En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
Al servei d'aquest poble. Lluís Maria Xirinacs. Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Diari d'un senador. Lluís Maria Xirinacs. Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
Adam Alter. En vídeo: Fragment d'una Ted Talk del psicòleg nord-americà. Karsten Moran (NYT / contacte) | EPV.
25 d’abril del 2018. 1h54’.
Adam Alter podria passar per un telepredicador. És jove, es posa bé davant la càmera, parla amb soltesa i té un discurs molt ben estructurat i simple, que arriba amb facilitat al públic. I si bé no es considera una persona religiosa, sí que admet que ha d'actuar per cridar l'atenció sobre una crisi social i moral que s'està gestant a l'ombra de la revolució tecnològica: l'addicció a les pantalles.
Alter es va criar a Austràlia abans d'emigrar als Estats Units per doctorar-se en Psicologia a la Universitat de Princeton. Amb 37 anys, forma part de la darrera generació que va viure la infantesa sense dispositius mòbils dominant la rutina. En recordar com eren les coses abans de la irrupció d'Internet, sent nostàlgia pensant que els seus fills no coneixeran com s'emprava abans el temps lliure.
La tecnologia digital és ara una necessitat moderna. Els videojocs, la televisió, la ràdio i el telègraf, fins i tot la lletra impresa, van revolucionar la societat pels seus efectes en la cultura, el coneixement, la creativitat i les emocions. Però amb les aplicacions és diferent, perquè es recolzen en algoritmes seductors. El problema d'aquesta addicció, a més, és que no es pot retirar la substància que enganxa perquè tothom fa servir aquesta tecnologia.
Professor de màrketing a l'escola de negocis de la Universitat de Nova York, explora a Irresistible (Paidós) com les tecnològiques aconsegueixen robar el temps i l'atenció dels usuaris perquè no es desenganxin de la pantalla. Defensa que s'imposin normes en el disseny de les aplicacions. Però adverteix que és el consumidor qui ha d'avaluar seriosament com gestiona el seu temps.
«Els executius de Silicon Valley manen els seus fills a escoles lliures de tecnologia. Ells coneixen tot això i són els més cauts».
–Els psicòlegs i sociòlegs porten anys debatent sobre els efectes de les pantalles. Ara el problema domina els titulars.–
–El moviment va prendre cos al novembre, quan Sean Parker [un dels primers inversors a Facebook] va dir que a la xarxa social no li importa el benestar dels seus usuaris i que l'únic que li interessa és que tinguin els seus ulls enganxats a la pantalla, i que passin el major temps possible utilitzant el dispositiu. Va ser un gran moment, va portar a altres figures del món tecnològic a revelar que passava alguna cosa similar en les seves companyies.–
–Però aquestes empreses es mostren indiferents o simplement volen tenir el millor producte?–
–Hom podria dir que el millor producte és el que no pots deixar d'utilitzar. Si fas servir el iphone quatre hores al dia és perquè està ben dissenyat. Però és molt difícil saber quines motivacions hi ha darrere. Per això és tan important que els qui coneixen el procés s’expliquin, perquè aquestes companyies tinguin en consideració al consumidor.–
–És culpa del fabricant o del qui desenvolupa l'aplicació?–
–Apple no em planteja un problema. És cert que permet crear aplicacions que no podem deixar d'utilitzar. Però una vegada que ven el telèfon, no li importa tant el temps que empres davant la pantalla. Facebook, snapchat i Twitter, però, es preocupen per cada minut perquè aquesta és una mètrica clau per als seus negocis. Es pot demanar a Apple que reguli com presenta la informació, que també és important, però els esquers són al contingut.–
–La persona és la darrera responsable de l'ús.–
–Hi ha gent que és capaç de veure que en té prou amb 20 minuts i passa a una altra cosa. Però si el 2015 s'hi estava de mitjana tres hores davant de les pantalles, l'any passat ja eren quatre. Per tant, hi ha hagut un canvi en el contingut que s'escapa al control de l'usuari. No tothom és capaç de fer una anàlisi del que és bo o dolent per a la seva vida. Aquí és on s'enfoquen, en els milions d'ulls que no es preocupen per com utilitzen la tecnologia.–
–Com es detecta aquest tipus d'addicció?–
–La primer senyal és social, si compromet les relacions. La segona és financera, si aquesta interacció acaba costant més diners dels pensats. La tercera és física, perquè la pèrdua d'atenció pot causar un accident o perquè no es fa exercici. I la quarta és psicològica, perquè canvia la manera en la qual afrontes l'avorriment. Això últim sembla una ximpleria, però el telèfon està ocupant cada segon que tens lliure. Està bé que no t'avorreixis, però de l'avorriment sorgeixen idees.–
«Aquestes companyies no es preocupen molt per la innovació, excepte per la seva pròpia, enfocada a tractar d'evitar que l'usuari se’n vagi».
–Són les pantalles una amenaça per a una societat oberta?–
–Sí, perquè reforcen l'efecte de caixa de ressonància. La gent es queda a les plataformes en les que veu reflectides les seves mateixes idees i punts de vista. Això et fa ser més intransigent, dogmàtic i tossut. Facebook sap que a la gent li agrada veure que altres comparteixen les seves mateixes idees. Les plataformes estan dissenyades per tractar de mantenir-te connectat al dispositiu, per reforçar aquesta ressonància; no volen alterar el missatge introduint opinions diferents.–
–Es suposa que com més oberta, més innovadora és una societat.–
–No es pot ser creatiu si no es compta amb un espai obert per pensar i debatre. Però crec que aquestes companyies no es preocupen molt per la innovació, excepte per la seva pròpia, que està enfocada a tractar d'evitar que l'usuari se’n vagi i que ells perdin ingressos per publicitat. És una nova forma de monopoli.–
–¿Som infeliços amb tanta tecnologia?–
–Crec que som menys feliços com a comunitat, com a societat. Si dediquem menys temps a les coses que ens fan humans, i ens vam passar les quatre hores que tenim lliures al telèfon fent el mateix, ens tornem homogenis. Necessitem dedicar aquest temps lliure a les nostres aficions, a fer esport, a passejar per la natura, a conversar cara a cara. És vital per al desenvolupament de les persones.–
–Marc Benioff, conseller delegat de Salesforce, compara l'ús de les xarxes socials amb el consum de tabac. Hauria d'estar regulat per la manera en què enganxen?–
–Es poden introduir normes, per exemple, per protegir els empleats amb polítiques que limitin l'enviament de missatges fora de l'horari laboral. Però és una cosa que han de demanar als consumidors, com ha passat amb la política mediambiental. Ningú prestava atenció a l'abocament de residus fins que es va convertir en un gran problema i els consumidors van forçar el canvi.–
«No és una batalla equilibrada. Hi ha centenars de persones dedicades al disseny de cada detall, de cada truc, com el botó de «m'agrada»».
–Com es posa fre al flux d'informació que la gent fa servir per treballar o relacionar-se?–
–No és una batalla equilibrada. Hi ha centenars de persones dedicades al disseny de cada detall, de cada truc, com el botó de «m'agrada», que fa que t'enganxis a les plataformes. Tenen milers de milions de dades que els permeten saber allò que funciona. Per això com a consumidors hem de ser més intel·ligents i tractar de canviar els nostres hàbits d'ús. És dur.–
–Aquesta addicció, però, no mata com les drogues.–
–Sí, però l'addicció a les substàncies afecta una part molt petita de la població, mentre que l'addicció a les pantalles està molt més estesa i avança d'una manera silenciosa. Estar enganxat a l'heroïna no està socialment acceptat; estar-ho a la tecnologia, si. La gent espera que responguis als missatges immediatament, des de l'ascensor, o mentre sopes. Les conseqüències d'això tindran major abast.–
–És més difícil llavors de combatre?–
–La dependència de l'alcohol o de les drogues es pot tallar canviant d'ambient. No és fàcil, però és una opció. Però si depens de la tecnologia en la teva rutina diària, no hi ha alternativa perquè les nostres vides estan plenes de pantalles i és molt difícil comunicar-se sense elles. Per a la majoria dels adults s'han convertit, a més, en un element que defineix qui ets.–
–Sembla una mica més semblant a la crisi de l'obesitat que a la del tabac. ¿No seria més pràctic ensenyar a utilitzar la tecnologia?–
–La abstinència no és realista, però hauria d'haver cursos sobre com interactuar amb la tecnologia. I no només per mostrar els seus perills, també els seus beneficis. Hi ha escoles a Silicon Valley lliures de tecnologia on estudien precisament els fills dels executius de les tecnològiques. Ells coneixen millor que ningú tot això i són els més cauts.–
El País. Dimecres, 25 d'abril del 2018.
Alter es va criar a Austràlia abans d'emigrar als Estats Units per doctorar-se en Psicologia a la Universitat de Princeton. Amb 37 anys, forma part de la darrera generació que va viure la infantesa sense dispositius mòbils dominant la rutina. En recordar com eren les coses abans de la irrupció d'Internet, sent nostàlgia pensant que els seus fills no coneixeran com s'emprava abans el temps lliure.