3 bones raons per defensar-la.
El Confidencial. Dilluns, 21 de novembre del 2016.
La renda bàsica en primera persona: així funciona segons algú que viu d'ella.
Quan parlem d'aquesta paga, ens referim a experiments realitzats de manera puntual o a elucubracions teòriques. Aquest periodista l'ha experimentat en carn pròpia.
Autor: Héctor G. Barnés.
Hem parlat en repetides ocasions de la renda bàsica universal, però mai no ho hem fet des de l'experiència en primera persona d'algú que ha viscut d'ella. Al cap i a la fi, es tracta d'una reivindicació social, no personal, com passava en el poble canadenc de Dauphin (Manitoba). No obstant això, un dels seus grans defensors als EUA, un periodista anomenat Scott Santens, ha volgut esbrinar com canvia la teva vida en saber que tots els mesos tens garantits almenys 1000 dòlars al seu compte, i ho ha explicat en un article publicat a «Vox».
El periodista ha calculat aquesta quantitat, equivalent a 932 euros (el sou mínim als EUA és de 7,25 dòlars l'hora), perquè és on és troba la línia de pobresa (11.880 dòlars l'any). És possible que el procediment que ha utilitzat molesti a més d'un: s'ha decantat pel «crowdfunding» a Patreon, és a dir, bàsicament ha demanat als seus mecenes que subvencionin el seu projecte de cobrar 1.000 dòlars al mes... per explicar-ho després. El seu objectiu, explica, no és només poder centrar-se en promocionar la renda bàsica garantida a través dels seus articles, sinó també, saber com és tenir un ingrés bàsic.
Una cosa que ha aconseguit en només dos anys, i que li ha permès abandonar el seu antic treball de «freelancer» autoempleat. «No podia deixar de guanyar diners perquè havia de pagar el lloguer, i aquí va ser quan em vaig trobar amb Patreon». Santens fa referència a la por plantejada des de Silicon Valley per la desaparició de llocs de treball a causa de la mecanització i al desenvolupament de la intel·ligència artificial. Però també assenyala que es tracta, sobretot, d'una eina de justícia social que permet que els ciutadans gaudeixin d'una sèrie d'avantatges associades a aquesta renda, més enllà del simple fet de disposar de més recursos econòmics.
«El primer que vaig aprendre és també el més important, i estic segur que el lector no ho apreciarà completament fins que ho pugui viure en primera persona», explica en l'article. «La renda bàsica tracta de la seguretat personal». És possible que utilitzi els exemples per convèncer el lector de la utilitat d'aquesta mesura que no siguin els millors –com que el seu avi o besavi tinguessin rendes semblants, ja que en realitat, no eren «garantides» ja que depenien de les seves inversions o pensions–, però la seva experiència confirma algunes de les teories més comuns sobre aquesta proposta que s'ha filtrat en els últims anys en el debat públic a l'Estat espanyol.
Una xarxa de seguretat personal.
Fa un parell de mesos, explica el periodista, un tornado va trencar la finestra del darrere del seu cotxe mentre conduïa pel barri francès de Nova Orleans, «una despesa inesperada i fora de pressupost». Gràcies a aquests 1.000 dòlars, no va tenir problemes per enfrontar-se a ella, ja que les seves necessitats bàsiques estaven cobertes. «No em vaig haver d'enfrontar amb una decisió de pagar la hipoteca o la reparació del cotxe», explica. «Vaig haver de decidir si gastar-ho en capricis o reparar el cotxe, i aquesta és una decisió completament diferent, molt menys estressant».
Aquesta és la primer i més important ensenyança. Amb les necessitats bàsiques cobertes, els imprevistos no es converteixen automàticament en tragèdies, el que provoca que hom s'enfronti al dia a dia amb més seguretat. Pot semblar que el cas del seu cotxe és banal, però Santens recorda que poc després del seu accident, una tempesta a Louisiana va danyar 100.000 llars i milers de persones «es van veure obligades a gastar diners que no tenien, i altres tantes no podien desplaçar-se al treball».
«Quan la inundació va tenir lloc, encara que no em va afectar, no vaig poder evitar desitjar que totes les víctimes també tinguessin una renda garantida», afegeix. No només per les reparacions, sinó també perquè això hauria estimulat el comerç en els locals de la zona. La renda és, per tant, com «una assegurança universal». L'important és que és incondicional, i per tant, una assegurança «que cobreix a tothom, tot el temps». I per això, l'autor la defineix com «una pau mental universal».
Força de negociació laboral.
S'ha parlat sovint del poder que la renda bàsica proporciona al treballador, que ja no es veu obligat a acceptar condicions desfavorables en la seva negociació amb l'empresa. En uns casos, es tracta de rebutjar sous baixos. En d'altres, de condicions laborals o horaris. «Per a autònoms com jo, vol dir demanar el que em mereixo, i també ser capaç de triar treballar gratis en qualsevol cosa que consideri prou important».
Santens proporciona un clar exemple: abans de ser finançat, acceptava encàrrecs per 50 dòlars encara que sabés que el temps i l'esforç que li anaven a portar era molt superior, perquè al cap i a la fi, «50 dòlars són millors que zero» . Tenir un sou garantit li ha permès redescobrir el valor del seu treball, i ser conscient que mai va a haver de passar una setmana escrivint un article per tan pocs diners... I la seva nova situació sí que li ha permès aconseguir encàrrecs per 1.000 dòlars. En definitiva, la renda li ha permès no només deixar de treballar gairebé gratis, sinó també, cobrar molt més. Com ell mateix es pregunta, més enllà del món de l'ocupació, «quanta gent no pot deixar relacions personals perquè no es poden permetre el cost d'abandonar-les?».
Mites i realitats.
Gràcies a aquests 1.000 dòlars mensuals, Santens no només ha pogut experimentar la renda bàsica en primera persona, sinó que a més, s'ha dedicat a estudiar en profunditat alguns dels aspectes més controvertits de la mesura, com si la renda provocaria immediatament un inflació massiva, si serviria per a desincentivar la immigració il·legal o si la gent deixaria de treballar si rebés un ingrés garantit cada mes. La seva conclusió és molt semblant a l'obtinguda a Espanya per l'enquesta realitzada per GESOP: la majoria no deixaria de treballar, sinó que buscaria complementar els seus ingressos per altres vies.
«No es tracta de donar diners a la gent per no fer res, sinó de permetre a la gent que tingui diners per fer el que sigui», afegeix. Les preguntes que planteja l'autor són interessants: què passa amb el treball no remunerat que tanta gent porta a terme? Per què es considera un treball valuós i mereixedor d'un sou que dues persones es paguen per tenir cura dels fills de l'altre, i no quan estan criant els seus? En realitat, el que la renda bàsica proporciona, assenyala l'autor, és una major capacitat d'elecció i llibertat. I, per tant, «la possibilitat de prendre riscos i adoptar decisions que en altres circumstàncies consideraríem errades».
«Amb la renda bàsica, la gent podria prendre decisions que pot ser que tu no. I tu pots prendre decisions que els altres no prendrien», conclou l'autor. «Alguns poden decidir vendre una part menor de la seva força de treball. Altres poden decidir veure més Netflix. Alguns poden menjar malament, o fumar més, o deixar de pagar una factura important, o negar-se a planejar la seva jubilació, però tot això són les seves decisions».
Enllaç de l'article original en castellà:
http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2016-11-21/renta-basica-primera-persona_1290606/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=BotoneraWeb
Enllaç al reportatge original en anglès:
http://www.vox.com/first-person/2016/11/14/13513066/universal-basic-income-crowdfund
Enllaços relacionats:
Així serà el nostre futur, segons Elon Musk.
Zygmunt Bauman: «Els ordinadors poden fer la nostra feina i els éssers humans serem redundants».
Trailer d'«In the same boat», el documental que va enamorar a Zygmunt Bauman i Pepe Mujica (veu en anglès amb subtítols en castellà).
Julen Bollain: «Una de les fal·làcies sobre la Renda Bàsica és que desincentivaria al treballador».
Alexandre Figueres. No és la plusvàlua del treball, estúpid... aviat no.
Larry Page, CEO de Google: «Els ordinadors ens trauran els llocs de treball, i no podem fer res per evitar-ho».
Daniel Raventós. La misèria d'una renda mínima garantida. ¿Estem parlant seriosament?
Daniel Raventós: «No totes les classes socials perden amb la crisi».
Daniel Raventós: «No s'és lliure sense l'existència garantida».
Daniel Raventós: «Estudis demostren que la renda bàsica incentiva el treball».
La moneda i la constitució.
Miren Etxezarreta: «El poder econòmic genera l’economia que li convé».
