«Estem en un estat de dret». És l'afirmació que fan alguns polítics, funcionaris, juristes, militars, etc. quan es refereixen al seu propi estat, especialment en els sistemes parlamentaris actuals.
La veritat és que són 4300 anys els que ens separen dels que van ser possiblement els darrers estats de dret del món: les ciutats-imperi de l'antiga Mesopotàmia.
Des de l'aparició del diner anònim, s'accelerà enormement el comerç, però alhora les institucions públiques s'han vist condicionades per aquest instrument, que fa que visquem en un autèntic «Estat de fet» on qui manen de debò són els poders fàctics.
El diner anònim és una eina que no deixa prova jurídica, per la qual cosa constitueix un instrument que facilita tota mena de pressions exercides sense deixar proves i alhora deixa impunes les accions de qui realitza aquestes pressions.
Si una persona o un col·lectiu ha comès una injustícia envers algú altre, mercès al diner anònim té l'oportunitat d'intentar subornar el jutge o tribunal que el pot incriminar. Però si el suborn no és acceptat, llavors els subornadors frustrats poden pagar a la persona o persones que es dediquin a pressionar a les persones que han refusat el suborn, sense deixar proves jurídiques.
Si a una persona o a un col·lectiu de persones se'ls desperta la consciència, descobreixen l'existència d'un problema i volen lluitar per l'aplicació d'una solució radical que solucioni aquest problema, els qui viuen del problema poden intentar, en primer lloc, subornar els militants, i, en segon lloc, subornar la persona o persones que pressionin els militants per tal de dificultar-los la seva lluita en favor de l'evolució humana en el seu àmbit d'actuació.
El instrument del diner anònim també permet que siguin els aparells repressors dels mateixos estats qui exerceixin impunement d'eina de pressió en favor dels poders fàctics, quan aquests darrers subornen suficientment els polítics que gestionen aquest estat, amb independència de la seva orientació partidista. Els polítics que s'han beneficiat del suborn van afirmant que els seus ciutadans viuen en un «Estat de dret», mentre aquests mateixos polítics presumeixen de la seva aparent i immerescuda bona imatge.
En tots aquests casos, si qualsevol persona decideix emprendre accions legals contra els poders que la pressionen, en l’aclaparadora majoria d'ocasions, l'acusador esdevé acusat per manca de proves.
El que val pel diner anònim, també val pel diner telemàtic anònim (les criptomonedes com el Bitcoin) i pel diner telemàtic no anònim que està sota control d'una xarxa telemàtica, el gestor de la qual pot alterar arbitràriament el seu contingut, per la qual cosa el resultat és el mateix, si la xarxa monetària telemàtica es troba en mans de persones que poden abusar d'aquest control i no responen davant de ningú.
La transformació del instrument monetari en una eina que fomenti la transparència i la responsabilitat esdevé, doncs, la reforma política més important, perquè facilitarà l'assumpció de moltes altres reformes necessàries dins la nostra societat.
A cada injustícia col·lectiva, una minoria sol ser la beneficiària, i la immensa majoria resulta perjudicada, de forma que tots, en major o menor grau, som víctimes en algun aspecte. Esclaridors són els informes de la NASA i de l'ONU que afirmen que «els rics» poden acabar amb la nostra civilització. Substituïm en la frase «els rics» pels «poders fàctics» que pressionen a les persones i els col·lectius que volen salvar la civilització, per transformar-la en una estructura en favor dels éssers vius, i ens adonarem millor de la situació. Per tant, quan es produeixi, la reforma monetària no serà una revolució dels uns en contra dels altres, sinó que a la llarga serà una revolució en favor de tots.
Quin serà el primer «Estat de dret» del món després de 4300 anys? La seva creació representarà també el inici de la revolució de la responsabilitat.
Brauli Tamarit Tamarit.
Dilluns, 13 d'octubre del 2014.
Enllaços relacionats:
El virus de la pobresa.
Les dues cares de cada moneda.
Les garanties del Sistema General.
L'amnistia del Sistema General.
Desmuntant els paranys del diner.
Petita història de la moneda.
Els terroristes són els altres.
Llibertat, amnistia... i plena sobirania, per Enric Duran.
Richard J. Roberts: «El fàrmac que cura del tot no és rendible».
Dues entrevistes a Benito Muros. Sense Obsolescència Programada (SOP).
Mobilitzacions ciutadanes en contra de la substitució dels comptadors elèctrics.
Antonio Moreno: «La majoria dels comptadors de llum marquen de més».
Els rics acabaran amb la nostra civilització, segons un estudi de la NASA.
Nou informe de l'ONU: s'aproxima el col·lapse de la civilització?
