En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
Al servei d'aquest poble. Lluís Maria Xirinacs. Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Diari d'un senador. Lluís Maria Xirinacs. Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
El teu mòbil, la teva tele i la teva nevera es moriran i qui te les va vendre sap quan.
Ja tenim més de 20 mòbils al llarg de la vida.
El Español. Diumenge, 25 de febrer de 2018. 2h27'.
Reportatges.
El teu mòbil, la teva tele i la teva nevera es moriran i qui te les va vendre sap quan.
La classificació inclosa ordena els electrodomèstics habituals segons la seva vida útil. L'obsolescència programada funciona des de principis del segle XX. La millora tecnològica i la societat de consum s'incrementen, més si és possible, el seu radi d'actuació.
Feu un viatge al voltant de la vostra habitació. Trobareu desenes d’electrodomèstics, figurants imprescindibles del segle XXI. Llueixen sans, digitals i tecnològics, però ja trepitgen el patíbul. Moriran més aviat que tard. Encara que els seus fabricants fan servir tàctiques sibil·lines, imagineu que cada un dels aparells amaga en el seu interior un rellotge que, a manera de dinamita, pauta el compte enrere. A efectes pràctics seria el mateix.
Cadascun es destruirà a la seva manera. A un li fallarà la bateria, l'altre no suportarà l'última actualització, no hi haurà peces en el mercat per substituir les que s'han trencat... Potser per això, a finals del segle XVIII i després de patir un perllongat arrest domiciliari, Xavier de Maistre va deixar constància en el seu llibre del difícil que és tornar indemne d'un viatge al voltant de la pròpia habitació. Dos-cents anys més tard, tot es marceix de manera més vertiginosa, artificialment.
No perdeu de vista aquestes dades –facilitades per la Fundació FENISS a El Español després de promediar diferents marques–, que estructuren el rànquing de la mort anunciada dels electrodomèstics.
La vida que li queda a casa.
La torradora és el bé més fràgil: sol durar entre 18 i 28 mesos.
La segueixen els microones, amb una vida estimada d'entre 24 i 48 mesos.
Els mòbils cal enterrar-los quan compleixen entre 2 i 3 anys.
La televisió esgota la seva existència quan té entre 3 i 6 anys (segons explica FENISS, la seva recent connexió a la xarxa ha restringit enormement la durabilitat).
Rentadores i frigorífics: entre 2 i 12 anys (quan el barem és tan ampli, la marca juga un paper molt més transcendental).
Una classificació que castiga a la butxaca poc a poc i que consolida una societat de consum en la qual tots són culpables, tant el fabricant –per afavorir la finalitat programada– com el consumidor –per comprar un model després un altre–.
Segons explica Benito Muros, president de la Fundació FENISS, cada persona gasta al llarg de la seva vida al voltant de 60.000 euros només en anar reposant els electrodomèstics. «Haurà d'adquirir 4 rentadores, quatre frigorífics, quatre forns, 23 mòbils, 6 televisions, quatre rentavaixelles, quatre equips de música, dos o tres cotxes...».
Una de les armes de FENISS per combatre el fenomen conegut com «Obsolescència Programada» consisteix a atorgar un segell de bones pràctiques a les empreses que no planegen aquest tipus d'engany. Muros, en conversa amb aquest diari, cita un exemple fàcilment identificable: «El rellotge negre de Casio».
–Si ens cenyim als mòbils, hi ha alguna sortida? Pot rebel·lar-se algú contra l'obsolescència programada?
–Hem investigat a moltíssims fabricants. Ara mateix, no hi ha cap marca a la qual se li hàgim concedit el segell.
Així va néixer l'obsolescència programada.
L'obsolescència programada ve de llarg. Tant, que la majoria pronuncia l'embarbussament sense esforç. Només estrenar-se el segle XX, es va encendre una bombeta que encara funciona en una caserna de bombers de Califòrnia. Allò, a més d'un èxit, suposava una amenaça per al negoci. Qui anava a comprar bombetes? A partir d'aquí es va crear un cartel que va fixar un màxim de 1.000 hores de durada, amb la conseqüent pena per a qui es saltés el límit. Després van arribar les mitjanes de niló, indestructibles. Mateixa història, mateix desenllaç.
I, finalment, un cop va morir el segle XX, Casey Neistat es va revoltar contra les bateries que Apple col·locava als seus Ipod, d'una durada màxima de 18 mesos. Ho va explicar als ciutadans de Manhattan pintant l'obsolescència programada sobre tots els cartells de la marca. Així fins 2018, amb un increment de la velocitat de les morts pautades a causa dels grans avenços tecnològics.
La primera vegada que es van descobrir les morts programades per Apple.
La indefensió legal.
A Espanya no hi ha una llei que prohibeixi l'obsolescència programada. El fabricant dissenya com vol i el consumidor és lliure a l'hora de fer la seva compra. El «tots som iguals» implícit de les marques deixa a l'usuari als peus dels cavalls. A França, la legislació sí que castiga aquestes pràctiques. Amb penes de presó de fins a dos anys i multes de 300.000 euros. Per aquest motiu la Fiscalia del país veí investigà a Appleaquest mateix any per «alentir intencionadament» els seus dispositius, un extrem que l'empresa va reconèixer.
Benito Muros, de FENISS, explica que, a partir del 2020, les marques es veuran obligades a confessar la vida útil prevista per a cada artefacte. «Serà gràcies a una llei europea. Et dono una dada. Fixa't la pressió que existeix. Allà, després d'un intens treball dels lobbistes, s'ha acabat per anomenar obsolescència prematura a l'obsolescència programada. Existeix aquesta por».
Tot i que, segons denuncia aquesta Fundació, no és la dinàmica perversa de consum l'únic inconvenient: «Es generen moltíssimes deixalles i es van esgotant els components. D'aquí a vint anys, moltes de les matèries primeres amb les que ara es fabrica no existiran al planeta».
Aquest diari s'ha posat en contacte amb Apple. Ha rebut aquesta escarida resposta: «No vam realitzar aquest tipus de pràctiques». L'entrevista, declinada. Un portaveu es limita a assenyalar els comunicats emesos per l'empresa després de l'embolic amb la Fiscalia gala.
La «trampa» d'Apple.
Milers de Iphone –sobretot el model 6– van començar a funcionar defectuosament després d'una de les darreres actualitzacions. La gran poma va dir que va forçar l'alentiment per evitar que les bateries s'espatllessin, apagant sobtadament els mòbils. Però hi ha un parany. La gran part d'aquests telèfons, un cop sotmesos a l'anàlisi de la bateria fins i tot en botigues oficials, mostren que la sentència no té a veure amb la bateria i que la reposició no sempre suposa l'arranjament.
A Estats Units es van forjar deu denúncies col·lectives contra la marca i els francesos van amanir la seva queixa amb més de 2.600 testimonis. A Madrid, FACUA va ser una de les organitzacions que va encapçalar la denúncia. «Encara no hem obtingut resposta de la Fiscalia», explica Rubén Sánchez, portaveu. «És cert que estem molt indefensos en termes legals, però manipular un producte perquè deixi de funcionar abans d'hora va en contra dels consumidors i això és motiu suficient perquè una administració pública actuï. No hi ha hagut moviment ni del Govern ni de les comunitats autònomes i això és simptomàtic», relata.
«Sabem que alguns de vosaltres sentiu que Apple us ha decebut. Us demanem disculpes. Hi ha hagut molta confusió al respecte, així que ens agradaria aclarir aquest assumpte», començava el comunicat que va emetre l'empresa.
La conclusió, després d'un porró de tecnicismes al voltant de les bateries i els sistemes d'actualització, és la següent: «El primer i més important és dir que mai hem fet res que escurci de forma intencionada la vida d'un producte Apple o que empitjori l'experiència de l'usuari per aconseguir que renovi el seu dispositiu». Llavors van grinyolar aquelles bateries de 18 mesos per a les seves Ipod, que va denunciar Neistat a principis de segle.
Parlen les «víctimes de l'obsolescència».
Enrique García López, en nom de la Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), explica així la indefensió existent: «Són pràctiques ocultes, indetectables. Ens arriben queixes, és clar. Però, ¿com poses una reclamació? Fins i tot vénen molts amb problemes d'obsolescència programada que no són conscients que la pateixen».
Kike va haver de renunciar al seu telèfon per culpa de l'obsolescència programada. E.E.
No és difícil posar rostre a les víctimes de la dictadura de l'obsolescència programada. Kike, que estudia a Dinamarca, tenia un Samsung Galaxy. El va comprar al setembre de 2016. «Tot d'una, la bateria va començar a durar cada vegada menys. Amb el 20% se m'apagava. Per Nadal, la marca em va dir que la canviés, però era molta pasta i trigaven sis dies. Al final, t'emboliquen i compres un altre dispositiu».
A Candela li va passar una cosa similar amb el Iphone7, que va adquirir després de patir l'obsolescència amb el 4S, el 5C i el SE. «Tots, en algun moment, més aviat que tard, deixen de funcionar. Uns s'apagaven, altres anaven lents. Ni tan sols vaig reclamar». Sap el que hi ha.
A Cande li van anar fallant un Iphone rere l'altre. E.E.
A Sofia, la mort programada el va assaltar amb l'Iphone 6 Plus. «Hi va haver un moment en què la bateria no em durava ni un matí. Sortia de la facultat o de casa i s'apagava. El vaig portar a una botiga d'Apple i em van dir que era antic. Al final, em vaig comprar un de nou. Els cuido molt, mai se m'ha trencat la pantalla ni se m'han caigut a l'aigua. Em sento estafada».
L'Iphone de Sofia va trigar molt poc en no donar més de si. E.E.
A Nicolau també li va fallar l'Iphone 6, el model que va suposar l'última revolta dels consumidors contra Apple. «El processador va deixar d'oferir el mateix rendiment. Deu minuts en escriure cada lletra d'un missatge, les aplicacions no s'obren... El fabricant em va dir: «És lògic, pensa que està molt antic, té quatre anys». No entenia. El meu en té dos, però ell es referia al model. Et deixen anar això que la tecnologia avança.Per a què vaig invertir en el seu moment en un dispositiu d'alta gamma? Fa molt que sóc de l'univers Apple, però això s'ha acabat».
Tant Nicolau com Sofia es queixen que la gran poma animi a tots els seus usuaris indiscriminadament a instal·lar en els seus telèfons les darreres actualitzacions, aquestes que amaguen el cop de gràcia per a l'aparell, a menys que sigui un dels darrers models.
Aquest diari ha comprovat en dues botigues oficials de dues ciutats diferents com els dependents segueixen venent l'Iphone 6, però aconsellen comprar versions posteriors: «Si et compres el 7, et durarà un any o dos, per això és millor que pagueu una mica més i et portis el 8. Passa així successivament». Paraules d'un dependent d'Apple.
«Una batalla perduda».
Luis Calleja, al seu lloc de treball. E.E.
Tots els testimonis aporten, però convé acabar el repàs amb el d'un home que porta enfrontant-se a l'obsolescència programada més de seixanta anys. Es diu Luis Calleja. A dia d'avui, segueix parapetat al seu taller, Sonitube, reparant electrodomèstics antics. «Hi ha diverses formes de programar aquesta mort. Alguns ho fan amb un xip al qual no puc accedir-hi que, en un determinat moment, ordena l'apagat definitiu. Altres el que fan és retirar les peces del mercat. També estan els que blinden alguns apartats perquè no puguin manipular-se. És una batalla perduda».
Luis s'acomiada amb una anècdota: «En els vuitanta, tenia un amic que treballava en una de les grans marques. Saps el que em deia? Que havia de escalfar-se el cap per veure com malmetre el producte sense que es notés».
