Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Balcó extra dedicat a les jornades forestals de La Plana, 27 i 28 de juny del 1987.

El Balcó d'Almogàvers. Número 14. Tal faràs, tal trobaràs. Portada.

El Balcó d’Almogàvers.

Número 14. Extra. Dissabte, 13 de juny del 1987.

Balcó extra dedicat a les jornades forestals de La Plana, 27 i 28 de juny.

L'emboscada del Balcó.

L’emboscada del Balcó.

Aquest número extraordinari del Balcó ha estat especialment preparat per a informar-vos sobre les properes Jornades Forestals que es celebren a La Plana el 27 i 28 d'aquest mes de juny (del 1987). Ens ho va explicant en Josep Maria Panareda i Clopés, que de boscos en sap un niu, en nom de tot l'equip organitzador de les Jornades.

El bosc.

En els darrers anys es parla molt del bosc, ja sigui pels incendis, pels plans de repoblació, o per qüestions relacionades amb el seu aprofitament i explotació. El bosc s'ha convertit en un tema agraït. Parlar del bosc o fer quelcom pel bosc resulta rendible als oportunistes de torn. Tothom s'hi apunta. Uns capitanegen campanyes de plantacions, i com que ara és moda l'alzina, planten alzines grosses, encara que sigui al costat de plançons o brots d'alzina o roure. D'altres organitzen jornades, seminaris, cursets, conferències o exposicions relacionades amb el bosc. Fins hi ha qui s'ha atrevit a orquestrar quelcom tan pretensiós com un Congrés Forestal Català.

No vull pas riure'm dels esforços de tants ciutadans que, segurament amb tota la bona fe del món, s'esforcen en què tots plegats tinguem una consciència i un coneixement més ampli d'allò que són els nostres boscos, i de la importància que tenen pel conjunt de la societat, actual i futura.

Per això cal molta ambició i pretensió, que el tema bé s'ho mereix. Cadascú sabrà si ho fa realment pels altres o bé si no és simplement un aprofitar-se de les desgràcies d'altri (entengui's incendis forestals).

Tan de bo d'aquí a un parell d'anys tant sarau forestal hagi servit perquè una alzina o un roure siguin una cosa tan familiar com un cotxe, i sapiguem caminar pel bosc amb uns hàbits tan ben adquirits com els que tenim quan anem per un carrer. Volem ser optimistes i pensar que tot aquest enrenou serà útil.

Però hi ha una qüestió que ens preocupa molt. Què entenem per bosc?

Què és un bosc?

Es bosc tot allò que és verd? Hi ha un bosc allà on creixen quatre mates? Es bosc tot allò que es crema en un incendi forestal? Es cert que cada any es cremen tantes hectàrees de bosc? Fem un bosc nou quan plantem pins o alzines en un lloc cremat o en un camp antic? La veritat és que mai no he arribat a entendre tots els significats que té el mot bosc.

Us diré allò que entenc per bosc. Un bosc és un sistema constituït per un conjunt de vegetals (arbres, arbusts, herbes) i animals que es relacionen entre ells, juntament amb l'entorn físic (roca, aigua i aire) que n'és el suport i la font d'aliment, formant un tot unitari i caracteritzat per una estructura i un funcionament. Si algú pensa que amb aquesta definició, sincerament encara incomplerta, el que faig és complicar-li l'existència, m'haurà de perdonar.

Aleshores fixeu-vos només en tres expressions: «sistema», «conjunt» i «un tot unitari». Un bosc és quelcom constituït per molts individus, animals i plantes, relacionats entre ells, en competència i cooperació constant. El substrat, la roca, en contacte directe amb la vegetació, no és indiferent a aquesta. Es barreja amb les restes orgàniques formant el sòl, que a més de ser el suport per a plantes i animals, n'és el rebost d'aigua i de nutrients.

Quan entrem en un bosc ens fixem gairebé sempre en els arbres i en algunes herbes boniques. En un bosc hi ha quelcom més. Cal que ens hi fixem.

La presència de certes plantes i animals, a vegades molt petits, és símptoma de l'estat i de la dinàmica d'un bosc.

El bosc es modifica constantment.

Un bosc es modifica contínuament, encara que l'home no hi intervingui. El bosc es va adaptant als canvis climàtics i a d'altres impactes provinents de l'exterior.

Els arbres d'un bosc creixen, envelleixen i moren al cap d'uns anys. El seu lloc és ocupat per nous individus, de la mateixa espècie o diferent, que un dia també envelliran i moriran.

Els animals intervenen ben activament en l'evolució natural del bosc. Uns descomponen la fusta, i altres es mengen les fulles o els fruits.

Fins n'hi ha que individualment o en grup aconsegueixen destruir un arbre, i fins i tot una extensió considerable de bosc.

Agents externs poden modificar un bosc en un temps ben curt, i d'una manera natural. Aquest és el cas dels llamps quan provoquen incendis, de les esllavissades i allaus, de les inundacions fluvials o de les ventades fortes.

L'home aprofita i explota el bosc.

Actualment ja no queda cap racó de bosc en la superfície terrestre on no hi hagi intervingut l'Homo sapiens. En molts indrets aquest impacte ha estat tan intens que allò que ara hi trobem té ben poc a veure amb el paisatge natural. Fins i tot sovint, hi ha col·locat una capa de ciment o asfalt, per assegurar-se que la vegetació espontània no retorni.

Parlar de l'impacte produït per l'Homo sapiens sobre els sistemes naturals és sempre molt difícil, i fins i tot incòmode, degut al fet que jo també sóc membre d'aquesta espècie animal. I no és fàcil, per no dir impossible, ser imparcial quan parlem de nosaltres mateixos. No és cap broma. M'agradaria saber què en pensen individus d'altres espècies d'animals. Fóra ben interessant com ho veu una tortuga, un eriçó, una formiga o una gavina. M'agradaria saber el parer de molts alhora. Em temo que alguns n'estarien ben satisfets, donat que les activitats de l'home els afavoreix, els ofereix més llocs per viure o més menjar. D'altres serien més crítics i sens dubte vens expressarien que constantment posem en perill la seva vida i, fins i tot, la de tots els individus de la seva espècie. Tristament ens costa comunicar amb la resta dels animals, i se'ns fa difícil conèixer el seu parer sobre la nostra societat.

El fet és que els boscos han reduït la seva superfície. Han estat marginats en els indrets menys favorables (vessants més pendents i obacs). Els llocs més fèrtils i amb sòls més profunds han estat ocupats per a conreus i ciutats.

A més, l'home ha modificat radicalment l'estructura, la dinàmica i la composició dels boscos residuals que ara veiem. Ha desencadenat processos d'erosió molt negatius per a un bon desenvolupament del bosc. El resultat és que els boscos actuals tenen ben poca cosa a veure amb allò que serien sense la intervenció de l'home.

No oblidem que l'home també ha modificat radicalment la composició de la fauna. Pràcticament ha fet extingir els animals grossos, tant carnívors com herbívors, i ha fet modificar el comportament de nombroses espècies faunístiques.

El bosc dóna per parlar i escriure durant anys i anys, i encara no acabaríem el tema. El bosc és una font inexhaurible de comentaris. Parlar del bosc és apassionant, perquè no acabes de dir-ho tot, i mai no arribes a conèixer-lo del tot.

Josep Maria Panareda Clopés.

Fundació La Plana. Ubicació.

Les jornades forestals.

A l'inici de l'escrit he indicat que el bosc és un tema agraït, on recentment tothom s'hi ha apuntat, i no sempre amb intencions del tot clares per al bosc. Malgrat tot, invito tothom a llegir, parlar, discutir, estudiar i observar què és un bosc. Us asseguro que no us avorrireu. El bosc és prou important per a tots, que cal que el coneguem bé. Cal que coneguem la seva composició, com s'estructura, com evoluciona, com cal aprofitar-se'n, com cal fruir-lo, quines lleis hi ha per protegir-lo, com l'hem d'observar, i moltes d'altres.

Cal organitzar tota mena d'activitats, xerrades, taules rodones i discussions. De moment, un equip de persones i institucions us oferim unes jornades d'un parell de dies a la Plana (Santa Maria d'Oló, Bages), els dies 27 i 28 de juny (del 1987) sobre temes forestals. Us hi convidem. Parlarem molt dels boscos. Hi hem invitat especialistes. l, ben segur que per més que en parlem, no acabarem el tema.

Oriol Albó Corrons.


Enllaços relacionats:

Incerteses i combats. La Sitja del Llop. Novembre del 2019.

1969: saludar l’Ebre. Xavier Garcia i Pujades. El Punt Avui+.

Incendis forestals. Joan Baiget i Solé. El Punt Avui+.

La Sitja del Montseny. Què passa al Montseny?

Manifest fundacional de la plataforma per a la defensa de Gallecs.

Reforestació. Experiència del Tirol italià.

Municipalització del sol. L'experiència d'Hongria.

L'home que plantava arbres. Jean Giono.

Municipalització i urbanisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte