La desobediència civil de la sal promoguda per Gandhi va suposar un element determinant per la mobilització i empoderament del poble de l’Índia que va desembocar en la seva independència. «La sal catalana» són el conjunt d’accions col·lectives de no cooperació i desobediència civil necessàries per vèncer l’opressió estatal, sabedors que només la bona voluntat, les vagues i les mobilitzacions poden no ser suficients davant d’un estat tan autoritari i repressor, com demostren per exemple les mobilitzacions milionàries del No a la guerra d’Iraq o les també milionàries manifestacions dels darrers anys pel dret a l’autodeterminació.
En un primer terme, «la sal catalana» podríem dir que va ser l’acte sobirà del nostre Parlament d’aprovar la Llei del Referèndum i la de Transitorietat jurídica.
La nostra sal es va anar desplaçant cap el dia del Referèndum de l’1-O com a acte de sobirania i de legítima desobediència civil generalitzada. Una gesta noviolenta que ha donat la volta al món pel coratge impressionant i exemplar amb que s’ha dut a terme davant la brutal violència de l’Estat.
És inevitable el paral·lelisme amb els fets del 1714 i del 1936. Tot i que el format d’avui sigui diferent, la situació i l’esperit són els mateixos; és la mateixa guerra. Si bé ja hi havia un mandat democràtic suficient per proclamar la independència, i si bé és un dret inalienable de tota nació més enllà de majories o minories, l’1-O ens ha donat més arguments democràtics per declarar-la d’immediat, passant així de ser un afer intern espanyol a ser un afer internacional. Qualsevol altre escenari, davant la negativa espanyola a cap negociació, ens porta a la dissolució.
Un cop declarada la independència només resta, que no és poc, aguantar les inevitables turbulències davant les previsibles darreres agressions encara més desesperades d’un estat espanyol ferit de mort a la seva concepció majoritària de l’Espanya vella, encara de mentalitat totalitària, amb por a la llibertat i a acceptar que, com deia el Vicepresident Junqueras, la independència de Catalunya pot esdevenir una palanca de canvi profund també per a Espanya.
La gran aportació de l’1-O ha estat també la presa de consciència col·lectiva de la brutalitat opressora d’un Estat espanyol controlat a molts nivells per mentalitat franquista, com també la impressionant capacitat d’autoorganització transversal de tot el poble català, demostrada de nou durant una vaga i aturada general del país sense precedents.
Què pot passar ara? La partida és oberta i apassionantment incerta. Ells tenen mentalitat militar imperialista i eines de força que apliquen sense escrúpols: exèrcit, guàrdia civil, policia estatal, lleis a mida, fiscals, advocats, presons, jutges, diplomàtics que pressionen als altres estats, mitjans de comunicació...
Nosaltres tenim només i tant com la determinació pacífica i constant del poble i una cultura noviolenta d’alt nivell que ni nosaltres mateixos érem conscients de tenir.
Tanmateix, la sal catalana cal que continuï mutant a diferents formes, que esdevingui líquida i més polièdrica del que va ser la marxa de la sal per l’alliberament de l’Índia.
Ens cal complementar la il·lusió i la fermesa amb la intel·ligència i l’astúcia i pujar més graons en l’escala de l’estratègia de la lluita noviolenta, de la que en som tots massa desconeixedors. Segons va desenvolupar Gandhi i va aplicar i difondre Lluís Maria Xirinacs a casa nostra, la noviolència té cinc graons d’acció progressiva: la cooperació, la denúncia, la no cooperació, la desobediència civil i la creació d’estructures alternatives pròpies. Pel que ha de venir, convé que ens formem. Xirinacs ens va llegar un completíssim i apassionant tractat sobre la noviolència publicat pòstumament (aquí podeu trobar el llibre sencer; i aquí una ressenya).
Les diferents propostes d’acció.
La nostra gran força són les mobilitzacions pacífiques i el consum. En aquest sentit, estan començant a circular accions de no cooperació enfocades al moll de l’os del poder dels estats d’avui, que és l’economia i les grans companyies nius d’ex-alts càrrecs. Ja s’han començat a moure dipòsits dels bancs que han accedit a bloquejar els comptes de la Generalitat i dels que marxen (BBVA, Caixabank, Sabadell) cap a alternatives en positiu, com obrir comptes a banca ètica), cas de les cooperatives Fiare Banca Ètica i Oikocrèdit, o Caixa d’Enginyers, Triodos Bank –tot i no ser cooperatiu i no ser sensible a la llengua–, etc.
La pressió econòmica pot ser un element clau en els següents episodis del conflicte, si esdevé significativa.
En quant a les grans companyies conxorxades amb els poders de l’Estat, a nivell energètic s’estan proposant opcions de proximitat més ètiques i sostenibles com Som Energia. A nivell de gas, existeix catgas.cat o Factor Energia.
Per reposar combustible hi ha opcions alternatives com Bon Preu-Esclat, Petrocat, etc., així com anar tendint als cotxes elèctrics.
En telefonia, tenim opcions de proximitat com Parlem.com, la cooperativa SomConnexio.coop o Pepephone.
A Més Opcions hi trobareu moltes d’aquestes alternatives ètiques.
A nivell internacional, des del dia 1 es va activar a twitter #boycottspain, si bé no en sabem l’abast, amb molta gent que informa que no anirà de turisme a Espanya mentre reprimeixin Catalunya.
La iniciativa Fem Noviolència està organitzant sessions de formació a tot el territori per aprendre les arts de la resistència noviolenta.
En una altra línia d’acció noviolenta, un grup expert en aquest camp està treballant en la resposta pacífica en cas que passin a ocupar els carrers per la força o amb vehicles blindats. Us hi podeu apuntar aquí: Plantem cara als tancs.
Finalment, també està a punt una cadena de dejunis en suport als nostres representants polítics que siguin detinguts o condemnats. Tothom es podrà sumar al dejuni a partir de dos dies i fins a una setmana al web Fam de llibertat.
Vet aquí les múltiples i potencials cares de «la nostra sal», accions totes elles que se sustenten en la fermesa interior de tots i cadascun dels catalans i catalanes d’avui i dels que ens han precedit, no fetes des de l’odi, sinó amb l'esperança de fer reaccionar l'opressor i de poder-nos-hi relacionar algun dia des de la concòrdia i la cooperació.
És per tot això que la gesta serà assolida. Una gesta cap a un alliberament nacional que, més enllà de ser una primera fita, serà una eina i punt de partida per bastir entre tots les bases d’un Estat republicà de nova generació que ens donarà l’opció de resoldre els greus i urgents reptes locals i globals d’avui.
Enllaç de l'article original en català sense enllaços:
http://www.naciodigital.cat/opinio/16349/multiples/cares/nostra/sal
Enllaços relacionats:
38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.
La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica. L'home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.
Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.
Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota». El Periódico de Catalunya. Gemma Tramullas.
Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.
Comentaris sobre l'1-O. Pepe Beúnza.
Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».
Carta a un policia armat. Lluís Maria Xirinacs.
Pacifisme hipòcrita. Lluís Maria Xirinacs. Egin.
Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.
Brussel·les «si l'Estat impedeix l'1-O».
La defensa civil noviolenta. Gene Sharp (pdf i epub).
Xirinacs i la lluita independentista. ANC i Randa a Taradell. 4-2-2023.
Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.
Diari de 21 dies de vaga de fam per Catalunya. Lluís Maria Xirinacs. Edició clandestina de l’any 1975, prèvia a l’edició oficial (pdf).
Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
L'espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.
Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).
Lluís Planas Herrero fou col·laborador de Xirinacs i és portaveu de l’