Us oferim la notícia de la proposta de moneda nominativa complementària per la ciutat de Barcelona. Una possible fórmula d'aplicació parcial del Sistema General, que va rebre un gran impuls arreu del món, arran de la conferència que va impartir en Jordi Griera, membre d'honor del Centre d'Estudis Joan Bardina, al Fòrum Social Català de l'any 2008.
Aquesta experiència ha de servir per estendre el caràcter nominatiu de les diferents monedes, assolint els importants objectius d'impulsar la transparència i dificultar la corrupció en els seus intercanvis, al mateix temps que dinamitza l'economia local, però no hem de perdre de vista la consecució d'altres mesures complementàries a aquesta, per tal de fer més difícil també la misèria material i els abusos de poder.
Equip del Centre d'Estudis Joan Bardina.
Dimarts, 22 de novembre del 2016.
Ara. Dissabte, 12 de novembre del 2016. Economia Pública.
Barcelona tindrà l’any vinent una moneda local virtual.
La capital catalana s’inspira en el pla pilot amb moneda virtual que Santa Coloma inicia al gener.
Jana Homs Donés. Barcelona. Actualitzada el 12/11/2016, 0h.
D’esquerra a dreta, Gerardo Pisarello, Ada Colau i Jaume Collboni./Cèlia Atset.
Ada Colau farà realitat l’any vinent una de les seves principals promeses electorals: la moneda local arribarà a Barcelona el 2017. L’Ajuntament posarà en marxa un projecte pilot a l’Eix Besòs que estarà impulsat amb fons de la Unió Europea. Si la resposta ciutadana és positiva a les zones de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí on s’implantarà, la moneda s’acabarà estenent per a la resta de Barcelona. El consistori ha apostat per un mètode de pagament digital que es realitzarà a través de dispositius mòbils o tauletes.
Barcelona en Comú va presentar la moneda local com un projecte innovador per promocionar els comerços barcelonins i crear riquesa i ocupació a la ciutat. El govern de Colau estava sota el punt de mira al principi del mandat i la iniciativa va aixecar més polèmica de l’esperada. El subgovernador del Banc d’Espanya, Fernando Restoy, va definir el projecte com «impossible a més d’indesitjable». La falta de consens va ser determinant perquè al gener Colau assegurés que la proposta ja «no estava sobre la taula». Malgrat les declaracions de l’alcaldessa, l’administració va continuar treballant per aconseguir el finançament necessari. La iniciativa ha obtingut una subvenció europea que permetrà desenvolupar un projecte pilot abans que acabi el 2017, segons ha confirmat al diari ARA l’Ajuntament de Barcelona, que en donarà més detalls dilluns.
Inspirats en Santa Coloma.
La promoció del comerç local a través d’un tipus de pagament específic ja funciona en altres ciutats europees. A Catalunya, el consistori de Santa Coloma de Gramenet s’ha avançat a Colau i posarà en marxa la seva moneda local al gener. Actualment, el municipi compta amb 108 establiments adherits a la iniciativa que acceptaran transaccions amb els diners locals digitalitzats. Tot i que la moneda ha sigut batejada com a parlons, fent referència a l’alcaldessa Núria Parlon, aquest no serà el nom definitiu. L’Ajuntament ha obert un procés participatiu perquè siguin els ciutadans els que el decideixin.
La iniciativa s’emmarca en el projecte del Circuit de Comerç Social (CCS) i pretén integrar en una xarxa financera la ciutadania, els comerços, les empreses i les entitats de Santa Coloma. Parlon explica que la finalitat és «impulsar l’economia més humana, de quilòmetre 0, que afecta directament l’economia familiar de les nostres llars». Com que la divisa només tindrà valor dins el municipi, l’Ajuntament espera que els ciutadans comprin més a les botigues de la ciutat amb aquesta nova moneda. Els estudis realitzats pel consistori determinaven que un 30% de la despesa familiar es feia fora de Santa Coloma i la xifra s’incrementava significativament pel que fa a la despesa empresarial.
La moneda local mantindrà la paritat amb l’euro, és a dir, una unitat dels diners de Santa Coloma equivaldrà a un euro. La divisa entrarà al mercat financer de la ciutat a través de dues vies: les subvencions de l’administració pública i els sous dels funcionaris. Com que la divisa es podrà canviar per euros quan faci més de 45 dies que circula, l’Ajuntament guardarà en un dipòsit bancari els euros equivalents al valor dels diners emesos. Amb aquest procediment només canviarà el tipus de moneda en circulació però no la quantitat ni el valor.
Els treballadors de l’administració que ho desitgin cobraran part del sou en moneda local a partir del gener de l’any vinent. Segons Parlon «al voltat d’un 30% de la plantilla hi ha mostrat interès», xifra que suposaria pagar un 5% del volum total dels sous en la divisa de la ciutat. Pel que fa a les subvencions, les entitats esportives i els nous comerços també rebran part dels diners en moneda local durant el primer trimestre del 2017, i la resta s’hi sumaran una vegada confirmats els pressupostos. L’Ajuntament preveu que el valor total de la moneda local emesa sigui superior a 1,2 milions d’euros durant el primer any. Parlon ja mira cap al futur: «La segona fase és obrir el projecte a tota la ciutadania».
Diners digitals.
La moneda de Santa Coloma serà íntegrament digital i per efectuar pagaments serà necessari descarregar-se una aplicació mòbil. Aquesta apli, creada per Ubiquat Technologies, permet a l’usuari veure el seu saldo, les transaccions i geolocalitzar les botigues que accepten moneda local. El consistori ha apostat per una moneda digital perquè «és més econòmica i segura», diu Andreu Honzawa, consultor d’Ubiquat. Per vetllar per la seguretat, la companyia ha treballat amb un software bancari sense ànim de lucre, desenvolupat per l’holandesa STRO. Honzawa afirma que l’aplicació és molt funcional i «està adaptada a usuaris de totes les edats».
Altres monedes locals impulsades a Europa:
Bristol «pound».
La moneda local de la ciutat de Bristol, el Bristol pound, és una iniciativa ciutadana que va néixer el setembre del 2012. Tot i que els municipis anglesos Totnes, Lewes, Brixton i Stroud van tenir divisa local abans que Bristol, aquesta última s’ha convertit en la més popular i ha esdevingut una alternativa real a la moneda oficial. A més d’utilitzar-la per comprar als establiments del municipi, els usuaris poden pagar els impostos, els salaris i la factura de l’electricitat amb aquesta moneda. La divisa està controlada per l’organització no lucrativa Bristol Pound Community Interest Company amb ajuda de l’autoritat econòmica oficial, el Bristol Credit Union.
Sardex.
L’economia de Sardenya va quedar molt afectada després de l’última crisi. Sis ciutadans de l’illa italiana van posar en marxa una iniciativa de crèdit local a través d’una nova moneda, el Sardex. Totes les empreses que s’adherissin al projecte podrien demanar préstecs amb Sardex i sense interessos. Les companyies que operaven amb Sardex només podien comerciar amb altres empreses de dins de l’illa i aquestes transaccions van crear un efecte multiplicador en el creixement de l’economia local. A causa de l’èxit per reactivar la inversió empresarial, algunes regions d’Itàlia han començat a utilitzar el mateix sistema.
SoNantes.
La localitat de Nantes també va obrir un procés de participació ciutadana per batejar la seva moneda local, el SoNantes. La divisa va néixer fa dos anys i des de llavors la paritat de la moneda i l’euro s’ha mantingut. El projecte francès té moltes similituds amb el de Santa Coloma, i té l’objectiu de fer circular la divisa pels establiments locals per reactivar l’economia del municipi. L’administració va apostar pels diners digitals i els ciutadans podien decidir quin tant per cent del seu sou rebien en SoNantes. A més, el projecte també permetia als usuaris abonar el seu lloguer en aquesta moneda.
Enllaç de l'article original en catala:
http://www.ara.cat/economia/Barcelona-tindra-vinent-moneda-Colau_0_1685831524.html
Enllaços relacionats:
El Milagro de Wörgl [El Miracle de Wörgl (2018)].
Neix KmCat, la xarxa cooperativa de quilòmetre zero. Xarxanet. Colectic. Xavi Aranda.
La moneda i la constitució.
El moment és ara. Manifest dels experts monetaris integrats en el Institut de la Moneda Social i el Observatori de la Moneda Complementària.
Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».
La moneda és font de vida. Martí Olivella.
Presentació de la moneda local de Barcelona, el Rec.
En defensa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes.
El superordinador Beowulf.
La desunió fiscal europea. Joan Casals.
Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D'on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.
Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.
La moneda, la gran desconeguda. Jordi Griera.
La moneda social per Jordi Griera.
Monedes socials, per què? Jordi Griera.
La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari.
El Banc Central de Canadà podria recuperar la seva capacitat d'emetre i lliurar diners a l'estat sense la banca privada com a intermediària: un revolucionari cas judicial silenciat en els mitjans.
Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.
Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.
