El georgisme, una economia per al segle XXI.

Treball d'innovació social. Número 2. Novembre del 2001.
El georgisme, una economia per al segle XXI.
Carles Deltell de la Fuente, membre de l'equip de recerca de la «Renda Económica de la Terra» d'EcoConcern-Innovació Social.

Aquest document és una síntesi del llibre fòrum realitzat a la seu d'EcoConcern-Innovació Social a l'entorn del llibre «El Georgisme, una economia per al segle XXI» (redactat per un equip del Centre d'Estudis d'Economia Política Natural (CEEPN)). L'acte, celebrat el 6 de març de 2001, comptà amb la participació de Josep Soler, Martí Guerrero i Joan Alarcón, membres del CEEPN i d'EcoConcern-Innovació Social.

El terme Georgisme fa referència a l'anàlisi econòmica i les filosofies socials avançades per l'economista nord-americà Henry George. La idea central d' aquesta filosofia és que el valor de la terra, a mesura que augmenta arran de processos naturals i socials, ha d'ésser la font dels ingressos públics. De la mateixa manera, també s'haurien d' eliminar els impostos sobre el treball, l'economia i la indústria.

L'acte de presentació del llibre s'inicià parlant de la filosofia de Henry George i la noció central d'«Impost Únic», a la qual hi arribà després d'una intensa vida dedicada a la investigació dels problemes socials i la constatació que és en les societats més riques on, justament, es desenvolupa la misèria més sagnant. Fruit dels seus treballs és la seva obra cabdal «Una investigació de les causes de les depressions industrials i l'augment de la misèria amb l'augment de la riquesa. El remei», que fou traduïda a 18 idiomes i amb molts exemplars venuts.

Tot seguit es realitzà una explicació més detallada de la personalitat i les obres de Henry George, així com de la seva influència arreu del món. Personalitats que avalaren les seves propostes foren: Herbert Spencer, Lleó Tolstoi, Sun Yat Sen, Clarence Darrow, Helen Keller, Wiston Churchill, Albert Einstein, Aldous Huxley, Blas Infante, Joaquín Costa, Baldomero Argente, etc.

Després d'aquesta introducció, es tractà pròpiament el llibre que es presentava: el mode com es recolliren les notes originals gestades pel savi català Jesús Paluzie i Borrell, la seva posterior correcció i la seva publicació. Aquest llibre, primer i únic escrit en català sobre la temàtica de l'Economia Política Natural, és d'una lectura entenedora i consta de cinc parts:

• La primera ens situa en els problemes socials i ens ofereix les «lleis naturals» que, justament i racional, s'han d'aplicar per a resoldre-les.
• La segona versa sobre el desig i la riquesa, la producció per a assolir-la. La inflació i les «lleis naturals» que han de regular la producció, el comerç i el mitjà d'intercanvi (el diner).
• La tercera part estudia les «lleis naturals» de la distribució, com es veu afectada per l'especulació de terres, els monopolis i els impostos que dificulten el comerç i graven el treball. En aquest sentit es comenta que els grans monopolis, concentradors de gran part del comerç mundial, són principalment grans posseïdors de terres (matèries primeres).
• La quarta part desenvolupa els «drets naturals», incidint en la diferència entre «propietat» i «possessió», així com en les errònies atribucions de les solucions dolentes i llurs solucions (afegint-hi unes pàgines a les igualment errònies atribucions a raons econòmiques).
• La cinquena part conté la solució proposada, és a dir, un Impost Únic sobre la renda econòmica de la terra (descomptant les millores) que suprimiria tots els altres impostos existents. Aquest impost ja es recapta, per bé que d'una manera parcial, a varis països del món (Nova Zelanda, Austràlia, Sudàfrica, Canadà, Estats Units...) i produeix millors resultats quan més intensivament s'aplica, ja que grava el valor de la terra i redueix progressivament els impostos.

Un altre element d'aquesta cinquena part és la difusió del Georgisme en l'ensenyament de la ciència de l'economia política.

Un cop finalitzada l'exposició del contingut del llibre, s'obrí el debat. La primera qüestió fou el funcionament d'aquest sistema en indústries i sistemes productius que, avui en dia, empren cada vegada menys la terra. Tanmateix, la terra es necessita en qualsevol mena d'activitat encara que es limiti el seu ús.

També es feu especial menció al significat correcte de termes com renda, salari, capital, etc., atès que sempre haurien de tenir el mateix significat per tal de no induir a la confusió i fer de l'economia una ciència veritable.

Es comenta igualment que aquesta mena d'ensenyances topen amb el que actualment es du a terme en matèria econòmica al món. Ara bé, no és el mateix política econòmica (que és la «conveniència» de cada moment) que economia política que, com a ciència, ens ha d'orientar per adaptar-nos als seus dictàmens. Aquesta és la raó per la qual el Georgisme sovint és ignorat o falsejat: els seus postulats són tan entenedors que qui els estudia, ràpidament descobreix les causes dels mals socials i el seu remei.

Un altre assumpte foren les Ecotaxes sobre determinades mercaderies. Malauradament, la fabricació d'aquests productes es realitza en condicions de monopoli, de manera que les grans companyies allunyen de la competència a les més petites, tot derivant les taxes sobre els productes i, finalment, sobre el consumidor.

En relació a la pèrdua de valor que experimenta qualsevol mercaderia amb el pas del temps, es contraposa la situació de l'habitatge, el qual augmenta el valor per raó de l'increment del preu del sol en els municipis on la població també augmenta. Aquest valor social és creat per la societat en el seu conjunt, amb la seva presència i activitat; seria just que els poders públics recaptessin aquest valor per a la comunitat, tot el contrari del que es realitza actualment. Aquesta mena de situacions són acceptades, de la mateixa manera que antigament s'acceptava l'esclavatge. La causa és l'absència d'un referent clar.

A la cloenda de l'acte es facilità l'adreça d'Internet (http://www.henrygeorge.org/spanish/) d'un curs en idioma castellà sobre economia georgista, «Comprender la economia», impartit pel Henry George Institute de Nova York.

Henry George.