Després de defensar la meva urna 16 hores i estar avui veient la premsa, la tele i els aclaparadors WhatsApps, comparteixo aquestes idees amb vosaltres.
Crec que el que hem viscut ha estat molt intens i ple de tot tipus d'emocions, per això hem d'aprofitar-lo per aprendre sobre un mateix i també sobre la noviolència.
Les imatges de la brutalitat policial són molt dures i ens produeixen indignació i ràbia, però cal veure-les també amb mirada àmplia i llavors veig unes persones que responen amb una intel·ligència pacífica (la noviolència) d'una gran qualitat heroica i llavors aquestes imatges em produeixen una extraordinària alegria i esperança. I una agradable sorpresa.
Per si fos poc, avui han sortit a TV3 sis dels ferits i parlaven amb una serenitat i força extraordinària. Cal desitjar que es recuperin aviat perquè era tan formidable el que deien que animava molt.
De càrregues policials brutals n’hem vist per desgràcia moltes, però de respostes noviolentes com les de diumenge poques. Hem d'aconseguir el màxim d'imatges per aprendre. Analitzar-les i treure’n conclusions.
Jo estava en un col·legi del poble i a part d'un parell de falses alarmes el dia va ser tranquil, però pel que vaig sentir amb els companys de suport em fa estar segur que, si hagués vingut la policia, la resposta hauria estat tan magnífica com les que hem vist gravades. No eren persones entrenades en la lluita noviolenta però les instruccions eren clares i el desig de resistir molt fort.
Crec que aquests dies s'ha desenvolupat a Catalunya un potencial de lluita noviolenta de molta intensitat i això ens permet tenir una gran esperança. La lluita serà llarga i la relació de forces ens és bastant desfavorable, però en aquest duel del David de la democràcia contra el Goliat dels fills del franquisme, David ha llançat amb la seva fona la pedra de la noviolència i això el fa molt poderós. Per això no s’ha de caure en el parany de la violència.
Encara que és difícil, hem de veure els policies com a persones. Val la pena llegir la carta de Gonzalo Arias a un policia i també la de Xirinacs.
Cal procurar que la ràbia, la indignació i l'odi que produeix la brutalitat dels que paguem perquè ens defensin, durin poc dins nostre. Són sentiments que ens fan mal a nosaltres mateixos i ens treuen energia per a la resposta noviolenta.
Cal riure amb la imaginació dels col·legis amagant les urnes o a Vilalba que després d'aguantar uns quants pals, la guàrdia civil es va emportar una urna amb sobres buits. No es van poder emportar la dignitat del poble que aquest dia va créixer molts punts. Les ferides curaran en poques setmanes, però el riure els durarà tota la vida.
Penso amb admiració en l'alcalde de Dosrius que estava avui amb un collaret cervical i el cos adolorit de les porres però que deia somrient que l'ànim i l'humor els tenia molt bé. Es va avançar per identificar-se com alcalde i protegir els veïns, però de seguida el van picar amb més ganes.
Alegrem-nos de viure en un poble amb tanta gent intel·ligent, digne i magnífica. I a seguir...
Pepe Beúnza, 2 d'octubre del 2017.
Enllaços relacionats:
Un científic polonès defensa els presos polítics en ser premiat per la Reial Societat Espanyola de Física. Paraules d'agraïment de Maciej Lewenstein.
Gràcies. Sebastià Tamarit Montagud.
Cartes d'una docent i una terapeuta catalanes a Alfonso Guerra. Maribel Gómez. Rosa Agulló Gasull.
«Allà hi eren, tot i Twitter i Whatssap». Bloc de Diego Sànchez Martínez.
Carta d'un mosso a guàrdies i policies. Un mosso d'esquadra USC (Unitat de Seguretat Ciutadana).
38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.
La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica. L'home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.
Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.
Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota». El Periódico de Catalunya. Gemma Tramullas.
Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.
Les múltiples cares de «la nostra sal». Lluís Planas Herrero.
Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».
Carta a un policia armat. Lluís Maria Xirinacs.
Pacifisme hipòcrita. Lluís Maria Xirinacs. Egin.
Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.
Brussel·les «si l'Estat impedeix l'1-O».
La defensa civil noviolenta. Gene Sharp (pdf i epub).
Xirinacs i la lluita independentista. ANC i Randa a Taradell. 4-2-2023.
Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.
Diari de 21 dies de vaga de fam per Catalunya. Lluís Maria Xirinacs. Edició clandestina de l’any 1975, prèvia a l’edició oficial (pdf).
Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
L'espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.
Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).
