Altres propostes polítiques i econòmiques.
En aquest apartat incloem propostes polítiques i econòmiques de diferents àmbits. En principi son idees expressades dins el marc del Centre d'Estudis Joan Bardina, però acceptem d'altres fonts.
Índex de matèries:
Societat.
Implantació d'un subsidi d'atur indefinit.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Arguments a favor de l'aplicació d'un subsidi d'atur indefinit, dut a terme a Bèlgica, i exposició de les alternatives indesitjables com a conseqüència de la seva mancança.
Les dones dels rics.
Agustí Chalaux de Subirà.
Una anècdota, recordada per l'Agustí Chalaux, esdevinguda al Regne Unit, després que s'aprovés el seu sistema de pensions públiques de la Seguretat Social, segons el qual, tota persona que arriba a una certa edat té dret a una pensió, igual per a tothom (...).
Drets i llibertats.
Expressió al carrer.
Agustí Chalaux de Subirà.
Aquí tenim una explicació de com, en un municipi de l'Estat francès, varen permetre que els vilatans i els transeünts tinguin un mecanisme d'expressió pública al carrer (...).
Gremis.
Torns per a cada gremi.
Agustí Chalaux de Subirà.
Darrera versió: Dimecres, 2 de juny del 2021.
Agustí Chalaux (1911-2006) proposa, en el seu «Sistema General», la constitució de gremis que agrupin a tots les professionals mercantils de cada especialitat. L’adscripció a cada gremi és obligatòria i alhora gratuïta per a cada membre (...).
Contraconferència al Banc Mundial. Juny
del 2001.
Alternatives als impostos per a finançar la Renda Bàsica i la necessitat d'una alternativa a la moneda anònima.
Brauli Tamarit Tamarit.
Document proposat dins el marc de la Contraconferència al Banc Mundial, de juny del 2001, on es tracten alternatives als impostos per a finançar la Renda Bàsica i la necessitat de una alternativa a la moneda anònima.
Misèria
en el Tercer Món.
Excedents de producció i misèria al Tercer Món.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Sobre com Eisenhower feu disminuir la producció de blat als Estats Units i una proposta per repartir equitativament els excedents entre la població dels Estats més pobres, eludint les maniobres dels especuladors.
Comunitats humanes.
Estructura confederal de les comunitats humanes.
Brauli Tamarit Tamarit.
L'estructura confederal pot ser, de dur-se a la pràctica, la fòrmula de solució de tots els conflictes de les nacions i d'altres circumscripcions. Regles de joc de funcionament de l'estructura confederal, possibles limitacions i elements que poden contribuir a millorar el sistema.
L'assemblea de la llar.
Brauli Tamarit Tamarit.
Davant l'individualisme imperant dins el funcionamient de les llars, especialment a Occident, es proposa la constitució en cadascuna d'elles una assemblea festiva periòdica de la llar, un encontre destinat a pendre decissions conjuntes i resoldre els conflictes apareguts en el seu interior.
Educació i pedagogia.
L'escola d'idiomes del mestre de Bordeus.
Agustí Chalaux de Subirà.
Un exemple típic d'aprenentatge lúdic és el d'un metge de Bordeus que es va fer famós a començaments de segle (XX). Aquest metge, que tothom coneixia com a molt catòlic, una vegada va anar a (...).
Georgisme.
Treball d'innovació social. Número
2. Novembre del 2001.
Llibre fòrum «Georgisme, una economia per al segle XXI».
Carles Deltell de la Fuente.
Aquest document és una síntesi del llibre fòrum realitzat a la seu d'EcoConcern-Innovació Social a l'entorn del llibre «El Georgisme, una economia per al segle XXI», on s'explica l'anàlisi de l'economia dels estats, els seus problemes i la solució proposada per l'investigador Henry George.
Urbanisme.
Municipalització i urbanisme (Català, 
pdf).
Selecció de propostes polítiques i econòmiques d'aplicació a nivell municipal del Centre d'Estudis Joan Bardina. Amb la progressiva municipalització del sòl, els Ajuntaments poden fer política municipal i urbanisme sense dependre d'especuladors, màfies, ni dels propietaris, convertits en empresaris capaços d'invertir.
Dibuixos de Brauli Tamarit i Tamarit.
Municipalització del sol. L'experiència d'Hongria.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Experiència de municipalització progressiva de la terra que es començà a aplicar a Hongria després de la Primera Guerra Mundial.
Has sentit mai parlar de Curitiba?.
Dario Fo i Franca Rame News...
El C@C@U del diumenge de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo.
Història de com el arquitecte i alcalde Jaime Lerner va transformar, amb la seva honestedat i enginy, la ciutat brasilera de Curitiba en una illa peatonal i solidària.
Introducció progressiva de les galeries de serveis en les vies públiques de ciutats i pobles.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
En el subsol de les ciutats i pobles hi sol haver un caos de conduccions. Proposem túnels que les ordenin i evitin les emprenyadores obres de reparació.
Proposta alternativa a la canalització de les torrenteres.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
La canalització de les torrenteres és una obra cara que provoca inundacions cada cop que hi ha plujes torrencials. Proposem barreres successives que frenin el curs de l'aigua, més eficaces i barates.
Ecologia.
Consens de Barcelona. Propostes sobre el sistema ecològic i el sistema econòmic. Respecte pels límits ecològics del planeta.
Juan Carlos Anselmi Elissalde.
Tenim un planeta i una civilització en profunda crisi, que frustra molts dels anhels més legítims i preuats dels humans. La crisi que ens afecta comporta violència, depressió, discriminació, mortandat, guerres, i dissolució dels valores de vincle. Ens hem de convéncer sobre la necessitat d'impulsar un important cop de timó, un nou i transcendent gir de cargol, doncs ja no valen les esmenes limitades, els pegats, i la profundització de controls i de reglamentacions.
Reforestació. Experiència del Tirol italià.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Al Tirol italià s'aplicà un sistema de reforestació forestal responsable i al qual s'afegiren posteriorment els propietaris particulars.
Protecció de les espècies animals depredadores.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Al Canadà, el parlament va aprovar una llei per l'eliminació dels llops al seu pais, però el seu govern va desistir després de consultar als representants indígenes. També s'explica una història esdevinguda a Galícia, on s'intentà evitar que els llops mengessin ovelles.
Transports i energia.
Conversió de gas en electricitat.
Agustí Chalaux de Subirà.
El transport del gas per a consum humà a cadascuna de les edificacions on es subministra pot resultar perillós perquè les conduccions que el trasllada es van deteriorant amb el temps, cal canviar-les de tant en tant, forçant en alguns casos a l’obertura de les voreres dels carrers, i el gas, a l’ésser un producte inflamable, pot produir fuites que acabin emmetzinant per asfíxia persones i animals o provocar explosions (...).
Pantans petits i grans.
Agustí Chalaux de Subirà.
L'Agustí Chalaux va formular, en el seu dia, la seva preferència perquè es facin múltiples petits pantans en cadascun dels entrants de les muntanyes, amb les seves corresponents petites preses i les seves corresponents petites turbines generadores d'electricitat (...).
Hidrur de liti, alternativa energètica.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
L'hidrur de liti permet emmagatzemar hidrògen en substitució de les boterudes i insegures bombones. Aquest hidrògen permet impulsar motors, com es demostrà durant la Guerra dels Sis Dies, en la que s'utilitzà amb èxit un carro de combat d'entre 70 i 80 tones emprant hidrur de liti.
Taxis elèctrics i restricció del tràfic a l'interior de les ciutats.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
A Colònia (Alemània) s'implantà un sistema de taxis elèctrics. També es proposà el monopoli dels transports públics a l'interior de la ciutat.
Catalunya té energia neta en abundància (Català).
(Castellano). (English). (Française). (Italiano). (Deutsch). (Galego). (Esperanto).
Metro Directe. Dimecres, 23 de novembre del 2005. Pàgina 2.
Àngela Rodríguez.
Si s'aprofitessin al màxim les energies renovables a Catalunya, es podria cobrir tota la demanda elèctrica. Així ho indica un informe de l'organització ecologista Greenpeace, segons el qual l'any 2050 Catalunya podria abastir amb energies netes 18 cops tota la seva demanda d'electricitat (...).
Renovar-se o esgotar la natura (Català).
(Castellano). (English). (Française). (Italiano). (Deutsch). (Galego). (Esperanto).
Metro Directe. Divendres, 25 de novembre de 2005. Economia.
Les energies alternatives cobririen 56 cops el consum elèctric a Espanya el 2050, segons Greenpeace (...).
Pau.
Control de les armes del poble.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux és partidari que el poble no tingui armes de foc a casa seva. A l’inrevés del que ha passat durant molts anys als Estats Units de Nord-Amèrica, on molta gent està armada i de tant en tant es produeix una matança massiva provocada per una persona armada mentalment desequilibrada (...).
Drogadicció.
Alternativa a l'actual situació de les drogues.
Proposta de tractament de la problemàtica de les drogues per a fer front a les màfies de tràfic il·legal, adulteració dels productes, necessitat de delinquir o prostituir-se dels consumidors, despesa pública en mesures policials, judicials i penitenciàries, etc.
