AcelObert. Any VI. Número 81. Octubre 2014. Pàgina 6.
Proposen crear una Renda Bàsica Universal per eradicar la pobresa i les desigualtats.
Estaria subvencionada per la immensa riquesa generada pels mercats financers, explica José Luis Rey, un dels promotors d'aquesta iniciativa.
El concepte de «Renda Bàsica Universal» (RBU) fa referència a un ingrés universal i incondicionat que es donaria a tots els ciutadans. Aquesta proposta, creada als anys 80, s'ha tornat a posar en marxa ara, en el context de la crisi estructural de les societats actuals. Es tracta d'una mesura que busca la igualtat social, i que es subvencionaria amb la immensa riquesa generada pels mercats financers. El professor d'ètica i Drets Humans de la Universitat Pontifícia de Comillas, José Luis Rey, un dels promotors d'aquesta iniciativa, ens explica en què consisteix.
La Renda Bàsica Universal es proposa com a dret de tot ciutadà i resident acreditat a percebre una quantitat periòdica que cobreixi, almenys, les necessitats vitals sense cap contraprestació.
Tot i que la iniciativa de la Renda Bàsica Universal (RBU) va començar a tenir força en la dècada dels 80, sobretot vinculada a les preocupacions ecologistes, avui dia, a causa d'altres problemes estructurals, com l'alt atur que pateixen països com Espanya o les crítiques derivades de l'equiparació d'ocupació amb treball, estan generant una nova onada de suports a aquest programa.
La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, encara que aquest no treballi de forma remunerada, i sense prendre en consideració si és ric o pobre. Dit d'una altra manera, independentment de quines siguin les seves altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui.
Renda Bàsica i sostenibilitat.
El 10 de juny del 2014, en el Cercle de Belles Arts de Madrid, va tenir lloc la jornada «Renda Bàsica i sostenibilitat», en la qual va participar José Luis Rey, professor d'ètica i Drets Humans i Història de les idees polítiques de la Universitat Pontifícia de Comillas (UPC). En una entrevista per Tendencias21, Rey explica què és la Renda Bàsica Universal i aclareix les diferents postures a favor i en contra d'aquesta iniciativa, a més de qüestions que tenen a veure amb la Renda Bàsica i l'exercici de la llibertat a nivell ètic i polític.
http://www.tendencias21.net/
Tendencias21. Divendres, 13 de juny del 2014.
Microtendències.
Proposen crear una Renda Bàsica Universal per eradicar la pobresa i les desigualtats.
Estaria subvencionada per la immensa riquesa generada pels mercats financers, explica José Luis Rey, un dels promotors d'aquesta iniciativa.
El concepte de «Renda Bàsica Universal» (RBU) fa referència a un ingrés universal i incondicionat que es donaria tots els ciutadans. Aquesta proposta, creada als anys 80, s'ha tornat a posar en marxa ara, en el context de la crisi estructural de les societats actuals. Es tracta d'una mesura que busca la igualtat social, i que es subvencionaria amb la immensa riquesa generada pels mercats financers. El professor d'ètica i Drets Humans de la Universitat Pontifícia de Comillas, José Luis Rey, un dels promotors d'aquesta iniciativa, ens explica en què consisteix. Per Rosae Martín Peña.
Rosae Martín és periodista, investigadora, i redactora de Tendències 21.
La Renda Bàsica Universal es proposa com a dret de tot ciutadà i resident acreditat a percebre una quantitat periòdica que cobreixi, com a mínim, les necessitats vitals sense cap contraprestació.
Tot i que la iniciativa de la Renda Bàsica Universal (RBU) va començar a tenir força en la dècada dels 80, sobretot vinculada a les preocupacions ecologistes, avui en dia, a causa d'altres problemes estructurals, com l'alt atur que pateixen països com Espanya o les crítiques derivades de l'equiparació d'ocupació amb treball, estan generant una nova onada de suports a aquest programa.
La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si aquest no treballa de forma remunerada, i sense tenir en consideració si és ric o pobre. Dit d'una altra manera, independentment de quines siguin les seves altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui.
Renda Bàsica i sostenibilitat.
El passat 10 de juny, al Cercle de Belles Arts de Madrid, va tenir lloc la jornada «Renda Bàsica i sostenibilitat», en què va participar José Luis Rey, professor d'ètica i Drets Humans i Història de les idees polítiques de la Universitat Pontifícia de Comillas (UPC). En una entrevista per Tendències21, Rei explica què és la Renda Bàsica Universal i aclareix les diferents postures a favor i en contra d'aquesta iniciativa, a més de qüestions que tenen a veure amb la Renda Bàsica i l'exercici de la llibertat a nivell ètic i polític.
-Renda Bàsica i sostenibilitat. En quin punt s'uneixen aquests dos conceptes, tenint en compte els seus significats?-
-La RB és un ingrés universal i incondicionat que es donaria a tota persona pel simple fet de ser ciutadà o resident, com un dret social universal. Des que el debat contemporani sobre la renda bàsica es va iniciar a mitjans dels 80, s'ha assenyalat una vinculació d'aquesta amb les preocupacions ecologistes.
Certament, la RB pretén ser un instrument més d'un model econòmic alternatiu que estigui centrat en la qualitat de vida de la gent, i no tant en aspectes quantitatius. Per això serviria per visibilitzar la feina que no és feina i permetria crear espais on es poguessin desenvolupar economies alternatives allunyades de la lògica del capitalisme liberal. En aquest sentit, podria contribuir a una societat més sostenible ecològicament.-
-El Concepte de Renda Bàsica Universal (RBU) té defensors i detractors. Un dels efectes positius per als defensors és que evitaria desvaloritzar la nostra capacitat de treball, en no haver d'acceptar condicions deplorables...-
-En efecte, la RB en economies capitalistes financeres com l'actual permetria reequilibrar una mica el treball i el capital. Aquest equilibri, que d'alguna manera es va donar durant l'època del desenvolupament dels Estats de benestar a Europa, des dels anys 90 s'ha trencat. La renda bàsica busca donar poder al treballador per poder dir no a condicions laborals degradants i indignes.-
-Per la seva banda els detractors de la RBU diuen que treballaria menys gent perquè en principi la renda bàsica cobriria aquestes necessitats bàsiques. ¿Perquè podrien pensar així molts ciutadans?-
-En aquesta pregunta s'incorre en la fal·làcia d'entendre que l'única feina que hi ha és l'ocupació. L'ocupació és un concepte mercantil, són aquelles activitats que es realitzen i que el mercat a canvi gratifica amb un salari. Però el treball no és només això. Treball és tota aquella activitat que es porta a terme amb les nostres capacitats intel·lectuals i físiques i que permet interaccionar amb la societat.
Davant d'un concepte productiu de treball, cal reivindicar lo reproductiu. I en les nostres societats pot ser que no hi hagi feina, però hi ha molta feina. La renda bàsica permetria disposar de temps lliure per a tot aquest treball. A més, hem de pensar que la plena ocupació és un mite que mai va existir i mai existirà. I que avui es fa necessari un repartiment de l'ocupació i un repartiment també del treball. La RB faria possible aquest repartiment.-
-En Països com Alemanya i en altres països europeus existeix alguna cosa semblant a la renda bàsica, en el cas alemany s'anomena «Hartz IV». Coneix aquest pla? No serviria com contraexemple per a l'argument dels detractors?-
-A Alemanya no existeix RB perquè no es tracta d'una renda universal i incondicional. L'argument de la mandra o del gorrer s'ha utilitzat sempre per criticar les institucions de benestar, però no és cert.
No ho és si partim del concepte de treball a què abans m'he referit. Però és que, a més, hi ha autors que fins i tot han plantejat que aquells que optessin per no ocupar un lloc de treball també estarien contribuint a l'economia, precisament per fer aquesta viable, atès que sempre necessitarà un nivell d'atur. Hi ha molta literatura acadèmica que ha aconseguit desmuntar l'objecció del gorrer, de la reciprocitat.-
-Des del punt de vista de l'ètica i de diversos autors com Philippe Van Parijs, el concepte de RBU va unit al de llibertat. Com encaixar la llibertat de l'individu amb la percepció de la renda bàsica?-
-La RB dóna opcions de llibertat. Philippe Van Parijs (http://en.wikipedia.org/wiki/Philippe_Van_Parijs) en Llibertat Real per a tots, un llibre publicat en 1995, assenyala que una societat és justa si garanteix el major nivell de llibertat real possible igual a tots els seus membres. I ell entén que la llibertat real és la llibertat per fer qualsevol cosa que un pugui voler fer.
És a dir, lliga la idea de llibertat a la de desig potencial i no a la de desig actual. Per a ell, la institució que pot aconseguir donar llibertat als ciutadans perquè puguin fer qualsevol cosa que puguin voler fer és la renda bàsica. La pobresa es tradueix en falta de llibertat. I la RB el que tracta és de limitar, almenys parcialment, aquesta falta de llibertat.-
-La RBU ajudaria a crear societats més igualitàries i a reduir enormement els nivells de pobresa. Tots els sectors de la societat estarien o estan conformes amb aquesta visió? (Tenint en compte que les rendes més altes aportarien més que les baixes, segons el principi de redistribució de la riquesa).-
-La RB contribuiria a un major nivell d'igualtat i a eliminar la pobresa. Però, com qualsevol política social, si no va acompanyada d'una reforma fiscal progressiva certament serviria de poc. Les simulacions de finançament que s'han fet fins ara s'han basat sobretot en reformar i finançar la renda bàsica a través de l'IRPF.
No obstant això, jo no estic d'acord amb aquesta forma de finançament. Perquè cauria sobre les espatlles dels assalariats. I dins l'economia financera en què vivim, la riquesa no hi és, està en els moviments especulatius de capital que és precisament el que s'ha de gravar.
El principi de capacitat econòmica ha estat interpretat pel nostre Tribunal Constitucional com anar a buscar la riquesa allà on aquesta es troba. Avui el sistema financer se sosté bàsicament pels assalariats i la riquesa abismal que es genera en els mercats financers gairebé no està gravada. És aquí on ens hem d'adreçar per aconseguir el finançament de les institucions de benestar. I això, és clar, no agradarà a alguns, però es tracta de donar compliment a un mandat constitucional.-
-En aquesta època de crisi estructural, econòmica i de valors que travessa Europa i en aquest cas Espanya, ¿Seria un bon moment per replantejar-nos un altre model econòmic més sostenible introduint plans com el de la RBU?-
-Sense cap dubte. No podem seguir tenint una economia basada en l'explotació dels recursos naturals. El món tal com el tenim ara és insostenible. Això és una cosa que l'ecologisme porta denunciant des de fa molt de temps, però no se li presta la suficient atenció. La RB seria només una part d'un replantejament total del nostre model econòmic i social.-
-En 2013, la Comissió Europea va aprovar el recolliment de signatures de ciutadans europeus per incentivar i promoure aquest concepte. Com està el tema actualment a Espanya?-
-La recollida de signatures per a la Iniciativa europea va finalitzar al desembre, i no es va assolir el milió de signatures en almenys set països de la UE que es necessitaven. Es van arribar a prop de 290.000 firmes, de les quals 28.000 eren espanyoles.
En qualsevol cas, aquesta campanya va servir per donar visibilitat a nivell europeu a la proposta de la renda bàsica. A Espanya diversos col·lectius han presentat una ILP a nivell estatal i han començat la recollida de signatures. Desconec quantes porten recollides fins al moment. He de dir que el text de la Iniciativa Legislativa Popular o ILP (http://ilprentabasica.org/) és massa senzill, i que potser hauria estat necessari, almenys de cara a la seva presentació al Parlament, presentar un text més elaborat i acompanyat d'una memòria econòmica que demostrés la seva viabilitat. Temo que es perdi una oportunitat com aquesta, però sens dubte aquest tipus de campanyes que donen a conèixer la idea i que mobilitzen a la ciutadania són molt necessàries.-
