La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari.

Vídeo documental de la ponència que es va presentar al Fòrum Social Català el 26 de gener del 2008 a càrrec de Jordi Griera on es resumeix La proposta macroeconòmica d'Agustí Chalaux (Barcelona 1911-2006): Retornar a la moneda nominativa. El paper-moneda anònim ha de ser substituït per un document que reflecteixi la transacció real entre dues persones. El seu import s'apunta a la comptabilitat comunitària en el deure i l'haver corresponents dels contractants. El rol de la comunitat dels ciutadans és reforçat en diversos aspectes per garantir l'eficàcia i l'ètica del sistema.

Com que, gràcies a l'Internet, totes les transaccions poden ser electròniques (telemàtiques), la factura-xec no representa cap esforç, és automàtica i automàticament se'n deriven totes les estadístiques que permetran de regular l'economia del món amb total detall i precisió. Durada: 55 minuts i 51 segons. Idioma: català.

La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari CAT from Bardina on Vimeo.

https://vimeo.com/5642744

---

Enllaços relacionats:

Neix KmCat, la xarxa cooperativa de quilòmetre zero. Xarxanet. Colectic. Xavi Aranda.

La moneda i la constitució.

El moment és ara. Manifest dels experts monetaris integrats en el Institut de la Moneda Social i el Observatori de la Moneda Complementària.

Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».

La moneda és font de vida. Martí Olivella.

Presentació de la moneda local de Barcelona, el Rec.

En defensa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes.

Barcelona tindrà l’any vinent una moneda local virtual.

Jordi Griera: «La intel·ligència artificial ha de ser de codi obert i de titularitat pública».

La desunió fiscal europea. Joan Casals.

Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.

La moneda, la gran desconeguda. Jordi Griera.

La moneda social per Jordi Griera.

Monedes socials, per què? Jordi Griera.

Agustí Chalaux de Subirà. Notes autobiogràfiques.

El Banc Central de Canadà podria recuperar la seva capacitat d'emetre i lliurar diners a l'estat sense la banca privada com a intermediària: un revolucionari cas judicial silenciat en els mitjans.

Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.

Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.