La terra es un bé limitat, no està produïda per l'home i, originàriament, era de propietat comunitària. Per tant, cal restablir l'antiga situació perquè els municipis puguin realitzar un urbanisme amb capacitat de decissió sobre el seu territori.
Aquesta era la proposta política que els antics georgistes volien
dur a terme. La posaren en pràctica en algunes comunitats aïllades
arreu del món, però on tingueren més ressò
fou a l'Hongria de després de la Primera Guerra Mundial.
Després
de l'anomenada Gran Guerra, el comte Mihaly Kàroly, també
anomenat el «Comte Roig», va pendre el poder a Hongria, on
va decidir aplicar al seu Estat les propostes georgistes.
En primer lloc, va constituir en cada municipi un consell tripartit
format per representants dels propietaris, dels funcionaris i dels ciutadans.
A zones més poblades com Budapest, el consell treballava a nivell
de districte.
Aquest
consell anava a veure cada propietari. Li demanava les escriptures de les
terres que tenia i li proposaven que fixés un preu per a cadascuna
de les seves propietats. Si el preu de cada propietat era considerat massa
elevat pel consell, aquest comunicava al propietari que havia de pagar,
per endavant, al municipi un impost anual del 6% del valor declarat. Aleshores,
el propietari podia disminuir aquest valor. Si el preu de la propietat
no era massa alt, llavors el consell decidia comprar aquella propietat,
donant immediatament un 6% del seu valor declarat, doncs les arques públiques
hongareses es consideraven massa empobrides per la guerra com per fer front,
de bon principi, al preu total.
Amb aquest sistema, cada municipi hongarès iniciava un procés
progressiu de compra de les terres, requisit previ per poder realitzar
una autèntica política urbanística amb possibilitats.
Aquest
sistema durà uns pocs mesos, doncs Lenin, en la veïna Unió
Soviètica, veié amb mals ulls un sistema de municipalització
de la terra tan pacífic i engrescador, mentre que al seu Estat ell
eliminava violentament els camperols. Lenin decidí intervindre a
Hongria, segurament amb el consentiment, en aquell temps, dels Estats britànic
i francès, gens interessats en sistemes exitosos d'eliminació
de la propietat privada de la terra.
Així, de resultes de l'intervenció soviètica, arribà
al poder Bela Kun. Però el seu govern fou efímer, doncs l'almirall
hongarès Horthy va agrupar en regiments els seus marins estacionats
a Trieste, on havia quedat bloquejada l'antiga armada austro-hongaresa
durant la Gran Guerra, i es va dirigir a Budapest, on expulsà a
Bela Kun del poder.
Un cop Horthy en el poder, es va constituir en regent de la monarquia
hereditària hongaresa, però sense deixar venir al rei. Horthy
va retornar les terres als antics propietaris, establint un impost reduït
de la terra, d'un 0,25%, però sobre el valor de cadastre actualitzat,
que van declarar els mateixos propietaris durant el govern del «Comte
Roig». Aquest impost permeté a Hongria disposar d'uns recursos
econòmics suficients com per a que Horthy governés fins l'any
1944, disposant d'una total autonomia respecte a Hitler.
L'any 1944, però, Hitler imposà a Hongria el tirà
feixista Szalasi, davant l'eventualitat que Horthy fes abandonar a Hongria
l'aliança que tenia amb Alemania. Posteriorment, l'exèrcit
soviètic traié Szalasi del poder.
I així va evolucionar -involucionar- la situació fins
ara.
Barcelona, a dissabte 31 de juliol del 1999.
Guió: Agustí Chalaux de Subirà.
Transcripció i dibuixos: Brauli Tamarit Tamarit.
Enllaços relacionats:
L'urbanisme de Catalunya. Les ciutats històriques. Ricard Giralt i Casadesús. Revista de Girona.
Has sentit mai parlar de Curitiba? Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo.
Introducció progressiva de les galeries de serveis en les vies públiques de ciutats i pobles. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Proposta alternativa a la canalització de les torrenteres. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics.
Balcó extra dedicat a les jornades forestals de La Plana, 27 i 28 de juny del 1987.
Incerteses i combats. La Sitja del Llop. Novembre del 2019.
1969: saludar l’Ebre. Xavier Garcia i Pujades. El Punt Avui+.
Incendis forestals. Joan Baiget i Solé. El Punt Avui+.
La Sitja del Montseny. Què passa al Montseny?
Manifest fundacional de la plataforma per a la defensa de Gallecs.
Reforestació. Experiència del Tirol italià.
L'home que plantava arbres. Jean Giono.
Municipalització i urbanisme (PDF).
