Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Manifest fundacional de la plataforma per a la defensa de Gallecs.

Plataforma per la defensa de Gallecs. Logotip.Recollint la lluita històrica que diversos grups han dut a terme des dels anys 70, continuem treballant per la preservació de Gallecs, ja que continua en perill encara que s’asseguri que per fi és lliure d’urbanització. Tant és així, que davant les imminents amenaces que poden posar en risc la viabilitat de l’espai natural de Gallecs, diverses persones a títol individual i representants de diversos col·lectius decidim constituir la Plataforma per la Defensa de Gallecs.

Santa Maria de Gallecs. Església.Gallecs és un dels pocs exemples que resten de la plana vallesana, amb un ric i divers paisatge tradicional. Els objectius de la plataforma són els de garantir la protecció adequada de tot aquest espai natural i la seva viabilitat biològica, així com el seu patrimoni cultural i paisatgístic, impulsant a la vegada una consciència i una educació ambiental dels valors ecològics i socials que es generen en aquest reducte natural. Per assolir aquests objectius pensem que és indispensable garantir la funció de Gallecs com a corredor biològic, que comuniqui la Serralada de Marina i els Cingles de Bertí, i preservar i potenciar les activitats agrícoles tradicionals com a principal funció del territori.

Constatem que en l’actualitat hi ha tres amenaces principals que farien inviables aquests objectius:

  • La possible afectació del territori de Gallecs per infraestructures (que recull l’avantprojecte de Pla Territorial Metropolità), un problema que no queda resolt amb la inclusió al PEIN.
  • El creixement urbanístic i la proliferació d’infraestructures als municipis que envolten Gallecs poden convertir l’espai en una simple illa verda, separada de les altres zones naturals i agrícoles, fet que suposaria un gradual empobriment biològic.
  • Que continuïn les reiterades mossegades a les zones perifèriques de Gallecs, per col·locar-hi nous equipaments, com polígons, serveis i infraestructures vàries, i que l’escassa protecció que representa el PEIN pot permetre. Aquestes, a banda de l’evident pèrdua de territori que representen, entren en contradicció amb els usos agrícoles existents, alhora que malmeten el valor paisatgístic i cultural de l’espai.

Per tot això, demanem a la Generalitat de Catalunya:

  • La retirada de les infraestructures de l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità (Interpolar, via Orbital, 4t cinturó, via de tren entre Granollers i Sabadell) que trencarien el territori de Gallecs. I adequació de les infraestructures ja existents per tal de garantir la via verda (corredor biològic) Gallecs - Gallifa, que recollia el mateix Pla Territorial.
  • Que es compleixi, sense més dilacions, la tant promesa inclusió al PEIN de, com a mínim, la totalitat de les finques proposades per la Generalitat (tant públiques com privades). Una vegada acomplert això:
  • Que s’augmenti la superfície protegida en base a criteris no arbitraris de coherència territorial.
  • Que s’incrementi el grau de protecció de Gallecs, declarant-lo PNIN, figura jurídica que garanteix la perdurabilitat del paisatge i usos actuals, i que evita el pas de qualsevol infraestructura d’interès «general».
  • Ordenar legalment la situació dels habitants i pagesos de Gallecs, respecte als seus habitatges i a les terres que treballen, així com la preservació del poble de Gallecs com a tal.
  • Implementar la proposta del Parc Agrícola del Vallès, la qual té el suport de molts ajuntaments i associacions, en el Pla Territorial Metropolità per tal d’aconseguir una xarxa d’espais agraris viable arreu de les comarques.
  • Una gestió pública de l’espai que sigui oberta, participativa i transparent.

Fem una crida a tota la ciutadania, entitats i partits polítics dels municipis amb implicació sobre Gallecs, així com a tots els governs municipals perquè donin suport a aquest manifest i als seus objectius. De ben segur que aquest és un dels millors llegats que podrem deixar a les generacions futures de la nostra comarca.

Salvem Gallecs!!!!

Gallecs, novembre de 2008.

Enllaç del manifest original en català:

https://salvemgallecs.wordpress.com/el-manifest/


Enllaços relacionats:

Balcó extra dedicat a les jornades forestals de La Plana, 27 i 28 de juny del 1987.

Incerteses i combats. La Sitja del Llop. Novembre del 2019.

1969: saludar l’Ebre. Xavier Garcia i Pujades. El Punt Avui+.

Incendis forestals. Joan Baiget i Solé. El Punt Avui+.

La Sitja del Montseny. Què passa al Montseny?

Reforestació. Experiència del Tirol italià.

Municipalització del sol. L'experiència d'Hongria.

L'home que plantava arbres. Jean Giono.

Municipalització i urbanisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte