|
 Diari de Vilanova. Divendres, 9 de setembre de 2016.
|
Jordi Griera: «La intel·ligència artificial ha de ser de codi obert i de titularitat pública».
El president de la fundació INEVAL reflexiona sobre el progrés, l’economia i la moneda social i els perills del coneixement en mans privades.
«La moneda social es basa en la confiança mútua de la gent, és transparent».
«Desbancar el sistema capitalista és possible si la gent es mobilitza i veu la possibilitat».
«La por activa la cobdícia. Cal desactivar-la amb la confiança mútua».
Economia social és un concepte que en aquests anys de crisi ha sonat molt. Les turbulències econòmiques sacsegen la consciència de la gent i surten alternatives als models que es considera que ens han conduit al desastre. Jordi Griera és fundador i president de la fundació INEVAL, des d’allà crea cursos de valors humans i del concepte que ell mateix ha encunyat i que difon a molts països: el lideratge natural. També és expert en moneda social, economia social i creixement personal. És enginyer industrial de formació i també s’ha dedicat a la consultoria empresarial, una activitat que el va permetre observar i reflexionar sobre el progrés i la conducta humana.
– Com li va sorgir aquesta motivació per l’economia social?
– Vaig comprendre que el més important són els valors de la gent. Abans d’entrar al segle XXI, al 1996, volia fer quelcom per canviar una societat abocada al materialisme. Calia canviar els valors dels empresaris i els governants. Al 1998 junt amb uns amics vam crear uns premis per guardonar petites i mitjanes empreses que apliquessin els millors valors humans. Aquest va ser el germen de la fundació INEVAL. Difonem que la dignitat de les persones s’aconsegueix fent desaparèixer la barrera entre el treballador i l’empresari. Això és el que anomeno lideratge natural.
– Pot aprofundir en aquest concepte?
– El lideratge natural és possible a través dels únics cinc valors que ens uneixen a tots per què no hi ha ningú que no els vulgui: La veritat, ser estimat, tenir pau interior, que tothom faci la seva feina i que les relacions entre les persones siguin harmòniques, amb respecte i sense violència. Quan aconseguim que s’adonin que tots volem el mateix l’empresa es converteix en més rendible perquè tothom hi aporta coses de bon grat.
– Com ha arribat a aquesta conclusió?
– D’una manera empírica, a l’Índia. No els motives ni amb primes. L’única manera de motivar-los és explicant el per què de l’empresa. Fent-los partícips de les raons d’una producció que fa millor la vida de la gent. Hi ha d’haver una raó del per què produir, sinó converteixes la gent en esclaus. És tan gran el valor del temps que no hi ha diners per fer-te fer una cosa que no vulguis fer.
– Qui inculca aquesta cultura?
– Aquest és el tema de fons. Estem anant cap a una societat com la pel·lícula Metròpolis i podria ser molt pitjor. Els robots i la intel·ligència artificial van camí de fer innecessari el treball humà, creant un atur mundial creixent. Això en sí seria bo: tothom vivint sense treballar! Però caldrà que la maquinària i el coneixement no estiguin en unes poques mans privades, que ens farien esclaus a tots els altres. És molt important el moviment actual que reivindica el codi obert per a la intel·ligència artificial, a l’estil de Linux o Open Office. Cal estar alerta perquè empreses com Apple, Google, Amazon, Microsoft o Intel estan avançant en la intel·ligència artificial. Per sort a la fi s’ha demostrat que el programari de codi obert és el millor, perquè tothom hi participa i aporta coses. Al 1989, al Japó ja vaig veure les fàbriques negres, uns complexos sense llum perquè només hi treballaven robots. Sempre he cregut en el poder transformador de la tecnologia, potser de forma ingènua si no evitem el perill de la intel·ligència artificial en mans privades.
– Això suposa una revolució en la titularitat dels mitjans de producció nous, com s’ha de resoldre?
– Només hi ha dos models: l’economia capitalista i la social. La diferència és que la primera està basada en l’escassetat del diner. Si la banca, que en té l’exclusiva, crea poc diner, menys del necessari, llavors tothom va competint per ell. La societat actual està lluitant per uns diners deliberadament insuficients. Com a resultat el diner exerceix un paper central en la societat. Això fa que quan es planteja un nou projecte el més important és com es finança i per tant el capital posseirà els mitjans de producció. En canvi l’economia social està basada en la persona, la posa al centre amb els seus valors i la seva dignitat. Això ens obliga a que quan hi ha un projecte nou li proporcionem uns mitjans de producció que siguin comunitaris i/o un finançament sense interès. La base de l’economia social és que el diner estigui supeditat al que es vol fer. La comunitat ha de poder crear el diner segons el necessiti. Actualment el diner el crea la banca, i l’adjudica segons li convé per a la seva rendibilitat. Amb l’adjudicació del crèdit decideix si fabriquem armes o produïm tomàquets.
– Com es va crear aquest poder?
– El control del diner i per tant de la societat recau avui en la gran banca i els grups relacionats amb la petroquímica, que inclou farmacèutiques, petrolieres, armament, etc. Van aconseguir el control dels Estats Units amb la Reserva Federal i després a Europa van fer les passes per reproduir aquí un model de control semblant, però això no s’ha consolidat fins al 1998 amb la creació del Banc Central Europeu i amb la implantació de l’Euro. Està documentat que ho van orquestrar a París el 1919, en deien la plutocràcia, d’aquesta manera tindrien el control a les dues bandes de l’Atlàntic. Ara ja és un fet.
– L’economia social podrà desbancar aquest poder?
– Potser si. Les grans mobilitzacions obren els ulls a l’opinió pública que hi ha una possibilitat de canvi. Es pot crear la possibilitat de desbancar aquest sistema tan enquistat i tan poderós que està controlant el món, cada cop més, que tenen el 98% del poder dels països on estan implantats. Crec que l’amenaça és encara més gran amb el control de la intel·ligència artificial.
– Quin paper hi jugaria la implantació de la moneda social?
– Fa quatre mil anys, abans de la moneda d’or, hi havia establert a pràcticament tot el món conegut, un sistema de comptabilitat que permetia comerciar sense la necessitat d’un diner «oficial». Aquest es creava en el moment de la transacció. Els comerciants escrivien uns registres de la venda i una institució enregistrava l’intercanvi en el temple. Com que el diner el creaven els comerciants no era escàs i no hi havia desigualtats. Era un sistema basat en la transparència. Així no hi podia haver ni furt, ni corrupció, ni acumulació de diners.
– En quin moment es troba l’evolució de la moneda social?
– Al 2008 es va celebrar el Primer Fòrum Social Català a la Universitat de Barcelona. Una de les ponències era sobre el tema del diner i la vaig fer jo. Vaig explicar aquell sistema antic de moneda social i com es podria tornar a aplicar modernament. Segurament és un cas de «sincronicitat» amb el que altra gent sentia, perquè aviat van començar totes les monedes socials actuals, inclosa la Turuta, aquí a Vilanova.
– Com es defineix una moneda social?
– És una promesa de restitució basada en la confiança que es té la gent. Una moneda oficial està garantida pel poder d’un Estat, en canvi la social es basa en la garantia de la confiança en l’altre i que ens en refiem, podem comerciar sense la necessitat que ningú vingui de fora a donar-nos monedes per tal que ho puguem fer. Si jo et dec alguna cosa a tu, tu li pots passar aquest deute a un altre perquè saps que jo et pagaré. Així ja s’ha creat una moneda. La transmissió del meu deute és la moneda si tu pots comprar a un tercer amb la meva promesa, cosa que serà certa si ens coneixem i ens tenim confiança. Materialment es fa senzillament amb fulls de càlcul. La moneda social són apunts comptables en paper, per Internet o pel mòbil.
– Però aquest sistema es pot implantar sense que estigui generalitzat?
– Hi ha d’haver tres nivells de moneda coexistents. El mundial, on es necessiten monedes com l’Euro i el Dòlar, garantits per exèrcits, o el bitcoin, una moneda electrònica que no es pot considerar social, la seva garantia és tecnològica. L’or també es una moneda mundial, de valor garantit per l’escassedat. Amb aquestes monedes pots operar a tot arreu. Després vindria un nivell regional. Aquí seria convenient que existís una moneda territorial que no depengués de les mundials. Així s’eviten els problemes de la mala distribució del diner mundial. Una moneda així es pot garantir sòlidament amb avals mutus de les empreses i les institucions. Si aquí haguéssim tingut una moneda pròpia no hauríem patit els problemes de manca d’Euros de 2008 ençà. El tercer nivell és el local, de la gent que es coneix entre ells, amb la garantia de la confiança i el veïnatge.
– Parla de confiança mútua, però la història ha demostrat que la cobdícia corromp la persona. La moneda social com esquivarà aquesta baixura moral?
– L’important és que la gent s’alliberi de la por perquè aquesta fa que la persona tingui un comportament reptilià. El cervell original, que mantenim d’abans de ser mamífers, s’activa per la por. És la por, la desconfiança, la que genera les acumulacions de diners i la recerca del poder. Precisament la moneda social treballa la confiança, ens educa en trencar la por i l’atresorament. Per assolir la confiança mútua és imprescindible l’educació i promoure els valors humans en els infants i el jovent.
Enllaç de l'entrevista publicada en català al bloc de la Fundació INEVAL:
https://ineval.wordpress.com/2016/09/09/article-al-diari-de-vilanova-del-9-de-setembre-de-2016/
Enllaços relacionats:
El Milagro de Wörgl [El Miracle de Wörgl (2018)].
La moneda i la constitució.
El superordinador Beowulf.
La desunió fiscal europea. Joan Casals.
Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D'on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.
Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.
La moneda, la gran desconeguda. Jordi Griera.
La moneda social per Jordi Griera.
Monedes socials, per què? Jordi Griera.
El Banc Central de Canadà podria recuperar la seva capacitat d'emetre i lliurar diners a l'estat sense la banca privada com a intermediària: un revolucionari cas judicial silenciat en els mitjans.
Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.
Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.
