Les dones dels rics.

Una anècdota, recordada per l'Agustí Chalaux, esdevinguda al Regne Unit, després que s'aprovés el seu sistema de pensions públiques de la Seguretat Social, segons el qual, tota persona que arriba a una certa edat té dret a una pensió, igual per a tothom.

Fou quan el Primer Ministre va considerar que no hi ha dret que les mullers dels homes rics cobrin uns diners que, segons el criteri d'ell, aquelles dones no necessiten.

A continuació, una delegació de mullers d'homes rics es va presentar davant del cap de govern.

–«Miri, senyor Primer Ministre, aquests diners són els únics dels que podem disposar sense el permís dels nostres marits»–.

Fou així com aquelles dones van convèncer al polític que no els tragués aquelles pensions.

Aquesta anècdota il·lustra que, dins d'una parella o dins d'una llar, la riquesa d'un dels seus membres no suposa la llibertat econòmica de l'altre o dels altres membres.

També és un argument a favor de la simplificació burocràtica de la gestió de les pensions, doncs així no cal anar estudiant cas per cas la conveniència o no de concedir-les, amb el consegüent augment de la despesa administrativa pública.

Proposta relatada per Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006), recuperada per Brauli Tamarit Tamarit entre els anys 2011 i 2012, durant el procés d'edició del llibre Tercera Via. Sistema General a la mesura de l'home d'avui, de Lluís Maria Xirinacs (1932-2007).