L'assemblea de la llar.
Les idees contingudes dins d'aquest article provenen de diverses fons i, per tant, no són necessàriament originals de l'autor d'aquest escrit.
Describim el conjunt de persones, generalment amb un parentiu congènit
o no congènit, que viuen en un mateix pis o casa, com a membres
d'una llar, en lloc d'utilitzar el nom de família. Si agafem el
significat originari llatí de família, provinent de famel,
esclau, ens pot resultar més atractiu el nom de llar, però
també és cert que poca gent entèn l'expressió
família en la seva vessant original.
Tampoc presuposem com pot ser la composició d'aquesta llar. Convivència
d'una, dues o més generacions, origen immigrant o no, tendències
heterosexuals o homosexuals dels seus membres i les consequents parelles,
casos de convivència de persones sense parentiu que comparteixen
pis o casa, etc.
Sembla ser que les antigues comunitats humanes es dividien en tòtems
especialitzats segons la seva activitat productiva: tòtems de la
cacera, tòtems de la pesca, etc. Per a superar el problema de la
cada cop major separació dels diversos tòtems s'inventà
la festa comunitària sagrada, que obligava a agrupar tots els membres
de cada tòtem d'una mateixa comunitat en un mateix lloc i en un
mateix moment, celebrar l'encontre, festejar i intercanviar diferents productes.
La rotllana al voltant del foc pot constituir l'element més característic
d'aquesta festa comunitària.
Representació d'una festa comunitària sagrada en una
comunitat antiga.
En les llars actuals dels estats amb un cert desenvolupament, les activitats,
ja siguin externes o internes, de les persones que les composen fa que,
de vegades, aquestes es deixin dur per l'inèrcia, i no es parli
dels problemes fins que aquests s'agreugen excessivament. A començar
per les parelles, els conflictes que sorgeixen en el si de la llar poden
no tenir un lloc ni un temps adequat on resoldre's.
No és descabellat, per tant, proposar un retorn a les antigues
costums de l'encontre comunitari, però aquest cop al si de cada
llar.
L'idea d'encontre aquí expressada engloba dos conceptes que poden
coincidir més o menys en el mateix temps: el de festa i el d'assemblea.
L'assemblea festiva i periòdica de la llar no té per què
fer canviar necessàriament elements com ara la propietat del pis
o casa on es viu, i dels elements que hi ha associats, però pot
tractar sobre el seu ús.
Mostra de reunió en una llar.
Aquest encontre, especialment si es vol fer al mateix indret on es desenvolupa
la convivència quotidiana, ha de suposar l'interrupció de
les activitats habituals de cada membre de la llar. I no només aixó,
amb la respectiva reserva del temps necessari dins l'agenda de cada persona,
sino també la desconnexió de tota mena de eines, com ara
les televisions, els telèfons mòbils i no mòbils,
els ordinadors, els aparells de ràdio, música i video, les
rentadores de roba i de plats i els aparells de cuinar, en el cas que convingui
estar pendent d'aquests aparells, etc.
Per a estimular la participació de tots els membres en aquests
encontres, s'hauria d'incloure una vessant agradable i adaptada a cadascun.
Això ha de decidir-se en la mateixa llar: si hi ha membres de la
llar que són persones habitualment molt actives com, per exemple,
parelles joves que treballen, l'encontre hauria de representar una disminució
del seu ritme de treball habitual i, fins i tot, un cert descans. En canvi,
si hi ha persones grans amb un major temps lliure, alhores podria ser un
pretext per a que elles se sentin útils preparant alguna cosa adequada
per la reunió comuna, en funció també de l'economia
conjunta.
A una determinada edat, l'infant hauria d'iniciar-se en aquest tipus
d'encontres, i la seva primera participació en ells hauria de ser
un acte especial.
Per les persones joves, aquesta mena d'encontres pot comportar una experiència
pedagògica del que suposa la relació humana a un nivell proper
i reduït, així com l'aprenentatge de com es fa una reunió,
de com es poden prendre decissions col·lectivament i un allunyament
d'un excessiu individualisme. Aquesta experiència podrà ser
útil en futures noves llars diferents en les quals aquestes persones
joves formin part en un futur, així com en altres indrets de decissió,
com ara reunions de veïns, d'associacions o grups, etc.
Mostra d'una reunió en una escala de veïns.
La participació dels joves ha de ser estimulada, tenint en compte
que cal superar els inconvenients de la societat de consum, basada en la
compra de productes de forma irresponsable, en la simple recerca de plaers
ràpids i fàcils, en el rebuig d'objectius més difícils
i lents d'aconseguir («més avorrits»), etc.
Un element opcional a decidir pel col·lectiu de la llar és
la participació d'una persona, que en principi no forma part del
col·lectiu, però sense interessos particulars que puguin
interferir negativament respecte les decissions que es puguin pendre. Aquesta
persona, preferentment amb més experiència en encontres d'aquest
tipus, podria aportar suggeriments i idees com les altres i podria ajudar
a superar les dificultats i llimar les diferències que hi puguin
haver entre els membres de la llar. L'intervenció d'aquesta persona
podria limitar-se, o no, als primers encontres comunitaris que es produissin.
Podriem establir una equivalència entre el paper d'aquest tipus
de persona i el paper ideal dels Jutges de Pau, encara presents en algunes
poblacions.
Mostra d'una reunió d'una parella d'origens diferents.
En el cas de llars amb presència de persones d'origen immigrat
relativament recent, l'assemblea de la llar pot suposar per elles un exercici
d'integració. Podem queixar-nos, per exemple, del comportament violent
o tirànic d'algunes persones, especialment d'origen immigrant i
del gènere masculí, envers les seves parelles, generalment
femenines i d'origen no immigrant, així com el possible talant autoritari
d'aquests immigrants, però també és cert que una eina
com l'assemblea de la llar, exercida des d'un bon principi en aquesta mena
de relacions, pot ser un bon intent de posar límits a aquesta mena
de conflictes. L'aprenentatge de la participació, el respecte envers
els altres i del fet democràtic assembleari és bo que comenci
des de la mateixa casa.
Brauli Tamarit Tamarit.
Barcelona, dimecres 10 d'octubre del 2001.
Enllaços relacionats:
El joc de les quatre famílies. El mapa de l'estructura familiar a Europa. Libération. François Feron.
Capitalisme de rostre humà. Brauli Tamarit.
Anna Cabré: «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho».
Realisme i futur. Jordi Griera.
