L’Ebre. Divendres, 12 de Juny del 2020. Pàgina 30.
Opinió.
De Nord a Sud.
Provant la tecnologia 5G a l’Ebre.
Xavier Garcia, escriptor.
Fa un mes, en plena pandèmia, diverses empreses de la Ribera d’Ebre i Terra Alta van rebre un correu del Centre Empresarial Terra Alta i de l’Ajuntament de Gandesa convidant-les a formar part de l’Àrea 5G Terres de l’Ebre, que promou el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, que dirigeix Jordi Puigneró, divulgador del concepte «República digital» i, pel que sembla, possible candidat de JuntsxCat a les pròximes eleccions catalanes.
L’objectiu principal d’aquesta Àrea 5G a l’Ebre seria el de «ser el laboratori de 5G de referència en l’àmbit de tot Catalunya per al testeig i definició de models de desplegament de la tecnologia 5G en zones rurals».
Una altra vegada, com fa 50 i 60 anys, les «zones rurals» –un cop despoblades, envellides i sacrificades a plaer pels poders centrals, siguin els de Barcelona, Madrid o Brussel·les– poden esdevenir un ample espai colonial per al projecte –en aquest cas de dimensió inaudita– d’ampliació, a nivell terrestre (antenes) i atmosfèric (es parla de 20.000 satèl·lits), de la xarxa de telecomunicacions de l’anomenada Cinquena Generació (5G), que l’any passat, amb tota pompa, es presentà al Mobile World Congres, a Barcelona, per part, sobretot, de la gran multinacional xinesa Huawei, amb seu, precisament, a Wuhan, allí on el govern dels Estats Units fa néixer la Covid-19, callant tots els preparatius –de l’OMS (Bill Gates) a la gran indústria farmacèutica i al Pentàgon– que els nord-americans van fer possible perquè es produís, com a conseqüència, aquesta devastació sanitària i econòmica arreu del món.
Ara, per si no n’hi hagués prou, en plena situació crítica, que també afecta les «zones rurals», la Generalitat que, per una banda posa en marxa la campanya «País viu» per lluitar contra el despoblament i per l’altra deixa als ajuntaments la responsabilitat d’haver de pronunciar-se sobre els projectes empresarials d’ampliació de parcs eòlics a diversos municipis de la Terra Alta ja saturada, ara, dic, el nostre Govern –seguint els plans d’acció europeu (2016) i espanyol (2017) per al desplegament de la tecnologia 5G– traspassa aquest desplegament en fase inicial de provatura a les anomenades «zones rurals», concretament en el cas de les Terres de l’Ebre, al polígon del Molló, a Móra la Nova, tot esperant poder estendre aquesta tecnologia, que ha de permetre l’anomenat «internet de les coses», «en aquelles zones del territori que disposin dels agents implicats necessaris».
Ara que la indústria nuclear a Ascó sembla que té data de caducitat cap al 2027, així com l’Electroquímica de Flix (ja pràcticament desmantellada), ens arriba la nova panacea miraculosa del 5G. No pretenc, perquè no puc, aixafar la guitarra a ningú, perquè un humil cronista rural no arriba a tant, però sí que em sembla que estic en el deure personal i professional –després de 50 anys advertint dels mals models econòmics, energètics i ecològics que s’han anat succeint– de tornar a llançar un crit d’alerta davant el despropòsit descomunal al qual ens enfrontem, no només nosaltres, sinó tota la Humanitat.
Per dir això, em fonamento en els molts estudis de científics independents de la indústria i dels governs (metges, biòlegs, epidemiòlegs, viròlegs, ecòlegs, etc), experts de 35 països que poques vegades (o cap) trobareu als grans mitjans escrits o a la TV, els quals, aquests últims anys, han adreçat crides fonamentades (i en certa manera desesperades) a l’ONU, a l’OMS, a la Unió Europea, al Consell d’Europa i als governs de tot el món, reclamant aturar el desplegament de la xarxa sense fil terrestre 5G, inclosa la xarxa a l’espai, les quals «incrementaran massivament l’exposició de les persones i el medi ambient a les radiacions electromagnètiques de les telecomunicacions».
No és cap broma. Arriben a dir que el 5G –aquesta immensa coberta terrestre i aèria de transmissors de radiofreqüència per a fer possible l’anomenada «intel·ligència digital» a tota la realitat– constitueix «un experiment sobre la societat mundial i el medi ambient que, sota el prisma del dret internacional, pot definir-se com un crim contra la Humanitat».
Són paraules majors, com les que fa 50 anys també van dir els crítics de l’energia nuclear, civil i militar, o de la indústria química, causants tots de tant desordre ambiental i humà. No se’ls va fer cas, i aquí en tenim el resultat.
Tant sobre la pandèmia del virus (sobre la qual ja pocs es creuen el que surt dels governs, transmissors del que diu l’OMS) com en el cas del 5G, la gent, tant a les «zones rurals» com a les capitals, comença a reaccionar, per bé que l’acumulació de situacions crítiques comporti desorientació i impotència. Tanmateix, han sorgit plataformes de dissidència que aborden obertament els problemes, com el Moviment Stop 5G International.org, el Manifest Menorca Lliure 5G, la Plataforma Stop 5G Garraf-Vilanova, el grup Ecologistes en Acció, la Plataforma Quiero Auditoria Energética, la Plataforma Española Contra la Contaminación Electromagnética, etc., tots els quals, i d’altres, adrecen cartes, al·legacions i signatures a ajuntaments, governs i parlaments perquè no es facin corresponsables d’aquesta nova dictadura tecnològica que, sota l’aparença de la «interconnexió global», ens pot deixar una realitat orfe de tota substància humana.
Enllaç de l’article original en català:
https://www.setmanarilebre.cat/opinio/118567/provant-la-tecnologia-5g-a-lebre
Enllaços relacionats:
Àfrica Ragel: «Fora pantalles: cal tornar a llegir en paper i a escriure a mà». Gemma Ventura Farré. Catorze. Cultura Viva. Dimecres, 11 d’octubre del 2023.
L'advertiment de Johann Hari: «Hem perdut el superpoder de la nostra espècie i no és només per culpa del mòbil». Ángel Villarino. El Confidencial. Diumenge, 23 d'abril de 2023.
«No phone challenge» o com aconseguir que els joves tinguin una relació sana amb el mòbil. Crónica Vasca. Sofía Lázaro. Dissabte, 8 d'abril del 2023.
La imposició del 5G. Santiago Vilanova. El Punt Avui. Dissabte, 10 d’octubre del 2020. Pàgina 32.
Els gurus digitals crien els seus fills sense pantalles. El País. Pablo Guimón. Diumenge, 24 de març del 2019.
Adam Alter: «L'addicció a les pantalles avança silenciosa». El País. Dimecres, 25 d'abril del 2018.
