Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Qui som?
El nom del Centre és deutor del pedagog i mestre de mestres Joan Bardina i Castarà (Sant Boi de Llobregat, 1877-Valparaiso, 1950) que a més de revolucionar la pedagogia catalana de principis del segle XX, va ser un cercador i suggeridor de nous camins socials, econòmics i polítics.
El Centre d´Estudis
Joan Bardina és una associació sense ànim
de lucre inscrita en el Registre d'associacions de la Generalitat
de Catalunya número 7.156 - N.I.F. G 58300153, fundada el 25 d'octubre de 1984 amb l'objectiu
de desenvolupar, a partir dels suggeriments de Joan Bardina,
estudis i propostes que ajudin al disseny de models de solidaritat
i convivència humana.
Les investigacions en curs, plantejades per Agustí Chalaux de Subirà (Sant Genis dels Agudells, 1911- Barcelona, 2006) des de fa molts anys, giren entorn dels següents punts:
- Aplicació de l'«empirisme fenomenològic experimental» als fenòmens socials, econòmics i polítics, susceptibles de ser analitzats lògicament i experimentats tècnicament, cara a cercar estructures afavoridores de les llibertats concretes.
- Elaboració d'una terminologia unívoca -imprescincible en tot tractament «científic» dels fenòmens- segons l'estudi del significat original de les paraules i llurs derivacions (sem-etimo-lingüística).
- Estudi interdisciplinar de les diferents etapes de la història natural, especialment la humana, com a marc per a compendre els conflictes socials i mercantils actuals.
- Estudi sobre el determinant tema utilitari en la història: economia, invent, empresa, capital, mercat, treball, moneda, ecologia...
- Estudi i propostes sobre racionalització de la moneda, per a convertir-la en un instrument responsabilitzador, omniinformatiu i, doncs, intracomptable, del mercat i de la societat («factura-xec telemàtica»).
- Estudi de les possibles conseqüències socials que es deriven de la reforma monetària telemàtica: arxiu telemàtic de dades personals sota protecció d'una Justícia independent de l'Estat, simplificació fiscal, omnicomptabilitat, mercometria exacta, ciència econòmica experimental...
- Elaboració de propostes sobre:
- «Lliure mercat clar i societat transparent». Evitar que el «diner mercantil» es transformi en «diner de corrupció i de poder» i impedir la mercantilització de les vocacions i institucions liberals.
- «Dialèctica entre «arquia i anarquia»». Precisar les funcions dels òrgans de comandament social a tots els nivells, per a impedir-ne la transformació en poder contra les persones individuals, socials i nacionals.
- «Dialèctica entre bé privat i bé comú». Formulació de la hipòtesi del «bé comú mercantil» tècnicament experimentable amb la «factura-xec telemàtica».
- Estudi d'estratègies de consecució de les propostes formulades.
|