El Punt Avui+. Diumenge, 21 d’octubre del 2018.
Punt de vista. Opinió. Tribuna.
La moneda és font de vida.
Martí Olivella. Autor de «El poder del diner. La monètica factor de canvi polític».
«Les monedes socials, ciutadanes... són complementàries a la moneda oficial».
Fa molts anys que les monedes no es recolzen en l’or ni en cap bé material. Solament es recolzen en la confiança. I la confiança costa molt de guanyar i és molt fàcil de perdre. Fa moltes dècades que arreu del món és la banca privada que la crea quan atorga un crèdit (creure) del no res, és a dir, recolzat en la confiança (i en la hipoteca corresponent!). Per això la pèrdua de confiança en el sistema bancari porta a la fallida, quan els clients volen recuperar els seus dipòsits i els bancs no poden fer-hi front perquè han creat més diners del que els dipositants li han confiat.
És normal que enmig d’aquest galimaties dels sistemes monetaris sorgeixin a tot el món iniciatives per apropar la creació i control de la moneda a la ciutadania. Les monedes socials, locals, ciutadanes... són monedes complementàries a la moneda oficial. Volen afavorir els mercats locals enfront la incertesa dels mercats globals. Objectius: potenciar el comerç local; crear comunitat veïnal i cohesió social; afavorir el consum responsable, sostenible, de proximitat; millorar els coneixements sobre els sistemes monetaris i financers...
A Catalunya tenim des de fa anys diverses monedes socials –bàsicament vinculades a la Xarxa d’Economia Solidària–. També tenim una moneda local, la gramma a Santa Coloma de Gramenet, d’iniciativa municipal. El 25 d’octubre l’AMB hi celebra una jornada sobre monedes socials per al desenvolupament local amb experiències com les de Barcelona i Viladecans, així com d’internacionals, Sardex (Sardenya) i Chiemgauer (Alemanya).
I això, just quan fa dues setmanes que s’ha posat en marxa en fase pilot, el rec –moneda ciutadana–, en els deu barris de l’Eix Besòs de Barcelona. És un mitjà de pagament digital, només funciona amb l’app de mòbil rec Barcelona (a Google Play). Qualsevol particular, professional o entitat pot donar-se d’alta gratuïtament, pot convertir euros en recs i pot comprar i vendre amb paritat rec/euro mitjançant la lectura del codi QR que es crea en cada operació. En dues setmanes ja hi ha més de 100 comerços que ofereixen els seus productes i serveis als mercats municipals i a les zones comercials dels barris que van del Besòs fins a Roquetes. Es poden identificar en les botigues amb un distintiu taronja, i es poden localitzar en el mapa, tant de l’aplicació mòbil com del web www.rec.barcelona. Tots els recs estan recolzats en euros i els usuaris professionals sempre que ho necessitin poden convertir recs en euros. El nom de rec (Recurs Econòmic Ciutadà) s’ha inspirat en el Rec Comtal que durant centenars d’anys ha regat i donat vida a Barcelona. La moneda ben canalitzada, com l’aigua, és font de vida, i mal canalitzada, causa de tota mena de desgràcies.
Enllaç de l’article original en català:
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1487734-la-moneda-es-font-de-vida.html
Enllaços relacionats:
El Milagro de Wörgl [El Miracle de Wörgl (2018)].
Neix KmCat, la xarxa cooperativa de quilòmetre zero. Xarxanet. Colectic. Xavi Aranda.
La moneda i la constitució.
El moment és ara. Manifest dels experts monetaris integrats en el Institut de la Moneda Social i el Observatori de la Moneda Complementària.
Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».
Presentació de la moneda local de Barcelona, el Rec.
En defensa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes.
El superordinador Beowulf.
La desunió fiscal europea. Joan Casals.
Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D'on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.
Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.
La moneda, la gran desconeguda. Jordi Griera.
La moneda social per Jordi Griera.
Monedes socials, per què? Jordi Griera.
La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari.
El Banc Central de Canadà podria recuperar la seva capacitat d'emetre i lliurar diners a l'estat sense la banca privada com a intermediària: un revolucionari cas judicial silenciat en els mitjans.
Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.
Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.
Barcelona tindrà l’any vinent una moneda local virtual.