|
Documents multimèdia de l'obra de l'Agustí Chalaux i en Lluís Maria Xirinacs.
Xirinacs i la lluita independentista. ANC i Randa a Taradell. 4-2-2023.
 Jornada de treball a Can Costa Centre Cultural de Taradell (Osona). Com arribar al consens en fer assemblees. Vídeo amb la participació de diversos membres de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Perfil de creació a «YouTube»: Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Data de l’esdeveniment: Dissabte, 4 de febrer del 2023. Data de creació del vídeo a «YouTube»: Dimarts, 24 d’octubre del 2023. Durada: 1 hora, 6 minuts i 26 segons. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Batecs al vent: La Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.
Presentador: Jordi Tudó. Participants: Manuel Garcia, Àngels Baldó, Dolors Marín, Víctor Gil i Núria Roig, membres de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Programa: Batecs al vent, de Ràdio Ciutat de Valls. Data de l’emissió: Dilluns, 2 de març del 2020. Durada: 58 minuts i 42 segons. Idioma: català.
Escoltar el àudio.
Xirinacs, de l'amnistia a la independència...
Iniciativa de la Fundació Catalunya. Dut a terme per Xavier Montanyà i Lala Gomà. Va comptar amb la col·laboració de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Amb la participació personal de Lluís Maria Xirinacs. Durada: 34 minuts i 28 segons. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Xirinacs, a contracorrent. HD 1080p.
http://xirinacs.cat | Xirinacs, a contracorrent. HD 1080p. Durada: 59 minuts i 4 segons.
El dia 11 d'agost de l'any 2007 es va trobar, prop de la muntanya del Taga, al Ripollès, el cos sense vida de Lluís Maria Xirinacs.
D'aquesta manera sobtada s'acabava la vida d'un exsacerdot que durant els anys del franquisme s'havia convertit en un símbol de la lluita no violenta i de les reivindicacions nacionals de Catalunya.
Xirinacs va ser candidat tres anys consecutius al Premi Nobel de la Pau, va fer diverses vagues de fam i es va passar més de sis-cents cinquanta dies davant la presó Model de Barcelona demanant l'amnistia.
Però també va ser un home polèmic: l'any 2002 es va declarar «Amic d'ETA» i va fracassar en l'intent de crear un partit polític, que no va obtenir representació parlamentària.
A més de l'acció política, també va elaborar un model filosòfic que encara avui es desenvolupa i va treballar en un sistema econòmic alternatiu al capitalisme i el comunisme.
Acusat d'il·luminat o boig per alguns, per a d'altres es tracta d'un referent de la no violència i la pau.
Veure el vídeo.
Xirinacs, a contracorrent. Zeba Produccions a Vimeo.
El dia 11 d'agost de l'any 2007 es va trobar, prop de la muntanya del Taga, al Ripollès, el cos sense vida de Lluís Maria Xirinacs.
D'aquesta manera sobtada s'acabava la vida d'un exsacerdot que durant els anys del franquisme s'havia convertit en un símbol de la lluita no violenta i de les reivindicacions nacionals de Catalunya.
Xirinacs va ser candidat tres anys consecutius al Premi Nobel de la Pau, va fer diverses vagues de fam i es va passar més de sis-cents cinquanta dies davant la presó Model de Barcelona demanant l'amnistia.
Però també va ser un home polèmic: l'any 2002 es va declarar «Amic d'ETA» i va fracassar en l'intent de crear un partit polític, que no va obtenir representació parlamentària.
A més de l'acció política, també va elaborar un model filosòfic que encara avui es desenvolupa i va treballar en un sistema econòmic alternatiu al capitalisme i el comunisme.
Acusat d'il·luminat o boig per alguns, per a d'altres es tracta d'un referent de la no violència i la pau.
Durada: 59 minuts 5 segons. Idioma: català. Origen: Zeba produccions audiovisuals en Coproducció amb TV3. Iniciativa i col·laboració: Llibertat.cat (http://llibertat.cat). Amb la col·laboració de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs (http://xirinacs.cat) i altres persones i entitats. Gràcies a 372 mecenes (https://www.llibertat.cat/2014/11/publicada-la-llista-d-agraiments-de-xirinacs-el-documental-28729).
Veure el vídeo.
Converses del documental «Xirinacs, a contracorrent». Sant Felip Neri.
Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Publicat el dimarts, 9 d'agost del 2016.
http://xirinacs.cat | Converses del documental «Xirinacs, a contracorrent». Sant Felip Neri. HD 1080p. Anna Maria Xirinacs i Montserrat Xirinacs, germanes de Lluís Maria Xirinacs. Lloc: Oratori de Sant Felip Neri (Vila de Gràcia). Data: Dilluns, 9 de novembre del 2015. Filmació: Sergi Guix Planas. Durada: 42 minuts i 48 segons.
Veure el vídeo.
Converses del documental «Xirinacs, a contracorrent». Pla de Can Pegot.
Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Publicat el dimarts, 9 d'agost del 2016.
http://xirinacs.cat | Converses del documental «Xirinacs, a contracorrent». Pla de Can Pegot. HD 720p. Joan Parés, metge personal de Lluís Maria Xirinacs i membre de la Fundació Randa i Narcís Bardalet, metge forense. Pla de Can Pegot (Ogassa). Data: Dimarts, 10 de novembre del 2015. Filmació: Sergi Guix Planas. Durada: 37 minuts i 30 segons.
Veure el vídeo.
Converses del documental «Xirinacs, a contracorrent». Sant Jaume de Frontanyà.
Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Publicat el dimarts, 9 d'agost del 2016.
http://xirinacs.cat | Converses del documental «Xirinacs, a contracorrent». Sant Jaume de Frontanyà. HD 1080p. Jaume Botey, doctor en Antropologia i professor d’Història de la UAB i Lluís Busquets, professor, escriptor i periodista. Lloc: Sant Jaume de Frontanyà (Barcelona). Data: Dimecres, 11 de novembre del 2015. Filmació: Sergi Guix Planas. Durada: 15 minuts i 28 segons.
Veure el vídeo.
Converses del documental «Xirinacs, a contracorrent». Plaça de Sant Jaume.
Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Publicat el dimarts, 9 d'agost del 2016.
http://xirinacs.cat | Converses del documental «Xirinacs, a contracorrent». Plaça de Sant Jaume. HD 1080p. David Fernàndez, periodista i activista social (militant de la CUP) i Jaume Asens, advocat (actualment a l’Ajuntament de Barcelona per Barcelona En Comú). Lloc: Plaça de Sant Jaume (Barcelona). Data: Divendres, 17 de gener del 2016. Filmació: Sergi Guix Planas. Durada: 57 minuts i 18 segons.
Veure el vídeo.
Converses del documental «Xirinacs, a contracorrent». Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Publicat el dimarts, 9 d'agost del 2016.
http://xirinacs.cat | Converses del documental «Xirinacs, a contracorrent». Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. HD 1080p. Àngels Baldó i Manuel García, president de la Fundació. Ambdós són membres de la Fundació Randa - Lluís Maria Xirinacs i formen part del Grup d’Investigació Globàlium de la mateixa Fundació. Lloc: Seu de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs (Barcelona). Data: Divendres, 8 de gener del 2016. Filmació: Sergi Guix Planas. Durada: 54 minuts i 25 segons.
Veure el vídeo.
Entrevista a Sergi Guix, director de «Xirinacs, a contracorrent».
Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Publicat el diumenge, 7 d'agost del 2016.
http://xirinacs.cat | Entrevista a Sergi Guix, director de «Xirinacs, a contracorrent». Durada: 4 minuts i 55 segons. Durant els darrers anys del franquisme, Lluís Maria Xirinacs va ser aplaudit per la majoria dels antifranquistes catalans. La seva constància i les seves formes no violentes de lluita i desobediència el van portar a ser un dels personatges públics més coneguts del país.
Veure el vídeo.
Preestrena del documental Xirinacs, a contracorrent (1 de 2).
Parla: Antoni Aceves de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs (http://xirinacs.cat). Data de l'esdeveniment: Dimecres, 4 de maig del 2016. Lloc: Cinemes Girona de Barcelona. Data de publicació: Dissabte, 7 de maig del 2016. Durada: 6 minuts i 1 segon. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Preestrena del documental Xirinacs, a contracorrent (2 de 2).
Parla: Carles Benítez de Llibertat.cat (http://llibertat.cat). Data de l'esdeveniment: Dimecres, 4 de maig del 2016. Lloc: Cinemes Girona de Barcelona. Data de publicació: Dissabte, 7 de maig del 2016. Durada: 3 minuts i 9 segons. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Xirinacs, a contracorrent. Tràiler.
http://xirinacs.cat | Tràiler. Xirinacs, a contracorrent. Durada: 1 minut i 52 segons. Un documental que repassa la vida de Lluís Maria Xirinacs, símbol de la lluita no violenta i de les reivindicacions nacionals de Catalunya.
Veure el vídeo.
Xirinacs, a contracorrent. Tràiler Sense ficció.
http://xirinacs.cat | «Xirinacs, a contracorrent». Tràiler Sense ficció. Dimarts, 17 de maig de 2016, a les 21 hores 55 minuts, «Sense ficció» estrena «Xirinacs, a contracorrent», una producció de Zeba Produccions amb coproducció de TV3. Un treball dirigit per Sergi Sala i Sergi Guix sobre la figura de Lluís Maria Xirinacs. Durada: 1 minut i 55 segons.
Veure el vídeo.
Agustí Chalaux explica l'origen del Centre d'Estudis Joan Bardina.
Parla: Agustí Chalaux de Subirà. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 22 de novembre del 1992. Lloc: Barcelona. Durada: 1 hora, 59 minuts i 7 segons. Data de publicació: 21 de novembre del 2015. Idioma: català.
Les experiències pedagògiques d'en Joan Bardina. L'encontre amb el banquer Finaly. La tradició oral platònica dels banquers, confirmada per l'arqueòloga Denise Schmandt-Besserat. Plató volia suprimir el diner negre a Siracusa. La moneda abstracta i el patró or. L'armamentisme arruïna els estats, cosa que no passa amb Alemanya i Japó. La prosperitat del Japó. La borsa mou 34 cops més diner que les mercaderies utilitàries. L'evolució de l'ésser humà. El matriarcat i el pas al patriarcat. La invenció de l'esclavatge o el pacte social (foedus). El troc. L'economia comptable de les ciutats-imperi de Súmer. Els excedents de producció. La involució d'Akad i la moneda anònima. La invenció de les religions. Hammurabi. La desaparició de la propietat comunitària. Història del mercat. El capitalisme comunitari.
Veure el vídeo.
Comptabilitat General d'una Comunitat Política.
Parla: Lluís Maria Xirinacs. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 12 de febrer del 1993. Lloc: Barcelona. Durada: 1 hora, 40 minuts i 13 segons. Data de publicació: 21 de novembre del 2015. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Vers una mentalitat global.
Parla: Lluís Maria Xirinacs. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 19 de novembre del 1992. Lloc: Barcelona. Durada: 1 hora, 32 minuts i 10 segons. Data de publicació: 23 de novembre del 2015. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Introducció a la filosofia de la política.
Parla: Lluís Maria Xirinacs. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 25 de gener del 1995. Lloc: Barcelona. Durada: 1 hora, 53 minuts i 17 segons. Data de publicació: 25 de novembre del 2015. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Eines per a una Política nova.
Parlen: Agustí Chalaux, Lluís Maria Xirinacs, Oriol Albó i Antoni Ricard. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 11 de desembre del 1992. Lloc: Barcelona. Durada: 1 hora, 59 minuts i 50 segons. Data de publicació: 26 de novembre del 2015. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Impostos i invenció de diner.
Parlen: Agustí Chalaux, Emil Herbolzheimer i Antoni Ricard. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 8 de març del 1994. Lloc: Antiga seu d'Ecoconcern-Innovació Social de Barcelona. Durada: 1 hora, 55 minuts i 3 segons. Data de publicació: 27 de novembre del 2015. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Federica Montseny i Mañé.
Parla: Agustí Chalaux. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 26 de gener del 1995. Lloc: Can Bardina, soterrani del Cafè Glacier, de la Plaça Reial de Barcelona. Durada: 1 hora, 26 minuts i 2 segons. Data de publicació: 27 de novembre del 2015. Idioma: català.
El pensador llibertari Agustí Chalaux (1911-2006) exposa que les assemblees són útils per debatre les lleis i els pressupostos amb la participació de totes les parts implicades. Però en situacions d'emergència, cal una persona responsable que prengui decisions per un temps relativament breu, màxim de sis mesos, després del qual aquesta persona responsable ha de ser jutjada, per una justícia veritablement independent. Per aquesta figura política, ell recupera el nom de dictadura, propi de l'antiga república romana, distingint-la de la tirania i del despotisme, com fou el règim d'en Franco.
En aquesta exposició, Chalaux critica com els dirigents de la FAI-CNT, que l'Agustí coneixia personalment, van desaprofitar l'ocasió de reconduir amb èxit els esdeveniments crítics que seguiren al juliol de 1936.
Veure el vídeo.
Les Floretes d'Agustí Xaló.
Parla: Agustí Chalaux i de Subirà. Presentació: Oriol Albó. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 27 d'abril del 1995. Lloc: Can Bardina, soterrani del Cafè Glacier, de la Plaça Reial de Barcelona. Durada: 56 minuts i 38 segons. Data de publicació: 28 de novembre del 2015. Idioma: català.
Veure el vídeo.
El bé comú segons l'Agustí Chalaux (1).
Parla: Agustí Chalaux i de Subirà. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 2 de maig del 1996. Lloc: Can Bardina, soterrani del Cafè Glacier, de la Plaça Reial de Barcelona. Durada: 1 hora, 32 minuts i 57 segons. Data de publicació: 30 de novembre del 2015. Idioma: català.
Veure el vídeo.
El bé comú segons l'Agustí Chalaux (i 2).
Parla: Agustí Chalaux i de Subirà. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 6 de juny del 1996. Lloc: Can Bardina, soterrani del Cafè Glacier, de la Plaça Reial de Barcelona. Durada: 1 hora, 27 minuts i 13 segons. Data de publicació: 30 de novembre del 2015. Idioma: català.
Veure el vídeo.
Elogi «Etimològic» a la Dictadura.
Parla: Agustí Chalaux i de Subirà. Presentació: Oriol Albó. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 13 de març del 1997. Lloc: Can Bardina, soterrani del Cafè Glacier, de la Plaça Reial de Barcelona. Durada: 1 hora, 39 minuts i 16 segons. Data de publicació: 1 de desembre del 2015. Idioma: català.
Veure el vídeo.
«Desobediència i poder popular», amb Joan Parés. Aplec Xirinacs 2014.
Parla: Joan Parés i Grahit. Filmació: David Roig i Esteve, membre de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Publicació dins YouTube: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: 30 de juliol del 2014. Durada: 37 minuts i 12 segons. Data de publicació: 2 de desembre del 2015. Resolució 16:9, HD. Idioma: català.
«Desobediència i poder popular. El llegat de Lluís Maria Xirinacs» és el nom de la xerrada que es va celebrar el passat 30 de juliol del 2014 en el marc dels actes del III Aplec Xirinacs.
Veure el vídeo.
Lluís Maria Xirinacs entrevistat per Mònica Terribas. TV3.
Parla: Lluís Maria Xirinacs i Damians. Entrevistadora: Mònica Terribas. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Lloc: Estudis de Televisió de Catalunya. Durada: 9 minuts i 59 segons. Data de publicació: 3 de desembre del 2015. Idioma: català.
Lluís Maria Xirinacs entrevistat per Mònica Terribas al programa «La Nit al Dia» de TV3.
Veure el vídeo.
Lluís Maria Xirinacs. Radiotelevisió de Cardedeu.
Parla: Lluís Maria Xirinacs i Damians. Presenten: Norma Levrero, Laia Estebaranz i Marta Masdeu. Entrevistador: Pep Vilà. Procedència del vídeo recuperat: Escola Finaly (http://finaly.org). Lloc de l'entrevista: Casal de jubilats i associacions de Cardedeu. Data de la primera emissió: 17 de febrer del 1984. Durada: 6 minuts i 15 segons. Data de publicació: 3 de desembre del 2015. Resolució: 16:9. Idioma: català.
Dins el programa «batalletes» de la Radiotelevisió de Cardedeu es recorda l'entrevista feta per en Pep Vilà a Lluís Maria Xirinacs el 17 de febrer del 1984, al Casal de jubilats i associacions d'aquesta mateixa població.
Veure el vídeo.
Tercera Via. Sistema General a la mesura de l'home d'avui. Joan Parés.
Parla: Joan Parés i Grahit. Presentació: Oriol Tramvia. Procedència: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d'emissió: Dijous, 17 de maig del 2012. Lloc: Àgora Catalunya, Plaça Catalunya, 9 4art 2a, de Barcelona. Durada: 52 minuts i 9 segons. Data de publicació: 5 de desembre del 2015. Resolució 16:9. Idioma: català.
Vídeo editat amb introducció i imatges sobreposades relacionades amb els temes comentats de la presentació del llibre Tercera Via el dijous, 17 de maig del 2012, a les 19 h. Àgora Catalunya: Plaça Catalunya, 9 4art 2a, de Barcelona.
Escrit, però inacabat, per en Lluís M. Xirinacs i Damians després de tres anys (1979-1981) d'estudiar el Sistema General de l'Agustí Chalaux.
Aquest libre ens parla del projecte de l'Agustí Chalaux, d'una economía nova que resoldria la difícil situació actual, i que donaría resposta a la indignació i a la perplexitat de la majoria de gent de bona fe que no veu la sortida de la crisi que vivim.
Veure el vídeo.
Taller «Cultura i esperit». Lluís Maria Xirinacs.
Parla: Lluís Maria Xirinacs. Procedència del vídeo: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d’emissió: 2 d‘octubre del 1993. Lloc: Barcelona. Durada: 2 hores, 53 minuts i 52 segons. Data de publicació: 25 de desembre del 2015. Idioma: català. 4:3.
Veure el vídeo.
El Poder. Lluís Maria Xirinacs.
Parla: Lluís Maria Xirinacs. Moderador: Oriol Albó i Corrons. Organització de l’acte: Ecoconcern-Innovació social. Procedència del vídeo: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d’emissió: 3 de novembre del 1993. Lloc: Sabadell. Durada: 2 hores, 14 minuts i 39 segons. Data de publicació: 24 de desembre del 2015. Idioma: català. 4:3.
Veure el vídeo.
Rabindranath Tagore. Lluís Maria Xirinacs.
Aquesta sessió de lectura i comentaris sobre la poesia de Rabindranath Tagore va comptar amb la presència d’Enric Aguilar.
Parla: Lluís Maria Xirinacs. Organització de l‘acte: Ecoconcern-Innovació social. Procedència del vídeo: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d’emissió: 11 de maig del 1994. Lloc: Barcelona. Durada: 1 hora, 24 minuts i 49 segons. Data de publicació: 14 de desembre del 2015. Idioma: català. 4:3.
Veure el vídeo.
La moneda telemàtica, una eina per construir la pau.
Vídeo documental que es va presentar al Fòrum Social mundial en Nairobi (Kenya) del 20 al 25 de gener del 2007 on es resumeix l'utilització de la tecnologia actual per l'implantació d'una moneda telemàtica universal que faciliti la pau al món i la supressió de la moneda anònima narrat per Lluís Maria Xirinacs, Doctor en filosofia, ex-senador durant la transició en el Parlament de Catalunya i candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977.
Veure el vídeo.
Tercera via, presentació.
Lluís Maria Xirinacs.
Vídeo editat amb introducció i imatges sobreposades relaciones amb els temes comentats de la Presentació del llibre Tercera Via el dijous, 17 de maig del 2012, a les 19 h. Àgora Catalunya: Plaça Catalunya, núm. 9, 4art 2a, de Barcelona.
Escrit, però inacabat, per en Lluís M. Xirinacs i Damians després de tres anys (1979-1981) d'estudiar el Sistema General de l'Agustí Chalaux.
Aquest libre ens parla del projecte de l'Agustí Chalaux, d'una economía nova que resoldria la difícil situació actual, i que donaría resposta a la indignació i a la perplexitat de la majoria de gent de bona fe que no veu la sortida de la crisi que vivim.
Veure el vídeo.
Monedes transparents i a favor del poble.
Vídeo de la ponència que en el marc del Fòrum Social Català (Universitat de Barcelona edifici històric) el dissabte 30 de gener 2010, va presentar el Centre d'Estudis Joan Bardina: Monedes transparents i a favor del poble, basat en el Sistema General de l'Agustí Chalaux. En aquest document Agustí Chalaux fa una gran elucubració científica de com es pot mesurar el mercat i de com es pot repartir millor la riquesa, i per això fa una teoria i explica que per aconseguir-ho, cal suprimir l'anonimat del diner i canviar-lo per la factura-xec telemàtica. Això és pròpiament el Sistema General.
Amb la moneda telemàtica podríem fer ciència. Avui dia l'economia no és ciència, és una aproximació a la ciència. Els economistes no poden fer anàlisi precisos sinó que treballen amb índexs, treballen aproximant-se als fets, però no saben exactament el que passa).
La presentació i debat va anar a càrrec de Joan Parés Grahit.
Veure el vídeo.
Estrena a la Universitat de Barcelona: La moneda telemàtica, una eina per la pau.
Primera part:
- Presentació de l'acte a càrrec de: Magnific senyor Didac Ramirez i Sarrió, rector de la Universitat i el President del Centre d'Estudis Joan Bardina.
- Recital de l'obra que s'ha utilitzat en la banda sonora del documental. A càrrec de Iván Lorenzana, Músic i compositort i Pilar Rios, cantant.
Segona part:
- Projecció del documental.
Tercera part:
- Debat a càrrec de: Arcadi Oliveres, Joan Parés. Jordi Griera, Martí Olivella i Jaume Rodri
Veure el vídeo.
Com evitar els moviments irregulars de capitals de la banca: La moneda telemàtica.
Parlem amb Joan Parés, secretari de l´Associació Joan Bardina (http://www.bardina.org)
que impulsa el pensament de l´Agustí Chalaux i explica com l'Agustí va conèixer a Horace Finaly, President de la Banque de Paris et des Pays-Bas, Paribas, que el va motivar a iniciar el seu projecte econòmic i cientific sobre la moneda telemàtica.
Nota: En Joan Parés ha estat metge de capçalera de l'Agustí Chalaux i d'en Lluis Maria Xirinacs.
Entrevista realitzada per: Moisès Rial Medina - http://www.llibertat.cat
Veure el vídeo.
Documental: «La moneda telemàtica, una eina per la pau».
Sense bitllets, viuríem en un entorn molt més segur, menys violent i amb major cohesió social, ja que desapareixeria el major incentiu que empara l'activitat il·legal en el món. La telemàtica implica necessàriament una gran esperança per a tots els pobles del planeta, condició que es lliuri com un instrument dedicat al servei de la llibertat i de la informació de totes les persones.
Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006) fundador del Centre d’Estudis Joan Bardina, durant tota la seva vida ha investigat i desenvolupat aquest sistema econòmic, científic i racionalitzat.
Veure el vídeo.
La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari.
Vídeo documental de la ponència que es va presentar al Fòrum Social Català el 26 de gener del 2008 a càrrec de Jordi Griera on es resumeix La proposta macroeconòmica d'Agustí Chalaux (Barcelona 1911-2006): Retornar a la moneda nominativa. El paper-moneda anònim ha de ser substituït per un document que reflecteixi la transacció real entre dues persones. El seu import s'apunta a la comptabilitat comunitària en el deure i l'haver corresponents dels contractants.
El rol de la comunitat dels ciutadans és reforçat en diversos aspectes per garantir l'eficàcia i l'ètica del sistema.
Com que, gràcies a l'Internet, totes les transaccions poden ser electròniques (telemàtiques), la factura-xec no representa cap esforç, és automàtica i automàticament se'n deriven totes les estadístiques que permetran de regular l'economia del món amb total detall i precisió.
Veure el vídeo.
Altres documents multimèdia.
Veure els vídeos.
Publicacions de l'Agustí Chalaux. Vida, obra i pensament.
Llegir els documents.
Publicacions d'en Lluís Maria Xirinacs. Vida, obra i pensament.
Llegir els documents.
|
