Control de les armes del poble.

Agustí Chalaux és partidari que el poble no tingui armes de foc a casa seva. A l’inrevés del que ha passat durant molts anys als Estats Units de Nord-Amèrica, on molta gent està armada i de tant en tant es produeix una matança massiva provocada per una persona armada mentalment desequilibrada.

En canvi, sí que considera legítim que una persona disposi de la titularitat d’una o més armes de foc per poder fer caceres o pràctiques de tir.

L’originalitat de la proposta consisteix en que totes les armes de foc han d’estar degudament guardades i catalogades dins d’unes armeries situades a l’interior de les casernes.

Els propietaris de les armes poden fer pràctiques acreditant la deguda identificació, dins del mateix edifici on estan guardades i en zones de tir destinades a aquest efecte. Un cop realitzada la pràctica, l’arma o les armes utilitzades es retornen al seu lloc d’origen.

En més d’una ocasió, una cacera organitzada per particulars ha estat el pretext per fer un ajustament de comptes amb conseqüències letals per un o més individus, i l’autor o autors de l’homicidi sempre poden exculpar-se dient que ha estat un accident. Es proposa doncs que, quan s’aixeca el temps de veda, s’organitzin caceres col·lectives controlades perquè els caçadors utilitzin les seves armes contra animals no protegits sense que no causin cap accident als éssers humans.

Un cop finalitzada la cacera, totes les armes han de ser retornades i emmagatzemades dins l’armeria de la caserna d’origen.

Proposta relatada per Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006), recuperada per Brauli Tamarit Tamarit entre els anys 2011 i 2012, durant el procés d'edició del llibre Tercera Via. Sistema General a la mesura de l'home d'avui, de Lluís Maria Xirinacs (1932-2007).