Sharon Lerner: «Les solucions al plàstic que proposa la indústria sempre impliquen continuar amb la seva producció i fins i tot incrementar-la».
Eldiario.es. Diumenge, 3 de novembre del 2019.
365 dies.
Entrevista. Periodista que investiga el plàstic.
Sharon Lerner: «Les solucions al plàstic que proposa la indústria sempre impliquen continuar amb la seva producció i fins i tot incrementar-la».
Una recerca de The Intercept mostra les estratègies de les companyies de petroli i de begudes per a evitar les regulacions contra el plàstic.
Laura Rodríguez.
3-11-2019, 17h42’.
La periodista Sharon Lerner.
La neoyorquina Sharon Lerner porta anys investigant per què hem acabat envoltats de plàstic. La seva experiència en reportatges sobre medi ambient i productes químics, alguns d'ells guanyadors de diversos premis com el que va realitzar sobre el Tefló, li han demostrat que cal buscar més enllà del que veiem. Com a bona periodista, Lerner ha aplicat la famosa màxima del seu ofici: «segueix el rastre dels diners» i ha advertit que els 4 bilions de dòlars que mou la indústria del plàstic han exercit un paper fonamental perquè avui dia es generin més de 300 milions de tones d'aquest material. Un dels seus darrers treballs, que acaba d'aparèixer en la publicació de periodisme de recerca «The Intercept», relata les estratègies de les companyies de petroli i de begudes per a evitar les regulacions contra el plàstic i revela que la mesura favorita dels supermercats i de moltes polítiques, el reciclatge, té en realitat un costat molt menys conegut.
–Quins estan al darrera dels enormes beneficis del plàstic?–
–Els plàstics estan compostos en la seva majoria per combustibles fòssils, bé sigui carbó, petroli o gas. Encara que normalment no ho relacionem, moltes de les companyies que associem a aquests combustibles, com Exxon Mobile, Chevron o Shell, estan al darrera de la producció de plàstics. De fet, constitueixen una de les seves majors fonts de beneficis.–
–Com no ens vam adonar que acabaríem amb un problema d'escombraries tan immens?–
–En realitat sí que va haver-hi una reacció entre els anys 50 i 70, almenys als Estats Units. Amb l'augment de la producció, es va començar a tenir consciència que els plàstics havien de rebutjar-se en algun lloc, ja que era un material que no es desintegrava fàcilment, i va haver-hi oposició. Molts van entendre que, la mateixa durabilitat que feia atractius als plàstics, creava un problema doncs podien trigar centenars d'anys a desaparèixer. I avui fins i tot això és discutible perquè sembla que allò que succeeix és que el plàstic es va descomponent en peces cada vegada més petites que acaben a l'aire, l'aigua, la terra, el nostre menjar i fins als nostres cossos.–
–També en aquesta època va sorgir una campanya d'anuncis finançada per les companyies de begudes que va començar a responsabilitzar al consumidor de les escombraries que s'estava generant, què va ocórrer?–
–A la fi dels anys 60, diversos activistes van proposar un impost per a les ampolles d'usar i llençar, i van suggerir que fossin les pròpies companyies les que es responsabilitzessin de la gestió de les seves pròpies escombraries. Com a resposta, les empreses de begudes i envasos van crear una campanya de màrqueting amb anuncis en televisió a través de l'organització Keep American Beautiful, que denunciava a les persones per no ocupar-se de les seves escombraries.–
–Què és el que pretenien?–
–Es cercava responsabilitzar al consumidor de les escombraries i fer que se sentís culpable. Un d'aquests espots, The Crying Indian (L'indi que plora), es va convertir en un anunci emblemàtic als Estats Units i he trobat un altre anunci molt representatiu de la mateixa campanya, en el qual directament es compara a la gent amb porcs. El curiós és que les companyies que estaven finançant aquests espots, Coca-cola, Pepsi-cola i altres fabricants de begudes, al mateix temps lluitaven contra els impostos en les ampolles d'usar i llençar, que és el que realment hagués creat una diferència.–
–Coca-Cola ha tornat a ocupar el primer lloc en el rànquing de companyies que més contaminen, segons el nou informe global que elabora cada any l'organització Break Free From Plastic.–
–Coca-cola és l'empresa que més contamina, produint fins a tres vegades més plàstic que les següents tres companyies juntes. Avui dia produeix 117.000 milions d'ampolles de plàstic a l'any. És important que mirem la història per a saber per què som aquí, ja que les coses podrien haver estat diferents.–
–Encara que les estratègies s'han refinat, per què la indústria del plàstic defensa el reciclatge?–
–És una manera de donar una imatge de preocupació pel medi ambient i al mateix temps no implica cap responsabilitat financera per la seva part ni suposa la reducció de la producció de plàstic. Les companyies han enaltit el reciclatge com l'única solució però, encara que sembli una mesura fantàstica, en la realitat no és possible.–
–Quins problemes té el reciclatge del plàstic?–
–Als Estats Units, per exemple, l'any que més plàstic es va reciclar no es va arribar ni al 10% del que s'havia consumit. Encara que estem promovent el reciclatge, en realitat no tenim un sistema per a gestionar-lo. I aquests plàstics que usem moltes vegades acaben en països més pobres on s'exporten.–
–En la seva recerca, vostè ha parlat amb molts representants de la indústria. Potser ells no estan també preocupats?–
–Jo crec que molta gent en la indústria és conscient de l'envergadura del problema. El públic està més preocupat i la prohibició de la Xina a continuar acceptant el plàstic d'Europa i els Estats Units ha contribuït al fet que es faci més visible. A més, les xarxes socials ofereixen imatges devastadores com les del vídeo de la tortuga amb la palleta de plàstic incrustada en el seu nas. Moltes de les persones que treballen en la indústria del plàstic viuen en una espècie de conflicte.–
–No obstant això, les solucions no arriben. Hi ha avenços en les mesures que es proposen?–
–Les solucions al plàstic que proposa la indústria sempre impliquen continuar amb la seva producció i fins i tot incrementar-la exponencialment. Una de les seves propostes favorites, el reciclatge químic –que es tracta d'un procés en el qual els plàstics es descomponen en els seus elements per a ésser usats de nou com a combustible– suposa un sistema molt ineficient que requereix de l'ús de molta energia i per a la qual encara no es té la tecnologia per a fer-ho rendible. No es proposen mesures genuïnes que, com la majoria dels experts assenyalen, només poden vindre de crear menys plàstic.–
Aquesta secció en eldiario.es està realitzada per Balena Blanca. Pots veure més sobre aquest projecte periodístic aquí.
Enllaç de l’entrevista original en castellà:
https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/soluciones-industria-implican-continuar-produccion_0_959604052.html
Treball de Sharon Lerner a «The Intercept» sobre la indústria i el reciclatge del plàstic:
https://theintercept.com/2019/07/20/plastics-industry-plastic-recycling/
Enllaços relacionats:
Invents per a convertir els plàstics en hidrocarburs. Nueva Mujer. Johanna Navea. Lainformación. Anthropocene. Prachi Patel.
Miguel Ángel Montesinos: «La nostra fàbrica de producció i envasament a València serà la primera "plastic free" d’Europa». BioEco Actual. Oriol Urrutia.
La denúncia: polèmica pel tractament de purins a Juneda i Miralcamp. TV3, 6-11-2019.
L'aire que respirem ens mata. David Colell.
Incineradora a Juneda? Xavier Garcia Pujades.
Pau Palau Puigpinós: «La gent acostuma a comparar preus, no qualitat».
La nova Tracjusa, un perill a costat de casa. Marcel Estrada.
