Pantans petits i grans.
L'Agustí Chalaux va formular, en el seu dia, la seva preferència perquè es facin múltiples petits pantans en cadascun dels entrants de les muntanyes, amb les seves corresponents petites preses i les seves corresponents petites turbines generadores d'electricitat.
Amb aquesta mesura s'evita l'expropiació i inundació de les terres més fèrtils de les conques més amples, així com dels nuclis de població. Cosa que no passa si els pantans es construeixen més grans, riu avall.
Les dificultats del buidament temporal i neteja de cada pantà petit són menors a les d'un pantà gros. A més a més, quan es buida un pantà petit, els altres pantans petits poden continuar funcionant i generant energia.
L'inconvenient d'aquesta solució, pels dirigents polítics, és que no poden fer cada cop una gran inauguració d'un únic pantà extens, com va fer Franco en nombroses ocasions. S'hauria d'inaugurar cada cop un conjunt de petits pantans, i no és una inauguració tan lluïda.
Proposta relatada per Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006), recuperada per Brauli Tamarit Tamarit entre els anys 2011 i 2012, durant el procés d'edició del llibre Tercera Via. Sistema General a la mesura de l'home d'avui, de Lluís Maria Xirinacs (1932-2007).
