llegir un dels seus articles sobre el pedagog Ferrer i Guàrdia que va aparèixer a la revista Escola Catalana, i anava fent aclariments sobre la lectura.
Va dir: sovint Ferrer i Guàrdia ha estat un proscrit, un fracassat . No ha estat un profeta en el seu país.
No era pedagog d'ofici, era un autodidacta, va ser una figura de desordre.
Va parlar de una dimensió universal i una dimensió comunitària, el primer pedagog català conegut desprès de Ramon Llull i Lluís Vives, però la cultura catalana no valora prou aquesta figura. Se'l ha jutjat massa visceral, el seu apassionament antireligiós no l'ajudava, volia persuadir, no imposar.
El conferenciant es queixava de que hi ha hagut absència de debat sobre aquest tema, i aprofitament crític dels intel·lectuals. No hi ha hagut anàlisi, va dir.

La proposta de Ferrer i Guàrdia és una incitació a la pau, a la justícia i a la solidaritat.

Si es fa un balanç sobre el que s'ha fet aquest any que es commemora l'assassinat de Ferrer i Guàrdia, a nivell acadèmic hi ha hagut una visió molt negativa, es diu que Ferrer i Guàrdia utilitzava l'educació com tapadora per altres activitats, tant abans com desprès de la seva mort s'ha sentit aquest discurs tant acusatori.
El conferenciant va definir a en Ferrer i Guàrdia com un lliure pensador europeu. Republicà del partit progressista, no federalista, es va fer més tard del partit obrer i va anar cap al anarquisme.
A partir del 1900 va anar més cap a la línia de llibertari. Subvencionava una revista: La huelga general , i el 1907-08 subvencionava: la Solidaridad obrera (la que més tard seria CNT).
És més important com editor que com a pedagog. Es preocupa per l'educació cívica i moral.
Uns grans lluitadors per la renovació pedagògica van ser: en Joan Bardina i en Francesc Ferrer i Guàrdia, coetanis, favorables tots dos a la coeducació i encara que van anar per camins diferents el seu objectiu fou el educar amb llibertat futurs i bons ciutadans.
El col·loqui va ser molt fluid doncs molta gent estava interessada en aquest tema.

Bibliografia: L'école moderne de Francesc Ferrer i Guàrdia. Traducció francesa.

21 de genr - Moviments socials i canvi polític a l'Amèrica Llatina.
A càrrec de Emir Sader, professor de filosofia de la universitat de Sao Paulo.
Organitzadors: Centre d'Estudis Joan Bardina - Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la UPF - Fundación Viento Sur - Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) - Justícia i Pau - NOVA. Centre per a la Innovació Social

El dijous 21 de gener a la UPF i per tancar el cicle de conferencies sobre Crisis de sistema i alternatives (Cap el Fòrum Social Català 2010) es va presentar la ponència: "Moviments socials i canvi polític a l'Amèrica Llatina" i va anar a càrrec de Emir Sader, professor de filosofia de la universitat de Sao Paulo.

Va fer l'acte de presentació en Martí Olivella, representant de NOVA dient que en Emir Sader, brasileny, d'origen libanès, i actualment es el director de CLACSO, institució internacional que aplega quasi 260 centres basats en Ciències Socials, principalment a l'Amèrica llatina, però també arreu del mon.

Objectius:
promoció i desenvolupament de la recerca i docència de les ciències socials.
Enfortiment del intercanvi de cooperació entre les institucions.
I sobretot divulgar el coneixement produït entre els moviments socials i les orientacions dels estats civils.
Ha escrit varis llibres sempre enfocats en els moviments socials i la relació entre els governs: sobre Cuba, Xile, Nicaragua, Brasil, tot fent una reflexió sobre: democràcia, dictadura, marxisme, socialisme etc.
El darrer llibre: El nuevo topo, editat per la Editorial Siglo XXI, recull els recents processos de l'Amèrica llatina i com interactuen els moviments socials.

A continuació va passar la paraula a Emir Sader que va començar donant les gràcies per haver estat convidat en aquesta conferència.
Fa deu anys que va començar el primer Fòrum, vivíem en un mon diferent del d'avui, en alguns llocs pitjor i d'altres millor. Es va fer un balanç del Fòrum de Porto Alegre, el balanç ha de ser del objectiu del Fòrum.
El més important són el progressos que s' aconsegueixen, a l'Amèrica-llatina.
En el Fòrum es varen fer un conjunt interessantíssim de milers d'activitats.
Però el Fòrum esta endarrerit, esta girant en fals de com esta el mon avui dia. Es va organitzar com una resistència al neoliberalisme.
Va parlar del factors regressius. El pas d'un mon bipolar al unipolar i del pas d'un cicle capitalista expansiu a un de recessiu.
A Amèrica llatina al haver-hi dictadures militars, repressió, terror, va ser un camp abonat per el neoliberalisme. El països es van endeutar, préstecs,
Tots els països entren en una crisi deguda al deute extern i l'esquerra queda molt debilitada. El capital no està fet per produir sinó per acumular.
Va parlar del factor productiu i del financer. El sector financer guanya mes en països endeutats especulant, comprant i venen.
Amèrica llatina és el país amb més desigualtats del mon. En la dècada dels 20 tenen gran protagonisme els moviments socials, que es van organitzar com a resistència. Van sorgir teories dels moviments socials que elaboraven estratègies (autonomia)
Del 80 al 90 sorgeix la idea de canviar el mon sense prendre el poder, i això es va cristal·litzar en les autonomies dels moviments socials.
Les ONGs rebutgen el govern i es sumen en els moviments socials existents.
Però, com es pot aconseguir un mon millor rebutjant el poder polític?.
Exhaurits els models del neoliberalisme es presenta el tema de la hegemonia i de la resistència. A Argentina el lema era: que se'n vagin tots, però es evident que no marxaran, es van autodefinir que no volien cap aliança amb el govern.
La línia divisòria en l'Amèrica llatina no ve donada per la dreta o l'esquerra, i va tractar de dos punts.
divisió del país amb lliure comerç amb EU.
els que prefereixen l'intercanvi dins de la pròpia nació.
I com a tercer, el paper del consum popular.
Va parlar dels progressos obtinguts els últims anys a l'Amèrica llatina:
Bolívia va acabar amb l'analfabetisme.
de la operació miracle: recuperació de la visió de la gent pobre.
Escoles de medicina llatinoamericanes on formen futurs metges, sense cobrar res, i quan acaben la carrera es dediquen a la medicina social.

El neoliberalisme tot ho ha mercantilitzat, tot té un preu, democratitzar es desmercantilitzar.
L'Estat crea una disjuntiva entre el que es estatal i el que és privat.
El que ens cal és l'esfera publica.
Entrem en un procés de truculències, d'inestabilitat prolongada, el mon liberal es debilita i no apareix cap d'altre, cap bloc de forces ni model econòmic. Cal valorar doncs, el progrés de l'Amèrica llatina. Cal fer una correlació de forces, com estan ells i com estem nosaltres. Cal valorar tant els radicals com els liberals perquè representen una referència progressista per la construcció d'un altre món possible.

12 de gener - El poder de les industries farmacèutiques
A càrrec de Lluis Botinas President de "Plural-21"

El dijous 14 de gener es va fer la conferència sobre: El poder de les farmacèutiques: el rol de la indústria farmacèutica a nivell internacional, relacionant-lo amb la crisi econòmica i la grip A, i va anar a càrrec de Lluís Botinas president de Plural-21 (Associació per tenir cura de la vida en un planeta viu) i autor del llibre: El VIH/SIDA no existe. Preguntas para desmontar un invento "made in USA"

Per tenir cura de la vida en un planeta viu. Vies de recuperació de l'armonia.

Va començar explicant que el poder de les industries farmacèutiques, ja sabem és molt gran, però és més interessant parlar del que hi ha més enllà d'aquest poder.
Qui dóna aquest poder a les farmacèutiques? Les pròpies ONGs (sobretot les de desenvolupament).
Amb la grip A han tingut el temps en contra, tenen milers de vacunes. Si les farmacèutiques tenen un poder és perquè es crea un mercat.
La doctora-monja Teresa Forcadas amb el seu article: "mantenir la calma", "no deixar-se vacunar" i el seu vídeo ha tingut un paper important de conscienciació a la ciutadania.
El mercat dels antibiòtics s'està acabant i amb ell les patents, ara sortiran els genèrics i convé promocionar les vacunes.
L'actitud tradicional deia: amb els seus fruits els coneixereu, però ara convé canviar d'actitud i cal fer moltes coses independentment del fruit que donin.
En Pasteur, el que va dir va ser plagiat, però era un gran polític que sabia moure's i les indústries farmacèutiques es van posar en marxa.
El Dr. Andrew Mouldew diu un argument nou: Tota vacuna és contraproduent, perquè produeix: isquèmia i derrames microvasculars en unes hores, dies, mesos, anys o fins i tot més tard.
Les vacunes és el nou mercat de les farmacèutiques i el gran negoci de les multinacionals.

A continuació va parlar de la SIDA: és la punta del iceberg de totes les catàstrofes de la medicina, la versió oficial és falsa, va dir. No és una malaltia, és un invent, un muntatge, una ficció mediàtica i racista, posada en marxa l'any 1981 als EEUU.
Què fa que la societat pugui fer totes aquestes destrosses? Només un occidental modern és comunica amb les coses a través del consumisme, la societat actual nega que forma part d'un tot i és diferent de les altres civilitzacions que existeixen al planeta.
Va parlar també del cicle còsmic, el temps a mesura que avança el cicle dura menys i estem a finals d'un cicle.
René Guínon (1886-1951) va escriure una obra, única al món: tenim una supraracionalitat supraconscient perillosa i va elaborar un lèxic i un vocabulari del coneixement immediat.
Roger Garaudy, es va convertir de gran al islamisme i no perdonava a la societat que li hagués costat cinquanta anys arribà a l'espiritualitat amb un rigor absolut.
A continuació es va obrir un debat on hi varen haver forces intervencions.

Bibliografia.

El rapto de Higea: mecanismos de poder en el terreno de la salud y la enfermedad, de Jesús García Blanca. Editorial Virus
La crisis del mundo moderno de René Guénon. Editorial Paidos
La medicina patas arriba. ¿Y si Hamer tuviera razón? De Giogio Mambretti y Jean Seraphin. Editorial Obelisco.

Dins del marc del Seminari Crisi de sistema i alternatives (cap al Fòrum Social català 2010) que s'està cel·lebrant a Barcelona a la Universitat Pompeu Fabra, el dimarts 12 de gener, es presentà la següent ponència: "Mobilitzacions globals: noves formes de fer política" i va anar a càrrec de Éric Toussaint, president del CADTM.

Esther Vivas representant de la Fundació Viento Sur , va presentar al conferenciant i va fer de moderadora.

Els temes a tractar eren: quins reptes tenen els moviments socials? a quin punt estem ara?, on som i cap on anem? com influeix la crisi sistèmica actual?.
Aquestes conferències tenen com a objectiu obrir un camí cap el Fòrum Social Català que es farà a Barcelona a finals de gener.
Va començar la xerrada fent una mica d'història dels moviments socials que s`han fet en els últims segles i de les transformacions laborals que la societat n`ha obtingut: reduccions de les jornades laborals, reivindicacions de cada primer de maig etc.
Els moviments internacionals com una demanda social ja existien, però en els anys 50 i 60 hi havia una manca d'organització internacional.
L'any 1968, és un moviment que abasta a tota la joventut i desemboca sobre una nova generació militant i aquesta generació plantejava la revolució a curt termini.
Però no va ser així, aquesta explosió no va succeir .
Arriba l'ofensiva neoliberal del capital i a l'any 1982 la crisi del deute del tercer món, i d'aquesta fase encara no ens n`hem sortit.
L'ofensiva imperialista ataca als pobles del sud (lluita cubana, pobles d'Àsia i Àfrica), i en els anys 80 i 90 ens converteix en un reflux.
Apareix llavors la crisi financera, econòmica, climàtica, migratòria, i tot i aquesta crisi l'ofensiva segueix. Ofensiva que és del capital contra el treball i del imperialisme contra els pobles del sud.
Les experiències per tractar de contrarestar l'ofensiva van desembocar en un moviment: l'antiglobalització o altermundisme.
Amb els atemptats del 11 de setembre van intentar desmuntar aquests moviments d'antiglobalització.
Llavors s'organitzen els Fòrums Mundials, a Porto Alegre, a Bombai, a Nairobi, amb quantitat de delegacions, de participants i de debats, la resposta majoritària va ser una reacció contra el capitalisme.
També els moviments socials han tingut moltes dificultats i va explicar els exemples d'Itàlia i Brasil .
Ara tenim el repte de reorganitzar-nos, tenim que respondre a una iniciativa nova molt confusa, però que presenta una proposta molt interessant:
Chàvez va parlar d'organitzar la Quinta internacional.
La decisió de convocar una reunió per el 2010 estaria a favor de tenir un diàleg internacional entre partits, tractant de dotar-se d'un nou instrument, seria fer un front anticapitalista. Si Morales, Chavez, Corea es reuneixen i tracten de clarificar els moviments socials que siguin autònoms, fent campanyes comunes per tal de construir una estratègia per lluitar contra el capitalisme.
Es vol un socialisme d'autogestió i de llibertat, per poder acabar amb l'opressió.
Va acabar dient que ens cal una elaboració i planificació d'estratègies per a poder donar resposta a la crisi global.

A continuació es va obrir un torn de preguntes. L'aula on es va fer aquesta exposició era plena de gom a gom, les mans alçades per demanar paraula eren forces i degut a l'horari establert per finalitzar l'acte es va haver de limitar les consultes que el públic adreçava al conferenciant.

Universitat Pompeu Fabra
1 Desembre - Seminari crisi de sistema i alternatives -Cap a un nou model econòmic
Organitzadors: Centre d'Estudis Joan Bardina - Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la UPF - Fundación Viento Sur - Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) - Justícia i Pau - NOVA. Centre per a la Innovació Social

Dins del marc del Seminari Crisi de sistema i alternatives (cap al Fòrum Social català 2010) que s'està cel·lebrant a Barcelona a la Universitat Pompeu Fabra, el dimarts 1 de desembre, es presentà la següent ponència: CAP A NOU MODEL ECONÒMIC, i va anar a càrrec de Susan George, presidenta del consell d'administració del Transnational Institute.

Donada l'expectativa d'aquesta conferència, va ser molt nombrosa la concurrència, es va fer a la Sala d'Actes de la UPF i assistiren unes 350 persones.
La conferenciant es va expressar en francès, però el servei de traducció simultània va funcionar correctament. Va fer la presentació de l'acte Luis Blanco, membre d' IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), dient que aquests seminaris eren com una prèvia al Fòrum Social que té com a objectiu aprofundir em les causes, conseqüències i alternatives a la crisi.

Cap a un mou model econòmic ens parlarà de propostes i solucions al sistema.
Susan George és una de les investigadores més importants en aquest camp, i autora de 14 llibres traduïts a 30 idiomes.

I a continuació passà la paraula a Susan George. Estem imbuïts en un món on les finances sembla que siguin el més important, Finances i economia és el que prima en la societat que vivim, i finalment el medi ambient. El medi ambient és on tirem les nostres deixalles. Ens cal un món on es pugui viure millor. Si féssim uns cercles concèntrics, la biosfera seria l'esfera exterior, després vindria la societat i l'economia estaria al servei de la societat, les finances hauria de ser l'últim cercle. Com podríem doncs, invertir aquestes esferes? .

S'està construint un moviment mundial. Junts i units es podran construir aliances. La majoria dels mitjans de comunicació consideren que només és una crisi financera, però les desigualtats cada dia creixen més, hi ha molts rics i molt pobres.

A Europa el 25% dels joves als 15 anys no saben llegir o no comprenen el text, i un continent ric que no aconsegueix ensenyar a llegir, desapareixerà sociològicament. La crisi de l'alimentació, de la fam, a mida que hi hagi menys menjar hi hauran més refugiats, que intentaran anar on puguin sobreviure.

Molts polítics només pensen solucionar aquest problema posant més fronteres o més policies.
Molts països com l'illa de Pasqua, Groenlàndia es van arribar a col·lapsar per esgotament de tots els seus recursos .
Les crisis es reforcen unes amb les altres i els especuladors s'aprofiten, no els interessa els preus del blat, de la soia,només compren contractes.

Estem com en una presó, on totes les parets es reforcen, caldria que tots estiguéssim molt units, camperols, sindicats.
La primera cosa que ens cal fer es prendre consciència del següent:
Els Bancs són nostres, ens pertanyen,no existirien sense els contribuents,els hem pagat. Els crèdits haurien de ser un bé comú, regulat, prudent, però no per un benefici del Banc.
En petites i mitjanes empreses haurien de tenir crèdits sense cap cost.
Els Bancs haurien de ser empreses públiques i no privades com són ara.
Els Bancs haurien de donar crèdits per ajudar a les empreses que presentin un projecte ecològic o social.

És difícil avui dia actuar amb aquest capitalisme tan dominant que existeix, però hi ha passos intermedis, per exemple discutir el que ha d'estar en el mercat i el que cal quer quedi fora.
Ha de estar en el mercat la salut, l'educació, l'aigua?
Si nosaltres estem malament amb aquesta crisi, estan molt pitjor la gent del sud, Que caldria fer doncs?
- Anular el deute extern amb la condició que contribueixin a la florestació del seu país.

Voldria acabar amb els mitjans per pal·liar la crisi, va dir:
No es veritat que no hi hagi diner, hi ha grans fortunes, hi ha molta riquesa en el món.
Cal acabar amb els paradisos fiscals, cal establir una taxa per les transaccions financeres.

En aquests moments cal fer moltes coses per reduir les desigualtats, cal crear unes regles de joc, si la ciutadania no fa res, no esperem que es resolgui res.
I el que cal fer, és unir-se, ja que un de sol poc avança, però organitzant-se i unint esforços serà la forma de ampliar el cercle.

Junts tenim força, sabem el que cal fer, col·lectivament tenim diners, però ens falta organització i obligar a les persones a fer quelcom.

A continuació comentaren breument els impactes de les negociacions comercials UE amb Àfrica i Centreamèrica en Taoufik Ben Abdallah (coordinador de ENDA, Senegal) i Suyapa Ucles (coordinadora dels Programes CHAAC) de Hondures

En Taoufik Ben Abdallah va dir:
La resposta a la crisi ha de ser urgent, va dir. I sobre tot en unes zones més que a les altres. Jo parlo d'Àfrica, terra de contrastos però que és el mirall del món i hem d'estar amatents al que passi allà. Hi ha molts pobles sencers de pescadors i de camperols que com a conseqüència de la crisi i del deute extern, han hagut d'emigrar i pobles sencers que han quedat buits de jovent. No es donen ajudes a l'agricultura i Àfrica és un continent que el 80% de la població són menors de 25 anys.
Aprofita l'ocasió per convidar al Fòrum del gener del 2011 que es farà a Dakar (Senegal) i diu que estan disposats a treballar junts com molt bé ha dit la Susan, ja que volem les mateixes coses, tenim les mateixes responsabilitats amb el planeta i amb una forta energia col·lectiva segur que podrem avançar.

Suyapa Ucles va explicar:
Com les inversions europees entren a Centreamèrica amb les mateixes oportunitats que les autòctones.
S'està treballant molt per les empreses estrangeres que van allà a oferir els seus serveis.
Va parlar de les grans diferències econòmiques, els més empobrits de continent es troben a centreamèrica.
Avenços tecnològics amb salut i medicina, i de la seguretat alimentària: mineria, serveis, turisme. Canviarà el us de la terra i es possible que no pugui produir aliments.

A continuació es va obrir un torn de paraules i li van dirigir a la Susan George varies preguntes com:
Quin seria el model per que el ciutadà no pateixi la crisi?
Com es pot fer per lluitar amb els nostres Bancs en que tot està en poder dels banquers?
Quins pensadors treballen en la línia que has exposat?
Ella va anant donat resposta a totes les preguntes que se li feien, però donat l'hora que era es va haver de donar per finalitzat aquest acte que va ser molt interessant.

Universitat Pompeu Fabra
17 novembre - Seminari crisi de sistema i alternatives - El paper del feminisme en el moviment altermundista
Organitzadors: Centre d'Estudis Joan Bardina - Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la UPF - Fundación Viento Sur - Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) - Justícia i Pau - NOVA. Centre per a la Innovació Social

El dimarts 17 de novembre es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona la primera sessió d'aquest seminari que està dedicat al anàlisi d'algunes de les causes estructurals que han conduit a una crisis de dimensions civilitzadores i que vol promoure la reflexió sobre algunes de les alternatives que busquen construir una societat global que avanci aprofundint en la democratització, la sostenibilitat, i la igualtat del seus membres.

Per tal de poder dur-lo a terme, s'ha fet l'esforç de portar a Barcelona un grup d'especialistes internacionals.

En Jordi Mir representant el Centre d'Estudis sobre els Moviments Socials de la Uiversitat Pompeu Fabra, va donar la benvinguda al públic assistent i va esmentar les associacions que havien participat en l' organització d'aquest Seminari: Centre d'Estudis Joan Bardina, Justícia i Pau, Viento Sur, IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya, i Nova, també va agrair a la Universitat la cessió de les aules.
Va aclarir que aquest seminari servia per preparar el Fòrum Social Català i que en el Fòrum qualsevol proposta que es faci és benvinguda ja que l'objectiu és crear una xarxa d'entitats per construir un món millor.

Es treballaran aquests tres eixos.
Causes de la crisi global
Conseqüències d'aquesta crisi
Alternatives possibles

Eulàlia Reguant representant de Justícia i Pau, va fer de moderadora
La presentació d'aquest seminari va anar a càrrec de Francisco Fernández Buey, Catedràtic de Filosofia Moral i Política de la Universitat Pompeu Fabra i Director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials.
Va començar l'exposició parlant del que s'ha sentit a través dels mitjans de comunicació i al carrer que els del Fòrum Social són molt crítics del sistema neoliberal existent. Diuen que els hi falta teoria i que no hi ha alternatives a la crisi, ell es qüestiona si ho diuen per ignorància o per mala fe.
En el Fòrum ja es deia que la crisi no era tan sols econòmica si no social, cultural, ecològica, crisi de la civilització i així és en realitat.
Els moviments altermundistes han anat presentant alternatives: polítiques específiques de col·laboració per pal·liar la fam del món, el deute extern defensant la sobirania alimentària, han fet varies propostes per tal de poder ajudar als sectors més afectats per la crisi. Altre cosa és aconseguir-ho, depèn de la força que es faci.
Les diferents persones que intervenen en el Fòrum són força conegudes per les seves idees alternatives per poder aconseguir un món millor.
Aquest Seminari és doncs, un pas necessari per el rellançament de moviment de moviments.

I donà la paraula a Miriam Nobre coordinadora de la Marxa Mundial de les Dones i gran activista del moviment feminista.

Aquesta va parlar de com el capital s'aprofita de la crisi financera.
Les dones ja fa temps deien el que significava el control del treball femení.
Una feminització, una relació de les dones entre el capital i el treball. Es parla molt de l'atur masculí, però també l'atur femení és molt fort.
El treball està pensat actualment per a rebre guanys, però no considera el benestar de les persones.
Com es poden pensar solucions a la crisi? Com millorar, com afrontar el dilema entre la producció capitalista i el benestar de les persones.? Com tractar la salut, l'educació com un bé de la comunitat?.
Va fer un anàlisi del feminisme i del patriarcat. Plantejant el feminisme com una idea que es planteja com un moviment social.
Va dir que l'augment de la violència de gènere és motivada per que la dona avui dia no és tan submisa i és mes independent i aquesta llibertat de decisió d'ella es la causa de la violència del home.
Volem canviar les autonomies de les dones però canviant el món, abans era primer canviar el món i després les dones.
El moviment sindical incorpora el dret a decidir (avortaments).
Fins ara es considerava que l'home feia un treball productiu (remunerat) i la dona un treball reproductiu.
Apareixen ara una nova generació de joves que volen fer les coses d'una altre manera:
Importància de la pràctica (campaments de joventut, conviure)
Aspecte de les experiències: (autoorganització de les dones)
Concepció del temps: (volen canviar les coses ara)
No fem un anàlisi de separació de gèneres. Hi ha coses que romanen i també hi ha canvis.
Ara hi ha dones que tenen poder, la personalització del capital.
La violència de gènere segueix augmentant, hi ha situacions de violència sexual com una forma d'humiliar a les dones.

A continuació es va obrir un debat on es parlar de varies qüestions: com afronta la marxa de dones els països islàmics? com contrarestar als fonamentalistes? i moltes més, a totes elles la Miriam Nobre va anar responent.

Dijous 12 de novembre: Presentació de l'AGENDA (llibre-agenda)LLATINOAMERICANA MUNDIAL 2010. SALVEM-NOS AMB EL PLANETA.

Fotos Llorenç Martos

El dijous 12 de novembre es va fer la presentació del llibre-agenda Llatinoamericana Mundial 2010 "Salvem-nos amb el Planeta" i va anar a càrrec de Jordi Pujadas membre de la comissió de l'Agenda Llatinoamericana.
Va començar la xerrada dient que han fet possible l'elaboració d'aquesta agenda en Pere Casaldàliga i molts d'altres col·laboradors.
Ens parla d'una teoria de l'alliberament transformada en pluralisme religiós. L'agenda és una eina que surt d'una ideologia concreta, però que està oberta a tothom.
Aquest any s'ha centrat en el tema: "Salvem-nos amb el Planeta", és un títol molt pensat i elaborat.
Ens presenta una eina per treballar a les escoles, els esplais, als centres cívics, etc.
Els articulistes que hi escriuen estan vinculats amb el Fòrum Social Mundial.
Aquesta agenda és una eina teòrico-pràctica, és una eina de reflexió.
Va fer una distinció entre Economia i Ecologia, dient que l'Ecologia hauria d'estar sempre per sobre de l'economia i tot sovint no passa així, ja que el medi ambient no genera economia, però l'economia depèn d'ell·l'eix solidari de l'agenda és : el deute extern, els indígenes, el canvi climàtic, la crisi de civilització, els ecosistemes etc.
L'important del nostre món no és el creixement, com diuen els economistes, hem d'estar preparats per el que vindrà, i això dependrà de les mesures que es prenguin, sostenibilitat. Cal tenir una esperança activa per que les coses puguin anar canviant.
Aquesta Agenda va començar a Nicaragua i actualment es reparteix en països com: el Salvador, Panamà, Perú i des de fa dos anys també a Cuba. Es procura també que hi hagin articles referents a Àsia i Àfrica. Hi ha una visió global planetària que ens pot ajudar a tots. La edició és de 60.000 exemplars en totes les llengües i 6.000 es fan en català.
També tenen un material complementari com mapes, discursos, contes, que ajuden a explicar més el valor d'aquesta Agenda.Va parlar del projecte que ja es té per l'any vinent, el tema pot ser: Déu, però quin Déu? encara no és definitiu.
I a continuació va projectar un documental anomenat L'excusa que tractava sobre Ecologia i la possibilitat d'aconseguir un món millor.

Dijous 22 d'octubre: Xerrada-debat sobre l'actual crisi econòmica a nivel internacional.

El dijous 22 d'octubre hi va haver una xerrada-debat sobre l'actual crisi econòmica a nivell internacional, i va anar a càrrec de Lluís Rodríguez, membre de l'ICEA. Es va introduir el tema explicant que significa l'organització que ell representa com a economista:
ICEA, Institut de Ciències econòmiques i d'autogestió. Objectiu: Tractar d'analitzar el sistema que vivim (capitalisme) i presentar propostes cap a una ciutat més igualitària, i presentar alternatives. S'entén la paraula autogestió des de una perspectiva llibertària. Què fan?, entre altres coses conferències entorn de la crisi, centrant -se en l'estat espanyol però també internacional.
Publicacions: Cuadernos de ICEA n. 1 i en preparació el n.2; també han fet un informe sobre el finançament de la Universitat i un altre sobre la privatització de Correus. Un cop feta la presentació, va començar la conferència parlant dels països subdesenvolupat: causes, conseqüències i propostes.
Va parlar dels dos problemes bàsics actuals que són : el subdesenvolupament i la crisi alimentària.
La causa fonamental del subdesenvolupament es pot trobar en el colonialisme, en la dependència econòmica.
Va parlar d'un enfocament marxista: La taxa de guanys de les empreses cau, i no inverteixen més, en totes les crisis la taxa de guanys està al mínim. Motius de la crisi: Impossibilitat de l'empresa de vendre el que produeix. El cicle de creixement i de producció es col·lapsa. La competència. Conseqüències de la crisi:
1.- arriba desprès de la crisi alimentària (sobretot a Àfrica i llatino-amèrica)
2.- afecta a gran part del mon de forma simultània.
3.- al afectar a gran part del mon les fluctuacions són més violentes. 4.- incrementa l'economia informal a la majoria de països.
5.- hi ha menor assistència social.
6.- El poder adquisitiu de la classe treballadora enrareix la producció. La FAO, calcula que el 2009,vint milions de persones en el mon, passaran fam. Propostes que es plantegen:
" Incrementar la regulació en general
" Regular el comerç i el control del dèficit.
" Incentivar les inversions
" Donar suport a les persones més vulnerables
" Evitar solucions proteccionistes considerant el cooperativisme com una bona proposta.
" Es planteja posar fi als paradisos fiscals.
" Control en la remuneració dels directius i financers
" Protegir les pensions dels treballadors. Com a propostes més minoritàries:
+ aturar els programes d'armament
+ realitzar inversions publiques
+ enfortir el tema salarial
+ prohibir els acomiadaments
+ respectar el dret laboral dels treballadors
+ cancel·lar el deute extern
+ fomentar l'associacionisme entre els camperols. Finalment va plantejar tres eixos: 1.- reformistes: millorar un aspecte concret (un increment salarial)
2.- progressives: control o segell a productes que no siguin nocius (comerç just)
3.- transformadores: transformen el model capitalista a un altre que satisfaci les necessitats humanes. Va parlar de : què produir?, com produir? I per a qui produir?. I per acabar va dir que el que s'està donant amb la crisi, és una projecció molt dura del sistema, i els països subdesenvolupats la pateixen molt més, i caldria reformar moltes estructures.
Per a més informació: www.iceautogestion.org Bibliografia:

" David Schweickart. Más allá del capitalismo. Ed. Sal Terrae, 1997.
http://www.icarialibreria.com/product_info.php/cPath/1_43/products_
id/1860
" Michael Albert. Parecon. Vida después del capitalismo. Ed. Akal, Madrid, 2005.
http://www.akal.com/libros/Parecon/9788446020653
" Takis Fotopoulos. Hacia una democracia inclusiva. Ed. Nordan, Montevideo, 2002.
http://www.inclusivedemocracy.org/fotopoulos/other_
languages/span/spantid.htm

Dijous 8 d'octubre: Xerrada-debat sobre el Deute Extern i els efectes als països del Sud.

El dijous 8 d'octubre el tema de la conferència va ser: El deute extern i els efectes als països del Sud, i va anar a càrrec de Griselda Piñeiro, Col·laboradora en la campanya Qui deu a qui. Va fer una introducció al tema presentant el llibre: República Democràtica del Congo. Mitjançant les imatges del còmic ens mostrà la situació d'aquest país:
La colonització, l'explotació del cautxú, la dècada dels 60 on s'eleva la veu de la independència, Lumumba i el desig d'emancipació, Mobutu quan esdevé l'home fort (1985), l'enderrocament de Mobutu (1997), Joseph Kabila, les forces estrangeres en contra de Kabila, i així una gran part de la història i costums del país.
Mentre el Congo disposa de totes les riqueses naturals, el 71% de la població sofreix desnutrició. Tant els hospitals com els medicaments són molt cars i la població no ho pot assolir. Fet aquest preàmbul ha presentat el llibre: Les chifres de la dette 2009 basat en el treball de Damien Millet et Enric Toussaint.
www.cadtm.org Per fe palesa de les desigualtats del món i del mal desenvolupament humà, ha presentat unes gràfiques sobre la població i riquesa. En aquesta primera gràfica s'ha pogut observar que el ingrés dels 500 individus més rics, es major que els ingressos totals de les 416 milions de persones més pobres.
Una altre gràfica ens mostrava la quantitat de persones que viuen amb menys d'un euro al dia, i hem observat que el nombre augmenta cada any.
La quantitat de persones que pateixen fam, també l'augment es continu. Els nens i nenes que no estan escolaritzats, els milions de persones que viuen sense aigua potable etc.
La següent gràfica ens mostrava la part del pressupost dedicada als serveis socials bàsics i el servei del deute pel període 1992-1997, aquí hem pogut veure que la pressió del deute extern impedeix el creixement del país afectat. Caldria doncs, anular el deute.
Però la pregunta és: A qui es deu?, Que és deu? aquí ha parlat del deute extern públic i del deute extern privat.
Que és la transferència neta del deute? És la diferència entre el servei del deute i els diners rebuts durant el mateix període, ha dit que sempre és negativa.
Aleshores, ¿qui deu a qui? EEUU és el país més endeutat de tots.
L'any 1982 va començar la crisi del deute.
L'any 1995 el Banc Mundial va decidir que s'havia de fer alguna cosa en els països més endeutats PPME (països pobres més endeutats). Cada país a canvi havia de comprometre's a fer un pla per reduir la pobresa.
Alguns països van arribar al punt de la culminació (Uganda, Bolívia, Moçambic , Tanzània, Mauritània, Mali, Benín etc.
Altres països van arribar al punt de decisió: Guinea Bissau, Txad, Togo Afganistan, Costa d'Ivori etc.
D'altres països resten en espera, uns altres països s'han negat a entrar i d'altres han estat expulsats com Kenya..
Ha parlat també de la dependència sobre els productes d'exportació: cotó, cafè, cacau, bauxita, coure, urani, gas natural.
La solució seria que cada país tingués la seva pròpia economia. La xerrada i el col·loqui ha estat molt interessant i hem conegut dades i estudis del mercat que desconeixíem la majoria.

Dissabte 3 d'octubre: Col·laboració del CEJB amb la projecció del documental La moneda telemàtica, una eina per a la pau, a la Fira que Ecoxarxa ha organitzat a Granollers.

El dissabte 3 d'octubre es va celebrar a Granollers la Fira d'Intercanvi EcoXarxa Montseny i el Centre d'Estudis Joan Bardina hi va participar.
Els principis de l'Ecoxarxa són:
" Fer transaccions en ecosenys o fer intercanvis directes. Per tal d'aconseguir ecosenys es fa un canvi de moneda a la taula d'informació.
" Els productes que es presenten tots són ecològics, sostenibles i de comerç just.
" Els productes que s'intercanvien són d'origen vegetal o derivats d'animals ben tractats (ous, làctics, mel).
Pretén aquesta trobada crear noves formes de relació entre els veïns i noves formes d'entendre l'economia.
S'ofereixen productes casolans.
El Centre d'Estudis Joan Bardina hi ha col·laborat projectant el documental: La moneda telemàtica, una eina per a la pau, i posteriorment ha obert un debat sobre aquest tema. El debat ha estat a càrrec d'en Joan Pares, que ha respòs les preguntes que els interlocutors li dirigien.A la tarda Enric Duran partint de la base que l'economia actual no és viable ha presentat diverses alternatives econòmiques per tal d'aconseguir uns altres valors, una altra manera de viure.
Ha parlat de l'habitatge, l'alimentació, l'educació lliure, els adolescents, els universitaris (ha fet esment el Pla Bolonia), a la producció i consum d'energia (plaques solars, molins de vent...).
" Cal buscar formes d'economia comunitària, reciprocitat, intercanvi .
" Cal refermar la solidaritat i el suport mutu.
"Cal crear una mena de Seguretat Social que ens organitzem des de baix.

Ha acabat dient que hem de promoure la campanya que podem viure sense capitalisme.

Diumentge 27 de setembre: Presentació del documental La moneda telemàtica, una eina per a la pau, a l'auditori instalat a la plaça de Catalunya amb motiu de les Festes de la Mercè.

El diumenge 27 de setembre i amb motiu de les festes de la Mercè, es va projectar a l'Auditori de la Plaça Catalunya el documental: La moneda telemàtica, una eina per a la pau.
Val a dir, que aquest Auditori estava molt ben muntat, consistia en una carpa i a l'interior era de fusta, amb banquets i cadires de fusta, molt adient per l'acte. També es va disposar d'un tècnic de so que en tot moment va estar amatent a la seva funció i no hi va haver cap problema en la projecció, ni posteriorment en el debat

L'acte de presentació va anar a càrrec del President del centre d'Estudis Joan Bardina, que va agrair a l'Ajuntament la cessió d'aquest local, i també als assistents la seva participació.
Va dir també que la visió d'aquest documental pot ser un bon reclam per consultar a la nostra web.A continuació l'Ivan Lorenzana que havia participat en la música del documental va interpretar, amb molta professionalitat, tot i que el soroll que es sentia als voltants de la Plaça Catalunya, degut a diversos actes que alhora s'anaven celebrant, impedia que la sonoritat fos perfecta, va interpretar El cant dels ocells amb violoncel, i una suite de Joan Sebastià Bach.

Va acabar dient que aquesta suite significa l'esperança i que ell creu que la moneda telemàtica pot ser l'esperança del futur. Va rebre mols aplaudiments.I ja es va projectar el documental.
A finalitzar, en Martí Olivella i Joan Parés, membres de la taula, i participants en el documental, van obrir un torn de paraules.
Les principals preguntes veren ser:
" El tema de la renda bàsica i d'inserció.
" Que passarà el dia que els pares no puguin passar als seus fills (pensions), com quedarà la gent al descobert. Amb el sistema actual és possible, amb el sistema del Agustí Chalaux, no pot passar varen respondre.
" Qui finança els partits polítics? Aquí es va fer referència a Transparència. org.
"També es va parlar consumisme útil i inútil, segons la teoria d'Agustí Chalaux.La gent (unes quaranta persones ) que van assistir a l'acte es va mostrar molt interessada i es va dir que per a més informació que es consultés a la pàgina web del Bardina: www.bardina.org
I l'acte es donà per finalitza

Divendres 11 de setembre 2009

El divendres 11 de setembre, i corresponent a la Diada de Catalunya el Centre d'Estudis Joan Bardina va participar en les paradetes que diferents associacions van exposar-se en el Passeig Lluís Companys, davant del Parc de la Ciutadella.
La nostra associació va posar a la vista del públic el material que disposa: Els llibres:" Assaig sobre moneda, mercat i societat de Agustí Chalaux i Magdalena Grau." El poder del diner: la monètica factor de canvi social de Martí Olivella.I els vídeos documentals:" La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari, que tracta de la ponència presentada al Fòrum Social Català el 26 de gener del 2008 i que va anar a càrrec de Jordi Griera." La moneda telemàtica, factor de canvi polític i social (una eina per a construir la pau) explicat per Lluís Maria Xirinacs i que es va presentar al Fòrum Social de Nairobi (Kenya) el gener del 2007." La moneda telemàtica, documental traduït en quatre idiomes que es va estrenar a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, el mes d'abril de aquest any.També es va posar a la vista del públic un exemplar de cadascun dels llibres esgotats, els llibres no publicats i altres documents perquè la gent pogués fullejar-los i perquè s'interessés pel tema.
A més a més perquè la gent conegués el nostre projecte, es van distribuir uns tríptics amb un resum de tots els nostres llibres, documents i vídeos, una fulla amb el resum del nostre projecte i altre fulla d'inscripció al Bardina. El públic va ser nombrós tant al matí com a la tarda i anaven agafant prospectes o preguntant amb interès sobre el nostre projecte.

Sortosament no van faltar voluntaris bardinians que fent torns anaren atenent i col·laborant en tot moment.
El dia esplèndid va aconseguir que la jornada fos molt aprofitable i que el nostre objectiu de donar a conèixer els estudis i projectes d'Agustí Chalaux, arribessin a un bon nombre de persones.Gràcies doncs a tots els que van col·laborar físicament, atenent la paradeta, a tots els que es van aturar a preguntar o van mostrar interès per la nostra Associació i a tots els que no varen poder assistir-hi però que comptem amb el seu suport.