L'existència de la banca és necessària per facilitar crèdits a la inversió, però un préstec o un conjunt de préstecs que s'han de tornar amb interès genera deutors impagats, perquè aquests deutors no poden inventar el diners dels interessos. La conseqüència lògica i natural és, doncs, l'establiment d'una banca sense interès, com és el cas de la banca islàmica i la banca Jak sueca.
Davant la informació que diu que el 98% dels diners invertits pels impositors en els grans bancs i caixes espanyols i catalans ho fa sota conceptes com especulació de divises, petroli i derivats, i armes, i que només el 2% del diner invertit s'inverteix en el mercat on actuen aquests mateixos impositors, llavors es fa evident la necessitat d'una banca ètica i que rendeixi comptes de forma transparent als mateixos impositors, que hauran de renunciar així a fer inversions de més alta rendibilitat, però de nul·la voluntat ètica i perjudicant l'economia local.
En aquesta excel·lent entrevista del setmanari La Directa, la Najia Lotfi recupera valors de la tradició islàmica per aplicar-los a la banca, institució necessària, com hem dit, que s'ha de repensar si volem que el sistema sigui sustentable a la llarga. Un bon exemple pioner per estendre a la resta d'institucions bancàries, amb independència dels orígens fundacionals de cada entitat.
Directa. Número 380. Del 10 de març al 23 de març del 2015. inDirecta. Pàgina 32.
«L’Alcorà promou l’economia social».
Najia Lotfi. Foto: Enric Català.
Àlex Romaguera
@AlexRomaguera
Najia Lotfi.
Impulsora de les finances islàmiques.
Arreu del món existeixen prop de 500 bancs islàmics. Entre tots, mouen dos bilions de dòlars, representen el 4% de les finances mundials i creixen amb unes taxes d’entre el 20 i el 30% anuals. «És un sector en expansió», explica Najia Lotfi. Impulsora d’aquesta economia, Lotfi va arribar a Catalunya després d’estudiar al Marroc i de passar per França. Però va ser a la Universitat de Barcelona on va rebre un doctorat en Economia Internacional i un màster de Tècniques Bancàries i Financeres, a partir del qual va crear el Centre d’Estudis i Investigació en Economia i Finances Islàmiques (CEIEFI). A través d’aquesta entitat, ella i altres professionals imparteixen seminaris al voltant d’una economia que posa les persones al centre de la seva activitat, que permet que la dona millori l’autonomia i la gestió dels seus recursos. Tot plegat ha dut Lotfi a crear Coophalal, la cooperativa amb què aspira a materialitzar un model basat en la xaria, la llei islàmica.
-D'on neix la teva inquietud per l'economia islàmica?-
-Vaig sortir del Marroc amb una recerca sobre la possible integració monetària entre els països islàmics. En aprofundir-hi, em vaig adonar que calia institucionalitzar aquest model financer. Primer, el vaig difondre a través de Coop 57, Fiare, Triodos Bank i altres entitats ètiques. Després, vaig fundar el Centre d’Estudis i Investigació en Economia i Finances Islàmiques (CEIEFI), on defensem que hi ha una alternativa al desastre on ens ha portat l’economia capitalista arreu del planeta.-
-Què té l’economia islàmica que no tinguin les altres?-
-És justa, transparent i solidària. Són principis de sentit comú que emanen de la xaria, la llei islàmica. Es prohibeix l’especulació, la riba (tipus d’interès) i també el gharar; és a dir, qualsevol ambigüitat, incertesa o engany que serveixi per vendre productes tòxics. També rebutja invertir en tota activitat il·lícita (armament, alcohol, etcètera) que perjudiqui l’ésser humà i el seu entorn. Finalment, fixa dues exigències: la materialització de qualsevol transacció, perquè el diner només és un intermediari per facilitar els béns de l’economia real, i que els participants en projectes comunitaris comparteixin els balanços de manera equitativa. Si hi ha beneficis, hi guanyem tots i, si hi ha pèrdues, les compartim. Això fa que s’actuï amb cautela. L’Alcorà diu que Déu no ha de permetre que els diners s’instal·lin al cor dels homes. Hi ha, doncs, una mirada social de l’economia.-
-Qui controla que les transaccions respectin els principis?-
-Una comissió n’estudia la viabilitat i l’ètica. En cas de dubte, la decisió s’eleva a una comissió integrada per totes les institucions i, si s’escau, a un òrgan internacional amb seu a Bahrain, que emet l’últim dictamen.-
-Per què els bancs islàmics han suportat la crisi?-
-Perquè situen la persona al centre de les seves operacions. I això és gràcies als zakat, uns dipòsits on els clients posen el 2,5% del seu capital per ajudar les persones empobrides o amb dificultats severes.-
-Quan Qatar, l’Aràbia Saudita i altres països financen grups armats, vulneren la xaria?-
-La vulneren. I veiem que també rebutgen les finances islàmiques perquè tenen els diners col·locats als Estats Units. En canvi, hi ha països que han islamitzat tot el seu sistema financer –com l’Iran, el Sudan o el Pakistan– i altres que despleguen una reglamentació específica pels diferents models –el cas de Malàisia. Bahrain, els Emirats Àrabs i alguns països europeus també les han integrades, conscients que tenen un bon rendiment.-
-Qui no se sent musulmà es pot sentir exclòs?-
-No té res a veure. Es tracta d’una economia oberta a qualsevol persona, independentment del seu origen o religió. A Anglaterra, el 60% dels clients dels bancs islàmics no són musulmans i comparteixen els seus ideals, igual que les entitats que financen projectes d’economia social, amb la diferència que aquestes apliquen un interès baix –de l’1 o el 2%– i nosaltres no.-
-No fixeu interessos?-
-Si algú necessita una murabahah o hipoteca d’habitatge, entrega un escrit on es compromet a pagar el pis i el banc s’encarrega de buscar-n’hi un. Un cop se li facilita, es taxa l’immoble i ambdues parts pacten una comissió que no canvia sota cap circumstància. Això fa que el client no pagui interessos de demora, com sí que passa a la resta d’entitats.-
-I si no pot afrontar la hipoteca?-
-Se li ofereix un pis més petit i barat. En tot cas, es busquen alternatives perquè la persona millori la seva situació i torni el capital o la part que sigui. I, si tampoc pot, llavors es recorre als fons zakat, que en última instància són fons perduts. Mai no es desnona ningú.-
-Com s’esvaeixen els prejudicis que suposa parlar d’economia islàmica?-
-N’hi ha, però després tothom entén que parlem de finances i que defensem un model productiu basat en la indústria i el desenvolupament sostenible. Combinem la visió social, que qüestiona el capitalisme, amb el rendiment, sense el qual és impossible avançar. El Japó i altres països ja han creat equips per estudiar les finances islàmiques.-
-Quins són els reptes a partir d’ara?-
-L’objectiu és tenir professionals formats i que més països adaptin aquest model financer, lligat a l’equitat i a la justícia social, al seu sistema bancari. I és que, com diu l’Alcorà, la felicitat rau a aprofitar els teus beneficis per ajudar els altres.-
Llicència Creative
Commons.
Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 2.5.
Sou lliure de copiar,
distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents:
Reconeixement.
Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada per
l'autor o el llicenciador.
No comercial. No
podeu utilitzar aquesta obra amb finalitats comercials.
Sense
obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una
obra derivada d'aquesta obra.
Quan reutilitzeu o
distribuïu l'obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva
llicència. // Algunes d'aquestes condicions poden no aplicar-se si
obteniu el permís del titular del dret d'autor. El dret derivat d'ús
legítim o qualsevol altralimitació reconeguda per la llei no queda
afectada per l'anterior. // Aquesta publicació té una llicència
Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial. Per veure una
còpia d'aquesta llicència visiteu: http://creativecommons.org/licences/by-nc-nd/2.5/es
o envieu una carta a Creative Commons. 559 Nathan Abbot Way, Stanford,
California 94305, USA.
Enllaços relacionats:
El Milagro de Wörgl [El Miracle de Wörgl (2018)].
Neix KmCat, la xarxa cooperativa de quilòmetre zero. Xarxanet. Colectic. Xavi Aranda.
La moneda i la constitució.
El moment és ara. Manifest dels experts monetaris integrats en el Institut de la Moneda Social i el Observatori de la Moneda Complementària.
Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».
La moneda és font de vida. Martí Olivella.
Presentació de la moneda local de Barcelona, el Rec.
En defensa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes.
La nostra pròpia responsabilitat.
Dues entrevistes a Benito Muros. Sense Obsolescència Programada (SOP).
Consciència a l'empresa. Entrevista a Jordi Griera.
Jordi Griera: «La intel·ligència artificial ha de ser de codi obert i de titularitat pública».
El superordinador Beowulf.
Barcelona tindrà l’any vinent una moneda local virtual.
La desunió fiscal europea. Joan Casals.
Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D'on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.
Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.
La moneda, la gran desconeguda. Jordi Griera.
La moneda social per Jordi Griera.
Monedes socials, per què? Jordi Griera.
El Banc Central de Canadà podria recuperar la seva capacitat d'emetre i lliurar diners a l'estat sense la banca privada com a intermediària: un revolucionari cas judicial silenciat en els mitjans.
Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.
