Campusa. Notícies de la Universitat del País Basc.
Foto: Julen Bollain, investigador i expert en Renda Bàsica.
«Una de les fal·làcies sobre la Renda Bàsica és que desincentivaria al treballador».
L'investigador està realitzant la tesi «Com ha evolucionat la Renda Bàsica Incondicional amb els canvis socioeconòmics esdevinguts al segle XXI».
Entrevista.
Dijous, 28 de juliol del 2016.
Sota la codirecció de Josu Ferreiro (UPV/EHU) i Daniel Raventós (Universitat de Barcelona), Julen Bollain està escrivint la seva tesi. Bollain va estudiar Administració i Direcció d'Empreses a la Facultat d'Economia i Empresa de la UPV/EHU i a la Université Saint-Louis, de Brussel·les, a més d'un Màster en Administració Internacional i Relacions Internacionals a Oxford.
Julen Bollain (Eibar, 1990), que qüestiona a l'entrevista molts dels prejudicis entorn de la Renda Bàsica, assenyala que s'implementarà entre nosaltres «més aviat que tard» i assenyala que com en qualsevol mesura econòmica, hauria guanyadors i perdedors: «l'elit, el 20% més ric, seria, qui a força d'una reforma fiscal progressiva, finançaria la Renda Bàsica a la resta de la ciutadania; sent això un simple repartiment de la riquesa més equitatiu».
El primer, cal explicar i precisar de què estem parlant quan parlem de Renda Bàsica Universal. Crec que res té a veure amb la Renda de Garantia d'Ingressos (RGI), ja que la Renda Bàsica Universal el rebria tota la població sense cap tipus de condició, rics i pobres: Ana Botín, tu i yo.
-Per començar, caldria canviar la definició d'universal per incondicional, és més correcta. El principi d'incondicionalitat recull la idea que l'ajuda no està condicionada a complir cap requisit a priori ni a posteriori, sinó que pel simple fet de ser ciutadà, la persona tindria dret a rebre la renda. Seria un dret ciutadà en el que a l'hora de rebre-la no es qüestionaria el gènere, l'orientació sexual o les creences religioses, per exemple. Un dret com pot ser-ho el sufragi universal, i és que a l'hora d'anar a votar ningú ens pregunta si som un home o una dona, homosexual o heterosexual, catòlic o musulmà, etc.
Pel que fa a la diferència entre la Renda Bàsica Incondicional i la RGI: la Renda Bàsica és incondicional, no està condicionada; és individual, no és per unitat de convivència, i és per a tota la població. I, sí, el rebríem Ana Botín, tu i jo. Com en qualsevol mesura econòmica hauria guanyadors i perdedors. l'elit, el 20% més ric, seria, qui a força d'una reforma fiscal progressiva, finançaria la Renda Bàsica a la resta de la ciutadania; sent això un simple repartiment de la riquesa més equitatiu. En definitiva, és una mesura redistributiva que distribueix els diners dels més rics als més pobres.-
-Quin import tindria la Renda Bàsica?-
-No està definit l'import. Però la majoria dels estudis existents s'han realitzat amb el llindar de la pobresa com a import, és a dir, el 60% del salari mitjà: uns 650 euros. El seu objectiu seria que no hi hagi gent per sota el llindar de la pobresa, que no hi hagi pobres. Un altre dels objectius, seria dotar de llibertat individual a les persones, que aquestes persones puguin treballar en el que vulguin. Seria també una mesura per avançar en la igualtat de gènere: quantes dones no es divorcien per la dependència existent en aquesta societat patriarcal?... En definitiva, dota d'un poder de negociació a la gent, als treballadors, a les dones...-
-Deia un empresari que la distribució de la riquesa està bé, però que per això primer cal crear riquesa. ¿La Renda Bàsica Incondicional no seria un obstacle, no desincentivaria al treballador?-
-Aquest argument és una les grans fal·làcies al voltant de la Renda Bàsica Incondicional. No està comprovat empíricament a més. En estudis que s'han realitzat en llocs tan dispars com l'Índia, Namíbia o Alaska, països o regions del primer i del tercer món, demostren, de fet, el contrari. En un altre estudi, en una enquesta amb més de 10.000 persones que es va fer en els 28 països de la Unió Europea, les persones quan responien a la pregunta de si deixarien el seu treball per una renda bàsica, només el 4% contestava afirmativament. No obstant això, quan els preguntaven quina era la major por que els donava la implementació de la Renda Bàsica, el 40% deia que el major temor era que la gent deixés de treballar. Es percep aquesta dicotomia en la gent: quan et pregunten personalment sobre si deixaries el treball per la renda, dius que no ho deixaries; però quan et pregunten pels altres, temen que ells sí deixin de treballar.
D'altra banda, els empresaris volen viure en un país on la riquesa està redistribuïda, on la demanda agregada creixi, i així tenir un mercat robust per poder vendre els seus productes, de manera que aquesta iniciativa seria beneficiosa tant per als empresaris com per a la ciutadania en general.-
-Crec que a Alaska hi ha una Renda Basica.-
-Sí. Arriba a uns 3.000 euros anuals. La va implementar, a més, un governador republicà. Va crear un fons per redistribuir els beneficis del petroli. Així mateix, hi ha altres regions del món, com a Holanda ia Finlàndia, on s'està intentant implementar projectes pilots. El destacable de tot ells és que s'estan demolint les barreres culturals o mentals que hi ha en contra de la Renda Bàsica Incondicional. Les universitats també hem de treballar per trencar aquestes barreres, explicant què és la Renda Bàsica. Sense intentar catequitzar, explicant els beneficis que reportaria la seva execució a la societat en el seu conjunt. Els acadèmics i especialistes que treballem en aquest àmbit hem de apropar-la a la ciutadania.-
-Un partit polític com Podem va fer marxa enrere en la seva reivindicació de la Renda Bàsica just abans de les eleccions generals del 20 de desembre de 2015.-
-Sí. Els va crear un gran problema a més, ja que va ser la mesura programàtica més votada entre les bases de Podem per portar-la a les generals de 2015. No sé si per desconeixement, per por o per les barreres culturals que esmentava, però el fet és que no va ser al programa estatal i al final van decidir traslladar una imitació de la RGI d'Euskadi a la resta de l'Estat. Una errada, ja que són diversos els estudis que expliquen que la RGI no ha funcionat, ja que no ha arribat a assolir els seus objectius. Per exemple: una de cada quatre persones que té dret a la RGI no la rep, encara que compleixi els requisits, per la burocràcia, per l'estigmatització que comporta o per altres raons.-
-A Suïssa hi ha hagut un referèndum sobre la Renda Bàsica i ha perdut clarament l'opció favorable a ella.-
-És cert que s'ha imposat el «No», però ha estat un gran triomf per a nosaltres, ja que a diferència del 10% que les enquestes auguraven que votarien a favor, ha resultat ser una de cada quatre persones, i a Zurich, per exemple (la ciutat més poblada de Suïssa) ha guanyat l'opció favorable amb un 54%. La història demostra que els canvis es donen en les grans ciutats i després es va expandint als pobles, zones rurals... O sigui que veig molt positius els resultats, sabent que Suïssa és un país molt conservador.-
-Creus que en el nostre entorn (Euskadi o Espanya) s'anirà a implementar en un futur proper una mesura com la Renda Bàsica, més enllà de les proves pilots en regions i municipis?-
-Jo crec que sí. Més aviat que tard, a més. El 14 de març en un diari tan poc comunista o radical com el Financial Times escrivien un article argumentant que el temps de la Renda Bàsica podria, finalment, haver arribat. Hi ha diversos símptomes que expliquen la seva arribada, per exemple, la imminent robotització de la feina.
Parlar de treball garantit no té sentit avui en dia, ja que una investigació d'Oxford anunciava que a mitjà termini el 47% dels llocs de treball que coneixem es destruirien. La Renda Bàsica podria contribuir a complementar les pèrdues que portaria aquesta destrucció. Així mateix, cada vegada li donem mes important a l'oci, a cura dels fills i dels majors, a fer treballs creatius ...-
-Has estat entre el 7 i 9 de juliol a Corea al congrés de Basic Income Earth Network (Xarxa Mundial de la Renda Bàsica).-
-Sí. Vull dir que vaig estar en aquest congrés gràcies a l'ajuda rebuda pel Vicerectorat de Projecció i Transferència, per la qual cosa vull agrair a la vicerectora Amaia Maseda. Aquí he pogut proposar la creació d'una xarxa d'universitats internacionals per posar en comú les experiències, investigacions o treballats que hagin realitzat sobre temes de Renda Bàsica.
Conjuntament, he estat treballant en diversos workshop del Basic Income Earth Network a Seül, on s'han tocat temes relacionant entre la Renda Bàsica Incondicional i l'estat de benestar. La renda bàsica incondicional ha de ser compatible amb l'Estat de Benestar, han de ser simultanis ambdós, perquè és desitjable i és aplicable.-
-Però algú posa en dubte que pugui ser compatible?-
-La gent que ens ajuntem normalment per debatre sobre la Renda Bàsica i investiguem sobre ella, normalment, no posa en dubte la compatibilitat d'una Renda Bàsica Incondicional amb l'Estat de Benestar. No obstant això, diversos autors liberals històricament i neoliberals avui en dia, advoquen per una Renda Bàsica Incondicional en detriment de l'Estat de Benestar. El que sens dubte, per a mi, seria un de les majors errades que es podria cometre. No concebo una Renda Bàsica Incondicional sense educació o sanitat pública, per exemple.-
-La UPV/EHU va signar el passat 22 de febrer un conveni amb l'Associació Xarxa Renda Bàsica d'Espanya (XRB).-
-És el primer acord que signa una universitat amb una Xarxa de Renda Bàsica. És un pas important, ja que les universitats tenen un gran prestigi i reconeixement en la societat. El treball conjunt amb la universitat ofereix una excel·lent ocasió per eliminar els prejudicis i aquestes barreres culturals, polítiques... sobre la renda bàsica. En definitiva, la falla que hi ha entre els acadèmics que tracten aquests temes i la ciutadania. En línia amb això, el proper simposi sobre la Renda Bàsica Incondicional a nivell estatal que se celebrarà el 18 i 19 de novembre a la Facultat d'Economia i Empresa de Bilbao de la UPV/EHU serà un marc fantàstic per apropar a la ciutadania assumptes rellevants com el futur de l'ocupació, la reducció de la jornada, la viabilitat social, econòmica i política de la Renda Bàsica...-
Fotos: Mikel Mtz. de Trespuentes. UPV/EHU.
Enllaç de l'entrevista original en castellà.
Enllaços relacionats:
La renda bàsica, el repartiment del treball i el capital social (1a part). Lluís Torrens i Mèlich. La República.
Rutger Bregman. Entrevistes sobre «Utopia per a realistes».
Així serà el nostre futur, segons Elon Musk.
Alexandre Figueres. No és la plusvàlua del treball, estúpid... aviat no.
Daniel Raventós: «No totes les classes socials perden amb la crisi».
Daniel Raventós: «No s'és lliure sense l'existència garantida».
Daniel Raventós. La misèria d'una renda mínima garantida. ¿Estem parlant seriosament?
Daniel Raventós: «Estudis demostren que la renda bàsica incentiva el treball».
Larry Page, CEO de Google: «Els ordinadors ens trauran els llocs de treball, i no podem fer res per evitar-ho».
Zygmunt Bauman: «Els ordinadors poden fer la nostra feina i els éssers humans serem redundants».
La moneda i la constitució.
Miren Etxezarreta: «El poder econòmic genera l’economia que li convé».
