El Punt Avui+. Dilluns, 11 d'abril del 2016.
Societat.
Caducitat programada.
Electrònica amb data de caducitat.
Societat. Abocats al consum tecnològic.
Xavi Aguilar, Barcelona.
Amb el mateix sentit temporal cíclic i indefectible del pas de les estacions, Apple, Samsung i companyia organitzen grans xous per presentar, un cop l’any, el darrer i millor mòbil. I fan el mateix per mostrar la pròxima tauleta, la nova gamma de portàtils, els flamants rellotges connectats... De fet, des de televisors fins a rentadores, no hi ha producte electrònic que no sigui renovat anualment per un de suposadament millor. Però realment cal?
No seria imprescindible si els productes que arriben al mercat haguessin estat creats amb la millor tecnologia i el millor disseny disponibles, ja que els coneixements actuals permeten una fiabilitat molt elevada. Conscients d’això, els fabricants ja fa temps que apliquen pràctiques immorals, però no il·legals, per provocar que els consumidors també hagin de renovar periòdicament els electrodomèstics i ginys.
«Pensa en els teus aparells i electrodomèstics, o fes una enquesta al teu voltant i pregunta si mai ha passat que un aparell s’espatlli poc després que se n’hagi esgotat la garantia. Aquí tindràs la resposta a si l’obsolescència programada existeix», diu el president de l’associació de consumidors Facua a Catalunya, José Luis Nueno.
Els fabricants, per descomptat, neguen categòricament que els seus aparells hagin estat programats per fallar en un moment concret i, com si d’un mantra es tractés, repeteixen: «Complim amb la legislació vigent».
Tot i això, s’han demostrat diverses pràctiques que clamen al cel. En el documental Comprar, llençar, comprar, la directora Cosima Dannoritzer mostrava el conegut cas d’una impressora amb un xip que, en arribar a un determinat nombre de treballs executats, bloquejava l’equipament. En reiniciar-lo i posar el comptador de nou a zero, la impressora espatllada tornava a funcionar com si res.
Tot està calculat.
Aquesta trampa, que ja té tutorials a internet per poder-la esquivar, no és ni de bon tros l’única. «Tots els aparells tenen circuits amb resistències, alternadors, condensadors... A partir de les dades d’hores d’ús diari, els fabricants saben que, per exemple, posant-ne un de 4,7 Faraday obtindran una vida mitjana de cinc anys. Així, res no els impedeix posar-ne un d’1,7, que saben que acabarà fallant poc després dels dos anys que cobreix la garantia», explica Benito Muros, activista contra l’obsolescència planificada al capdavant de la Fundació FENISS. «La diferència de preu entre un component i l’altre és una qüestió de cèntims, de manera que no es tracta d’estalviar costos, sinó d’augmentar les vendes. És un tema purament especulatiu», hi afegeix.
La tendència a dissenyar l’interior dels electrodomèstics en grans blocs compartimentats, soldats i de difícil accés és un altre sistema per incentivar el consum, ja que dificulta les reparacions. «Qui no ha sentit mai en un servei tècnic allò de «surt més car reparar-lo que comprar-ne un de nou»?», es demana Nueno des de Facua.
Les pràctiques èticament qüestionables, però, no s’acaben aquí. Moltes marques també fomenten el que Virginia Espinosa, doctora en enginyeria de telecomunicacions de la UPC i membre de la càtedra Unesco de Sostenibilitat, anomena «obsolescència percebuda». Es tracta de fomentar la renovació dels aparells que funcionen perfectament perquè no s’han espatllat fent que l’usuari tingui la sensació que han quedat desfasats. Les campanyes de publicitat i els petits retocs estètics en els productes ajudarien a afavorir aquesta sensació.
Cas flagrant d’Apple.
Però si hi ha un mètode eficaç per intervenir en els aparells és accedir-hi de manera remota i pràcticament inadvertida. I res millor que les actualitzacions del sistema operatiu per fer-ho. Un cas molt evident però força silenciat ha involucrat recentment Apple. Una de les darreres actualitzacions va fer que, sense previ avís, tots els iPhone que havien estat reparats per tècnics externs a la companyia deixessin de funcionar de manera automàtica, amb la consegüent pèrdua de la informació que contenien. «És un cas absolutament invasiu que demostra la prepotència d’Apple, que ni tan sols percep la gravetat de la qüestió. És com si et compres un Toyota i, en dur-lo al taller de la cantonada per canviar una roda, et fallés el motor i no funcionés mai més», explica un alt directiu de la indústria telefònica estatal amb contacte directe amb els fabricants.
Aquesta mateixa font, que demana l’anonimat, admet que les grans empreses del sector tecnològic «no tenen un comportament gaire ètic» i que exploten al màxim «el màrqueting i la por emparant-se en millores de seguretat». «Apple és la que pot ser més agressiva a l’hora de deixar els equips desfasats, perquè controla tant el hardware com el software», admet el mateix directiu.
Aquesta intervenció remota es pot agreujar molt més en els pròxims anys, ja que la tendència és que tots els electrodomèstics acabin connectats a la xarxa. Samsung, de fet, ja ha anunciat que ho farà abans del 2020.
Història i normativa.
Pot semblar un problema recent, i és per això que alguns països s’han decidit a prendre mesures –França va aprovar l’any passat una llei contra l’obsolescència programada que preveu penes de presó–, però en realitat es tracta d’una pràctica gairebé centenària. La primera referència clarament documentada remet a finals del 1924, quan els principals fabricants d’il·luminació (Osram, Philips i General Electric) van consensuar que a partir de llavors les bombetes no durarien més de 1.000 hores enceses. Al parc de bombers de Livermore (Califòrnia) encara n’hi ha una, evidentment anterior, que n’acumula més d’un milió, ja que està en funcionament des del 1901.
Un visitant d’una fira tecnològica mira tota la gamma de dispositius d’una coneguda marca. Justin Sullivan. AFP.
El parany de l’actualització.
X. A. Barcelona.
Amb l'excusa de millorar la seguretat o afegir funcionalitats, empreses com Apple i Google renoven periòdicament els sistemes operatius. El que no diuen, però, és que aquest nou programari està optimitzat per funcionar amb l’última generació d’aparells, aprofitant que la velocitat dels processadors i la capacitat de memòria és superior, i que instal·lar-lo en els aparells més vells pot ser una font important de problemes. Així, en actualitzar el mòbil o la tauleta, el consumidor poc avesat a la tecnologia es pot trobar, en comptes dels beneficis promesos, una experiència d’usuari molt més frustrant: l’aparell passa a funcionar-li de manera molt més lenta que abans, algunes aplicacions comencen a donar més problemes i errades i, a sobre, es redueix l’espai d’emmagatzematge, ja que normalment les noves versions pesen més.
Tot plegat acaba desembocant en la necessitat de renovar un terminal que, fins fa poc, era completament operatiu. Així doncs, la gran pregunta és: quin és el moment en què hem de deixar d’actualitzar els nostres aparells? La resposta no és senzilla, perquè no hi ha una regla matemàtica. És clar que els últims models sempre acceptaran bé les noves versions i que, com més antics siguin, més problemes donaran. Per concretar una mica més, cal dir abans que els diversos softwares sempre es numeren. La versió més recent d’Android és la 6.0.1, llançada al desembre, i Apple va publicar a finals de març la 9.3.1 d’IOS. D’aquesta nomenclatura, el primer dígit només s’altera quan els canvis són realment profunds i estructurals, i afecten el conjunt del programari i del funcionament. En canvi, el central es modifica quan s’hi afegeixen noves funcionalitats o canvis menors, i el darrer, quan les intervencions són mínimes, per tal de corregir petites errades de funcionament.
Així doncs, qui disposi d’un terminal de més d’un any funcionant amb el programari més recent, no hauria de notar gaires canvis en el moment de passar a unes hipotètiques versions 9.3.2 d’IOS o 6.1 d’Android. En canvi, en el moment en què es llanci la 10.0 o la 7.0 s’ho hauria de pensar molt abans d’actualitzar, ja que té molt més risc de trobar-se amb problemes i l’acció és pràcticament irreversible. El més convenient és no tenir pressa i estar atents als comentaris que facin a la xarxa els primers usuaris que actualitzin per comprovar quins efectes té sobre els terminals que no són de darrera generació, però que encara tenen molt camp per córrer si se’ls tracta bé.
Actualitzar el sistema operatiu no sempre beneficia el consumidor. Lluís Gené. AFP.
Societat. Abocats al consum tecnològic.
Garantit per durar.
Xavi Aguilar. Barcelona.
Quan anem a comprar un electrodomèstic i ens posem a comparar valorem molts de factors. Les prestacions, la qualitat dels components, el preu, l'estètica... El que realment ajudaria a fer que molts clients decidissin, però, és tenir la resposta a la pregunta màgica: «quin em durarà més?» Per ajudar a escatir-ho, la fundació barcelonina FENISS, de recent creació, s’ha especialitzat en la lluita contra l’obsolescència programada i ha creat un segell que garanteix la fiabilitat dels productes que el llueixen.
Per aconseguir el segell ISSOP (innovació sostenible sense obsolescència programada) els aspirants han de complir un decàleg exigent. Òbviament, un dels punts prioritaris és que els productes no hagin estat creats per fallar després d’un determinat número d’usos o d’hores de funcionament, ja sigui amb el disseny propi o a partir dels components utilitzats, sinó que es fabriquin amb productes amb la màxima durabilitat que permeti la tecnologia. A més, en cas d’avaria han de ser reparables amb un cost inferior al del producte nou i no poden tenir cap mena de programa ocult que pugui permetre que el fabricant hi actuï de manera remota. Finalment, la garantia del producte ha de ser superior als dos anys obligatoris per llei.
A banda, però, també es demana que el fabricant prioritzi la compra de productes i que la contractació de serveis sigui respectuosa amb el medi ambient i utilitzi preferentment el producte local i el comerç just. També s’examina si contribueixen a la millora energètica i a la disminució d’emissions, si es fa una correcta gestió dels residus, les condicions laborals a les fàbriques on es munten i l’ús que es fa de la publicitat.
«Per certificar els productes necessitem que les empreses ens cedeixin els manuals de fabricació o bé els productes per tal d’obrir-los i examinar-los a fons. Quan veuen això, molts dels fabricants interessats a aconseguir el segell ja ni tan sols responen», explica Benito Muros, el president de la fundació FENISS. De moment, de les 94 candidatures a obtenir la distinció ISSOP només 8 l’han acabant aconseguint. Entre aquestes empreses hi ha diverses firmes d’il·luminació que creen bombetes amb més de 35.000 hores de vida útil, però únicament una marca d’electrònica de consum. Es tracta de Casio, que ha obtingut la distinció per la seva gamma d’ecoprojectors. Al mes vinent, FENISS farà una nova gala de lliurament d’aquest segell de garantia, que es pot obtenir de manera completament gratuïta, ja que dues empreses han superat el la primera tria i dues més estan a la fase final del procés. A banda de donar a conèixer l’obsolescència programada i combatre-la analitzant els aparells, FENISS també pretén influir en la classe política per aconseguir que les empreses compromeses amb una fabricació sostenible tinguin més beneficis fiscals que la resta.
Un dels projectors de Casio creats sense obsolescència programada. Foto: Arxiu.
La majoria dels electrodomèstics tenen dos anys de garantia. Els projectors Casio, com el de la imatge anterior, l’amplien encara més i s’ha garantit que no han estat programats per fallar. Juanma Ramos.
Pla per recollir el 45% de residus electrònics.
Uns 600 comerços s’afegiran als punts de recollida que ja hi ha en servei.
X.A. Barcelona.
El govern espera recollir el 45% de residus d’aparells elèctrics i electrònics el 2016 mitjançant una campanya que inclourà dues fases. La primera consistirà en la instal·lació de punts de recollida en uns 600 comerços repartits per tot el país, amb la prèvia formació dels seus responsables. La segona fase consistirà en la conscienciació de la societat bo i donant a conèixer la campanya a partir del mes de maig.
La possibilitat de portar aquest tipus d’aparells electrònics vells als punts de venda es convertirà, per tant, en una alternativa als centres de recollida de residus que ja hi ha en servei, segons recordaven el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, en la presentació del projecte.
El 2014 s’estima que es van vendre 76 milions de quilos d’aparells elèctrics i electrònics, una xifra que va pujar als 83 quilos el 2015, ja que «el mercat d’aquests dispositius està en creixement constant», segons confirma Tost. Per aquest motiu, enguany el propòsit és recollir el 45% de la mitjana del pes d’aparells introduïts al mercat entre el 2013 i el 2015, en relació amb el 27,6% recollit el 2014. Amb vista al 2017, l’objectiu pujarà fins al 50%, i per al 2018 serà del 55%. Els dispositius dipositats en els punts de recollida seran transportats a una planta de tractament, on n’extrauran els components perillosos i se separaran els diferents materials per poder-los reutilitzar.
Carcasses de dispositius electrònics en un abocador, després de ser reciclats. Arxiu.
Menys de l’1% d’aparells tenen una segona vida.
L’estat suspèn en el reciclatge d’aparells electrònics. Segons l’informe CWIT de les Nacions Unides, som a la cua d’Europa pel que fa al tractament i recuperació d’aquesta mena de materials, amb Xipre i Romania únicament amb pitjor bagatge. Menys de l’1% dels productes que es reciclen acaben tenint una segona vida útil i el 80% de les deixalles electròniques no es reciclen correctament, amb tot el que això representa. Segons aquest estudi, a l’Estat cada any es generen 600.000 tones de residus entre electrodomèstics, mòbils, ordinadors i altres dispositius, sense diferenciar els que s’han de llançar dels que encara funcionen i es podrien reutilitzar d’alguna manera.
Enllaços relacionats:
Benito Muros llança la primera plataforma online per a la comercialització de productes sense obsolescència programada.
Per fi sense obsolescència. Benito Muros. El Punt Avui.
La bombeta eterna del català Benito ja s'encén a Colòmbia.
Presentació d'una plataforma de venda de productes sense obsolescència programada.
Disseny ecològic. La bombeta que dura, i dura, i dura... Però no es ven.
Entrevista a Benito Muros. Betevé. Terrícoles. 9-7-2019.
Llum sense obsolescència. Benito Muros.
Vídeo: El Club de Reparadors a l'Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries.
Quant de temps podria durar un cel·lular si no existís l'obsolescència programada?
Per què el mòbil només et durarà dos anys.
La bombeta més antiga del món fa 117 anys desafiant l'obsolescència programada.
El teu mòbil, la teva tele i la teva nevera es moriran i qui te les va vendre sap quan.
Bombetes solidàries. Teresa Sala.
Dues entrevistes a Benito Muros. Sense Obsolescència Programada (SOP).
Comprar, llençar, comprar.
Llums i ombres del sector energètic.
Ètica a la indústria electrònica.
Richard J. Roberts: «El fàrmac que cura del tot no és rendible».
Mobilitzacions ciutadanes en contra de la substitució dels comptadors elèctrics.
Antonio Moreno: «La majoria dels comptadors de llum marquen de més».
El primer estat de dret del món.
