Expressió al carrer.
Aquí tenim una explicació de com, en un municipi de l'Estat francès, varen permetre que els vilatans i els transeünts tinguin un mecanisme d'expressió pública al carrer.
Segons l'Agustí Chalaux, l'existència d'elements suficients d'expressió lliure al carrer és una condició indispensable perquè tothom respecti la resta del mobiliari urbà:
«En una població francesa tenien exposat, al carrer, un tauler rectangular molt ample, amb una superfície en blanc on es podia escriure, accessible i preparada perquè cadascú pogués posar el que volgués. Periòdicament la fotografiaven, canviaven la superfície escrita i, al marge, exposaven les fotografies, en mida reduïda però de bona resolució, dels taulers anteriors».
Proposta relatada per Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006), recuperada per Brauli Tamarit Tamarit entre els anys 2011 i 2012, durant el procés d'edició del llibre Tercera Via. Sistema General a la mesura de l'home d'avui, de Lluís Maria Xirinacs (1932-2007).
