Neix KmCat, la xarxa cooperativa de quilòmetre zero.
Xarxanet. Dilluns, 10 d'agost del 2020.
KmCat té una xarxa logística pròpia. Imatge de Britt Fuller. Llicència de Domini Públic. Font: Britt Fuller. Llicència de Domini Públic.
A KmCat poden ser associats o associades, qualsevol persona o persona jurídica que oferixi un producte o servei. Imatge de FaceMePLS. CC BY 2.0.
Econòmic.
Neix KmCat, la xarxa cooperativa de quilòmetre zero.
Dilluns, 10 d'agost del 2020.
Entitat redactora: Colectic.
Autor: Xavi Aranda.
Kmcat és una xarxa cooperativa on persones productores venen productes i serveis a persones compradores. Disposa de múltiples serveis, com la xarxa de distribució pròpia.
KmCat és una xarxa cooperativa de productors i consumidors que s’ha donat a conéixer a principi de la setmana passada. La presentació s’ha fet via xarxes socials i comunicació digital, i en la seva pàgina web posen com a missió «Perquè Amazon només pensa en Amazon...». Tota una declaració de principis.
KmCat és una iniciativa de Servimcoop, appshunter, mad systems, iesmed coop i nelbet proyectos. Ha rebut el suport de AraCoop i el Departament de Treball, Àfers Socials i Famílies. També ha rebut el suport econòmic del Ministeri de Treball.
Les característiques de KmCat són:
- Disposa d’una xarxa de distribució pròpia, basada en entitats i punts de proximitat adherits com el comerç local.
- Té un sistema logístic propi, amb una cobertura eficient i sostenible de tot el territori català.
- Compta amb assessorament als socis i sòcies col·laboradores, a nivell empresarial i nivell associatiu.
- Ofereix informació essencial als usuaris i usuàries, com informació financera i bancària.
A KmCat s’hi poden fer socis i sòcies, les següents persones físiques i persones jurídiques:
- Compradors i compradores: Qualsevol persona usuària de KmCat pot fer-se soci o sòcia de la cooperativa mitjançant una participació única de 10€. Mitjançant aquesta participació, aquestes persones sòcies podran comprar els productes que es venen a KmCat.
- Proveïdors i proveïdores: qualsevol persona física o jurídica que vengui productes pot ser proveïdor o proveïdora. Per a ser-ho caldrà que compri 20 participacions de 10€. Mitjançant això tindrà accés a un creixent grup de socis i sòcies cooperativistes i podrà posar els seus productes i serveis al Mercat Obert i trobar noves oportunitats de negoci amb Connecta Empreses. També comptarà un sistema logístic per fer arribar els seus productes al domicili.
- Comerços: els comerços també poden ser socis i sòcies de la cooperativa. Mitjançant 20 participacions de 10€, es farà visible el comerç a la resta de socis i sòcies compradores. Podran posar a la venda els productes i serveis al Mercat Obert i trobar noves oportunitats de negoci amb Connecta Empreses. També comptaran amb un sistema logístic per fer arribar els productes al domicili dels compradors i compradores.
Enllaç de l’article original en català:
https://xarxanet.org/economic/noticies/neix-kmcat-la-xarxa-cooperativa-de-quilometre-zero
Enllaç principal de KmCat, la nova xarxa cooperativa:
https://kmcat.coop/
Enllaços relacionats:
El Milagro de Wörgl [El Miracle de Wörgl (2018)].
La moneda i la constitució.
El moment és ara. Manifest dels experts monetaris integrats en el Institut de la Moneda Social i el Observatori de la Moneda Complementària.
La moneda és font de vida. Martí Olivella.
Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».
Presentació de la moneda local de Barcelona, el Rec.
En defensa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes.
El superordinador Beowulf.
La desunió fiscal europea. Joan Casals.
Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D'on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.
Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.
La moneda, la gran desconeguda. Jordi Griera.
La moneda social per Jordi Griera.
Monedes socials, per què? Jordi Griera.
La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari.
El Banc Central de Canadà podria recuperar la seva capacitat d'emetre i lliurar diners a l'estat sense la banca privada com a intermediària: un revolucionari cas judicial silenciat en els mitjans.
Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.
Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.
Barcelona tindrà l’any vinent una moneda local virtual.
