Daniel Raventós: «No totes les classes socials perden amb la crisi».
Us informem d'aquest article d'en Daniel Raventós, president de la Xarxa Renda Bàsica, on documenta l'increment de les desigualtats socials, especialment a l'Estat espanyol, des de l'adveniment de la darrera crisi iniciada l'any 2008.
Des del Centre d'Estudis Joan Bardina reivindiquem la moneda nominativa i la renda bàsica per amortir les desigualtats econòmiques excessives. La moneda nominativa telemàtica, tot suprimint el diner anònim, no només facilita l'erradicació de la corrupció, sinó que també fa que desaparegui el frau fiscal i sigui possible reduir els impostos substancialment. La renda bàsica assegura que tothom tingui diners a la butxaca per comprar productes de primera necessitat, eliminant la misèria material i, d'aquesta forma, qui detenta un negoci relacionat amb aquests mateixos productes no li manquen clients.
A més, l'aplicació d'una moneda nominativa telemàtica, amb l'eliminació del diner anònim, permet verificar o no la hipòtesi del bé comú mercantil, o capitalisme comunitari, hipòtesi que formula l'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), la qual cosa permetria, en cas afirmatiu, finançar aquesta renda bàsica i els serveis públics, mantenint uns impostos mínims per raó de prudència política.
Diario de Mallorca. Dimarts, 18 de març del 2014. Opinió. Pàgina 29.
No totes les classes socials perden amb la crisi.
Tribuna.
Daniel Raventós.
Professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, president de la Xarxa Renda Bàsica (http://www.redrentabasica.org) i membre del comitè de redacció de la revista política internacional Sin Permiso (Sense Permís, http://www.sinpermiso.info).
Regne d'Espanya: 5.896.300 aturats segons l'EPA de l'últim trimestre del 2013, és a dir, un 26 per cent de taxa d'atur. Una taxa que més que es duplica entre les persones joves menors de 25 anys: 55,6 per cent. Gairebé tres milions de persones estan oficialment a l'atur des de fa més d'un any, mentre que 1'8 milions de llars té tots els seus components a l'atur. Poques xifres poden descriure més breument i rotunda una realitat social.
La crisi i les polítiques econòmiques posades en acció pel govern del Regne d'Espanya per combatre'l (sic) han comportat, entre moltes conseqüències, un increment impressionant de les desigualtats socials. Més concretament, des de 2008 a 2012, l'índex de Gini ha passat de 0,319 al 0,35, el que representa un augment de gairebé el 12 per cent. Aquest índex, com és conegut, va de 0 (distribució de la renda perfectament equitativa) a 1 (un s'ho emporta tot i els altres res), de manera que com més s'acosta a 0 menys desigualment està repartida la renda i com més prop d'1, més desigualtat. Un increment d'aquest índex del 12 per cent en només 4 anys, és molt. Per fer-nos una ràpida idea comparativa, cap altre Estat de la UE ha experimentat en el mateix període un augment tan gran d'aquest indicador. Algunes comparacions: Grècia l'ha augmentat un 3,3 per cent, França un 2,3. I altres estats encara ho han disminuït: Portugal! en un 3,6 per cent, Alemanya en un 5,9. La mitjana de la zona euro dels 18 ha estat d'un augment petit del 0,8 per cent.
Si les grans desigualtats econòmiques són un impediment a la llibertat de la gran majoria, com qualsevol persona que es consideri partidària que la llibertat republicana defensa, una conclusió s'imposa: la crisi econòmica i les mesures de política econòmica que s'han posat en acció per suposadament plantar-li cara han augmentat les desigualtats. La gran majoria no estrictament rica ha vist encara més amenaçada la seva llibertat del que podia ja tenir, minvada a principis de l'esmentada crisi.
Unes altres poques dades per acabar de corroborar l'augment de les desigualtats. De 2008 a 2011, últim any de dades publicades pel Banc d'Espanya, les xifres sobre la renda mediana disponible de les llars del Regne són molt significatives. El 2011 la renda mitjana va disminuir respecte al 2008 en un 8,5 per cent. Però, com es correspon amb l'augment de l'índex de Gini abans comentat, aquesta disminució mitjana no ha estat igual per als diferents grups de renda: tots han perdut excepte el grup més ric, el 10 per cent de la població situat a dalt amb la major renda. Aquest grup fins i tot ha millorat la seva renda mitjana en aquest període de crisi. Tots els altres grups han perdut en major o menor proporció.
Una altra realitat. L'economia submergida és molt gran. Segons diferents fonts que no discrepen significativament en els percentatges, l'economia submergida a l'any 2011 representava al voltant d'un 26 per cent del PIB al Regne d'Espanya. Només Grècia, amb més del 30 per cent supera aquesta gran proporció. El percentatge de frau fiscal que aquesta economia submergida representa és de l'ordre del 22,5 per cent del conjunt de la recaptació fiscal (any 2010) més de 70.000 milions. I qui més frau fiscal practica són els rics. Un petit però molt significatiu exemple. En un estudi (http://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/RBnoinerte.pdf) sobre el finançament d'una renda bàsica per a Catalunya realitzat a partir de més de 200.000 declaracions d'IRPF de l'any 2010, va resultar que l'afirmació anterior aflorava de manera insultant. Partim de tres perfils d'ingressos, pertanyents a funcionaris docents, com són el cas de mestres de primària, professors d'institut i catedràtics d'universitat, amb una antiguitat en els tres casos de 12 anys, les retribucions són públiques. En l'esmentat estudi ens trobem que el primer perfil esmentat va tenir el 2010 una retribució bruta anual de 32.500 euros el que el situa en la vuitena decil de població ordenada pels rendiments de l'IRPF de Catalunya (entre el 20 per cent més ric de la població que tributa en l'IRPF, i clarament per sobre de la mitjana d'aquest vuitè decil). El segon cas, els professors d'institut, amb uns ingressos el 2010 de 37.000 euros anuals bruts se situa ja dins del 10% més ric, encara que en la franja inferior del novè decil, ja que la seva retribució està per sota de la mitjana de aquest novè decil. Finalment, un catedràtic d'universitat amb una retribució anual bruta en 2010 de 54.000 euros formaria part del 5 per cent més ric i clarament per sobre del punt mitjà del 95 per cent. S'imaginen la magnitud de la distorsió de la realitat que aquestes dades representen? Es tracta només d'un exemple del gran frau fiscal que realitzen els rics, però és molt revelador.
La llibertat de molts està amenaçada per la riquesa d'uns pocs. I la crisi ha accentuat aquesta tendència.
Enllaç dins de l'article original en castellà:
http://www.diariodemallorca.es/opinion/2014/03/18/clases-sociales-pierden-crisis/918801.html
Enllaços relacionats:
La renda bàsica, el repartiment del treball i el capital social (1a part). Lluís Torrens i Mèlich. La República.
Rutger Bregman. Entrevistes sobre «Utopia per a realistes».
Així serà el nostre futur, segons Elon Musk.
Julen Bollain: «Una de les fal·làcies sobre la Renda Bàsica és que desincentivaria al treballador».
Alexandre Figueres. No és la plusvàlua del treball, estúpid... aviat no.
Daniel Raventós. La misèria d'una renda mínima garantida. ¿Estem parlant seriosament?
Daniel Raventós: «No s'és lliure sense l'existència garantida».
Daniel Raventós: «Estudis demostren que la renda bàsica incentiva el treball».
Larry Page, CEO de Google: «Els ordinadors ens trauran els llocs de treball, i no podem fer res per evitar-ho».
Zygmunt Bauman: «Els ordinadors poden fer la nostra feina i els éssers humans serem redundants».
La moneda i la constitució.
Miren Etxezarreta: «El poder econòmic genera l’economia que li convé».
