Kirk Gadzia: «La natura és el mestre».
De la mateixa forma que un dissenyador social, quan es dedica a investigar quins problemes té la seva societat, per mirar de trobar-ne solucions, ha de tenir en compte tots els elements que formen part d'un sistema, així com les seves relacions entre ells, també els sistemes productius, com per exemple la indústria, però molt en especial la pagesia, han de tenir en compte aquesta relació sistèmica i holística. En el cas de la pagesia, per tal d'afavorir una producció saludable i que aporti els nutrients necessaris per la subsistència humana i de la resta de les espècies involucrades.
En la següent entrevista, en Kirk Gadzia ens alliçona sobre la necessitat d'una pagesia que no estigui pensada només en la rendibilitat a curt termini, depredant la terra i empobrint els recursos, sinó que cal que imiti la natura en els diferents processos productius, anant-los canviant i adaptant al llarg del temps.
La Vanguardia. Dimecres, 5 juny del 2013.
La Contra. Víctor-M. Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet.
Kirk Gadzia, biòleg silvestre i màster en Ciència de les Prades.
Tinc 57 anys. Vaig néixer a Florida i visc en una granja en un poblet de Nou Mèxic. Estic casat, tinc tres fills. Fa 20 anys que em dedico a l’ensenyament de la gestió holística de l’agricultura. La meva política és «treballem plegats». Crec en la connexió entre la terra i les persones.
Kirk Gadzia. Foto: Ana Jiménez.
«La natura és el mestre».
-Treballava en una important agència de gestió del territori dels Estats Units.
-Què hi feia?
-Estudiava la vegetació i la vida silvestre en llocs molt remots. Vaig conviure amb onze tribus diferents i vaig entendre moltes coses. Que ens hem passat la vida donant-los lliçons de com es treballa la terra fins a destrossar el seu territori. Veig patir la terra allà on vaig. L’ús de la tecnologia abusiva és gairebé universal. Hem conquerit el món amb la nostra tecnologia agrícola i el resultat avui dia és pobresa.
- Hi ha cap alternativa?
-Sí, gestionant holísticament el territori i tenint en compte tots els factors que interactuen: les persones, el sòl, les finances i els animals.
-I com?
-Els sòls es construeixen gradualment gràcies a les arrels que creixen a diferents profunditats, a la vida que s’hi adhereix i que interactua amb plantes i animals. Amb una mica de paciència podem obtenir més bons resultats, i amb menys inversió que fins ara.
-Es poden recuperar prades que estiguin degradades?
-És part de la meva feina, i per això utilitzo el pasturatge planificat, animals herbívors ben gestionats. Si deixem els herbívors pasturant contínuament als mateixos prats, les millors espècies de plantes i les arrels desapareixen. Això equival a erosió, inundacions i sequeres.
-Cal limitar el temps que els animals s’estan en una pastura?
-Sí. Dividint el territori en diverses parcel·les de pastura dónes prou temps perquè es vagi recuperant, perquè els fems es descomponguin i perquè les llavors, que les trepitjades dels animals han introduït a la terra, puguin germinar.
-Has de ser un terratinent.
-Utilitzo aquesta tècnica a la meva granja i per al pasturatge faig servir mitja hectàrea. Per recuperar una prada pots utilitzar gallines, que reben l’aliment dels paràsits de la terra. La connexió entre els herbívors i les aus és molt interessant.
-Faci-me’n cinc cèntims.
-Després que les vaques hagin passat per una pastura, els seus fems atreuen insectes que ponen ous. És el moment d’introduir-hi gallines, oques i ànecs: els espera un aliment d’alta proteïna. Així es redueix el problema de parasitisme al bestiar.
-...imitant els sistemes naturals.
-Justa la fusta. La natura és el mestre: no crea mai residus, sinó aliment per als altres. Així obtenim diferents produccions al mateix espai que depenen les unes de les altres i que ens donen múltiples entrades de benefici econòmic.
-Sense esgotar la terra?
-Quan una planta es pastura per dalt, deixa anar sucres a través de les arrels, i alimenta milions i milions de microorganismes que, al seu torn, alliberen moltíssims nutrients necessaris per a la planta. Aquests milers de milions de petits éssers en els quals no pensem mai perquè no coneixem la vida del sòl són essencials.
-Un altre món.
-Però si aquestes plantes es pasturen de manera contínua no tenen prou energia per poder alliberar-la al sòl.
-En què s’equivoquen la ramaderia i l’agricultura intensives?
-S’ha perseguit un sol objectiu: la producció a curt termini, que ha fet ignorar els processos naturals de la terra, creient que podrien ser substituïts amb inputs (fertilitzants, herbicides, pesticides).
-Això ens ha donat la producció més important de la història humana.
-Només a curt termini; a llarg termini aquests inputs resulten cada vegada més cars. Afegeixi-hi que obtenim altes produccions, però que el contingut nutricional cada vegada és més baix. Hi ha estudis que demostren que la major part dels aliments produïts de manera industrial han perdut el 40% dels nutrients. Avui dia es venen taronges perfectes, però que no contenen gens, zero, de vitamina C.
-I per eliminar les plagues?
Per a una mena d’insecte concret un monocultiu és una font enorme d’aliment. Els que sobreviuen a l’herbicida es reprodueixen amb rapidesa i es fan resistents a l’herbicida. Així comença la cursa química per matar el problema. El problema real, però, és que hem matat la diversitat, els depredadors dels depredadors.
-Què proposa?
-Reproduir condicions naturals amb una gestió activa. Per exemple, rotacions de cultius que afegeixen biodiversitat, plantar entre el cultiu deu espècies diferents que alimenten el sòl...
-Pura teoria?
-Hi ha gent que fa vint anys que treballa així i les seves produccions de blat de moro, soja i blat són mes altes que la mitjana de la seva zona, i a més a més la seva despesa en inputs és la cinquena part que la dels seus veïns, per tant la seva rendibilitat és molt més alta.
Ima Sanchís.
Pioners.
Una granja pot ser un lloc meravellós en el qual tenir una família, afirma en Kirk. El camp ja no és una condemna. Els nous grangers saben apilar produccions; com Joel Salatin, que a les mateixes prades, rotant-les, hi té vaques, gallines, ovelles, ànecs, porcs, conills, vedells... En diu el ballet, i ell és el director d’orquestra. Afegiu-hi la pròpia creació de fertilitzants i el màrqueting: la venda directa guanya adeptes. Arran dels massius problemes de salut als EUA, es comença a entendre que la qualitat del menjar és essencial per estar sa. Ha vingut a impartir un curs a Girona, convidat per l’associació Agricultura Regenerativa (http://www.agriculturaregenerativa.es).
Enllaços relacionats:
Peter Rosset: «Tot país pot alimentar la seva gent». La Vanguardia.
Temps de refer velles aliances. Isidre Martínez. Bioecoactual.
