«No phone challenge» o com aconseguir que els joves tinguin una relació sana amb el mòbil.
Crónica Vasca. Dissabte, 8 d'abril del 2023.
Societat.
«No phone challenge» o com aconseguir que els joves tinguin una relació sana amb el mòbil.
Els 19 alumnes que van realitzar aquest projecte van admetre patir, durant els primers tres dies, «dificultats per a agafar el son, una certa ansietat i pensaments intrusius».
Dissabte, 8 abril de 2023, 05h00’.
Sofía Lázaro.
És l'eina més utilitzada per la majoria dels nostres joves. El telèfon mòbil i les xarxes socials a les quals es poden accedir a través d'ell s'han convertit en instruments essencials per al dia a dia dels menors d'edat; tant és així que, segons l'enquesta «Joves i Humanisme Digital a Euskadi», coordinada per Braulio Gómez, professor de Ciència Política en la Universitat de Deusto, al 85% d'aquests els resultaria impossible posar el seu telèfon mòbil en mode avió durant un període estès de temps i el 76% creu que la seva vida seria pitjor si desaparegués Internet.
El professor basc de ciències socials i anglès, Telmo Lazkano Muga, portava un temps preocupat per aquesta realitat quan va decidir dur a terme el seu projecte «No phone challenge». «És una realitat que pot observar tothom. L'increment de l'ús del telèfon mòbil i la importància d'aquest en la nostra societat i en cadascun de nosaltres... Els meus propis alumnes em van ensenyar el registre del seu ús diari amb aquest dispositiu, en el qual passaven entre cinc i sis hores al dia», explica.
Alertat per aquesta realitat, tal com afirma el professor, «va decidir prendre cartes en l'assumpte. Ja que, especialment en edats primerenques, l'ús de les xarxes socials suposava un focus de conflicte molt comú; i jo volia crear una relació sana entre els meus alumnes, els seus telèfons mòbils i les aplicacions que hi havia en ells». D'aquesta manera va néixer «No phone challenge», un breu projecte realitzat amb els seus alumnes de quart de l'ESO –16 anys– el març de 2022 que, després del seu èxit, ha aconseguit rèpliques en tot el territori basc; i que ha estat premiat pel Departament de Salut amb el reconeixement Elkar Eginez a la millor pràctica en matèria d'addiccions a Euskadi 2022-2024.
El professor basc de ciències socials i anglès, Telmo Lazkano Muga. / CEDIDA.
Si no pagues pel producte... Ets tu el producte?
«El projecte comptava amb tres parts i, encara que la més coneguda ha estat la darrera, aquest no hagués tingut èxit sense les dues anteriors», matisa Lazkano. La primera part tenia com a objectiu que els alumnes construïssin un coneixement ampli «sobre el que són realment les xarxes socials, en què basen el seu negoci, com aconsegueixen mantenir la nostra atenció a través de la pantalla i quines conseqüències té això per a nosaltres». Per a això es va visionar a l'aula el documental «El dilema de les xarxes socials»; després del seu visionat els alumnes van haver de contestar deu preguntes que convidaven a la reflexió i el debat.
«Si no pagues el producte, et converteixes tu en ell? Quines tècniques psicològiques utilitzen les grans aplicacions per a mantenir-nos durant hores davant de la pantalla? o Com afecta això a la nostra autoestima i salut mental?», van ser algunes d'elles, explica Telmo Lazkano: «Al final ells van construir el seu coneixement mitjançant el debat en classe».
Com és la teva relació amb les xarxes socials?
La segona part consistia a crear un punt de vista crític sobre el coneixement ja adquirit després del visionat del documental i el posterior debat. Per a això, el jove professor va encarregar als seus alumnes escriure una redacció en l'assignatura d'anglès en la qual havien de respondre preguntes que convidaven a construir aquest punt crític. «Com veieu la vostra relació amb les xarxes socials? Com la veu el vostre entorn? S'haurien de prohibir els filtres estètics en les xarxes socials?... Preguntes que no estaven fetes per a imposar un criteri, però sí perquè ells reflexionessin sobre això», insisteix.
El 76% dels joves creu que la seva vida seria pitjor si desaparegués Internet. / GETTYIMAGES.
Conciliació del somni, ansietat i pensaments intrusius.
Després d'aquesta segona part els alumnes comptaven ja amb un coneixement ampli i un punt de vista crític, per la qual cosa es va donar pas a la tercera i darrera part del projecte, «que consistia a portar a les aules el que havien après en la vida real», aclareix Lazakano. Així, i de manera voluntària, 19 dels 23 alumnes que tenia en classe van deixar els seus mòbils apagats en direcció durant una setmana. «Dia i nit, i a més, havien d'escriure un diari on narraven tot el que havia succeït a través d'aquesta acció... Com s'havien sentit psicològicament, quan havien trobat a faltar el mòbil, quantes vegades es van emportar la mà a la butxaca pel mòbil que no tenien, com van bregar amb l'avorriment...», afegeix.
Els primers tres dies, tal com confessa el professor, «els menors van tenir símptomes d'un quadre de dependència, com pot ser menjar més del normal, dificultats per a agafar el son, una certa ansietat, pensaments intrusius... Al quart o cinquè dia van començar a sentir-se molt més tranquils, feliços, discutien menys, a l'aula estaven molt més atents. Molts deien que s'havien llevat una llosa de damunt, que connectaven més amb les coses i que aquestes cinc hores que passaven amb el mòbil van passar a invertir-les fent coses més saludables com llegir, passejar per la muntanya, passar el dia amb els avis...».
En finalitzar la setmana, cinc alumnes li van traslladar a aquest professor que no volien o que els feia por tenir el telèfon de tornada per caure en la dinàmica d'abans: «Per a la meva sorpresa el que jo pensava que era una utopia va succeir en alguns alumnes, i és que als quatre o cinc mesos de finalitzar el projecte, amb aquest totalment apartat de les nostres vides, va sortir el tema en classe i alguns em van ensenyar el temps d'ús dels seus telèfons, el qual s'havia reduït a la meitat. Ells mateixos van ser els que van posar en pràctica totes aquestes mesures i fins i tot van eliminar algunes aplicacions com Instagram o Tik Tok».
«Una pèrdua de temps».
I és que, tal com reflectia l'enquesta «Joves i Humanisme Digital a Euskadi», el 54% dels joves bascos creu que el temps passat en els dispositius digitals és un temps robat a la seva vida real. Percentatge que puja fins a un 60% quan es declara sentir cada dia fatiga mental o física o ansietat relacionada amb la seva vida digital. «Alguns d'ells passaven temps en aquestes aplicacions i després no recordaven el que havien vist en elles durant les dues o tres hores anteriors», explica Lazkano.
I confirma: «Això no passa per casualitat. D'una banda hem de veure que aquestes xarxes socials estan creades per a ser addictives i, d'altra banda, mai li hem donat al telèfon la importància real que té. Li hem donat aquestes eines a nens de 10-12 anys i és com si li haguéssim donat a un nen les claus d'un Ferrari per una autopista». I això a més de tenir una relació directa amb els problemes de salut entre els més joves –des de 2009 s'han duplicat–, s'ha vist reflectit a les aules, on en els darrers anys «han vist un canvi de comportament cap a aquells no cívics en l'alumnat».
Internet és per tant, segons aquest professor, «una eina que necessita molta formació, un mínim d'edat, i que els menors siguin acompanyats en aquest procés... I aquesta falta de formació ha provocat que hi hagi molts adults, i molts joves, que estan desenvolupant una relació poc sana amb els mòbils». Per això, «i davant la preocupació tant de professorat com de pares i mares, a més de formació específica per al professorat, aquest projecte en concret s'ha traslladat a altres centres educatius bascos en Mendata, Degui o Tolosa, que l'estan duent a terme aquest mateix trimestre». Així, aquest jove professor basc, a l'espera dels resultats d'aquestes rèpliques del projecte, desitja que altres centres puguin unir-se a aquesta iniciativa –a través del seu correu: mugikorrarenauzia@gmail.com– per a intentar que aquesta tingui efecte en altres joves bascos i pugui ser utilitzat com a eina per a construir una relació sana entre els més petits i aquesta eina essencial.
Enllaç de l’article original en castellà:
https://cronicavasca.elespanol.com/sociedad/20230408/no-phone-challenge-conseguir-jovenes-tengan-relacion/754674535_0.html
Enllaços relacionats:
Àfrica Ragel: «Fora pantalles: cal tornar a llegir en paper i a escriure a mà». Gemma Ventura Farré. Catorze. Cultura Viva. Dimecres, 11 d’octubre del 2023.
L'advertiment de Johann Hari: «Hem perdut el superpoder de la nostra espècie i no és només per culpa del mòbil». Ángel Villarino. El Confidencial. Diumenge, 23 d'abril de 2023.
La imposició del 5G. Santiago Vilanova. El Punt Avui. Dissabte, 10 d’octubre del 2020. Pàgina 32.
Provant la tecnologia 5G a l’Ebre. Xavier Garcia Pujades. L’Ebre. Divendres, 12 de Juny del 2020. Pàgina 30.
Els gurus digitals crien els seus fills sense pantalles. El País. Pablo Guimón. Diumenge, 24 de març del 2019.
Adam Alter: «L'addicció a les pantalles avança silenciosa». El País. Dimecres, 25 d'abril del 2018.
