Implantació d'un subsidi d'atur indefinit.

A Bèlgica s'aprovà l'implantació d'un subsidi d'atur (també anomenat «minimex») on totes les persones en edat de treballar que no tinguessin feina rebien una prestació fixa de diners.

De tant en tant, s'han aixecat veus en contra d'aquesta mesura, però la realitat ha donat molts més arguments a favor que arguments en contra.

Un dels arguments en contra és l'existència de ganduls professionals: persones que cobren des de fa més de 10 anys seguits el subsidi d'atur i no fan cap esforç per trobar feina.

Però se sap que si no hi hagués aquest subsidi, passaria com a la resta del món:

Una part dels aturats es dedicaria a la mendicitat pels carrers, aniria als menjadors i dormitoris públics, remenaria les escombreries, emprenyaria a l'altra gent en transports públics com el metro i els trens, dormiria als bancs dels parcs públics i moriria al carrer.

Una altra part d'aquests aturats es dedicaria a la delinqüència: robatoris, segrestos, estafes. Després aniria a les presons, amb els costos que això suposa. Alguns traficiarien amb droga, facilitant la marginació dels joves. I moltes dones, i inclús homes, s'haurien de llençar a la prostitució. La delinqüència, en resumides comptes, provoca moltes despeses i un estat policial innecessari.

La altra part que resta aniria, efectivament, a treballar. Però en realitat són persones a les quals no els hi agrada treballar. Si tinguessin ocasió, disminuirien el ritme de treball, entretindrien els seus companys i fins-i-tot farien vagues innecessàries. Els aturats forçats a treballar són una càrrega per a les empreses i per la societat.

Amb el subsidi d'atur indefinit els aturats consumeixen, els venedors venen més i el diner circula en el mercat incentivant la producció.

Només cal afegir que amb el subsidi indefinit els treballadors no accepten sous per sota del nivell del mateix subsidi, amb la qual cosa desapareixen els oficis marginals.

 

Barcelona, a dimecres, 18 d'agost del 1999.
Guió: Agustí Chalaux de Subirà.
Transcripció i dibuixos: Brauli Tamarit Tamarit.