En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
Al servei d'aquest poble. Lluís Maria Xirinacs. Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Diari d'un senador. Lluís Maria Xirinacs. Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
Vídeo: El Club de Reparadors a l'Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries.
Russia Today. Dimecres, 19 de desembre del 2018.
Vídeo: El Club de Reparadors a l'Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries.
Publicat: 19 de desembre del 2018, 14h20’ GMT. | Darrera actualització: 19 de desembre del 2018, 17h06’ GMT.
L'agrupació s'expandeix per Amèrica Llatina arreglant diferents peces amb la finalitat d'enfrontar-se a la cultura de la contaminació per esport i valorar els vincles afectius amb les coses.
Els membres del Club de Reparadors arreglen objectes danyats per a estendre la seva vida útil. / Club de Reparadors.
Comprar objectes responent a desitjos més que a necessitats té les seves conseqüències, des d’abocadors a cel obert fins a illes de plàstics surant sobre les aigües de diferents oceans. Lluitar contra el consum irresponsable, aquell que rebutja els productes del sistema capitalista i després es desentén del problema residual, sembla una batalla perduda, sobretot considerant els alts índexs de contaminació mundial. Però ells insisteixen.
El Club de Reparadors va néixer el 2015, sent un projecte de l'Article 41, una associació civil inspirada en aquest apartat de la Constitució argentina: «Tots els habitants gaudeixen del dret a un ambient sa», diu una de les normatives més violada d'aquest país sud-americà. «És un moviment que promou la reparació com a pràctica sustentable», assenyala una de les fundadores del grup, Melina Scioli, des de la Ciutat de Buenos Aires.
Els seus membres organitzen trobades en diferents punts d'aquella nació, on ciutadans amb ganes d'arreglar els seus objectes preuats i voluntaris experts en reparació es reuneixen per a intentar estendre la vida útil de les coses i evitar que es converteixin en escombraries. En general, els esdeveniments duren unes quatre hores i sempre són gratuïts. Allí, solen pesar els materials per a calcular quants quilos de residus s'estalvia el medi ambient amb aquest projecte comunitari.
«Posem a disposició una sèrie d'eines i demanem als qui les tinguin, que portin les seves perquè no podem proveir tot», comenta Melina. Al mateix temps, aclareix: «La idea és que s'aprengui, no és un «servei» on deixes l'objecte, vas a fer un tomb i tornes».
En el club s'arregla de tot: «Les rúbriques més populars són petits electrodomèstics i coses de costura. Però també hi arriba l'enquadernació de llibres i les bicicletes, entre altres». La llista continua amb instruments musicals, articles de fusteria i algunes jornades especials dedicades a objectes puntuals amb especialistes en la matèria, com paraigües o rellotges.
«Volem llevar-li la pols a la idea que la reparació és una mica d'una altra època o una altra generació. Una forma va anar incorporant tecnologies, com la impressió 3D», s'enorgulleix l'entrevistada. Amb aquesta implementació, i els coneixements necessaris, es poden construir peces noves per a usar-les en aparells defectuosos i fer-los funcionar. Quantes vegades cal sortir a comprar objectes costosos perquè es va trencar una part i no s'aconsegueix el recanvi en cap indret?
En les trobades també es poden arreglar elements d'electrònica al costat dels experts. / Club de Reparadors.
En efecte, alguns posseïdors d'aquelles impressores se sumen i col·laboren amb el projecte: «És una manera «copada» (bona ona) per a reconciliar oficis tradicionals amb oficis més actuals i arribar a un altre públic», explica Scioli. Si es massifiqués aquesta pràctica, els canvis en el mercat podrien ser radicals.
Reparar valors.
«La idea sorgeix enfront de la sensació que les coses duren menys i cada vegada és més difícil reparar objectes», repassa. La majoria dels qui van iniciar el grup ja treballaven en tasques de reciclatge, però van entendre que el problema principal és d'arrel, és a dir, del sistema: «Es cercava que el reciclatge sigui la solució a tots els problemes, però en definitiva es tracta d'un conflicte per falles de disseny, sobre com estan concebudes les coses. Semblés que si recicles, llavors està bé, i aquesta és una falla conceptual molt forta».
No obstant això, aclareix que l'activitat «és important per a mantenir materials valuosos en ús, però no és l'única solució, ni la més important». Des de la seva perspectiva, «el reciclatge valida els residus».
Així, a més de l'aspecte ecologista del Club de Reparadors, el col·lectiu promou «una cultura del tenir cura i afermar les ocupacions lligades a la reparació», però també protegeix la butxaca dels membres perquè ja no gasten diners fent compres innecessàries. Sobre les seves metes socials, Melina aprofundeix: «Moltes vegades ens preguntem què és el que estem reparant en les trobades. Si ens posem estrictes amb les mètriques, l'impacte que pugui tenir és mínim enfront de la quantitat de residus que es genera a nivell global, però sentim que la fibra que estem treballant és una altra. Té a veure amb trobar-se, amb col·laborar».
La costura és una de les rúbriques predilectes del grup nascut a l'Argentina. / Club de Reparadors.
En els esdeveniments acudeixen persones de totes les edats, mentre els més joves se sumen amb les seves famílies, «la gent adulta sent que vol aportar una mica de volta», destaca. Així mateix, agrega: «Ens fa exercitar un múscul ciutadà que és bastant essencial. Allò que més treballa el club, la qual cosa intenta reparar, són els valors».
Una d'aquestes trobades es va realitzar en Tecnópolis, un predi estatal destinat a finalitats culturals amb l'objectiu d'ensenyar-los als estudiants locals conceptes de ciència, tecnologia i ciències naturals, entre altres matèries. Una parella d'avis, que ja havia participat en diversos esdeveniments des que li van arreglar el seu estimat forn, va portar una guitarra elèctrica avariada i va aconseguir el «pic d'emotivitat» del club. L'instrument era del seu fill, que havia mort, però el seu nét volia aprendre a tocar-la, com feia el seu papà.
«El vàrem obrir, van aparèixer quaderns i partitures del fill. No paràrem de plorar», recorda. A la jornada va assistir un luthier –expert en reparació d'instruments musicals–, qui va acomplir la tasca a la perfecció. «Ara el nét toca la guitarra que era del seu pare», relata Scioli, subratllant el valor sentimental dels objectes materials.
«S'ha de produir diferent».
El primer contrapunt que se li podria trobar a aquesta proposta és que, en cas de tornar-se una regla general, la producció disminuiria i, en conseqüència, els llocs de treball també. En altres paraules, si un fabricant de sabates ven menys articles perquè els consumidors reparen els productes usats en comptes de comprar parells nous, lògicament necessitarà menys recursos per a muntar el calçat, perquè fabricarà una quantitat menor.
Per a Melina, la clau està en usar el capital humà en un altre tipus de serveis, menys nocius amb la naturalesa, i llança un contraexemple: «Què passa si no sou amo de la vostra geladora, si fos un servei que pot brindar-te'l una empresa durant una determinada quantitat d'anys? Quan acaba de funcionar, la tornes i aquesta companyia seria molt més conscient dels materials que usa, perquè l'haurà de recuperar. Llavors, possiblement inverteix en millor servei tècnic i manteniment».
I es deixa portar per la conversa: «S'ha de produir diferent, allò que veritablement necessitem produir. S’han de transformar-se els models de negocis. Què succeeix si es tracten de convertir els productes en serveis? Això és un pas gegantesc per a desmaterialitzar l'economia. Continueu necessitant persones, però millor invertides». Partint des d'aquest punt de vista, considerant els avanços tecnològics i la tecnificació de la mà d'obra que atempten contra la plena ocupació, ressalta que «la reparació és un treball artesanal que només els humans pensants podem fer». Al seu torn, planteja: «Quines coses no es poden reemplaçar amb robots? Els treballs creatius».
Un participant del club repara una ceràmica casolana amb cola. / Club de Reparadors.
Melina assenyala que dècades enrere, moltes grans empreses sobresortien pel seu servei tècnic i la capacitat de canviar els recanvis en els seus productes, com el cas de Noblex, una gran marca local dedicada als electrodomèstics. Una de les membres del club és familiar del fundador d'aquella empresa, per això la seva història està present en l'equip: «De sobte el telèfon va deixar de sonar, ningú més demanava recanvis. Influeix el component del ciutadà, que compra perquè és més barat, més descartable», relata.
Per a finalitzar el reportatge, la jove sosté que han de proposar-se «canvis de disseny i que les coses siguin pensades perquè es puguin reparar, o almenys que es puguin obrir». En efecte, «ara com ara et ve tot segellat, moltes vegades sense cargols accessibles». I planteja: «Reparar és gairebé impossible. Si es fabriqués perquè sigui desmuntable, o amb components fàcils de reciclar, cosa que ara no passa, la indústria tindria un nou ventall de serveis que podria oferir». Sobre aquest tema, col·locant-se en el paper d'empresària, imagina: «O sigui, t'ho rebo una altra vegada, perquè m'interessen totes les coses que vaig posar aquí dins, o t'ho reparo i t'incorporo aquesta nova funció que puc posar».
Melina està convençuda que un món amigable amb el medi ambient és econòmicament possible, però ressalta que s'ha de «pensar tot de tornada, considerant que els recursos són finits». A més, adverteix: «No ens podem menjar el futur de les generacions que vénen per davant».
On trobar-los.
L'equip publica la ubicació i data dels esdeveniments a les seves xarxes socials i la seva pàgina web. En l'actualitat, el projecte s'està expandint fora de l'Argentina, a tal punt que ja hi ha un centre a l'Uruguai i s'està planejant muntar una trobada a Xile per a l'any vinent. L'objectiu és que en cadascun dels diferents punts de la regió on s'obri un Club de Reparadors hi hagi organitzacions comunitàries pròpies, és a dir, que no depenguin d'una base única localitzada a Buenos Aires.
Així mateix, la proposta de cuidar el planeta amb un esperit innovador va desvetllar l'atenció de diferents Governs, que donen suport a esdeveniments i fins i tot financen campanyes del club per a sumar-se a la fita de combatre el consum descartable. En l'àmbit argentí, el grup va muntar un programa al costat del Ministeri d'Educació de la Ciutat de Buenos Aires per a desenvolupar la seva idea a les escoles. A la capital també va treballar amb l'Agència de Protecció Ambiental, que va aportar fons per a l'organització de diverses activitats, igual que el món empresari.
«Quan hi ha diners, hi ha diners per a tots, quan no hi ha diners, no hi ha diners per a ningú», aclareix Melina sobre el finançament de les iniciatives. I conclou: «És obvi que el projecte és anticapitalista, però no ens enfoquem en això. Li cerquem la resistència a un model econòmic que s'està enduent els nostres recursos naturals, tractem de fer un contrapès».
Russia Today. Dimecres, 19 de desembre del 2018.
