Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Les dues cares de cada moneda.

Monedes.L’equip encapçalat per Agustí Chalaux i Lluís Maria Xirinacs va elaborar diferents documents basats en l’estudi de la moneda. D’aquests es desprèn que l’era dels imperialismes va començar fa uns 4300 anys aproximadament, coincidint amb l’aparició del diner anònim, primer de monedes metàl·liques i després de monedes i bitllets.

L’anonimat d’aquest diner empara tot tipus de corrupció, joc brut, suborns, pressions pagades, etc., gairebé sempre sense deixar prova jurídica. Moltes d’aquestes accions romanen, doncs, en total impunitat. En aquestes condicions, les persones honestes juguen amb desavantatge enfront les persones deshonestes.

L’aparició del diner telemàtic va oferir l’oportunitat d’establir un diner transparent que, operant amb exclusivitat, acabés amb aquesta opacitat del diner anònim i revertís la situació.

L’equip encapçalat per Agustí Chalaux i Lluís Maria Xirinacs no es va limitar a reivindicar un diner electrònic més transparent que desplacés el diner anònim. Dins del seu Sistema General, va proposar una sèrie de garanties per tal que el control de les xarxes monetàries telemàtiques no caigués en mans ni dels banquers ni dels polítics.

Donar el pas cap a l’abolició del diner anònim suposa el risc que les xarxes monetàries telemàtiques caiguin en mans d’una tirania molt més intensa i gran que les tiranies que hem conegut fins l’actualitat. Un individu que actuï d’acord amb la seva consciència però que topi amb la voluntat del poder per sotmetre’l, pot trobar-se amb els seus comptes bancaris bloquejats, incapaç d’adquirir qualsevol producte o servei. Tanmateix, això li pot passar també a qualsevol altra persona que l’ajudi.

Es tracta que, dins l’antisistema actual del diner anònim, hi ha encara un marge d’actuació imprevisible que permet tant fer el mal com fer el bé i com a bé entenem, per exemple, ajudar a accelerar l’evolució de cadascun dels individus de la Humanitat en tots els àmbits de la seva existència en favor del seu respectiu bé major, encara que s’enfronti amb la voluntat imposada des del poder.

Suposem que s’aconsegueix l’abolició total del diner anònim, i que per un temps s’aconsegueixen implementar les garanties proposades en el Sistema General. En teoria, l’aplicació del Sistema General pot requerir un nivell alt d’exigència per a modificar-se a si mateix. Però si es produeix aquesta modificació en el sentit d’abolir les garanties establertes en primer lloc i no reemplaçar-les per unes altres, podem caure poc a poc o de pressa en aquesta tirania denunciada.

Altrament, la continuïtat del diner anònim posa en risc la pervivència de la pròpia espècie humana sobre el planeta, facilitant la labor dels poders fàctics extractius que viuen dels problemes de la resta de persones, imposant el patiment sobre les mateixes. Lògicament, aquests poders fàctics no volen que es resolgui radicalment cap d’aquests problemes. Qui viu d’un problema no vol la seva solució radical.

Lluís Maria Xirinacs, en la seva conferència titulada Món alternatiu, va descriure de fet la labor del dissenyador social, basada en l’estudi de la realitat, la recerca dels seus problemes i de com encarar-los. Cita l’exemple de Karl Marx, que es va tancar al British Museum on hi havia còpia de totes les actes dels inspectors de treball d’Anglaterra. Del seu estudi en va resultar El Capital, publicat l’any 1848.

Xirinacs ens avisa que la labor del dissenyador social s’ha de fer en cada temps concret i és vàlida per al seu temps. L’equip del qual formaven part Chalaux i Xirinacs va fer el mateix que Karl Marx, però en els anys 80 del segle XX, obtenint un resultat diferent.

Davant la disjuntiva plantejada referent al tema de la moneda, és possible una solució diferent a les plantejades, que eviti tant la tirania telemàtica com l’autodestrucció de la Humanitat? És aquest tipus de preguntes les que els dissenyadors socials del segle XXI ens hem de preguntar avui dia.

Brauli Tamarit Tamarit.
Dijous, 24 d’octubre del 2019.


Enllaços relacionats:

El virus de la pobresa.

Les garanties del Sistema General.

L'amnistia del Sistema General.

Petita història de la moneda.

El primer estat de dret del món.

Desmuntant els paranys del diner.

Món alternatiu. Lluís Maria Xirinacs.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte