Altres documents multimèdia.
Economia.
El Milagro de Wörgl [El Miracle de Wörgl (2018)].
Pel·lícula completa: «El miracle de Wörgl» (Versió original subtitulada en castellà, 2018), relata la història d'un poble d'Àustria anomenat Wörgl on el 1932 el seu alcalde va decidir llançar una moneda local per a reactivar la seva economia durant la gran depressió que patien i contra un moviment nazi cada vegada més en alça.
Veure el vídeo.
«El Deute O La Vida», versió catalana.
#ElDeuteOLaVida, versió catalana. Els deutes s'han de pagar? Què és el deute? Edició: Auditoría Ciutadana. Data de publicació: Dilluns, 11 de maig del 2020. Durada: 5 minuts i 42 segons. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D'on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.
Presentació de l'Eurocat a la seu de la PIMEC, a càrrec de l'enginyer Marcel Coderch i Collell el divendres, 4 d'abril del 2014. Perfil editor: Jordi Griera. Data de publicació: Dimarts, 15 d’abril del 2014. Durada: 24 minuts i 10 segons. Idioma: català.
Explicació resumida de com es crea el diner, començant per unes afirmacions comunes sobre aquesta eina que resulta que no són certes i unes frases lapidàries explicatives de l'actual realitat monetària. El Banc Central d'Anglaterra ens explica en dos documents com funciona la creació del diner. El diner que té un banc és un deute que ha contret amb els impositors. Els bancs de fet multipliquen el diner que crea el Banc Central respectiu. La major part del diner són dipòsits bancaris. Els bancs són simples intermediaris entre els estalviadors i els inversors. Els bancs i les empreses tenen una comptabilitat amb actius i passius, la diferència entre actius i passius és la riquesa de l'entitat. El banc, a l'inrevés de l'empresa, té en l'actiu els crèdits que ha donat i en el passiu els dipòsits, mentre que una empresa té en el passiu els crèdits. Quan un banc emet un crèdit, s'assegura que el deutor és solvent, crea dos apunts comptables, però alhora incrementa la massa monetària. Un cop el diner del crèdit és creat, es distribuït. Els crèdits creen dipòsits, no els dipòsits possibiliten crèdits. El 97% del diner ha estat creat pels bancs amb els crèdits. Quan el client amortitza un deute, el banc destrueix aquell diner. El diner que existeix és la diferència entre els crèdits que es van concedint i les amortitzacions que van matant el crèdit. Els bancs tenen el poder de decidir per quina activitat es crea diner i per quina no es crea. Com els bancs decideixen invertir majoritàriament en l'economia especulativa i no en l'economia productiva. Els governs solen realitzar les seves inversions endeutant-se. Els deutes acumulats dels governs poden provocar, amb el seu endeutament formal, un greuge per les generacions futures. Contràriament, el govern no ha de ser insolvent per augmentar el nivell d'activitat econòmica si hi ha atur. Descripció de les reivindicacions del col·lectiu «Diner Positiu»: 1. Als bancs no se'ls ha de permetre realitzar la creació de diner. 2. El diner ha de ser creat per un procés democràtic i transparent que treballi per l'interès públic. 3. El diner que es crea, ha de fer-ho a través de l'economia real, i després eventualment pot entrar dins l'economia bancària. 4. El diner s'ha de crear lliure de deute. El problema de l'interès del deute, deute que esdevé impagable, a l'hora de crear diner com a deute. Com que canviar la realitat monetària és un objectiu molt ambiciós, mentrestant el que podem fer és crear el nostre propi diner. El diner és una xarxa de confiança, que podem utilitzar com a eina de transformació social amb la proposta de l'Eurocat.
Veure el vídeo.
Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.
Acte públic: «El projecte Eurocat. Una moneda complementària catalana».
Data: 21 d'octubre de 2015. Durada: 28 minuts, 56 segons. Idioma: català.
Lloc: Auditori del Col·legi d'Economistes de Catalunya (Plaça Gal·la Placídia, 32. Barcelona).
Conferenciant: Jordi Griera, enginyer industrial, cofundador de l'Institut de Moneda Social, MBA, expert en valors i economia.
Ponència: «El Projecte Eurocat, objectius i característiques».
Presentació i moderació:
Sr. Esteve Sarroca, president de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Aquesta presentació també s'ha pogut seguir per videoconferència des de les seus de Girona, Lleida i Tarragona del mateix Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Veure el vídeo.
La moneda social per Jordi Griera.
Conferència inaugural de l'àmbit de Economia en el marc del gran simposi «Llavors pel Canvi», que es va celebrar a Castellnou del Bages, del dissabte, 21 al dilluns, 23 de juny de 2014. El tema central de la conferència és la necessitat de reformar el sistema financier i monetari per aconseguir canvis reals en l'economia i en la societat.
Jordi Griera és enginyer i MBA, expert en valors i economia.
Data de la primera publicació a «YouTube»: Dissabte, 8 de juliol de 2014. Data de la nova publicació a «YouTube»: Divendres, 20 de maig de 2022. Idioma de la conferència: castellà. Idioma de la presentació de Power Point: català. Durada: 56 minuts i 57 segons.
Veure el vídeo.
La moneda, la gran desconeguda.
Data de publicació: 4 d'agost del 2013.
Jordi Griera ens explica de forma clara i didàctica els problemes del sistema financer actual i la seva solució. Els seus conceptes innovadors són indispensables per entendre el diner. Durada: 29 minuts 39 segons.
Conferència al Museu de l'Empordà el 2 d'agost de 2013, en la presentació de la moneda Cauletes.
Veure el vídeo.
Monedes socials, per què?
Data de publicació: 29 d'octubre del 2012.
Contundent presentació d'en Jordi Griera a la cloenda de la Primera Fira d'Economia Solidària, el 28 d'octubre del 2012. Durada: 13 minuts 51 segons.
Existeix una conferència posterior més completa «La moneda, la gran desconeguda».
Veure el vídeo.
La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari.
Vídeo documental de la ponència que es va presentar al Fòrum Social Català el 26 de gener del 2008 a càrrec de Jordi Griera on es resumeix La proposta macroeconòmica d'Agustí Chalaux (Barcelona 1911-2006): Retornar a la moneda nominativa. El paper-moneda anònim ha de ser substituït per un document que reflecteixi la transacció real entre dues persones. El seu import s'apunta a la comptabilitat comunitària en el deure i l'haver corresponents dels contractants.
El rol de la comunitat dels ciutadans és reforçat en diversos aspectes per garantir l'eficàcia i l'ètica del sistema.
Com que, gràcies a l'Internet, totes les transaccions poden ser electròniques (telemàtiques), la factura-xec no representa cap esforç, és automàtica i automàticament se'n deriven totes les estadístiques que permetran de regular l'economia del món amb total detall i precisió. Durada: 55 minuts i 51 segons. Idioma: català.
Veure el vídeo.
El Capitalisme Comunitari.
Dissabte, 26 de gener del 2008, poc abans de l'arribada de la crisi financera, la Universitat de Barcelona va acollir el Primer Fòrum Social Català, un esdeveniment històric que va marcar el futur dels moviments econòmics i socials al nostre país. En Jordi Griera hi va presentar aquesta ponència sobre les propostes del seu amic i contertul·li Agustí Chalaux, desaparegut feia poc més d'un any, ampliades amb les seves pròpies reflexions. Temes principals: Història real (basada en l'arqueologia) de la moneda, avantatges de la moneda nominativa, atur tecnològic, renda bàsica... És raonable pensar que la reunió devia influir en la multitud de monedes socials aparegudes en els anys següents, totes nominatives i la gran majoria utilitzant el concepte «xalonià» de factura-xec. Data de publicació: Dimecres, 7 d'agost del 2013. Durada: 52 minuts i 6 segons. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Conferència dels economistes Miren Etxezarreta i Arcadi Oliveres.
El company del Bardina, Manel Muntaner ha cedit a la nostra associació la filmació de la conferència dels economistes Miren Etxezarreta i Arcadi Oliveres, que es va realitzar el dia 14 de Juny de 2011 a les 22 hores a la porta del Parc de la Ciutadella amb passeig de Picasso, davant de 5.000 «indignats».
Si a nivell personal o per a l'arxiu de la vostra organització, voleu tenir una còpia de més qualitat a la penjada a Internet per a veure-la en pantalla gran o TV, l'original obra en el nostre poder, el qual posem a la vostra disposició.
Nota: Per seguidors dels països de parla castellana, la conferència de Miren Etxezarreta és en aquest idioma.
Veure el vídeo.
No violència.
Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.
Martí Olivella és representant de l’ONG Nova-Innovació Social. Va ser un dels primers objectors de consciència al servei militar a l’Estat espanyol, va escriure el llibre «El poder del diner» amb el Centre d’Estudis Joan Bardina i actualment el seu equip ofereix formació en defensa civil no violenta arreu del món, incloent el Sàhara Occidental i la nació catalana.
En aquesta emissió del programa «Tot es mou» de TV3 del dimarts 3 d’abril del 2018, Martí Olivella presenta la primera edició en paper de la versió catalana del llibre de Gene Sharp titulat «La defensa civil no violenta», participa amb la resta de tertulians del programa i acaba llegint una carta d’en Jordi Cuixart titulada «Pau al món, justícia i llibertat».
Vídeo de «YouTube» amb el contingut sencer de la intervenció de Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta, situant-la en el context català. Emissió corresponent al programa «Tot es mou» de TV3 presentat per Helena García Melero. Data d’emissió: Dimarts, 3 d’abril del 2018. Durada: 32 minuts i 13 segons. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Pau.
Diàlegs Humanístics UPF 2022: La catàstrofe d'Ucraïna. Rússia i Occident.
Sessió extraordinària amb Eugenio Bregolat, diplomàtic, ex-ambaixador a Rússia i la Xina; Rafael Poch, periodista, ex-corresponsal internacional; Tamara Djermanovic, professora i coordinadora del Seminari d'Estudis Eslaus de la UPF, i Gennadi Kneper, historiador, professor de la UPF i la UAB.
En acabar l'acte, el Dúo Voronkov tocarà un breu concert per la pau. Ala Voronkova, violinista ucraïnesa i Guerassim Voronkov, compositor i pianista rus tocaran Romance de Glier (compositor ucraïnès) i el Segon moviment de la Sonata de Shostakovich. Organitzen: Institut d'Història Jaume Vicens Vives i Seminari d'Estudis Eslaus, Institut de Cultura, UPF i Diàlegs Humanístics.
Perfil de creació en «YouTube»: Universitat Pompeu Fabra - Barcelona. Data de creació en «YouTube»: Divendres, 11 de març del 2022. Durada: 2 hores, 1 minut i 34 segons. Idioma: castellà i català.
Veure el vídeo.
Eduardo Galeano s’adhereix a la Marxa Mundial per la pau i la no violència.
Perfil de publicació a «YouTube»: MarchaMundialVideos. Data de publicació a «YouTube»: Dijous, 5 de març del 2009. Durada: 3 minuts i 8 segons. Idioma: castellà.
Veure el vídeo.
General Wesley Clark: Pla dels Estats Units d'envair 7 països en 5 anys.
Wesley Clark, general retirat de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. Va ser Comandant Suprem de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) durant la Guerra de Kosovo, on va dirigir el bombardeig de l'OTAN sobre Iugoslàvia. L'any 2003 es va postular com a precandidat del Partit Demòcrata a la presidència dels EUA.
Entrevista realitzada el març del 2007 a l'ex-comandant de l'OTAN Wesley Clark en la qual aquest revela que els plans per a Líbia, altres països africans i d'Orient Mitjà, ja van sortir del Pentàgon juntament amb els d'envair l'Iraq una setmana després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York. Data d'emissió: Març del 2007. Edició: Con el Mazo Dando. Durada: 2 minuts i 12 segons. Idioma: anglès amb subtítols en castellà.
Veure el vídeo.
Pau i drets socials.
«I ara, què envaïm?», documental de Michael Moore (2015).
Amb el seu sentit crític habitual, Michael Moore es disposa a substituir l'exèrcit a l'hora d'envair països i portar als Estats Units tot de coses bones que hi troba a faltar.
Disponible fins al 30 de juny del 2025. Geoblocat a Espanya.
Avenços socials que els Estats Units farien bé en «robar».
Veure el vídeo.
Drets dels animals.
David Icke abans que li diguessin «boig» - 1989 - Drets animals (Fabiocomplejo 2014).
David Icke, abans que aconseguís convertir-se en una controvertida i burlada figura pública a Anglaterra, va ser convidat a participar en un debat sobre els drets dels animals en el Institut Royal de Gran Bretanya quan formava part del partit polític Green Party del mateix país.
Això era el que havia de dir en aquella època quan a penes estava descobrint el seu camí en la política i coquetejant amb l'inici del que el portaria a convertir-se en el gran investigador independent que és ara.
Tota una joia d'antany per als seguidors del seu treball.
Perfil de creació a «YouTube»: Fabio Complejo. Any d'emissió del programa original: 1989. Data de creació a «YouTube»: Dilluns, 9 de juny del 2014. Durada: 2 minuts i 58 segons. Idioma: anglès amb subtítols en castellà.
Veure el vídeo.
Ecologia.
La denúncia: polèmica pel tractament de purins a Juneda i Miralcamp. TV3, 6-11-2019.
Al nostre espai de denúncia recollim la protesta dels veïns de Juneda (Garrigues) i Miralcamp (Pla d'Urgell), en peu de guerra pels episodis de contaminació i les pudors que tenen per les diferents plantes de tractament de purins instal·lades a la zona. Parlem amb Joan Vázquez Mendieta, portaveu de la plataforma Aturem la incineradora a Juneda, sobre aquest problema. Entrevistadora: Helena Garcia Melero. Data d’emissió: Dimecres, 6 de novembre del 2019. Durada: 12 minuts i 38 segons. Idioma: català.
Veure el vídeo.
«La sal de la mort».
Documental realitzat per Núria Sala i Dani Sala d'E2S Produccions que segueix sobre el terreny la feina de MontSalat i n'entrevista alguns dels integrants.
El resultat presenta l'afectació ambiental que causen els residus de la mineria de potassa del Bages, amb un èmfasi especial en els perjudicis a la qualitat de l'aigua.
Durada: 28 minuts i 14 segons. Idioma: català. Data de creació: any 2008.
MontSalat:
http://www.lasequia.org/montsalat
E2S Produccions:
http://www.e2sproduccions.com
Veure el vídeo.
Ayhan Doyuk. Demostracions a Castellterçol, 2005.
Ayhan Doyuk és un científic turc que ha desenvolupat tècniques més eficaces per apagar incendis i descontaminar aigua, terra i aire. En aquesta demostració ens ensenya com evitar la combustió d'objectes amb l'ajuda d'una aigua sotmesa a un tractament especial i com descontaminar aigua de forma més eficaç amb la tècnica que ell ha desenvolupat.
Veure el vídeo.
Clima.
Conferència a càrrec de Francesc Colet, de «Torneu-nos el cel blau!». Plural 21, 28-11-2019.
Conferència a càrrec de Francesc Colet, de «Torneu-nos el cel blau!». Edició: Plural-21. Data d'emissió: Dijous, 28 de novembre del 2019. Durada: 1 hora, 22 minuts i 16 segons. Idioma: castellà.
Amb aquest suggeridor títol, realitzem una xerrada-debat on es comenta la utilització errònia dels sinònims on es pretén comparar «Canvi Climàtic» amb «Escalfament global», així com els projectes de Geoenginyeria que són els causants més greus de la manipulació climàtica que s'estan duent a terme sense el coneixement ni el permís de la societat.
Veure el vídeo.
Ciencia i tecnologia.
Entrevista a Benito Muros. Betevé. Terrícoles. 9-7-2019.
Betevé. Dimarts, 9 de juliol del 2019.
Entrevistes a habitants de la Terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Lluís Reales conversa amb Benito Muros, president de FENISS (Fundació Energia per a la Innovació Sustentable Sense Obsolescència Programada). Edició: Betevé. Programa: Terrícoles. Data de publicació: Dimarts, 9 de juliol del 2019. Durada: 28 minuts i 38 segons. Idioma: català i castellà.
Veure el vídeo.
Compra, llença, compra, versió estesa, YouTube.
Data de publicació: Divendres, 24 de desembre del 2010 a les 4h13'. Durada: 1 hora, 14 minuts i 54 segons. Descàrrega: Jaume Canals. Idioma: català.
L'Obsolescència Programada és l'escurçament deliberat de la vida d'un producte per incrementar-ne el consum. L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: «Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis». I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.
Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d'arxiu molt poc conegudes, «Comprar, Llençar, Comprar» relata la fascinant història de l'Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.
Veure el vídeo.
Compra, llença, compra, versió estesa, Vimeo.
Data de publicació: Divendres, 24 de desembre del 2010 a les 4h13'. Durada: 1 hora, 14 minuts i 54 segons. Descàrrega: Jaume Canals. Idioma: català.
Comprar, llençar, comprar, és el titol d'un documental dirigit per Cosima Dannoritzer sobre l'obsolescència programada, és a dir, la reducció deliberada de la vida d'un producte per incrementar el seu consum.
Veure el vídeo.
Documents multimèdia de l'obra de l'Agustí Chalaux.
Veure els vídeos.
