El refús de Mossèn Lluís Maria Xirinacs.
Avui. Servei d’Informació Català (S.I.C.). Número 15. Dissabte, 15 de desembre de 1973. Pàgina 10.
Aquest document ha estat recuperat provinent de la digitalització duta a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona (U.A.B.) de la revista titulada «Avui. Servei d’Informació Català (S.I.C.)», que es va distribuir clandestinament entre el setembre del 1972 i el juliol de 1976.
El passat 11 de desembre els diaris van publicar la notícia que mossèn Lluís Xirinacs havia estat traslladat a Madrid (Espanya) des de la presó «Modelo» on era tancat. Sembla que ha estat internat en la clínica de la presó de Carabanchel, a fi i efecte de conduir-lo posteriorment a la presó «concordatària» de Samora.
Amb tal motiu, ens plau reproduir un document que, sota el títol «El refús de Mossèn Lluís Xirinacs», ha estat distribuït àmpliament per tot Catalunya, on s'explica el perquè de la seva vaga de la fam:
Germans,
Tenia el deure d'assabentar-vos que el mossèn Lluís Maria Xirinacs, empresonat de nou des del dia 23 de novembre a la «cárcel Modelo» de Barcelona, va començar el dissabte 1 de desembre un nou dejuni indefinit.
Com sabeu per la premsa, Lluís Xirinacs va ésser detingut amb els 113 que exercien el seu dret de llibertat de reunió el dia 28 d'octubre a la Parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona.
El motiu allegat ara per al seu empresonament és el de tenir pendent un judici al TOP («Tribunal de Orden Público») per sumari incoat l'any 1971, en ocasió d'un dejuni de vint-i-un dies, per demanar una coordinació de les forces cíviques i polítiques de Catalunya per a assolir la llibertat i la democràcia. El va suspendre a petició d'un grup de prohoms que li asseguraren tal coordinació. La celebració de la primera sessió de l'Assemblea de Catalunya el 7 de novembre de 1917, ha demostrat que va confiar encertadament en una promesa d'acció conjunta.
No es presentà a les citacions de judici a Madrid l'abril del 1972 ni a l'abril del 1973. El novembre del 1972 fou detingut de nou a Ripoll amb motiu de la celebració popular del Primer Aniversari de l'Assemblea de Catalunya. En no pagar la multa de 50.000 pessetes que li fou imposada, va ésser portat a la presó de Samora. Allí inicià una vaga de fam i de set que el va fer caure en estat de coma al cinquè dia, essent alliberat seguidament.
Xirinacs va declarar a primers del 1972: «Si em jutgen, en el judici faré acte públic retornant el meu Document "Nacional" d'Identitat per a què el facin arribar al Ministre de Governació. Trenco així uns lligams absurds, encara que això em portarà greus conseqüències per a la meva vida futura (...) A la presó desitjo fer una vaga de total no cooperació i de fam, si cal fins que em treguin al carrer... Seguiré l'exemple meravellós d'Elena Iraola, de Gonzalo Arias i de tants d'altres presos polítics, retinguts injustament, que han avantposat la dignitat humana a la comoditat».
En cas d'arribar a judici es proposava: «Vull ésser jutjat en català, a Catalunya i per uns jutges que no siguin còmplices de la nova Llei d'Ordre Públic, per uns jutges que no pertanyin al TOP, vergonya d'Espanya, reminiscència secularitzada de la més rància tradició inquisitorial. Teniu la classe obrera i treballadora crucificada. Un clau als peus: Granada. Un clau a la mà dreta: El Ferrol. Un a l'esquerra: SEAT. Una corona d'espines al cap: Erandio. Una llaçada al costat: Getafe1. Processeu l'obrer i deixeu impune al que mata i mana matar».
I ha arribat l'hora de tot això. El judici l'han assenyalat per al dia 26 de gener. Si Xirinacs persisteix en el dejuni que ha començat el dia 1er de desembre, la part referent al judici no la podrà realitzar. Des de la presó «Modelo» ha adreçat aquesta declaració adjunta. Aquestes ratlles serveixen només de preàmbul:
Declaració de Mossèn Lluís Maria Xirinacs des de la presó Model.
Avui, dia 1 de desembre de 1973, a la presó Model de Barcelona, en presó preventiva, tot esperant judici del TOP per «propaganda il·legal», fixat per al 26 de gener de 1974, he decidit de començar una vaga de la fam.
Aquesta decisió és greu i ha estat llargament meditada.
No puc acceptar que no siguin reconeguts els drets a la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació. Lluito, identificat amb els principis de l'Assemblea de Catalunya, perquè puguem recuperar les llibertats nacionals, polítiques i sindicals de què som privats.
Actualment hi ha una llarga llista de persones empresonades perquè han defensat i han tractat d'exercir aquests drets. Amb la vaga de la fam em solidaritzo amb les campanyes en curs, endegades per aconseguir l'alliberament d'aquests presos, entre els quals m'hi compto. Veig que he de refusar un sistema que refusa els drets més elementals.
No accepto la meva detenció ni la de cap dels 113 que, per igual causa, han estat o som a la presó. Abans de la nostra llibertat no pararé la vaga.
Les famílies dels 113 han presentat a la Conferència Episcopal un document demanant que faci seva la petició d'amnistia i de reconeixement dels drets conculcats pel règim franquista. Més de tres-cents quaranta sacerdots de tot Catalunya han expedit una llarga reflexió pastoral afirmant aquests drets i principis amb tota gosadia. El cardenal de Barcelona i el bisbe de Girona ho han dit ben clar en sengles homilies: «Cal garantir per a tots, no només per a l'Església, els drets fonamentals». S'hi han adherit d'altres bisbes –com el de La Seu d'Urgell– i els superiors d'ordres religioses de Catalunya. L'Església vol per a tot el poble el «privilegi» de la dignitat humana. Espero que la Conferència Episcopal Espanyola es definirà també en aquest sentit.
Enceto, doncs, un Advent de fam en l'esperança d'un Nadal de llibertat; enceto un desembre de dificultats per arribar a un Any Sant de vera fraternitat entre els homes. Que els símbols d'aquestes festes que s'apropen s'omplin de realitats de carn i de sang.
Espero un capgirament, una autèntica conversió dels responsables de l'actual estat de coses quan encara hi ha oportunitat.
Per a mi no hi haurà Nadal ni Any Nou si ells no fan realitat l'alliberament que el poble demana: tots els 113 al carrer.
Lluís Maria Xirinacs.
Barcelona, 1 de desembre de 1973.
Enllaç a l’accés digitalitzat dels diferents exemplars de la publicació:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/premsapolc/id/9718
Nota:
1 Referència a diverses persones assassinades per la Dictadura. Veure «Avui, Servei d’Informació Català (S.I.C.)», datat del dimarts, 15 de maig de 1973, número 6, pàgina 5.
Enllaços relacionats:
38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.
La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
La revolta pacífica. L'home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.
Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.
Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota». El Periódico de Catalunya. Gemma Tramullas.
Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.
Les múltiples cares de «la nostra sal». Lluís Planas Herrero.
Comentaris sobre l'1-O. Pepe Beúnza.
Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».
Pacifisme hipòcrita. Lluís Maria Xirinacs. Egin.
Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.
Brussel·les «si l'Estat impedeix l'1-O».
La defensa civil noviolenta. Gene Sharp (pdf i epub).
Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.
Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
L'espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).
La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.
Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).
