Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics.

Presentació.

Latinoamèrica. Sistema econòmic.El divendres, 8 de febrer del 2019 vàrem donar a conèixer la recuperació corregida de l’article de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo titulat «Has sentit parlar mai de Curitiba?» que relata l’experiència política de l’arquitecte i urbanista Jaime Lerner en aquest ciutat del Sud de Brasil.

Lerner va desenvolupar, a partir de l’any 1971, una intensa labor creativa al capdavant de la batllia de Curitiba, amb una sèrie de mesures destinades a millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Va establir en un temps rècord la primera gran illa de vianants del Món en el centre de la ciutat, una aspiració amb la qual estava d’acord un dels creadors del Centre d’Estudis Joan Bardina i el seu primer President, Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006).

Qui també coneix l’obra cíclica d’Alexandre Deulofeu (1903-1978) sap que, en aquests temps, l’Argentina, l’Uruguai i el Sud del Brasil són l’anomenat «Far Espiritual del Món». Aquests països generen una intensa creació en tots els àmbits del coneixement humà: filosofia, art i ciència, incloent les ciències polítiques, i viuen justament en la seva etapa democràtica. La seva és una civilització sudamericana que es troba en el seu primer cicle i, per tant, còpia la seva creació de les característiques del segon cicle de la civilització precedent, que segons en Juli Gutièrrez Deulofeu és la Ibèrica.

Amb el govern ètic de Jaime Lerner al Sud del Brasil, tenim els exemples del President José Mujica a l’Uruguai, i del President i Doctor en medicina Arturo Umberto Illia a l’Argentina, que il·lustren aquesta realitat.

L’article de Dario Fo fou recuperat inicialment des del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina el diumenge, 10 de març de l’any 2002, en les seves versions italiana original i les seves traduccions castellana i catalana. En aquell moment, la traducció castellana tenia les seves deficiències i la corresponent catalana era una traducció de la castellana.

Durant el temps en que el nostre estimat amic Llorenç Martos va mantindre el nostre lloc web entre maig del 2002 i juliol del 2012, la versió italiana va ser eliminada, i no fou fins a principis del 2019 que vàrem decidir recuperar l’original, corregir d’acord amb aquesta les versions castellana i catalana, i fer les traduccions anglesa i francesa.

L’anunci del pla de regeneració dels espais públics de barris i ciutats de Veneçuela que il·lustra aquesta notícia s’ha produït justament nou dies després que des del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina hem donat a conèixer l’article de Dario Fo en els cinc idiomes, degudament corregit. Una gran casualitat segons la nostra traductora Loto Perrella, una gran sincronicitat o un accés comú al nostre inconscient col·lectiu.

Tornant a la teoria cíclica d’Alexandre Deulofeu, la llavor sembrada amb l’exemple de Curitiba no fructifica, per ara, en un imperi vell i decrèpit com és l’actual Imperi espanyol, sinó que sembla que ho fa en la Gran Colòmbia Bolivariana que és l’actual Veneçuela. Imperi jove en terminologia de Deulofeu, no tan creador com el Conus Sud Americà, però que és capaç d’assumir com a seves les propostes innovadores vingudes de qualsevol lloc del Món que afavoreixen el seu propi poble.

La base del Centre d’Estudis Joan Bardina és dotar als nobles ideals en favor de la Humanitat de propostes concretes que els duguin a terme. Els ideals sense propostes eficaces estan buits de contingut. Sempre ens congratulem que propostes polítiques i econòmiques formulades en favor del poble siguin assumides en qualsevol país, amb independència de la ideologia de partença, tant de qui les crea, com de qui les aplica. Donar-les a conèixer és una de les nostres finalitats.

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
Dimarts, 14 de maig del 2019.


Russia Today. Logotip.Rússia Today. Dimarts, 18 de Febrer de 2019.

Portada. Actualitat.

Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics.

Publicado: 18 de Febrero de 2019, 15h36’ GMT. Última actualización: 18 de Febrero de 2019, 16h33’ GMT.

El programa apunta a «restarle espacio a la violencia», fomentando el encuentro de los ciudadanos y generando empleo entre los jóvenes.

https://youtu.be/LSjDFAEziBg

La crisi a Veneçuela ha causat un cop molt dur a la qualitat de vida dels ciutadans. Per a millorar la situació, les autoritats destinen recursos addicionals per als governs locals. RT va conversar amb veïns de Caracas, la capital veneçolana, per a conèixer de prop la seva opinió sobre alguns d'aquests projectes.

El país bolivarià és un dels més perillosos del món. I davant aquesta situació, agreujada amb la crisi política i econòmica, el Govern va implementar el pla Veneçuela Bella per a contribuir a la convivència i comunicació entre els ciutadans.

L'objectiu directe del programa és recuperar els llocs públics, i abasta no només places i avingudes, sinó també recintes religiosos i patrimonials.

El projecte busca crear «un espai que sigui restaurat, que sigui mantingut», a més d'estar proveït d’«adorns i lluminàries», ja que aquests «espais públics que li restem a la violència, són espais públics per a la trobada dels ciutadans en el concepte de la ciutat socialista», va expressar Delcy Rodríguez, vicepresidenta de Veneçuela.

Oportunitat per als joves.

I encara que l'objectiu a llarg termini apunta a restablir la seguretat i el benestar, en allò immediat aquest projecte genera oportunitats d'ocupació per als joves sense treball.

«M'ajuda que jo sento que estic aportant un gra de sorra per al meu país», va expressar José Luis Aguilera, un dels obrers que treballa en el marc de la missió Veneçuela Bella. «M'estic guanyant el meu sou per a mantenir a la meva família», va agregar.

Canvis a la vista.

«Hi ha un millorament increïble», ja que «en tant temps que porto vivint aquí, mai no havia vist que hagin atès aquesta necessitat», va manifestar René Montilla, un veí de la ciutat.

Seria molt important «que reparessin els carrers per on transiten els automòbils, perquè hi ha molts sots, falten moltes coses», va observar Natalia Licoen, una altra de Caracas.

Planificar el futur.

Sobre aquest tema, arquitectes i urbanistes han advertit que el programa no ha de ser un simple canvi estètic, sinó que ha d'incidir en l'estructura de la ciutat. Per això, es requereix d'una inversió social amb una considerable despesa. Així, es destinaran al voltant de 1.132 milions de dòlars en 62 ciutats.

Mentrestant, veïns, experts i autoritats coincideixen en la importància de la planificació, ja que en un moment en què Veneçuela debat el seu futur institucional, també ha de replantejar-se com garantir la seva seguretat i benestar per a edificar el país en el qual tots conviuran.

Enllaç de la notícia original en castellà:

https://actualidad.rt.com/actualidad/305930-venezuela-bella-programa-recuperar-espacios-publicos


Enllaços relacionats:

L'urbanisme de Catalunya. Les ciutats històriques. Ricard Giralt i Casadesús. Revista de Girona.

Has sentit mai parlar de Curitiba? Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo.

Municipalització del sol. L'experiència d'Hongria. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

Introducció progressiva de les galeries de serveis en les vies públiques de ciutats i pobles. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

Proposta alternativa a la canalització de les torrenteres. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

Municipalització i urbanisme (PDF).

El millor president de l'Argentina: article històric d'Arturo Illia. Pablo Mendelevich.

Històric discurs de José Mujica a l'ONU contra l'ordre mundial (en castellà).

Paraules de Mario de Sábato sobre la llibertat humana.

«Abordant això gris, que sembla la teoria», escrits de Jorge Aniceto Molinari.

Publicacions d'en Lluís Maria Xirinacs. Vida, obra i pensament.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte