Després de la Segona Guerra Mundial, al Titol italià, es va decidir dur a terme una proposta de l'època del tirà Benito Mussolini mai no aplicada.
La proposta tenia com a objectiu la reforestació de les muntanyes,
amb el concurs dels terrenys intermunicipals i dels propietaris de boscos.
La proposta no es va dur endavant perquè els propietaris de boscos
no hi estaven d'acord i pressionaren a Mussolini perquè no l'apliqués.
Després de la guerra, De Gasperi veié que, al Tirol, hi
havia una reacció nacionalista contra l'Estat italià molt
forta i decidí donar una extensa autonomia a aquest territori, dotant
aquesta de recursos econòmics. A més a més, va decidir
dur a terme la proposta de reforestació al Tirol, aplicant-la als
boscos intermunicipals i excloent, en principi, la participació
dels propietaris particulars.
La reforestació és fa necessària quan se sap que
una muntanya amb arbres i arbusts evita l'erosió del sol, recicla
l'excés d'anhídrid carbònic i genera l'aigua neta
necessària per a omplir fonts i pous.
A cada enginyer forestal, un cop acabada la carrera, se li proposava
cuidar-se d'una muntanya desforestada. La muntanya potser tenia un nom,
però al bosc que l'envoltaria se li donaria el nom de l'enginyer
forestal que el regenerés.
A
l'enginyer forestal se li construïren dues cases properes al bosc o
situades al seu interior: una com a habitatge particular i una altra per
treballar, amb les eines necessàries. També disposava del
pressupost inicial corresponent i de la col·laboració d'algun
pagès, contractat en èpoques de baixa labor en el camp.
L'enginyer començava protegint cada nivell de la muntanya mitjançant
espones, i a cada nivell hi plantava arbres i arbusts de les races pròpies
de la zona. També s'encarregava de l'aprofitament de la fusta dels
arbres, la qual cosa donava un rendiment econòmic creixent.
I així, a poc a poc les muntanyes assignades als enginyers forestals,
abans pelades i descuidades, anaven recobrant la vegetació. Cada
enginyer veia com creixia el seu bosc, batejat amb el seu nom, i això li suposava un reconeixement a la seva feina i era un incentiu per
a fer-la ben feta.
Quan la repoblació de la muntanya era una realitat i els primers
arbres ja tenien una certa edat, el rendiment del bosc suposava uns ingressos
suficients per mantenir el sou de l'enginyer, el dels seus ajudants i les
despeses necessàries. Els propietaris particulars, amb el temps,
veuen amb bons ulls l'experiència i alguns desitgen participar del
negoci de manteniment del bosc en els seus propis terrenys.
La participació posterior dels propietaris particulars en
l'explotació forestal els suposà un cert enriquiment. Enriquiment que contrasta amb la situació dels propietaris
particulars del Tirol austríac. Es pot dir que els propietaris de
terres del Tirol italià disposen de grans cotxes i tractors petits, mentre
que els del Tirol austríac tenen cotxes petits i tractors grans.
Un bosc construït mitjançant aquest sistema és un
bosc cuidat amb els camins forestals necessaris per a mantenir-lo i poder-hi fer
escursions. També s'hi pot incloure un petit edifici que funciona
com a exposició, on hi ha plànols dels relleus i de les seccions
de la muntanya, fotografies, descripció de les varietats vegetals
plantades, recordatori dels enginyers forestals que s'han responsabilitzat
successivament de la muntanya, etc. Els boscos cuidats del Tirol
italià contrasten amb els boscos espontanis i descuidats del Tirol austríac.
Primera versió: Barcelona, a dilluns 19 de juliol del 1999.
Darrera versió: Divendres, 19 de juliol del 2019.
Guió: Agustí Chalaux de Subirà.
Transcripció i dibuix: Brauli Tamarit Tamarit.
Enllaços relacionats:
Balcó extra dedicat a les jornades forestals de La Plana, 27 i 28 de juny del 1987.
Incerteses i combats. La Sitja del Llop. Novembre del 2019.
1969: saludar l’Ebre. Xavier Garcia i Pujades. El Punt Avui+.
Incendis forestals. Joan Baiget i Solé. El Punt Avui+.
La Sitja del Montseny. Què passa al Montseny?
Manifest fundacional de la plataforma per a la defensa de Gallecs.
Municipalització del sol. L'experiència d'Hongria.
L'home que plantava arbres. Jean Giono.
Municipalització i urbanisme.
