El Sistema General proposat per l’equip encapçalat per l’Agustí Chalaux i Lluís Maria Xirinacs es basa fonamentalment en l’abolició del diner anònim de monedes i bitllets, i l’establiment d’un sistema monetari completament telemàtic, per tal de fer front a la corrupció, i poder acabar amb la misèria material oferint una renda bàsica per a cada persona.
Algunes veus crítiques a aquesta proposta ens adverteixen que un sistema així pot dipositar en mans de la banca un poder excessiu que podria fer que les persones que dissentissin del sistema es podrien veure privades arbitràriament de la seva capacitat de compra i quedar desarmades davant la plutocràcia, o govern dels rics a l’ombra.
Cal esclarir que el Sistema General va ser dissenyat originàriament amb unes garanties afegides que recordem aquí.
La primera i la més important, és que les xarxes monetàries telemàtiques i els seus tècnics han de ser degudament nacionalitzats i sotmetre’s al control d’una justícia veritablement independent dels executius i legislatius de l’Estat. Aquesta justícia ha de disposar de suficiència pressupostària, perquè no sigui escanyada econòmicament per un govern i un parlament amb uns pressupostos àvars. Per exemple, determinant que un percentatge fix però suficient dels pressupostos ordinaris i extraordinaris de l’Estat es destini a l’administració de justícia.
Els jutges amb un bon sou, i amb els recursos humans i materials necessaris per poder fer bé la seva feina poden vèncer millor així la temptació del suborn.
Una justícia renovada.
Agustí Chalaux diu que si hom vol que la justícia estigui al servei del poble cal reformar-la des de dins, fent que les mateixes persones que aspirin a aquest objectiu estudiïn la carrera judicial. Per altra banda, Chalaux refusa el procediment d’examinació basat en oposicions memorístiques i proposa un sistema de passanties perquè nous jutges aprenents aspirin a la carrera judicial.
Per això, la proposta de Sistema General inclou que els advocats amb deu anys d’exercici i els notaris amb cinc poden entrar a la carrera judicial com a passants o jutges aprenents d’un jutge titular, el qual, després d’un període de prova, determinarà en el seu moment l’acceptació o el refús de la persona candidata. L’aspirant refusat per primer cop pot sol·licitar de ser passant d’un altre jutge, el qual serà finalment qui accepti o denegui definitivament l’ascensió a jutge de la persona candidata, un cop passat un temps suficient d’aprenentatge. L’acceptació a la carrera judicial d’un jutge aprenent es farà sota la responsabilitat del jutge titular que l’accepti.
Amb l’establiment d’una xarxa extensa de jutjats distribuïda per tot el territori, els diferents conflictes que neixen en el sí de la societat i que tenen repercussió judicial poden resoldre’s el més ràpidament possible, mantenint les necessàries garanties processals per totes les parts, i disposant de proves jurídiques prèvies a l’inici de la instrucció de cada procés.
Aquestes mesures es poden reivindicar i aplicar fins i tot abans de l’abolició total del diner anònim, per tal d’assegurar que el Sistema General no acabi convertint-se en una tirania telemàtica en mans dels polítics o dels banquers.
Brauli Tamarit Tamarit.
Administrador del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina.
Dimarts, 25 de setembre del 2018.
Enllaços relacionats:
S’ha acabat la confiança: cooperació o barbàrie. Vilaweb. Dimecres, 2 de setembre del 2020. Simona Levy.
David Fernàndez: «No hi ha hagut més de vint dies un corrupte a la presó». Vilaweb. Dilluns, 21 de novembre del 2016.
Es presenta el monumental «Atles de la Corrupció als Països Catalans». Vilaweb. Divendres, 18 de novembre del 2016.
El virus de la pobresa.
Les dues cares de cada moneda.
L'amnistia del Sistema General.
Petita història de la moneda.
El primer estat de dret del món.
Desmuntant els paranys del diner.
