Un dilluns de març dins la seu d'una petita cooperativa agrària catalana. Assemblea General extraordinària. Uns vint assistents. Ordre del dia: ratificar els acords presos en l'Assemblea General anterior sobre el Decret-Llei 2/2016, de 17 de març del 2016, de modificació de la Llei 6/1998, del 13 de març, de Regulació del funcionament de les Seccions de Crèdit de les Cooperatives (DOGC del 19 de maig del 2016), que obliga a les cooperatives amb secció de crèdit a fer una aportació a un Fons Cooperatiu, amb el qual no s'està d'acord. Els socis decideixen no fer aquesta aportació.
El fons per la salvaguarda de les cooperatives agràries catalanes, que es vol crear, vol obligar a les més estables a aportar un 3% dels dipòsits, per fer front als descoberts de les altres cooperatives en fallida. Si aquest fons és consumit per fallides continuades, llavors cal tornar a aportar un altre 3% i així successivament, fent que les cooperatives més ben gestionades s'hagin de fer responsables de la mala gestió de les que han estirat més el braç que la màniga. En el cas que una cooperativa decideixi no aportar aquest 3% dels seus dipòsits, llavors haurà de traspassar la gestió de la seva secció de crèdit a una altra entitat, desprenent-se així de la seva parcel·la de sobirania bancària.
Els abusos comesos per certes cooperatives agràries, en alguns casos per haver invertit indegudament en especulació immobiliària, han estat l'ocasió perquè des de la Generalitat de Catalunya es legisli en favor que les grans entitats bancàries perquè es puguin ensenyorir d'aquests instruments d'estalvi de proximitat a petita escala.
En canvi, el procés de concentració bancària i empresarial provoca el perill que aquestes grans entitats, cada cop més, vagin adquirint un poder excessiu perquè ni els estats, ni les administracions, ni els individus puguin fer front amb eficàcia als abusos que aquestes mateixes grans entitats poden generar. És el que es digué, en boca del qui fou advocat, conseller de la Generalitat i escriptor Francesc Sanuy: «Too big to fail» i «too big to jail»: «Massa gran per caure» i «massa gran per anar a la presó».
A més, sabem que tot banquer, ja sigui gran o petit, necessita que li tornin els préstecs que concedeix si vol garantir la continuïtat del seu projecte. Forçosament, ha de dotar-se de les eines de pressió necessàries per aconseguir saldar aquests deutes. Com que els préstecs amb interès solen generar deutors en fallida i l'hàbit de pressionar els deutors reticents esdevé costum, el banquer acaba convertint-se en grup de pressió per tal d'aconseguir altres propòsits, com ara vèncer les resistències dels gestors i propietaris a l'adquisició d'un altre banc o una empresa, o bé dissuadir a un individu o a un col·lectiu de comprometre's amb una causa noble quan aquesta genera conflictes d'interessos amb el banquer. Quan més poderós és el banquer, més facilitats té per doblegar els seus possibles oponents.
Dins del lloc web del Centre d'Estudis Joan Bardina, ens hem fet ressò de les propostes de monedes socials locals nominatives i comunitàries, com la Turuta de Vilanova i la Geltrú, que poden constituir aplicacions parcials del Sistema General, tendents a dinamitzar l'economia local i generar un increment de la transparència i de l'ètica en les transaccions mercantils.
Igualment, des d'aquí rebutgem el decret llei esmentat al principi i defensem la continuïtat de la independència de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes, enfront la voracitat d'algunes grans entitats bancàries, perquè les primeres, ben gestionades, continuïn sent eines de defensa dels interessos dels seus socis i puguin esdevenir, en un futur, instruments que facilitin l'extensió d'aquestes monedes socials locals nominatives i comunitàries.
Brauli Tamarit Tamarit.
Divendres, 16 de juny de 2017.
Bandera de l'Arc de Sant Martí de set colors, símbol des de l'any 1925 de l'Aliança Cooperativa Internacional, fundada a Londres l'any 1895, i del moviment cooperatiu. Sobre la base d'aquesta bandera es va dissenyar la del Centre d'Estudis Joan Bardina i el seu «Sistema General», afegint un sol daurat en el centre.
Enllaços relacionats:
El Milagro de Wörgl [El Miracle de Wörgl (2018)].
Neix KmCat, la xarxa cooperativa de quilòmetre zero. Xarxanet. Colectic. Xavi Aranda.
La moneda i la constitució.
El moment és ara. Manifest dels experts monetaris integrats en el Institut de la Moneda Social i el Observatori de la Moneda Complementària.
Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».
La moneda és font de vida. Martí Olivella.
Presentació de la moneda local de Barcelona, el Rec.
El superordinador Beowulf.
La desunió fiscal europea. Joan Casals.
Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D'on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.
Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.
La moneda, la gran desconeguda. Jordi Griera.
La moneda social per Jordi Griera.
Monedes socials, per què? Jordi Griera.
La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari.
El Banc Central de Canadà podria recuperar la seva capacitat d'emetre i lliurar diners a l'estat sense la banca privada com a intermediària: un revolucionari cas judicial silenciat en els mitjans.
Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.
Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.
Barcelona tindrà l’any vinent una moneda local virtual.
