Agustí
Chalaux de Subirà.
Els nobles ideals de la pau, la llibertat i
la justícia en el món, han de trobar unes estructures
culturals, econòmiques, socials i polítiques per a encarnar-se.
Des de la no-violència intel·ligent
i activa, lluitar per aconseguir aquests ideals no pot consistir
únicament en actituds de denúncia de la injustícia,
de l'opressió i de la guerra. La no-cooperació i la
desobediència civil ens han de portar a un programa constructiu,
a una alternativa concreta.
Una lluita exclusivament «anti» alguna
cosa, sense un marc global alternatiu de referència, resulta
massa sovint estèril. No sembla que per la sola confluència
de molts grups que impulsen lluites puntuals (pacifistes, ecologistes,
feministes, antimilitaristes, naturistes...) es configuri un moviment
alternatiu, capaç de crear un nou model global de societat.
Tampoc no sembla suficient l'anunci d'un nou tipus
de valors, de pensaments, de relacions, per a construir una nova
civilització. El canvi cultural i de mentalitat és
importantíssim, però sense unes estructures que l'afavoreixin
resta sols en petites minories, deslligades sovint del nivell de
consciència general.
En la polèmica entre ideals i estructures
podem emprar el símil següent: els ideals són
l'energia i les estructures són el motor. Cal que els ideals
moguin les estructures. Però és evident que calen
estructures que no malmetin els ideals, sinó que ajudin a
realitzar-los en la pràctica immediata i corrent.
En la recerca d'aquestes estructures, necessitem
analitzar els fenòmens que les conformen. Mitjançant
el «mètode científic experimental», podem
aproximar-nos a aquesta anàlisi, mesurant els fenòmens
i experimentant-los.
L'aplicació d'aquest «mètode»
-als fenòmens i no a les idees- ha donat grans resultats
en física, química, biologia, electrònica...
Aquests resultats són emprats ideològicament i afectivològicament
a favor o en contra de la pau, de la llibertat i de la justícia,
segons els interessos subjectius dels grups que controlen el procés
científic i, sobretot, el procés d'aplicació
tècnica. Aquest procés pseudocientífic, principalment
subjectiu, està manipulat a tal punt, que estem temptats
d'identificar dita «ciència-tècnica» amb
la contaminació, l'armamentisme, el control policíac,
l'opressió...
Malgrat aquests aspectes ideològics i afectivològics
tan negatius i amenaçadors, no podem negar que l'aplicació
del «mètode científic pro-experimental»
sobre els fenòmens permet objectivar la realitat, desideologitzar-la
i resoldre polèmiques pseudofilosòfiques que la deformen
i que són emprades també com a instruments de poder.
Quan un fenomen pot ésser observat, analitzat,
mesurat exactament i experimentat, no hi ha cap científic
digne de tal nom que prefereixi continuar tractant aquest fenomen
amb idees preconcebudes, visions idealistes o només amb aproximacions
estadístiques. Aquest comportament típic de les ciències
físiques i biofísiques és arraconat sovint
quan es vol resoldre els fenòmens econòmics, socials
i polítics. Enfoquem l'organització humana com s'enfocava
l'organització astronòmica abans de Copèrnic:
«la Terra és el centre de l'univers», per definició!
No n'hi ha prou d'afirmar els nostres ideals. Sovint
són «etiquetats» d'utòpics sense analitzar
les causes per les quals ho poden ser, és a dir: no n'hi
ha prou d'afirmar la pau, la justícia, la llibertat, la societat
sense classes, l'anarquia, la solidaritat, la supressió de
l'estatisme i de les estructures militaristes, policíaques
i administrativistes, del diner brut i del mercat negre, del masclisme,
de la contaminació... Cal, juntament amb aquests ideals,
veure com s'ha anat entreteixint l'embolic actual, al llarg de l'evolució
humana, i cercar les causes més importants, generadores d'altres
embolics. Cal trobar els mitjans fàcils i pràctics
de desfer aquests embolics, un a un, per a arribar a què
es mostrin de forma transparent i, a que, al seu degut temps, es
pugi desenvolupar la troca normalment.
No és suficient voler la revolució;
cal saber com avançar des del present, com incidir en les
estructures, com tenir instruments concrets per a resoldre cada
problema. Les preses del poder, sense els mecanismes autodestructors
del poder, el perpetuen. Les revolucions violentes queden tard o
d'hora atrapades en llurs crims i conseqüències. Les
posicions simplistes de classe, ideològiques i afectivològiques,
forcen una visió dualista i ficticia de la realitat, que
extingeix molta saviesa i riquesa acumulades al llarg dels segles
per la humanitat.
Una revolució no-violenta activa i intel·ligent
és avui una possibilitat, però ha d'ésser una
revolució oberta, no sectària, que ajudi a crear noves
regles de joc instrumentals, sense necessitat de sang i foc per
a imposar-se. Per a emprendre el camí de posar fi a la misèria
i a l'il·legítim poder sobre i contra les persones,
cal oferir als pobles uns procediments pràctics que donin
resultats ràpids de solidaritat i autopacificació,
i que generin un optimisme sensat i una elevació d'esperit.
És amb aquest propòsit que, molt
breument, suggerim alguns dels punts que considerem fonamentals
per avançar concretament cap a la pau, en llibertat i amb
justícia.
La
moneda i la telemàtica, dos instruments al servei de qui?
De tots els fenòmens humans, els relacionats
amb la producció i distribució de béns útils
per a la vida són determinants de gran part de les relacions
socials. La recerca de la màxima claredat en el mercat i
la societat i de la real responsabilitat personal de cada agent
mercantil i social és un dels objectius bàsics de
qualsevol proposta econòmica, social i política.
En el regne de «feta la llei, feta la trampa»
i de «qui té la informació, té el poder»,
el materialisme històric ens mostra que cal cercar uns instruments
concrets que permetin aquesta claredat documentaria i responsabilitat
personal en el mercat i en la societat, sense els quals tot canvi
està condemnat al fracàs: es perpetuen l'il·legítim
poder sobre i contra les persones i la misèria per raó
de diner anònim, impersonal i irresponsabilitzant,
multicirculant i, per conseqüent, anticomptable
i antiestadistic, i en definitiva anticientífic;
resumint radicalment desinformatiu.
Existeixen avui dos instruments especialment importants
per l'objectiu més amunt apuntat: la moneda i la telemàtica
(tele-in-for-màtica o sigui in-for-màtica a distancia,
amb numeroses xarxes especialitzades, cada dia més i millor
interconectades, amb potencials globalística i cibernètica
que estan a punt d'esser ben perfilades i son indefinidament perfectibles).
Abreujant: tele-màtica.
La moneda és un instrument inventat
fa més de 10.000 anys per a facilitar de manera supertransparent
els lliures canvis interpersonals de bens utilitaris; fa només
uns 4.500 anys que es emprat per a mantenir indefinidament
la foscor informativa del mercat i de la societat; permet
l'anonimat, la irresponsabilitat i la corrupció,
i és la base de l'il·legítim poder ocult
i estatista sobre i contra les persones, anomenat «plutarquia».
La moneda no ha estat valorada en els darrers segles, com a instrument
decisiu per a un aclariment i una responsabilització
del mercat i de la societat. És actualment, gràcies
a un instrument inert com la telemàtica, que pot adquirir
la seva vertadera dimensió.
La telemàtica s'està muntant
com a instrument de poder i d'opressió sobre i contra les
persones, a base d'un monopoli del saber concentrat en els «bancs
de dades». Les possibilitats de la revolució de la
«informàtica interconnectada» són impressionants
tant per a la llibertat com per a l'opressió. Una simple
oposició «antiinformàtica» no n'aturarà
l'expansió, ni impedirà, de fet, el monopoli de la
informació en mans dels poders establerts i contra el poble.
En tant que instruments inerts, la moneda
i la telemàtica poden ésser capgirats de les
seves funcions actuals al servei dels poders ocults, per tal que
esdevinguin instruments eficaços al servei dels pobles:
1. Substituint «l'actual moneda anònima»
per la «factura-xec telemàtica».
La moneda anònima permet el joc brut als
grups de corrupció, de poder, de pressió, de repressió...;
afavoreix els actes il·legals i és desinformativa
amb tots els efectes antisocials que això genera.
La «factura-xec telemàtica»
és un document únic, escrit manualment o electrònicament,
que informa exhaustivament de cada acte mercantil elemental i personalitza
els agents de la «compra-venda» efectuada, responsabilitzant-los.
La «factura-xec telemàtica»,
quant a factura, registra, amb tots els seus paràmetres
de qualitat i quantitat, la mercaderia elemental intercanviada i
el seu valor monetari, així com el total facturat; quant
a xec dóna l'ordre de pagament per a la transferència
entre comptes corrents.
2. Socialitzant tota la informació telemàtica
monetària del mercat, llevat de les referències personals.
La «factura-xec telemàtica»
permet una intracomptabilitat total. La socialització de
tota la informació telemàtica del mercat, al servei
i a l'abast de tothom, permet un exhaustiu processament analític-estadístic
que possibilita una lúcida estratègia econòmica
i un tractament de «ciència experimental» dels
fenòmens econòmics.
3. Protegint la privacitat individual, familiar,
empresarial i institucional amb una Justícia realment independent
de l'Estat, única responsable de l'arxiu telemàtic
personalitzat.
El «ministeri» de Justícia és
un ministeri sobrer, a través del qual s'exerceixen «pressions»
contra els Jutges i Magistrats que volen ésser fidels a llur
vocació d'independència; com a conseqüència,
la «burrocràcia estatista» utilitza
la informació telemàtica per a la repressió
fiscal i policíaca del poble, sense que aquest pugui protegir-se.
La Justícia, realment i pressupostàriament
independent de l'Estat, com que no seria corruptible per diner anònim
i com que donaria les sentències omnidocumentades i motivades,
pot esdevenir un element de confiança per a tota la població
i de pacificació dels conflictes.
A tall d'índex, exposem a continuació
alguns dels elements importants de l'estudi fet i de les propostes
que se'n deriven:
La
moneda: unitat abstracta de mesura.
En les societats en què, a causa de la seva
complexitat i el seu tipus de relacions productives, els béns
útilitaris són intercanviats, apareix el mercat:
lloc d'intercanvi de mercaderies.
En la mesura que el mercat creix, es necessita
fer equivalents els intercanvis de mercaderies: la moneda
primitiva apareix, doncs, com a unitat abstracta de mesura,
que en ésser assignada lliurement, entre dues lliures persones
contractants (comprador i venedor) a cada mercaderia elemental dóna
en el mercat els preus, els salaris i diner1.
La
moneda: mercaderia concreta amb valor intrínsec.
Fa uns 4.500 anys, la moneda passà a
ésser una mercaderia concreta, amb valor intrínsec
-d'or, plata, coure,...- i perdé el seu caràcter
d'unitat de mesura totalment abstracta, documentadament personalitzadora
i responsabilitzadora. En tant que «tercera mercaderia concreta»,
la moneda metàl·lica s'ha mostrat escassa per a fer
front a un mercat quasi sempre en expansió, i ha influït
negativament sobre les possibilitats productives i sobre la capacitat
de consum i d'inversió; pel seu anonimat consubstancial,
ha permès el joc brut, la corrupció,
el robatori, la falsedat, el poder ocult...
que la història dels darrers quatre mil anys fins avui ens
documenta.
Les necessitats de finançament de la guerra
del 1914, van obligar a desvincular la moneda de l'or i de la
plata. Els bitllets de banc foren declarats de curs forçós,
inconvertibles. La moneda perd, doncs, el seu valor intrínsec,
i al llarg del segle es desmaterialitza progressivament. La desconfiança
que produí aquesta nova forma inflacionista del diner, influí
en la depressió del 1929: per a sortir-ne, els Estats es
llançaren a una creixent militarització, a un desorbitat
armamentisme... i finalment a la segona guerra mundial.
L'agost
del 1971, Nixon pren la decisió unilateral de desvincular
el dòlar del «patró de canvi or» (gold
exchange standard). La crisi econòmica, així provocada,
es dispara a partir del 1973: semblants causes inflacionistes estan
produint els mateixos efectes...
La moneda, cada cop més, s'està transformant
en diner bancari escriptural (anotacions en comptes corrents,
darrerament fetes per simples impulsions electròniques),
però malgrat haver perdut tot valor intrínsec, continua
permetent gran part d'anonimat i desinformació, despersonalització
i irresponsabilització de tots els agents del
mercat i de la societat.
La irracionalitat dels actuals sistemes monetaris
impossibilita captar totes les característiques o paràmetres
de cada canvi elemental de una (unes) elemental(s) mercaderia(es)
concreta(es) contra unes unitats monetàries
radicalment abstractes. No permet, per conseqüent, de
conèixer exactament (ex-actis) què passa en
la macroeconomia real. Aquesta manca de captació exacta
de cada fenomen elemental impedeix d'aplicar cap teoria econòmica
amb el rigor de ciència experimental. Les aproximacions estadístiques,
basades en dades parcials, esdevenen sumes d'errors acumulats. Els
mètodes aproximatius queden bandejats en qualsevol ciència
quan és possible tecnològicament la captació
exacta i exhaustiva de cada fenomen elemental.
Possibilitats
de la factura-xec telemàtica.
La racionalització de la moneda i del
diner suposa la desaparició legal de tots
els bitllets de banc, peces de moneda, talons, lletres... actuals,
tots ells al portador, anònims, multicirculants,
per conseqüent desinformatius, despersonalitzats
i irresponsabilitzants; i permet la seva substitució
legal exclusiva pel que s'ha anomenat anteriorment «factura-xec
telemàtica»: aquesta, molt al contrari, radicalmentunicirculant,
personalitzada, responsabilitzant i informativa.
La «factura-xec telemàtica»
permet una fàcil legislació que garanteixi el cobrament
en tots els casos d'insolvència, així com una recaptació
automàtica d'un únic impost de solidaritat
social, més rendible que els complicats i costosos
sistemes fiscals actuals.
Insistim: de la personalització que
comporta la «factura-xec telemàtica» com
a única moneda legal, se'n deriva una responsabilització
personal documentada dels actes lliures en el mercat
i en la societat. Es poden establir així els mecanismes legals
per tal que el diner mercant-il2
no es transformi en poder antipolític; el saber
liberal no es transformi en poder antisocial;
les estructures de comandament no es transformin en poder
sobre i contra les persones individuals, socials o nacionals.
Amb la informació completa de l'economia
i amb la simplificació fiscal conseqüent es pot suprimir
ràpidament, amb un salari gratuït mínim
de solidaritat social, la misèria provocada per manca
de diner de consum, com a primer pas per a suprimir les classes
per raó de diner i les misèries culturals que se'n
deriven.
La «factura-xec telemàtica»
com a única moneda legal permet la intracomptabilitat
global exacta de la societat, ja que la informació de
cada canvi elemental de mercat s'insereix en una xarxa telemàtica.
Així es pot evitar ensems el «desordre capitalista
actual» i la imbècil «planificació»
centralista, a causa del fet que la informació
dineraria està socialitzada, és a dir, està
a l'abast comprensible i gratuït de cada ciutadà. («Socialització»
és, doncs, la situació contrària a «estatalització»
o monopoli desinformatiu per part de l'estatisme desgraciadament
encara imperant).
Sembla
evident que amb la informació que ofereix la «factura-xec
telemàtica» es poden omplir fàcilment i
amb dades exactes les «taules de Leontiev», instrument
molt precís per a conduir eficaçment l'estratègia
del mercat i de la societat3.
També podran ésser formulades amb precisió
i sotmeses a experimentació, les hipòtesis del «bé
comú mercantil» de Plató; de «la plusvàlua
(privada de cada empresa i comunitaria del mercat global)»
estudiada per Karl Marx; i sobre «el factor residual»
dels economistes contemporanis. En cas de confirmació experimental
continua, «el bé comú» podrà
partir-se i distribuir-se equitativament al servei de tot el poble
en forma de salaris gratuïts de solidaritat social pel
consum i de crèdits comunitaris per a l'inversió reproductiva.
Aquest canvi instrumental de la moneda i del diner
és avui tècnicament possible. De cara a la població
no és més complex que el canvi que suposà la
implantació del «sistema mètric decimal».
El fet que aquest canvi no s'hagi plantejat abans, no sols depèn
de que avui -i només avui- és tecnològicament
possible, sinó dels beneficis il·lícits
que ha generat fins ara i continua generant als banquers i altres
persones, individuals i col·lectives, que, des de fa més
de 4.500 anys de mercat amb moneda anònima, coneixen i exerciten
«la creació i apropiació privada il·legítima
de diner comunitari».
La dinàmica tecnològica està,
amb la telemàtica, fent de la moneda bancària un document
de compte abstracte. Però mentre no se suprimeixi l'anonimat
d'aquest document dinerari, el joc brut queda garantit. A més
a més, actualment, la informació que permet la telemàtica
és emprada per al control fiscal i policíac de la
població, i queda reservada només als nuclis «burrocràtics»
del poder estatista i als nuclis plutàrquics
del poder ocult del diner anònim.
Qui té la informació avui té
el poder. Cal establir unes noves «regles de joc»
per tal que tot el poble pugui tenir accés gratuït a
tota la informació macroeconòmica exacta de l'entera
societat (mercat i liberat). Cal capgirar l'ús de la telemàtica
per evitar una de les pitjors tiranies de la història: «l'estatisme
telemàtic».
Aturar la revolució telemàtica, globalística
i cibernètica és quasi impossible, però sí
que és possible plantejar un model alternatiu en el
que la informació de tots els fenòmens monetaris-dineraris
elementals estigui al servei de tots els membres de la comunitat
geopolítica. Cal que la xarxa telemàtica i la seva
informació sobre les persones no depengui de un estatisme
anònim, «burrocràtic», despersonalitzat
i irresponsable, sinó d'un Imperi o Comunitat
realment geopolítica. El nou revolucionari Estat Imperial,
gerent personalitzat i responsable de cada comunitat geopolítica,
únicament pot conèixer, com qualsevol altre ciutadà,
la informació econòmica de cara al «govern o
cibernètica de les coses», però no té
cap control de la informació personal dels actors socials
de mercat i liberat, el qual resta com a «secret professional»
exclusivament en mans d'una Justícia realment independent
de l'Estat.
Connexió
entre moneda anònima i imperialisme bel·licista.
Sense «els peus de fang» de la moneda
anònima es podran estudiar i resoldre eficaçment,
un per un, tots els conflictes interns: l'atur, la inflació,
la inseguretat ciutadana, el centralisme, la contaminació,
la incultura, la desinformació, els serveis públics...
Només una intraconfederació lliure
de totes les ètnies d'un Imperi històric o naixent4
pot aconseguir llur pacificació en la comunitat geopolítica
federada. Només amb la supressió, en plena llibertat,
de la misèria es poden pacificar els conflictes socials.
Només a partir d'un equilibri del comerç exterior
entre les comunitats imperials, sense imperialismes ni dependències
colonialistes, es pot aconseguir avançar en la pau mundial.
La polèmica entre «llibertat»
i «justícia» o entre «països pobres»
i «països rics» no serà resolta amb posicions
ideològiques ni discursos. Segons la nostra hipòtesi,
qualsevol intent de crear estructures socials potenciadores de
la solidaritat en llibertat, que no té en compte la importància
decisiva de la moneda com a instrument informador i responsabilitzador,
degenera ràpidament en poders ocults incontrolables
pel poble i en jugades especulatives antipolítiques
de l'actual mercat internacional que frustren qualsevol intent de
canvi.
Aquesta hipòtesi sembla documentada per
un fet curiós: les darreres investigacions estan demostrant
que la guerra no és un fet connatural a l'espècie
humana, sinó un invent tardà que potser no va més
enllà dels 13.000 anys. Les «ciutats-imperi»
de l'Àsia Sudoccidental aconseguiren una forta inexpugnabilitat
amb les muralles que els donà una certa pacificació
durant quasi 6.000 anys. És just en aquest període,
com hem vist, que es desenvolupà la moneda de compte abstracte,
informadora i responsabilitzadora.
El fet curiós resideix en la coincidència
de dates entre, d'una part, l'aparició de la moneda
concreta d'or, plata i coure, per definició multicirculant
i anònima, i, d'altra part, l'aparició del
primer Imperialisme: aquest fou l'akkadià-babilònic
que, sense tenir les armes ofensives adients per enderrocar
les muralles, vencé rapidisimament, per traïció
comprada amb diner anònim, i annexionà, més
ràpidament encara, una per una, totes les lliures
«ciutats-imperi» de Sumèr. Akkad-babilònia
esdevé així el símbol de la traïció,
de la corrupció i de la prostitució anònima
pagada amb ocult diner anònim i del poder il·legítim
i antisocial sobre i contra les persones, fonamentat en el
mateix diner ocult i anònim: aquestes son les
característiques historiques de tots els imperialismes posteriors
fins a la data d'avui.
Aquesta connexió entre moneda anònima
i imperialisme bel·licista és una hipòtesi
històrica que només podem posar a prova i experimentar
si retornem a la primitiva, però telemàticament actualitzada,
«factura-xec»: els resultats socials que es podran obtenir
a mitjà i llarg termini -desaparició o no dels imperialismes,
progressiva pacificació o no dels pobles, desaparició
o no del robatori, de la corrupció, de la misèria,
de la guerra...- seran la confirmació o no confirmació
d'aquesta hipòtesi.
En moments en què la gravetat dels perills
ens porta sovint a l'activisme, saber cap on centrar els esforços
depèn d'una visió més real dels fenòmens
socials i d'una estratègia imperial i interimperial encertada:
«La millor pràctica és una bona teoria».
Aquestes propostes no són una utopia quant
a possibilitats tècniques actuals. Ho són de moment
com a possibilitat política. Cada societat, cada comunitat,
n'ha de fer la crítica i n'ha d'estudiar l'aplicació
concreta a la seva realitat cultural, tècnica, econòmica
i política. És l'energia íntima dels pobles
que pot produir els canvis necessaris, però cal saber amb
quins instruments l'energia popular pot concretar els seus desigs
i ideals. Aquí en proposem alguns.
Aquesta és la nostra humil aportació
a la recerca d'estructures i mitjans que ens permetin, en aquest
moment històric, avançar un poc més cap a la
pau, en llibertat i amb justícia.
Notes:
1Les darreres investigacions
sobre l'origen de l'escriptura a l'Àsia Sudoccidental documenten,
a partir del 8.500 a.C., l'existència d'instruments monetaris
sense valor intrínsec, que serviren per a mesurar el
valor dels intercanvis, especificar les mercaderies i que, progressivament,
personalitzaren els agents del mercat. Vegeu «Investigación
y Ciencia» número 23, agost 1978, «El
primer antecedent de l'escriptura», Denise Schmandt-Besserat;
i número 91, abril 1984, «Números y medidas en los primeros
documentos escritos» («Números i mesures en els primers
documents escrits»), Jöran Friberg.
2
La habitual expressió «mercantil» correspon a
«mercant-monetari».
L'expressió «mercant» correspon a «utilitari-canviari».
3
La societat es compon de «mercat» i «liberat».
El «liberat» compren «el conjunt de les persones
alliberables» i «el conjunt dels vocacionals
liberals, professionals i associatius, al servei altruista
i desinteresat incondicional de qualsevol membre de la comunitat
considerada, necessitat d'ajuda social».
4
Imperi naixent: per exemple, Europa 1997-...
Una eina per construir la pau.
Consell de redacció:
Roser Albó, Àngels Baldó, Agustí
Chalaux, Miquel Chicano, Laura Fusté, Magdalena
Grau, Joan Parés, Enric Suárez, Jordi Via, Lluís
Maria Xirinacs.
Consell Assessor:
Joan N. Casals, Emil Herbolzheimer, Joan Martínez Alier,
Bernat Muniesa, Ernest Núñez, Martí Olivella.
Primera edició: Barcelona 1 de juliol de
1984.
© Centre d'Estudis Joan Bardina.
Tercera edició: Barcelona 24 d'abril de
1997.
© Agustí Chalaux de Subirà.
© Propietat d'aquesta edició: Publicacions de l'Escola
Finaly.
Disseny de l'original imprès: Marta Ricart.
ISBN: 84-404-3421-9.
Dipòsit legal: B-15340-1995.
Enllaços relacionats:
S’ha acabat la confiança: cooperació o barbàrie. Vilaweb. Dimecres, 2 de setembre del 2020. Simona Levy.
David Fernàndez: «No hi ha hagut més de vint dies un corrupte a la presó». Vilaweb. Dilluns, 21 de novembre del 2016.
Es presenta el monumental «Atles de la Corrupció als Països Catalans». Vilaweb. Divendres, 18 de novembre del 2016.
Les garanties del Sistema General.
Petita història de la moneda.
El Capitalisme Comunitari.
La moneda i la constitució.
Tirania telemàtica o estat de dret.
William Binney: «Nixon espiava uns milers de persones, ara són centenars de milions». Ara. Enric Borràs. Diumenge, 23 d’octubre del 2016.
El CNI va facilitar l'espionatge massiu dels EUA a Espanya. El Mundo. Glenn Greenwald. Germán Aranda. Dimecres, 30 d'octubre de 2013.
