Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Dave Birch: «Els bitllets ja són innecessaris i sospitosos i seran il·legals».

La Vanguardia. Logotip.La Vanguardia. Divendres, 23 d’octubre del 2015. Pàgina 80.

Dave Birch, enginyer; assessora la reconversió bancària digital a la City londinenca.

Tinc 56 anys: vaig ser criptocomunicador de l'OTAN i avui, de la banca. Sóc de Londres: el seu èxit financer desequilibra la unitat britànica. Els bancs han de repensar-se o desapareixeran: no tornaran a ser com abans i la seva funció serà acreditar la nostra identitat. Participo a NextBank Barcelona.

«Els bitllets ja són innecessaris i sospitosos i seran il·legals».

Dave Birch.
Foto: César Rangel.

-Quan desapareixeran els diners?-

-Abans, vegem cap on anem nosaltres amb ells i és evident que a tot arreu, perquè ja els tenim al mòbil i ho estaran encara més... Veu aquest missatge?-

-Un pidolaire li demana diners... Qui és?-

-El meu fill, que ja és a la universitat. Al Regne Unit ja podem enviar diners d'un compte a un altre de diferents bancs de forma instantània i aviat ho podran fer aquí.-

-Si és per pagar comissions... Doncs no.-

-La banca encara ha de canviar molt! Els mòbils ja són la manera preferida de gestionar els diners en els països avançats i no només pels joves. També la gent gran, així que proven de moure els seus diners amb el mòbil deixen de trepitjar les sucursals.-

-Aquí encara els fa una mica de por.-

-Als bancs encara els agrada pensar això, però, imagini que vostè, a qualsevol edat, demana diners en préstec des d'una senzilla app al mòbil i els obté a més bon interès que al banc: encara s'estimarà més anar ala sucursal?-

-Suposo que no la trobaria a faltar.-

-Per això, tots els seus diners acabaran movent-se amb el seu mòbil sense arribar a convertir-se en matèria. Pagarem amb el mòbil, però això no és notícia: en molts mercats pagar així ja es el més habitual. Miri aquest jove cambrer...-

-No es preocupi, que el cafè el pago jo.-

-Per la seva edat, puc anticipar que només utilitza targeta de dèbit i que gairebé tot ho paga fent-la servir. Pagar-ho tot amb el mòbil, sense targeta, no serà un gran canvi per a ell.-

-Quin serà el gran canvi?-

-Més que pagar amb el mòbil, tot ho comprarem en aplicacions del mòbil que ja estaran connectades al nostre compte bancari o un altre. Entrarem al restaurant i li sortirà el menú al mòbil; triarà amb el telèfon i li portaran -o anirà a buscar- els plats i els pagarà amb el mòbil mateix, que ho carregarà al seu compte.-

-I el mateix en altres establiments?-

-En tots: és una de les grans tendències.-

-Si desapareixen cabrers, vises, bitllets... Què faran els bancs?-

-Entre d'altres, tindran una nova missió...-

-...?-

-Custodiar les nostres identitats. Tots aquests negocis a les seves apps demanaran confirmació que vostè és efectivament qui diu que és i que té diners al compte.-

-No ens la robaran els hackers?-

-Per evitar-ho assessoro els bancs per tokenitzar les seves operacions amb tokens, un conjunt de dades que substitueixen la seva targeta i permeten fer-la servir però que evita que algú robi les seves dades.-

-Una espècie de fotocòpia de la targeta?-

-És més complex, però diguem que fa del mòbil una manera de pagament més segura que qualsevol targeta de crèdit. Per això, la biometria serà clau per a la banca.-

-Empremta digital, iris, simetria facial?...-

-I, a més, la nostra conducta mesurada amb algoritmes de grans dades que també ens identifica i pot generar valor per als bancs. Pensi que el més important que té vostè és la seva identitat i la seva reputació: els bancs l'hauran de custodiar.-

-Però així els diners deixaran d'existir?-

-Quant fa que no veu un bitllet de 500?-

-No sé si n'he vist mai cap.-

-Perquè vostè és un assalariat: llavors, perquè hi ha milers de milions d'aquests bitllets en circulació? Qui i per a què els utilitza?-

-La resposta és òbvia i trista.-

-Per això, als països més avançats en ètica i en fiscalitat, com Dinamarca i Suècia, es tendeix a anar fent il·legals els bitllets. A Suècia, de fet, cada vegada hi ha menys bitllets i monedes circulant. Retingui la dada.-

-Sense cash defraudar no serà fàcil.-

-Ara mateix els bitllets ja són innecessaris. Tenim tecnologia per substituir tots els diners en circulació pel seu equivalent digital. Per això, tots els diners líquids són sospitosos i aviat seran il·legals...-

-Quan?-

-És una pregunta que amb els meus coneixements no puc respondre: tècnicament podriu ser ara mateix, però políticament i èticament no sé si estem preparats.-

-Hi haurà un Google Bank?-

-A Google no crec que li interessi. La banca avui no és cap ganga per a ningú. molta regulació, supervisió, risc, morositat...-

-On ha anat a parar el seu negoci?-

-El crèdit anirà a parar a sistemes de finançament col·lectiu que les tecnologies de la informació fan possible. Jo tinc estalvis invertits a Zopa, una plataforma digital no bancària de crèdit, que em dóna un 5% d'interès després de fragmentar-lo en franges de risc.-

-Se'n refia, vostè?-

-Té risc, és clar, però està regulat pel Govern. I ja suposa el 2% del crèdit britànic. Founding Circle permet invertir en petits negocis. Tots aquests P2P envaeixen àrees de crèdit de més risc on abans es lucraven els bancs.-

-I si els bancs es neguen a cooperar?-

-La Unió Europea -la lloaré malgrat ser britànic- els obliga a obrir les seves plataformes a aquests nous negocis i als altres bancs. I això pot ser una altra oportunitat, perquè només els queda ser més eficients i rendibles u desaparèixer.-

Lluís Amiguet.

La fi dels diners.

La primera onada digital ens va connectar a totes les persones amb totes; la segona, totes les coses amb totes; i la tercera està convertint els àtoms -com els dels bitllets- en bits: és la fi dels diners. Birch assessora la banca en la seva transició a un món sense calés. Tècnicament assegura que ja podríem eliminar-los, però, prudent, reconeix que el sistema encara no està preparat «ni èticament ni políticament» per liquidar també els diners... negres. I és que, quan tota transacció quedi registrada en el núvol, quedarà també fiscalitzada. Ara per ara, la majoria d'assalariats i joves, que ja ho peguen tot amb targeta de dèbit i no porten diners a sobre, estarien encantats que també es posés fi al diner negre.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte