Proposta alternativa a la canalització de les torrenteres.
Tant a Catalunya i Aragó, com a Occitània (al sud de l'Estat
francès), hi ha molts torrents. Torrents d'alta i baixa muntanya.
Aquests torrents arrosseguen la terra, sobretot si no està plena
d'arbres, i l'aigua que devalla pren tanta més velocitat quan més
ràpida és la baixada, és a dir, el desnivell per cada
metre de baixada.
La
temptació primera de les autoritats polítiques i cíviques
(comarques i municipis) és la de canalitzar la torrentera, amb obres
que costen car i només augmenten la velocitat, quan plou o neva
molt, amb efectes d'inundació massiva a la desembocadura del torrent,
sigui a la mar, sigui a un riu més gran, sobretot si en aquest final
troben un obstacle.
A més a més de tots aquests efectes indesitjables, la
construcció de canalitzacions per a cada torrent costen molt car
a l'hisenda pública.
En contraposició de la canalització de cada torrentera
i de totes les torrenteres hi ha una solució pràctica, molt
més barata i molt més eficaç.
Aquesta
solució consisteix en la construcció d'una resclosa a cada
metre de desnivell: l'aigua del torrent, retinguda fins omplir el volum
de la resclosa i sobreeixint només, sense cap velocitat apreciable,
quan el volum de la resclosa està ple.
Aquesta solució pràctica evita, evidentment, tota torrentada
a alta velocitat i tota inundació a la desembocadura del torrent.
A més a més, aquest sistema és baratissim i ha
estat utilitzat fins ara per tots els municipis de les altes terres pageses
dels Pirineus i pre-Pirineus dels Estats espanyol i francès.
A Occitània de l'Estat francès, després
d'una torrentada molt forta a l'Arie, el govern francès va encomanar
a uns especialistes de l'administració d'aigues i boscos de l'Estat
francès, d'estudiar tècnicament aquest assumpte.
La conclusió, en un llibre oficial publicat per aquesta administració,
evidentment caríssim, ha estat la no posta en pràctica de
la solució tècnica donada amb tota l'autoritat dels seus
autors: enginyers molt solvents i reconeguts de l'administració
d'aigues i boscos de l'Estat francès.
Després d'aquest anàlisi, exclusivament
tècnic, només queda que una explicació plausible:
les obres de canalització dels torrents tenen un pressupost molt
alt, mentre que les obres de les rescloses necessàries en cada torrent
tenen un cost relativament baix.
A la nostra societat d'omnicorrupció de les «èlits»
polítiques i cíviques, és una temptació immediata
i fàcil, opinar que la solució cara preferida a la solució
barata té només una explicació: el cobrament d'unes
comissions ocultes.
Barcelona, a dimarts 2 de novembre del 1999.
Guió: Agustí Chalaux de Subirà.
Transcripció i dibuixos: Brauli Tamarit Tamarit.
Enllaços relacionats:
L'urbanisme de Catalunya. Les ciutats històriques. Ricard Giralt i Casadesús. Revista de Girona.
Has sentit mai parlar de Curitiba? Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo.
Municipalització del sol. L'experiència d'Hongria. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Introducció progressiva de les galeries de serveis en les vies públiques de ciutats i pobles. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics.
Municipalització i urbanisme (PDF).
