|
 La Mañana. Diumenge, 8 d'octubre del 2017.
|
Gràcies.
Gràcies a la gent que va anar a votar diumenge, perquè –més enllà d'uns ideals– van defensar dos principis bàsics de la democràcia: la llibertat d'expressar-se i la llibertat de decidir. Gràcies a la gent que va protegir les urnes arriscant la seva integritat física i en molts casos patint l'agressió d'una host d'agents rabiosos, perquè el seu valor és un exemple que ens guiarà a tots. Gràcies als que van votar sí i als que van votar no, perquè els uns i els altres ens han mostrat que la veritable democràcia està pavimentada amb vots, no amb porres. Gràcies també als que no van votar però que han acabat adonant-se que l'acció policial ha estat una salvatjada del tot injustificable. Gràcies als centenars de voluntaris de l'organització, perquè ens han deixat clar que la voluntat, com la fe, mou muntanyes (o urnes). Gràcies als mossos d'esquadra, perquè –ells sí– han optat per ser defensors de la dignitat abans que mercenaris de l'opressió. Gràcies als bombers, perquè diumenge van haver de combatre el «foc» més perillós, el provocat pels reaccionaris i els intransigents. Gràcies als estudiants, des dels universitaris als més joves, perquè amb la seva massiva mobilització ens han donat, ells a nosaltres, una gran lliçó de civisme. Gràcies als advocats que s'han ofert desinteressadament, perquè han defensat la prevalença del Dret per sobre els qui atonyinen a tort i a dret. Gràcies a la gent d'Espanya, molta, que ha aixecat la veu per denunciar uns actes de violència injustificada, inconcebibles a l'Europa del segle XXI. Gràcies als artistes, esportistes i gent famosa que han criticat aquest atac vergonyós a la llibertat, arriscant-se, alguns, a patir boicots i represàlies. Gràcies als periodistes i als mitjans que han treballat per fer un periodisme ètic i no un de patètic. Gràcies, és clar, als polítics i partits (catalans i no catalans) que han donat un suport valent i sincer a la voluntat majoritària d'un poble: votar.
I moltes gràcies a Rajoy, perquè amb la seva perversa estratègia de permutar vots (els que intenta recol·lectar entre els espanyols) per cops de porra (els que ha ordenat repartir entre els catalans) ha contribuït a convèncer molta gent que és impossible viure sota el jou asfixiant d'un Estat atrotinat, corrupte i, sobretot, antidemocràtic.
Sebastià Tamarit Montagud.
Periodista.
Enllaços relacionats:
Un científic polonès defensa els presos polítics en ser premiat per la Reial Societat Espanyola de Física. Paraules d'agraïment de Maciej Lewenstein.
Comentaris sobre l'1-O. Pepe Beúnza.
Cartes d'una docent i una terapeuta catalanes a Alfonso Guerra. Maribel Gómez. Rosa Agulló Gasull.
«Allà hi eren, tot i Twitter i Whatssap». Bloc de Diego Sànchez Martínez.
Carta d'un mosso a guàrdies i policies. Un mosso d'esquadra USC (Unitat de Seguretat Ciutadana).
